Textos legals tributaris

Fitxes amb explicació de plet.cat

Aquestes normes tenen una explicació editorial en català planer (què regulen, a qui afecten i quan poden ser rellevants), a més del text traduït i l'enllaç a la font oficial.

• Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecarisLlei estatal

  La Llei 2/1994, de 30 de març, regula com un deutor pot canviar el seu préstec hipotecari d'una entitat a una altra (la subrogació) i com es pot modificar un préstec hipotecari ja existent (la novació modificativa). El seu origen, segons el preàmbul, va ser la baixada dels tipus d'interès dels anys noranta: molts ciutadans que havien concertat hipoteques abans no podien aprofitar aquest descens perquè el «canvi d'hipoteca» sortia molt car, per la comissió d'amortització anticipada i per la duplicació de despeses de cancel·lar un crèdit i constituir-ne un de nou. Per resoldre-ho, la llei desenvolupa la subrogació convencional de l'article 1.211 del Codi Civil aplicada a entitats financeres: fixa el procediment perquè el deutor pugui canviar de creditor encara que el creditor original no col·labori (art. 2), limita la comissió per amortització anticipada en préstecs a interès variable (art. 3), regula l'escriptura pública, la inscripció registral i l'execució de la hipoteca subrogada (art. 4 a 6) i estableix beneficis fiscals i reduccions dels honoraris notarials i registrals per abaratir aquestes operacions (art. 7 a 10). El text tradueix una versió que ja incorpora remissions a normativa posterior, com la Llei 5/2019 de contractes de crèdit immobiliari.

• Llei 2/2010, d'1 de març, per la qual es transposen determinades directives en l'àmbit de la imposició indirecta i es modifica la Llei de l'Impost sobre la Renda de no Residents per adaptar-la a la normativa comunitàriaLlei estatal

  La Llei 2/2010, d'1 de març, és una llei estatal que va incorporar al dret espanyol quatre directives del Consell de la Unió Europea en matèria d'imposició indirecta. És, sobretot, una llei de transposició i de modificació: no crea un impost nou, sinó que reforma normes fiscals que ja existien per adaptar-les a la normativa comunitària. Segons el seu preàmbul i els seus set articles, modifica la Llei 37/1992 de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), la Llei 20/1991 del règim fiscal de Canàries (IGIC), la Llei 38/1992 d'Impostos Especials, el Text Refós de la Llei de l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR), el Text Refós de la Llei de l'Impost sobre Societats, la Llei 35/2006 de l'IRPF i la Llei 8/1991 de l'Arbitri sobre la producció i la importació a Ceuta i Melilla. Els blocs de canvi més rellevants afecten les regles de localització de les prestacions de serveis en l'IVA (tributació en destinació entre empresaris), el sistema electrònic de devolució de l'IVA a empresaris no establerts (la anomenada "ventaneta única") i el control informatitzat de la circulació intracomunitària de productes subjectes a impostos especials. Com que és una llei modificadora, els seus efectes viuen avui dins dels textos consolidats de les lleis que va reformar.

• Llei 4/2008, de 23 de desembre, per la qual se suprimeix el gravamen de l'Impost sobre el Patrimoni, es generalitza el sistema de devolució mensual en l'Impost sobre el Valor Afegit, i s'introdueixen altres modificacions en la normativa tributàriaLlei estatal

  La Llei 4/2008, de 23 de desembre, és una llei estatal de contingut tributari variat (una llei "òmnibus") que introdueix modificacions en diverses figures impositives alhora. Les seves dues mesures més destacades són la supressió del gravamen de l'Impost sobre el Patrimoni, que s'articula mitjançant una bonificació del 100% de la quota íntegra tant per a l'obligació personal com per a l'obligació real de contribuir (article tercer, que modifica la Llei 19/1991), i la generalització del sistema de devolució mensual de l'Impost sobre el Valor Afegit per a qualsevol contribuent que ho sol·liciti, amb liquidació periòdica mensual obligatòria (article cinquè, que modifica la Llei 37/1992). A més, adapta l'Impost sobre Societats a la reforma comptable del nou Pla General de Comptabilitat (article primer), modifica els procediments amistosos de l'Impost sobre la Renda de no Residents (article segon), estableix bonificacions temporals per al sector del transport per carretera en l'Impost sobre Activitats Econòmiques i en l'Impost sobre les Primes d'Assegurances (articles quart i novè), transposa la Directiva 2008/7/CE en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (article setè), i introdueix canvis en els Impostos Especials, en el Règim Econòmic Fiscal de Canàries i en la Llei General Tributària (articles sisè, vuitè i desè). Aquesta és una traducció catalana no oficial i té finalitat informativa i d'orientació; no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial consolidat.

• Llei 4/2020, de 15 d'octubre, de l'Impost sobre Determinats Serveis DigitalsLlei estatal

  La Llei 4/2020, de 15 d'octubre, va crear l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals (IDSD), un tribut estatal de naturalesa indirecta que grava, a un tipus del 3 per cent, els ingressos obtinguts per la prestació de tres tipus de serveis digitals: la publicitat en línia, la intermediació en línia i la transmissió de dades recopilades sobre els usuaris (art. 1, 4 i 11). Segons el preàmbul, l'impost neix com a mesura unilateral i transitòria per respondre als reptes fiscals de la digitalització de l'economia mentre no s'adopti una solució consensuada en el si de l'OCDE. Només afecta grans empreses: la llei exigeix superar alhora dos llindars —una xifra de negocis mundial de més de 750 milions d'euros i uns ingressos per serveis digitals subjectes a Espanya de més de 3 milions d'euros l'any natural anterior (art. 8)—, de manera que en queden fora les petites i mitjanes empreses. El període de liquidació és trimestral (art. 14). Aquesta pàgina és una orientació editorial general basada en la traducció catalana no oficial del text i no substitueix l'assessorament jurídic ni la consulta de les fonts oficials.

• Llei 5/2020, de 15 d'octubre, de l'Impost sobre les Transaccions FinanceresLlei estatal

  La Llei 5/2020, de 15 d'octubre, crea a nivell estatal l'Impost sobre les Transaccions Financeres (ITF), un tribut de naturalesa indirecta que grava les adquisicions oneroses d'accions de societats espanyoles admeses a negociació en un mercat regulat quan aquestes societats tenen una capitalització borsària superior a 1.000 milions d'euros (art. 1 i 2). El text explica que l'impost s'aplica amb independència del lloc on es faci l'operació i de la residència de qui hi intervé, seguint el que el preàmbul anomena "principi d'emissió". Fixa el tipus impositiu en el 0,2 per cent (art. 7), estableix qui és el contribuent (l'adquirent) i qui és el subjecte passiu que ingressa l'impost —normalment un intermediari financer— (art. 6), determina quan es merita l'impost (art. 4), com es calcula la base imposable (art. 5), quines operacions estan exemptes (art. 3, com ara emissions, ofertes públiques de venda o operacions de creació de mercat), i canalitza la declaració i l'ingrés preferentment a través d'un dipositari central de valors (art. 8). El règim d'infraccions i sancions es remet a la Llei general tributària (art. 9). Es tracta d'una traducció catalana no oficial preparada amb finalitats d'orientació i informació general; no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial.

• Llei 6/2017, de 9 de maig, de l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiquesLlei catalana

  La Llei 6/2017 crea un impost propi de la Generalitat de Catalunya que grava determinats béns (immobles, vehicles potents, embarcacions, aeronaus, objectes d'art, antiguitats i joies) quan una persona jurídica en té la tinença. L'article 3.2 defineix aquesta tinença de manera àmplia: no cal ser propietari en sentit estricte, també hi entra ser titular d'un dret real de superfície, usdefruit o ús, o tenir-ne l'ús per un arrendament financer amb reserva de domini o per qualsevol acord que transfereixi substancialment els riscos i beneficis propis de la propietat de l'actiu. L'impost només s'aplica quan aquests béns no estan afectes a cap activitat econòmica real. Neix amb dos objectius que la mateixa llei declara: dissuadir que es traslladi patrimoni personal a societats per amagar-ne la titularitat real, i incentivar un ús més productiu d'aquests actius. La gestiona, recapta i inspecciona l'Agència Tributària de Catalunya.

• Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició de la deixalla dels residusLlei catalana

  La Llei 8/2008, de 10 de juliol, és una llei catalana que regula com es financen les infraestructures de gestió de residus municipals a Catalunya i que crea i ordena els cànons —impostos ecològics— que graven la disposició de la deixalla dels residus. Segons el seu article 1, la llei té tres objectes: finançar les infraestructures de gestió de residus municipals, establir el règim jurídic del Fons de gestió de residus (creat abans per la Llei 6/1993) i regular els cànons sobre la disposició de residus municipals, industrials i de la construcció. El text organitza aquests cànons en tres blocs: els cànons sobre la deposició controlada i la incineració de residus municipals (articles 8 a 16), el canon sobre la deposició controlada de residus industrials (articles 16 bis a 16 undecies) i el canon sobre la deposició controlada de residus de la construcció (articles 17 a 25), amb un capítol comú de gestió tributària (articles 26 i 27). Els recursos recaptats s'integren al Fons de gestió de residus, adscrit a l'Agència de Residus de Catalunya i administrat per dues juntes de govern (una per als residus municipals i una per als de la construcció). La disposició derogatòria substitueix la Llei 16/2003 anterior. Aquesta pàgina ofereix informació general a partir d'una traducció catalana no oficial del text; no és assessorament jurídic ni una font oficial.

• Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distànciaLlei estatal

  La Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància és una norma estatal que regula, en una sola llei, el treball a distància i el teletreball de les persones treballadores per compte aliè. El text parteix de dues idees centrals: que treballar a distància ha de ser voluntari tant per a la persona treballadora com per a l'empresa (art. 5), i que qui treballa a distància ha de tenir els mateixos drets que si treballés presencialment, sense veure perjudicada la retribució, l'estabilitat, el temps de treball ni la promoció (art. 4). Per fer-ho efectiu, la llei exigeix formalitzar un acord escrit abans d'iniciar el treball a distància (art. 5 i 6) amb un contingut mínim obligatori (art. 7): inventari de mitjans, despeses i la seva compensació, horari, percentatge de treball a distància, mitjans de control, etc. També reconeix drets com la dotació i el manteniment dels equips per part de l'empresa (art. 11), la compensació de les despeses (art. 12), el registre horari (art. 14), la intimitat i la protecció de dades (art. 17 i 20) i la desconnexió digital fora de l'horari (art. 18). Segons la metadada oficial, la llei és de jurisdicció estatal, es va promulgar el 9 de juliol de 2021, es va publicar el 10 de juliol de 2021 i consta amb estat vigent. Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa: no és assessorament jurídic ni substitueix el text oficial.

• Llei 11/1988, de 3 de maig, de Protecció Jurídica de les topografies dels productes semiconductorsLlei estatal

  La Llei 11/1988, de 3 de maig, és una llei estatal espanyola (vigent segons les dades oficials) que estableix la protecció jurídica de les topografies dels productes semiconductors mitjançant la concessió de drets exclusius al seu creador. Una "topografia" és, en termes simples, el disseny tridimensional de les capes que formen un circuit integrat (un xip). El text parteix de la idea que concebre i dissenyar aquest disseny és molt costós, però copiar-lo és fàcil i barat; per això vol permetre que els creadors amortitzin la seva inversió amb drets exclusius (preàmbul). La llei transposa a l'ordenament espanyol la Directiva 87/54/CEE del Consell, de 16 de desembre de 1986. Regula qui té dret a la protecció (art. 3), com s'obté mitjançant una sol·licitud de registre davant el Registre de la Propietat Industrial (art. 4), què inclouen els drets exclusius i els seus límits (art. 5), la possibilitat de llicències obligatòries per interès públic (art. 6), la durada de la protecció —deu anys— (art. 7) i les accions davant els tribunals en cas de violació (art. 8). És una norma tècnica de propietat industrial, no de consum ni d'habitatge, i afecta sobretot creadors, empreses i professionals del sector de la microelectrònica.

• Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'estableixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del jocLlei estatal

  La Llei 11/2021, de 9 de juliol, és una llei estatal àmplia (una "llei òmnibus") que no crea un impost nou, sinó que modifica alhora moltes normes tributàries espanyoles amb una doble finalitat, tal com explica el seu preàmbul: d'una banda, transposar al dret espanyol la Directiva (UE) 2016/1164 del Consell, coneguda com a Directiva anti-elusió fiscal (ATAD), i de l'altra, reforçar els mecanismes de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Entre les mesures que descriu hi ha canvis en la transparència fiscal internacional i l'anomenat impost de sortida a l'Impost sobre Societats, l'ús del valor de referència del cadastre com a base imposable de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i de l'Impost sobre Successions i Donacions, la reducció del límit general de pagaments en efectiu de 2.500 a 1.000 euros quan hi intervé un empresari o professional, la prohibició d'instruments extraordinaris de regularització fiscal, noves obligacions informatives sobre monedes virtuals, canvis en la llista de deutors de la Hisenda Pública i en el sistema de recàrrecs de la Llei General Tributària, i modificacions en matèria de joc, tabac cru i impostos especials. Com que és una llei estatal que actua sobre desenes d'altres lleis, per aplicar qualsevol regla concreta cal consultar el text consolidat vigent de la norma modificada.

• Llei 12/2014, de 10 d'octubre, de l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial, de l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria i de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclearLlei catalana

  La Llei 12/2014 crea dos tributs propis de la Generalitat de Catalunya de caràcter mediambiental que encara són vigents: l'impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen per l'aviació comercial (capítol I) i l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules produïda per la indústria (capítol II). Un tercer impost previst inicialment, sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear (capítol III), va ser declarat inconstitucional i nul pel Tribunal Constitucional (sentència 74/2016) i ja no s'aplica. La llei defineix, per a cada impost, el fet imposable, els subjectes passius, la base i els tipus, i regula en un capítol comú (IV) la gestió, la recaptació, la inspecció i els recursos, atribuïts a l'Agència Tributària de Catalunya.

• Llei 15/2003, de 26 de maig, reguladora del règim retributiu de les carreres judicial i fiscalLlei estatal

  La Llei 15/2003, de 26 de maig, regula el règim retributiu dels membres de les carreres judicial i fiscal a l'Estat espanyol, és a dir, com es determina el que cobren jutges, magistrats, fiscals i advocats fiscals per l'exercici de les seves funcions. El seu punt de partida (art. 1 i preàmbul) és que la retribució dels jutges és un element configurador de la seva independència econòmica, en connexió amb l'article 117 de la Constitució i l'article 403 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, i per això es regula per una llei especial. El sistema que dibuixa combina un component fix, format per retribucions bàsiques (sou i antiguitat) i complementàries (complement de destinació i complement específic), amb un component variable per objectius vinculat al rendiment individual acreditat en el semestre anterior (art. 2 i capítols II i III). A més, preveu retribucions especials per als serveis de guàrdia i altres serveis extraordinaris (art. 12) i estén el sistema, amb adaptacions, a la carrera fiscal (art. 13). Finalment, crea el Pla de transparència judicial (art. 14) com a eina d'informació sobre l'activitat i la càrrega de treball dels òrgans jurisdiccionals. Els imports concrets figuren en els annexos I a VI; el text consolidat indica que aquestes quanties han estat actualitzades per normes posteriors, de manera que aquesta fitxa serveix per entendre l'estructura del sistema, no per conèixer imports vigents.

• Llei 15/2014, de 4 de desembre, de l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digitalLlei catalana

  La Llei 15/2014, de 4 de desembre, va crear un tribut propi de la Generalitat de Catalunya sobre la disponibilitat del servei d'accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques, amb l'objectiu de finançar fons de foment de la indústria audiovisual catalana i un nou Fons per al foment de la difusió cultural digital. Tanmateix, el règim complet de l'impost (articles 1 a 13) va ser declarat inconstitucional i nul per la Sentència del Tribunal Constitucional 94/2017, de 6 de juliol, de manera que aquest tribut ja no s'aplica actualment. El que continua vigent és el capítol II de la llei, que crea i regula la gestió del Fons per al foment de la difusió cultural digital i dels fons de foment audiovisual preexistents.

• Llei 16/1979, de 2 d'octubre, sobre taxes de la Prefectura Central de TrànsitLlei estatal

  La Llei 16/1979, de 2 d'octubre, és una llei estatal que regula les taxes que cobra la Prefectura Central de Trànsit (organisme autònom depenent del Ministeri de l'Interior, avui conegut com a Direcció General de Trànsit) com a contraprestació pels serveis i activitats que presta. Segons el text, aquestes taxes són tributs de caràcter estatal (art. 1) que s'apliquen a tot el territori espanyol (art. 2). La llei defineix el fet imposable (art. 3), qui està obligat a pagar-les (art. 4), quins casos queden exempts o bonificats (art. 5) i les tarifes concretes agrupades per blocs —permisos de circulació, permisos de conducció, centres de formació de conductors i altres tràmits (art. 6)—. També estableix quan neix l'obligació de pagar (art. 7), com es liquiden i recapten les taxes (art. 10 i 11), com es poden recórrer els actes (art. 12) i en quins casos es retornen les quotes (art. 13). Segons el text, les quanties s'actualitzen cada any d'acord amb la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE; és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial consolidat.

• Llei 16/2013, de 29 d'octubre, per la qual s'estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s'adopten altres mesures tributàries i financeresLlei estatal

  La Llei 16/2013, de 29 d'octubre, és una llei estatal de contingut tributari ampli, aprovada dins l'esforç de consolidació de les finances públiques d'aquells anys. Malgrat que el títol destaca la "fiscalitat mediambiental", el text agrupa mesures molt diverses: modifica l'Impost sobre Societats (entre altres, estableix la no deduïbilitat del deteriorament del valor de participacions en entitats i de rendes negatives d'establiments permanents a l'estranger, i prorroga per als exercicis 2014 i 2015 diverses mesures temporals de contenció del dèficit); toca l'IRPF i l'Impost sobre la Renda de no Residents en relació amb les institucions d'inversió col·lectiva i els comptes globals ("comptes òmnibus"); crea l'Impost sobre els Gasos Fluorats d'Efecte Hivernacle, un tribut indirecte que grava aquests gasos en funció del seu potencial de calfament atmosfèric; amplia exempcions dins els Impostos Especials (entre elles, l'exempció de l'Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport per a embarcacions de lloguer); incrementa temporalment els tipus de l'Impost sobre Béns Immobles per als anys 2014 i 2015 i introdueix ajustos en la plusvàlua municipal i en el Cadastre Immobiliari; i reestructura l'impost sobre la producció de combustible nuclear gastat de la Llei 15/2012. És una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE; plet.cat és informació general i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el PatrimoniLlei estatal

  La Llei 19/1991, de 6 de juny, és la norma estatal que estableix i regula l'Impost sobre el Patrimoni, un tribut directe i de naturalesa personal que grava el patrimoni net de les persones físiques (art. 1). El patrimoni net és el conjunt de béns i drets de contingut econòmic de què una persona és titular, un cop deduïdes les càrregues, els gravàmens i els deutes que en disminueixen el valor. La llei defineix qui està subjecte a l'impost —distingint entre l'obligació personal, que abasta tot el patrimoni mundial dels residents, i l'obligació real, limitada als béns i drets situats o exercitables a Espanya (art. 5)—, com es valoren els diferents tipus de béns (immobles, dipòsits, valors, assegurances, joies, vehicles, objectes d'art, drets reals…), com es calcula la base imposable i liquidable amb el mínim exempt, i quan i com s'ha de declarar. L'impost es merita el 31 de desembre de cada any (art. 29). Un tret important d'aquesta llei és que està cedida a les comunitats autònomes: el mínim exempt, l'escala de gravamen i les bonificacions els pot fixar cada comunitat autònoma, de manera que les xifres que figuren en el text estatal són valors per defecte que s'apliquen només quan la comunitat autònoma no ha regulat els seus propis (art. 2, 28 i 30). Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat d'orientació general i no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial consolidat.

• Llei 25/1998, de 31 de desembre, de Mesures Administratives, Fiscals i d'Adaptació a l'EuroLlei catalana

  La Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro és una llei de la Generalitat de Catalunya del tipus conegut com a "llei de mesures" o llei d'acompanyament dels pressupostos: agrupa en un sol text un conjunt divers de canvis normatius que faciliten l'aplicació de la política pressupostària de l'exercici. Segons el seu preàmbul, es va adoptar per segon any consecutiu i consta de cinquanta-quatre articles estructurats en tres títols —mesures administratives, mesures fiscals i mesures d'adaptació a l'euro—, a més d'onze disposicions addicionals, cinc de transitòries, una de derogatòria i quatre de finals. El títol I reforma nombroses normes catalanes sobre funció pública, organització i sector públic (i, entre altres coses, va crear l'Agència Catalana de l'Aigua); el títol II regula mesures fiscals sobre tributs cedits (IRPF, impost sobre successions i donacions, transmissions patrimonials, tributació sobre el joc, cànons i taxes); i el títol III conté mesures per adaptar a l'euro l'activitat de contingut econòmic de l'Administració. És important tenir present que, tal com recull el text traduït, una part molt gran de l'articulat ha estat derogada o substituïda per lleis posteriors al llarg dels anys, de manera que molts dels seus preceptes originals ja no són aplicables en la seva redacció inicial.

• Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i DonacionsLlei estatal

  La Llei 29/1987 crea i regula l'Impost sobre Successions i Donacions (ISD), un tribut estatal de naturalesa directa i subjectiva que grava els increments de patrimoni que obtenen les persones físiques a títol gratuït (art. 1). Segons el text, tres tipus d'operacions constitueixen el fet imposable (art. 3): rebre béns o drets per herència, llegat o un altre títol successori; rebre'ls per donació o qualsevol altre negoci gratuït entre vius; i cobrar quantitats com a beneficiari d'una assegurança de vida quan el contractant és una persona diferent del beneficiari. Els increments equivalents obtinguts per persones jurídiques no tributen per aquest impost, sinó per l'Impost sobre Societats (art. 3.2). La llei descriu qui està obligat a pagar (els causahavents en les herències, els donataris en les donacions i els beneficiaris en les assegurances, art. 5), com es calcula la base imposable a partir del valor net dels béns i drets (art. 9), quines reduccions, tarifes i coeficients multiplicadors s'apliquen (art. 20-22) i com es gestiona, es declara i es paga el tribut (art. 31-39). Un tret central del text és que es tracta d'un impost cedit a les comunitats autònomes: la mateixa llei preveu que les reduccions de la base, l'escala de gravamen i els coeficients multiplicadors els pugui aprovar cada comunitat autònoma (art. 20, 21 i 22), i que els imports i les escales estatals que apareixen a la llei només s'apliquen amb caràcter supletori quan la comunitat no ha regulat aquests aspectes o quan no resulta aplicable la seva normativa pròpia. A Catalunya, el règim d'autoliquidació de l'impost és obligatori (art. 34.4). Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa i d'orientació, i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 38/2022, de 27 de desembre, per a l'establiment de gravàmens temporals energètic i d'entitats de crèdit i establiments financers de crèdit, i per la qual es crea l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, i es modifiquen determinades normes tributàriesLlei estatal

  La Llei 38/2022, de 27 de desembre, és una llei estatal que reuneix tres figures diferents amb un fil comú: fer que determinats grans grups i patrimonis facin una aportació extraordinària en un context d'escalada de preus. D'una banda, estableix dos «gravàmens temporals» —un sobre grans operadors del sector energètic i un altre sobre entitats de crèdit i establiments financers de crèdit—, que el text configura expressament com a prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari, i no com a impostos. D'altra banda, crea l'Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes, un tribut estatal complementari de l'Impost sobre el Patrimoni que grava el patrimoni net de les persones físiques superior a 3.000.000 d'euros. Finalment, la llei modifica diverses normes tributàries (Impost sobre el Patrimoni, Impost sobre Successions i Donacions, Impost sobre Societats, règim fiscal de Canàries) i altres textos. És una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE; és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la Normativa Tributària amb aquesta finalitatLlei estatal

  La Llei 41/2003, de 18 de novembre, és una llei estatal que crea i regula el «patrimoni especialment protegit de les persones amb discapacitat»: una massa de béns i drets que s'aïlla de la resta del patrimoni personal del seu titular i queda immediatament i directament vinculada a cobrir les seves necessitats vitals (exposició de motius i art. 1). Aquest patrimoni no té personalitat jurídica pròpia i se sotmet a un règim específic d'administració i supervisió. La llei fixa qui en pot ser beneficiari, com es constitueix, com s'hi fan aportacions, com s'administra, qui el supervisa i com s'extingeix (art. 1 a 8), i preveu la seva constància registral. A més, modifica el Codi civil en matèria d'autotutela, règim successori, mandat i contracte d'aliments (art. 9 a 13), la Llei d'enjudiciament civil pel que fa als processos sobre la capacitat de les persones (art. 14) i diverses normes tributàries —impost sobre la renda de les persones físiques, impost sobre societats i impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats— per afavorir fiscalment les aportacions gratuïtes a aquests patrimonis (art. 15 a 17). El text atribueix la supervisió institucional del patrimoni protegit al Ministeri Fiscal, amb el suport d'una Comissió de Protecció Patrimonial de les Persones amb Discapacitat. Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa; no substitueix l'assessorament jurídic i, per a qualsevol ús formal, cal consultar el text oficial consolidat.