Text legal · Traducció no oficial

Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecaris

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Text oficial Text consolidat (BOE)
Identificador
Ley 2/1994
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 2/1994, de 30 de març, regula com un deutor pot canviar el seu préstec hipotecari d'una entitat a una altra (la subrogació) i com es pot modificar un préstec hipotecari ja existent (la novació modificativa). El seu origen, segons el preàmbul, va ser la baixada dels tipus d'interès dels anys noranta: molts ciutadans que havien concertat hipoteques abans no podien aprofitar aquest descens perquè el «canvi d'hipoteca» sortia molt car, per la comissió d'amortització anticipada i per la duplicació de despeses de cancel·lar un crèdit i constituir-ne un de nou. Per resoldre-ho, la llei desenvolupa la subrogació convencional de l'article 1.211 del Codi Civil aplicada a entitats financeres: fixa el procediment perquè el deutor pugui canviar de creditor encara que el creditor original no col·labori (art. 2), limita la comissió per amortització anticipada en préstecs a interès variable (art. 3), regula l'escriptura pública, la inscripció registral i l'execució de la hipoteca subrogada (art. 4 a 6) i estableix beneficis fiscals i reduccions dels honoraris notarials i registrals per abaratir aquestes operacions (art. 7 a 10). El text tradueix una versió que ja incorpora remissions a normativa posterior, com la Llei 5/2019 de contractes de crèdit immobiliari.

Què regula aquesta norma

La llei estableix un règim específic per a dues operacions sobre préstecs hipotecaris. La primera és la subrogació de creditor: segons l'article 1, els prestadors immobiliaris (definits per remissió a l'article 4.2 de la Llei 5/2019) poden ser subrogats pel deutor en préstecs hipotecaris concedits per altres prestadors anàlegs, sigui quina sigui la data de formalització del contracte i encara que no s'hi previés l'amortització anticipada. L'article 2 detalla el procediment: l'entitat que vol subrogar-se presenta al deutor una oferta vinculant amb les condicions del nou préstec i un document informatiu sobre les despeses; acceptada l'oferta, es requereix l'entitat acreedora perquè lliuri, en un màxim de set dies naturals, una certificació del deute; l'entitat acreedora té dret a «enervar» (aturar) la subrogació si en un màxim de quinze dies naturals formalitza amb el deutor una novació modificativa, i en cap cas pot rebutjar el pagament. L'article 3 limita la comissió per amortització anticipada en els préstecs a interès variable segons tres regles (cap comissió si no se'n va pactar, la pactada si era igual o inferior a l'1%, i com a màxim l'1% en la resta de casos, sens perjudici de reclamar un dany econòmic directe provat). Els articles 4 a 6 regulen el contingut de l'escriptura pública de subrogació i de modificació, el manteniment del rang de la hipoteca, la nota marginal al Registre de la Propietat i els requisits per executar la hipoteca. La segona operació és la novació modificativa entre creditor i deutor. Finalment, els articles 7 a 10 i les disposicions addicionals fixen beneficis fiscals en l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats, l'aplicació de l'aranzel de «documents sense quantia» als honoraris notarials i una reducció del 90% en els honoraris registrals, i topalls de comissió com el 0,1% per ampliació de termini (art. 10) i l'1% per amortització anticipada no subrogatòria (disposició addicional primera).

A qui afecta

El text es dirigeix als deutors de préstecs hipotecaris que vulguin canviar de creditor o modificar el seu préstec, a les entitats financeres i prestadors immobiliaris que hi intervenen (tant l'entitat acreedora original com la que es vol subrogar), i als notaris i registradors de la propietat que autoritzen i inscriuen aquestes escriptures. També afecta l'Administració en matèria fiscal, atès que la llei preveu exempcions en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Quan pot ser rellevant

Aquesta llei és rellevant quan una persona amb una hipoteca es planteja traslladar-la a una altra entitat per millorar-ne les condicions (subrogació de creditor), o quan negocia amb el mateix banc un canvi de tipus d'interès o de termini (novació modificativa). També importa per entendre d'on surten límits com la comissió màxima per amortització anticipada en préstecs a interès variable, o per què certes escriptures de subrogació i cancel·lació tenen beneficis fiscals i honoraris reduïts.

Situacions habituals

  • Tens una hipoteca i una altra entitat t'ofereix millors condicions; vols entendre com funciona el canvi de creditor i quins passos preveu la llei.
  • El teu banc actual t'ha ofert modificar el tipus d'interès o el termini per no perdre't com a client i vols saber què és una novació modificativa.
  • Estàs mirant l'escriptura o l'oferta vinculant d'una subrogació i vols entendre terminis com els set dies per certificar el deute o els quinze dies per enervar-la.
  • Vols saber quina és la comissió màxima per amortització anticipada que et poden cobrar en un préstec a interès variable.
  • Estàs revisant les despeses d'una subrogació, novació o cancel·lació d'hipoteca i vols entendre per què s'apliquen honoraris notarials i registrals reduïts o exempcions fiscals.

Conceptes clau

Subrogació de creditor
Operació per la qual una nova entitat financera passa a ocupar la posició de creditor en un préstec hipotecari existent, cosa que segons l'article 2 el deutor pot fer sense el consentiment de l'entitat acreedora quan pren prestats els diners de la nova entitat per escriptura pública, d'acord amb l'article 1.211 del Codi Civil.
Oferta vinculant
Document que l'entitat disposada a subrogar-se presenta al deutor amb les condicions financeres del nou préstec hipotecari (art. 2); la seva acceptació autoritza a notificar-ho a l'entitat acreedora i a requerir-li la certificació del deute.
Dret a enervar la subrogació
Facultat de l'entitat acreedora original de bloquejar la subrogació si, en un màxim de quinze dies naturals des del lliurament de la certificació, formalitza amb el deutor una novació modificativa del préstec (art. 2).
Comissió per amortització anticipada
Import que pot percebre l'entitat acreedora quan es cancel·la anticipadament el crèdit; en préstecs a interès variable l'article 3 la limita (cap comissió si no se'n va pactar, la pactada si era igual o inferior a l'1%, i com a màxim l'1% en la resta de casos).
Novació modificativa
Modificació del préstec hipotecari pactada de comú acord entre creditor i deutor, que pot afectar el tipus d'interès, el termini o altres condicions financeres (art. 4 i 9), i que pot gaudir d'exempció en l'Impost sobre Actes Jurídics Documentats.
Nota marginal al Registre
Anotació al Registre de la Propietat sense la qual la subrogació no produeix efecte contra tercers; ha d'expressar l'entitat subrogada, les noves condicions pactades, les dades de l'escriptura i de la seva presentació i la signatura del registrador (art. 5).
Rang de la hipoteca
Ordre de prioritat de la hipoteca inscrita; segons l'article 4, les modificacions no l'alteren, excepte quan impliquen un increment de la xifra de responsabilitat hipotecària o l'ampliació del termini, casos en què cal l'acceptació dels titulars de drets posteriors per mantenir-lo.

Confusions habituals

  • Subrogació i novació no són el mateix: la subrogació implica canviar l'hipoteca a una altra entitat creditora (art. 2), mentre que la novació modificativa és un acord amb el mateix creditor per canviar condicions com el tipus o el termini (art. 4 i 9).
  • El límit de l'1% de comissió per amortització anticipada de l'article 3 s'aplica als préstecs a interès variable en el marc de la subrogació; la llei conté regles i topalls diferents segons el supòsit (per exemple, el 0,1% per ampliació de termini a l'article 10 o l'1% no subrogatori de la disposició addicional primera), i no s'ha de generalitzar una sola xifra a tots els casos.
  • Que l'entitat acreedora tingui dret a «enervar» la subrogació (art. 2) no vol dir que la pugui rebutjar sense més: la llei preveu que ho ha de fer formalitzant una novació dins d'un termini, i que en cap cas té dret a rebutjar el pagament.
  • Els beneficis fiscals i les reduccions d'honoraris (art. 7 a 10) no eximeixen de totes les despeses de l'operació; es refereixen a supòsits i tributs concrets, com l'exempció en la modalitat gradual d'«Actes Jurídics Documentats» o l'aranzel de «documents sense quantia».
  • Aquest text és una traducció catalana no oficial i incorpora remissions a normativa posterior (com la Llei 5/2019) i almenys un paràgraf derogat a l'article 9; per verificar la redacció exacta i vigent de cada precepte cal consultar el text consolidat oficial.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes tributàries (impostos propis, cedits i estatals). plet.cat n'explica el vocabulari bàsic i on són les seus oficials.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

El descens generalitzat dels tipus d'interès experimentat en els darrers mesos ha repercutit, com és lògic, en els dels préstecs hipotecaris, i sembla raonable i digne de protecció que els ciutadans que van concertar els seus préstecs amb anterioritat a la baixada dels tipus puguin beneficiar-se dels avantatges que suposa aquest descens. D'altra banda, la situació d'aquests prestataris es veu agreujada per la concurrència d'una doble circumstància que determina la inviabilitat econòmica del «canvi d'hipoteca»: la forta comissió per amortització anticipada, imposada per les entitats creditícies en el moment d'atorgar el contracte, i la duplicació de despeses que impliquen la cancel·lació d'un crèdit hipotecari i la constitució d'un de nou. Aquesta Llei ve, a més, a complir el mandat parlamentari que en la seva moció del 2 de novembre de 1993, aprovada per unanimitat, instava el Govern a «habilitar els mecanismes perquè els deutors, en aplicació dels articles 1.211 i concordants del Codi Civil, puguin subrogar les seves hipoteques a un altre creditor».

Aquesta situació, històricament reiterada, pot trobar solució adequada per la via de la subrogació convencional prevista per l'article 1.211 del Codi Civil, que la configura com un acte potestatiu —voluntari— del deutor. No obstant això, la concisa normativa d'aquest precepte no és suficient per resoldre la problemàtica que planteja aquesta institució quan el primer creditor i el que es subroga són algunes de les entitats financeres a les quals es refereix la Llei del Mercat Hipotecari. Per això és procedent establir una regulació específica del referit supòsit —acotat per l'article 1—, que en faciliti el desenvolupament i en abarateixi el cost.

L'article 2 estableix els requisits de la subrogació, possibilitant l'exercici d'aquesta potestat pel deutor en el cas que el primer creditor no presti la col·laboració deguda. El procediment instrumentat, anàleg al previst per l'article 153, paràgraf 5, de la Llei Hipotecària, té idèntic fonament que aquest, reforçat si escau pel fet de tractar-se d'una liquidació a practicar entre dues entitats financeres a les quals cal presumir, pel sol fet de ser-ho, la necessària lleialtat comercial recíproca.

L'article 3 limita la quantia de la comissió per amortització anticipada en els préstecs a interès variable. La raó d'aquesta reducció rau en el fet que en aquesta modalitat de préstecs, a diferència del que ocorre en els préstecs a tipus fix, el creditor assumeix habitualment un risc financer escàs, cosa que assimila en aquest cas la comissió de cancel·lació a una pena per desistiment. Com que tota pena és sempre equitativament moderable pels Tribunals, en virtut de l'article 1.154 del Codi Civil, és lògic concloure que aquesta moderació pugui efectuar-se també per llei, especialment en moments de crisi econòmica i tractant-se de contractes en massa d'execució successiva i de llarga durada, en els quals el consumidor s'ha adherit a un text contractual preestablert per l'entitat de crèdit. I no pot objectar-se que aquesta limitació impliqui una injerència de l'Administració en el lliure funcionament del mercat, ja que no és altra cosa que una millora del sistema juridicoinstitucional per adequar l'ordenació del mercat a les necessitats de cada moment.

Els articles 4, 5 i 6 regulen diversos aspectes de l'escriptura de subrogació, registrals i de l'execució hipotecària. Els articles 7 i 8 introdueixen una reducció important dels costos fiscals i del sistema de protecció preventiva de la seguretat jurídica privada.

Finalment, s'ha considerat beneficiós tant per als creditors com per als deutors bonificar els mateixos costos esmentats en el cas de la novació modificativa del préstec hipotecari entre creditor i deutor; operació que resultarà molt beneficiosa per al deutor per ser la que comporta menys despeses, i molt estimulant per al creditor en donar-li ocasió de no perdre el seu propi client.

Article 1. Àmbit

1. Els prestadors immobiliaris, definits en els termes de l'article 4.2) de la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, podran ser subrogats pel deutor en els préstecs hipotecaris concedits per altres prestadors anàlegs, amb subjecció al que disposa aquesta llei.

2. La subrogació a la qual es refereix l'apartat anterior serà aplicable als contractes de préstec hipotecari, sigui quina sigui la data de la seva formalització i encara que no hi consti la possibilitat d'amortització anticipada.

Article 2. Requisits de la subrogació

El deutor podrà subrogar una altra entitat financera de les esmentades en l'article anterior sense el consentiment de l'entitat acreedora, quan per pagar el deute hagi pres prestats els diners d'aquella per escriptura pública, fent-hi constar el seu propòsit, de conformitat amb el que disposa l'article 1.211 del Codi Civil.

L'entitat que estigui disposada a subrogar-se presentarà al deutor una oferta vinculant en la qual constaran les condicions financeres del nou préstec hipotecari. Juntament amb l'oferta vinculant, li lliurarà un document informatiu sobre les despeses de la subrogació, incloent-hi els límits màxims legals de la comissió a percebre per part de l'entitat acreedora. L'esmentada peça d'informació haurà d'observar el règim de distribució de despeses previst en l'article 14.1.e) de la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.

L'acceptació de l'oferta pel deutor implicarà la seva autorització perquè l'entitat oferent la notifiqui a l'entitat acreedora i la requereixi perquè li lliuri, en el termini màxim de set dies naturals, certificació de l'import del deute del deutor pel préstec hipotecari en el qual s'ha de subrogar.

Un cop lliurada la certificació, l'entitat acreedora tindrà dret a enervar la subrogació si en el termini màxim de quinze dies naturals comptats des d'aquest lliurament formalitza amb el deutor la novació modificativa del préstec hipotecari. En cas contrari, perquè la subrogació produeixi efectes, n'hi haurà prou que l'entitat subrogada declari en la mateixa escriptura haver pagat a l'acreedora la quantitat acreditada per aquesta, per capital pendent i interessos i comissió meritats i no satisfets. S'incorporarà a l'escriptura un resguard de l'operació bancària realitzada amb aquesta finalitat solutòria.

En cap cas tindrà dret l'entitat acreedora a rebutjar el pagament. No obstant això, si el pagament encara no s'hagués efectuat perquè l'entitat acreedora no hagués comunicat la quantitat acreditada o es negués per qualsevol causa a admetre el seu pagament, n'hi haurà prou que l'entitat subrogada la calculi, sota la seva responsabilitat i assumint les conseqüències del seu error, que no seran repercutibles al deutor, i, després de manifestar-ho, dipositi la suma en poder del notari autoritzant de l'escriptura de subrogació, a disposició de l'entitat acreedora. A aquest efecte, el notari notificarà d'ofici a l'entitat acreedora, mitjançant la remissió de còpia autoritzada de l'escriptura de subrogació, podent aquella al·legar error de la mateixa manera, dins dels vuit dies següents.

En aquest cas, i sense perjudici que la subrogació produeixi tots els seus efectes, el jutge que fos competent per conèixer del procediment d'execució, a petició de l'entitat acreedora o de l'entitat subrogada, citarà aquestes, dins del termini de vuit dies, a una compareixença i, després d'escoltar-les, admetrà els documents que es presentin i acordarà, dins dels tres dies, el que estimi procedent. L'acte que dicti serà apel·lable en un sol efecte, i el recurs es substanciarà pels tràmits d'apel·lació dels incidents.

Article 3. Comissió per amortització anticipada

En les subrogacions que es produeixin en els préstecs hipotecaris a interès variable referits en l'article 1 d'aquesta Llei, la quantitat a percebre per l'entitat acreedora en concepte de comissió per l'amortització anticipada del seu crèdit es calcularà sobre el capital pendent d'amortitzar, de conformitat amb les regles següents:

1a. Quan s'hagi pactat amortització anticipada sense fixar comissió, no hi haurà dret a percebre cap quantitat per aquest concepte.

2a. Si s'hagués pactat una comissió d'amortització anticipada igual o inferior a l'1 per 100, la comissió a percebre serà la pactada.

3a. En els altres casos, l'entitat acreedora només podrà percebre per comissió d'amortització anticipada l'1 per 100, sigui quina sigui la que s'hagués pactat. No obstant això, si l'entitat acreedora demostra l'existència d'un dany econòmic que no impliqui la sola pèrdua de guanys, produït de forma directa com a conseqüència de l'amortització anticipada, podrà reclamar aquell. L'al·legació del dany per l'acreedora no impedirà la realització de la subrogació, si concorren les circumstàncies establertes en aquesta Llei, i només donarà lloc que s'indemnitzin, al seu moment, la quantitat que correspongui pel dany produït.

Article 4. Escriptura pública

1. En l'escriptura de subrogació només es podrà pactar la modificació de les condicions del tipus d'interès, tant ordinari com de mora, inicialment pactat o vigent, així com l'alteració del termini del préstec, o ambdues.

2. Quan el prestador sigui una de les entitats a les quals es refereix l'article 1 d'aquesta Llei, les escriptures públiques de modificació de préstecs hipotecaris podran referir-se a una o diverses de les circumstàncies següents:

i) l'ampliació o reducció de capital;

ii) l'alteració del termini;

iii) les condicions del tipus d'interès inicialment pactat o vigent;

iv) el mètode o sistema d'amortització i qualsevol altra condició financera del préstec;

v) la prestació o modificació de les garanties personals.

3. Les modificacions previstes en els apartats anteriors no suposaran, en cap cas, una alteració o pèrdua del rang de la hipoteca inscrita, excepte quan impliquin un increment de la xifra de responsabilitat hipotecària o l'ampliació del termini del préstec per aquest increment o ampliació. En aquests casos necessitarà l'acceptació dels titulars de drets inscrits amb rang posterior, de conformitat amb la normativa hipotecària vigent, per mantenir el rang. En tots dos supòsits, es faran constar al Registre per nota al marge de la hipoteca objecte de novació modificativa. En cap cas serà possible fer-ho quan consti registralment petició d'informació sobre la quantitat pendent en execució de càrregues posteriors.

Article 5. Registre

El fet de la subrogació no produirà efecte contra tercers si no es fa constar al Registre per mitjà d'una nota marginal, que expressarà les circumstàncies següents:

1a. La persona jurídica subrogada en els drets del creditor.

2a. Les noves condicions pactades del tipus d'interès, del termini, o de tots dos.

3a. L'escriptura que s'annota, la seva data i el notari que l'autoritza.

4a. La data de presentació de l'escriptura al Registre i la de la nota marginal.

5a. La signatura del registrador, que implicarà la conformitat de la nota amb la còpia de l'escriptura d'on s'hagués pres.

N'hi haurà prou perquè el registrador practiqui la inscripció de la subrogació que l'escriptura compleixi el que disposa l'article 2 d'aquesta Llei, encara que no s'hagi realitzat la notificació al primitiu creditor. No seran objecte de nova qualificació les clàusules inscrites del préstec hipotecari que no es modifiquin. El registrador no podrà exigir la presentació del títol de crèdit.

Article 6. Execució

L'entitat subrogada haurà de presentar per a l'execució de la hipoteca, a més de la seva primera còpia autèntica inscrita de l'escriptura de subrogació, el títol de crèdit, revestit dels requisits que la Llei d'Enjudiciament Civil exigeix per despatxar execució. Si no pogués presentar el títol inscrit, haurà d'acompanyar, amb la còpia de l'escriptura de subrogació, certificació del Registre que acrediti la inscripció i subsistència de la hipoteca.

L'execució de la hipoteca s'ajustarà al que disposen la Llei d'Enjudiciament Civil i la Llei Hipotecària.

Article 7. Beneficis fiscals en la subrogació

Estarà exempta l'escriptura que documenti l'operació de subrogació en la modalitat gradual d'«Actes Jurídics Documentats» sobre documents notarials.

Article 8. Honoraris notarials i registrals en la subrogació, novació modificativa i cancel·lació de crèdits o préstecs hipotecaris

Per al càlcul dels honoraris notarials de les escriptures de subrogació, novació modificativa i cancel·lació, dels crèdits o préstecs hipotecaris, s'aplicaran els aranzel·ls corresponents als «Documents sense quantia» previstos en el número 1 del Reial Decret 1426/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'aranzel dels Notaris.

Per al càlcul dels honoraris registrals de les escriptures de subrogació, novació modificativa i cancel·lació, dels crèdits o préstecs hipotecaris, s'aplicaran els aranzel·ls corresponents al número 2, «Inscripcions», de l'annex I del Reial Decret 1427/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'aranzel dels Registradors de la Propietat, prenent com a base la xifra del capital pendent d'amortitzar, amb una reducció del 90 per cent.

Article 9. Beneficis fiscals en la novació modificativa

Estaran exemptes en la modalitat gradual d'«Actes Jurídics Documentats» les escriptures públiques de novació modificativa de préstecs hipotecaris pactades de comú acord entre creditor i deutor, sempre que el creditor sigui una de les entitats a les quals es refereix l'article 1 d'aquesta llei i la modificació es refereixi a les condicions del tipus d'interès inicialment pactat o vigent, a l'alteració del termini del préstec, o a tots dos.

(Segon paràgraf derogat)

Article 10. Comissió per ampliació del termini del préstec

En les novacions modificatives que tinguin per objecte l'ampliació del termini del préstec, l'entitat acreedora no podrà percebre per comissió de modificació de condicions més del 0,1 per cent de la xifra de capital pendent d'amortitzar.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. En els préstecs hipotecaris a interès variable a què es refereix l'article 1 d'aquesta Llei, l'entitat acreedora no podrà percebre per comissió d'amortització anticipada no subrogatòria més de l'1 per 100 del capital que s'amortitza, encara que s'hagués pactat una comissió superior.

Disposició addicional segona. 1. S'afegeixen els apartats següents a l'article 48.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit: «e) Efectuar, per si o a través del Banc d'Espanya, la publicació regular, amb caràcter oficial, de determinats índexs o tipus d'interès de referència que puguin ser aplicats per les entitats de crèdit als préstecs a interès variable, especialment en el cas de préstecs hipotecaris. Sense perjudici de la llibertat de contractació, el Ministre d'Economia i Hisenda podrà establir requisits especials pel que fa al contingut informatiu de les clàusules contractuals definitòries del tipus d'interès, i a la comunicació al deutor del tipus aplicable a cada període, per a aquells contractes de préstec a interès variable en els quals es pacti la utilització d'índexs o tipus d'interès de referència diferents dels oficials assenyalats en el paràgraf precedent. f) Estendre l'àmbit d'aplicació de les normes dictades a l'empara dels apartats precedents a qualssevol contractes o operacions de la naturalesa prevista en les dites normes, fins i tot quan l'entitat que hi intervingui no tingui la condició d'entitat de crèdit.» 2. Les normes que es dictin a l'empara del que disposa l'apartat precedent d'aquesta disposició addicional seran aplicables als préstecs i operacions que es concertin amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquestes normes.

Disposició addicional tercera. S'afegeix un nou paràgraf a l'article 45 Ic) del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 20 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, amb el text següent: «23a. La Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecaris.»

Disposició addicional quarta. S'autoritza el Govern a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per a la deguda aplicació d'aquesta Llei.

Disposició final

Disposició final única. Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

Font i provença

Títol original: Ley 2/1994, de 30 de marzo, sobre subrogación y modificación de préstamos hipotecarios. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 567572786dc2).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.