Text legal · Traducció no oficial
Llei 15/2014, de 4 de desembre, de l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital
Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 15/2014
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Explicació de plet.cat · orientació general
En resum
La Llei 15/2014, de 4 de desembre, va crear un tribut propi de la Generalitat de Catalunya sobre la disponibilitat del servei d'accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques, amb l'objectiu de finançar fons de foment de la indústria audiovisual catalana i un nou Fons per al foment de la difusió cultural digital. Tanmateix, el règim complet de l'impost (articles 1 a 13) va ser declarat inconstitucional i nul per la Sentència del Tribunal Constitucional 94/2017, de 6 de juliol, de manera que aquest tribut ja no s'aplica actualment. El que continua vigent és el capítol II de la llei, que crea i regula la gestió del Fons per al foment de la difusió cultural digital i dels fons de foment audiovisual preexistents.
Què regula aquesta norma
La llei regulava, al capítol I (articles 1 a 13), tots els elements d'un impost propi de la Generalitat: naturalesa i objectiu, àmbit territorial, fet imposable, supòsits de subjecció i exempció, subjectes passius, període impositiu, meritació, quota tributària, autoliquidació, gestió exclusiva per l'Agència Tributària de Catalunya (art. 11.1), i règim d'infraccions i recursos. Aquest capítol I va ser declarat inconstitucional i nul íntegrament per la STC 94/2017. El que regula i continua en vigor és el capítol II (articles 14 a 17): la creació del Fons per al foment de la difusió cultural digital, la gestió d'aquest fons i dels fons de foment de la indústria audiovisual (Llei 20/2010), els criteris mínims de desplegament reglamentari i l'obligació d'informe anual al Parlament. La llei inclou també una disposició modificativa de la Llei 1/1991, del joc, sobre reposició de fiances en cas de deutes tributaris.
A qui afecta
Originalment afectava els operadors de serveis de comunicacions electròniques inscrits al Registre de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que prestaven servei a Catalunya (com a substituts obligats a pagar), i els usuaris —persones físiques, jurídiques o entitats sense personalitat jurídica— amb telefonia fixa a un immoble de Catalunya o domicili/residència a Catalunya (com a contribuents). L'única administració amb competència de gestió, recaptació, comprovació i inspecció era l'Agència Tributària de Catalunya (art. 11.1); l'Agencia Tributaria estatal (AEAT) no hi tenia cap paper. Atesa l'anul·lació del règim tributari, avui la part vigent de la llei afecta principalment el departament competent en matèria de cultura de la Generalitat, que gestiona els fons de foment audiovisual i digital, i el Parlament de Catalunya, que rep l'informe anual sobre aquests fons.
Quan pot ser rellevant
Pot ser rellevant, sobretot, per entendre context històric o normatiu: per exemple, si algú troba referències a aquest impost en documents antics, contractes de telecomunicacions, o vol saber com es financen els fons de foment audiovisual i cultural digital de Catalunya. No genera actualment cap obligació de pagament per a usuaris ni operadors, atès que el règim tributari va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional.
Situacions habituals
- Algú troba una referència a un «impost sobre la provisió de continguts» en una factura antiga o document i vol saber si encara s'aplica.
- Una empresa operadora de serveis de comunicacions electròniques vol entendre per què ja no ha de liquidar aquest impost a Catalunya.
- Algú interessat en el finançament públic de la indústria audiovisual catalana vol saber d'on provenien els ingressos previstos per aquesta llei.
- Recerca sobre normes tributàries catalanes que van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional.
- Algú vol saber com es gestiona actualment el Fons per al foment de la difusió cultural digital creat per aquesta llei.
Conceptes clau
- Tribut propi de naturalesa finalista
- Un impost creat per la Generalitat (no per l'Estat) la recaptació del qual s'havia de destinar exclusivament a uns fons concrets de foment audiovisual i cultural, i no a la caixa general (art. 1).
- Fet imposable
- Allò que generava l'obligació de pagar: tenir contractat, amb un operador inscrit al registre de la CNMC, l'accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques (art. 3).
- Subjecte passiu / substitut del contribuent
- L'usuari era el contribuent, però qui havia d'ingressar realment l'impost era l'operador del servei, actuant com a «substitut», sense poder-ne repercutir l'import a l'usuari (art. 6).
- Quota tributària fixa
- La llei establia una quota de 0,25 euros per contracte de servei i per cada període impositiu mensual, amb prorrateig en cas d'alta o baixa a mig mes (art. 9).
- Declaració d'inconstitucionalitat i nul·litat (STC 94/2017)
- El Tribunal Constitucional va anul·lar tots els articles 1 a 13, és a dir, tot el règim de l'impost. Aquests articles apareixen al text oficial marcats com «Anul·lats» [Ref. BOE-A-2017-9653].
- Agència Tributària de Catalunya, organisme gestor exclusiu
- L'article 11.1 atribueix la gestió, la recaptació, la comprovació i la inspecció d'aquest tribut propi únicament a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC); l'Agencia Tributaria estatal (AEAT) no hi tenia cap competència.
- Fons per al foment de la difusió cultural digital
- Un fons creat ex novo per aquesta llei (art. 14), gestionat pel departament competent en matèria de cultura, destinat a projectes que facin accessibles continguts culturals digitals.
- Informe anual al Parlament
- El departament de cultura ha de retre comptes cada any davant el Parlament sobre la destinació i els criteris d'atorgament d'aquests fons (art. 17).
Confusions habituals
- Pensar que aquest impost encara s'aplica avui: els articles 1 a 13, que regulaven tot el règim del tribut (fet imposable, quota, autoliquidació, gestió...), van ser declarats inconstitucionals i nuls per la Sentència del Tribunal Constitucional 94/2017, de 6 de juliol. Actualment només resta vigent el capítol II, relatiu als fons.
- Confondre'l amb un impost estatal o amb altres taxes de telecomunicacions: la llei creava un tribut propi de la Generalitat de Catalunya, diferent de qualsevol tribut estatal sobre serveis de comunicacions.
- Pensar que l'usuari (contribuent) havia de pagar directament la quota a Hisenda: la llei establia que era l'operador, com a substitut del contribuent, qui havia d'ingressar la quota, i no podia repercutir-la a l'usuari (art. 6.3).
- Pensar que l'Agencia Tributaria estatal (AEAT) gestiona o té cap paper administratiu sobre aquest tribut: l'article 11.1 de la llei atribueix la gestió, la recaptació, la comprovació i la inspecció d'aquest impost propi exclusivament a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC); l'AEAT no hi tenia cap competència.
- Creure que plet.cat pot assessorar sobre reclamacions o litigis fiscals derivats d'aquesta llei: plet.cat només ofereix informació general d'orientació, no assessorament jurídic ni tributari individual.
Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.
Continua per plet.cat
Normes tributàries (impostos propis, cedits i estatals). plet.cat n'explica el vocabulari bàsic i on són les seus oficials.
Guies que ho expliquen
Vocabulari al glossari
Tràmits i reclamacions
Institucions
Organismes i fonts oficials
- Agència Tributària de Catalunya (ATC) · Generalitat de Catalunya
- Agencia Tributaria (AEAT) · Agencia Estatal de Administración Tributaria
- Portal Jurídic de Catalunya · Generalitat de Catalunya
Text traduït (no oficial)
A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.
Preàmbul
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la Llei 15/2014, de 4 de desembre, de l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital.
La Generalitat té competència per establir tributs propis mitjançant una llei del Parlament, sobre els quals té capacitat normativa, d'acord amb l'article 203.5 de l'Estatut d'autonomia. Així mateix, l'article 127 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat competència exclusiva en matèria de cultura.
La present llei té per objecte crear, com a tribut propi de la Generalitat, l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques, com a tribut finalista l'objectiu del qual és dotar els fons següents:
a) Els fons creats per l'article 29 de la Llei 20/2010, de 7 de juliol, del cinema, per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya.
b) El Fons per al foment de la difusió cultural digital, creat ex novo mitjançant la present llei, per fomentar la creació de continguts culturals digitals i fer-los accessibles al públic.
L'impost grava la disponibilitat del servei d'accés a continguts existents en xarxes de comunicacions electròniques, mitjançant la contractació amb empreses prestadores d'aquest servei. Tot i que el contribuent és la persona física o jurídica o l'entitat sense personalitat jurídica que contracta el servei, l'empresa prestadora és el subjecte passiu a títol de substitut del contribuent.
La creació de l'impost no comporta cap càrrega tributària a les persones que tenen contractat el servei d'accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques, perquè els prestadors del servei, com a substituts, han de pagar la quota tributària i no poden repercutir-ne l'import en el contribuent, cosa que ha de ser supervisada per l'Agència Tributària de Catalunya i els òrgans competents en matèria de consum.
La Llei 20/2010, de 7 de juliol, del cinema, dins del capítol IV, de mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual a Catalunya, estableix cinc fons d'ajudes: el Fons per al foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, el Fons per al foment de la distribució independent, el Fons per al foment de l'exhibició, el Fons per al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques i el Fons per al foment de la competitivitat empresarial. No obstant això, cal tenir present l'actual situació de crisi econòmica, que, d'una banda, ha perjudicat greument la indústria cultural —i, en particular, la indústria cinematogràfica— i, de l'altra, ha reduït els ingressos de l'Administració de la Generalitat. L'impost constitueix una nova font d'ingressos que ha de permetre dotar aquests fons en funció de les necessitats estratègiques determinades, per impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Aquests ingressos han de ser addicionals a les dotacions pròpies que el pressupost de l'Institut Català de les Empreses Culturals destina al foment del sector audiovisual.
Així mateix, el Fons per al foment de la difusió cultural digital es vincula a actuacions que permetin crear continguts culturals digitals i posar-los a disposició pública mitjançant polítiques de digitalització.
La present llei consta de disset articles —disposats en dos capítols—, una disposició modificativa i dues disposicions finals.
El capítol I regula els diferents elements de l'impost: naturalesa i objectiu, àmbit territorial d'aplicació, fet imposable, supòsits de subjecció i d'exempció, subjectes passius, període impositiu, meritació, quota tributària i autoliquidació. També determina que l'Agència Tributària de Catalunya s'encarrega de la gestió, la recaptació, la comprovació i la inspecció de l'impost. Finalment, regula les infraccions, les sancions, els recursos i les reclamacions.
El capítol II crea el Fons per al foment de la difusió cultural digital i regula la gestió tant d'aquest fons com dels fons per al foment de la indústria audiovisual de Catalunya, creats per la Llei 20/2010.
S'inclou una disposició modificativa de l'article 18 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc.
La disposició final primera faculta el Govern per dictar les disposicions de desplegament que siguin necessàries i la disposició final segona estableix l'entrada en vigor de la Llei.
Capítol I. Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques
(Anul·lat.)
Es declara la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest capítol per Sentència 94/2017, de 6 de juliol. [Ref. BOE-A-2017-9653]
Es llenya la suspensió de la vigència i aplicació d'aquest capítol per Interlocutòria del TC de 18 de novembre de 2015. [Ref. BOE-A-2015-12735].
Es suspèn la vigència i aplicació d'aquest capítol (arts. 1 a 13), des del 28 de juliol de 2015 per a les parts del procés i des del 16 de setembre de 2015 per a tercers, per provisió del TC de 10 de setembre de 2015 que admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat 4681/2015. [Ref. BOE-A-2015-9944].
Articles 1 a 13. (Anul·lats.) Es declaren inconstitucionals i nuls per Sentència del TC 94/2017, de 6 de juliol. [Ref. BOE-A-2017-9653]
Article 1. Naturalesa i objectiu
1. L'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques és un tribut propi de la Generalitat, de naturalesa finalista.
2. L'objectiu de l'impost és dotar els fons per al foment de la indústria audiovisual de Catalunya creats per l'article 29 de la Llei 20/2010, de 7 de juliol, del cinema, i el Fons de foment per a la difusió cultural digital, creat per l'article 14 de la present llei, amb la finalitat de finançar les actuacions i mesures a les quals estan destinats aquests fons, d'acord amb la seva norma de creació.
Article 2. Àmbit territorial d'aplicació
L'impost és aplicable en l'àmbit territorial de Catalunya.
Article 3. Fet imposable
1. Constitueix el fet imposable de l'impost la disponibilitat del servei d'accés a continguts existents en xarxes de comunicacions electròniques, mitjançant la contractació amb un operador de serveis, al qual es refereix l'apartat 2, amb independència de la modalitat d'accés al servei.
2. Als efectes del que estableix la present llei, s'entén per operador de serveis les persones físiques o jurídiques inscrites al Registre d'operadors de xarxes i de serveis de comunicacions electròniques, dependent de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que presten aquest servei a Catalunya.
Article 4. Supòsits de subjecció
Queden subjectes a l'impost els serveis d'accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques següents:
a) Els que estan vinculats o associats a la contractació de la telefonia fixa d'un immoble, o referits de qualsevol manera a un immoble en particular, si l'immoble és ubicat en el territori de Catalunya.
b) Els que es duen a terme mitjançant un dispositiu mòbil que permeti l'accés a continguts existents en xarxes de comunicacions electròniques des de diferents localitzacions, si els usuaris que contracten aquest servei tenen la seva residència habitual a Catalunya o, en cas que els usuaris siguin professionals o empreses, si tenen el seu domicili fiscal a Catalunya.
Article 5. Supòsit d'exempció
La disponibilitat del servei a la qual es refereix l'article 3.1 queda exempta de l'impost si s'efectua mitjançant la contractació amb un operador constituït en persona jurídica sense ànim de lucre.
Article 6. Subjectes passius
1. És subjecte passiu de l'impost, a títol de contribuent, la persona física o jurídica o les entitats sense personalitat jurídica a les quals es refereix l'article 35.4 de la Llei de l'Estat 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que té contractat el servei al qual es refereixen els articles 3 i 4.
2. És subjecte passiu de l'impost, a títol de substitut del contribuent, la persona física o jurídica prestadora del servei al qual es refereix l'article 3.2.
3. El substitut no pot exigir al contribuent l'import de les obligacions tributàries satisfetes, d'acord amb el que estableix l'article 36.3 de la Llei de l'Estat 58/2003.
Article 7. Període impositiu
El període impositiu de l'impost coincideix amb el mes natural.
Article 8. Meritació
1. L'impost es merita periòdicament el primer dia de cada mes natural.
2. Si l'alta d'un usuari al servei es produeix un dia diferent del primer dia del mes natural, i aquesta alta no deriva d'un canvi entre els diferents operadors del servei, l'impost es merita el dia en què es produeix la contractació del servei.
Article 9. Quota tributària
1. S'estableix una quota tributària fixa de 0,25 euros per contracte de servei d'accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques i per cada període impositiu.
2. Si l'usuari es dóna de baixa del servei i no el contracta a un altre operador, la quota tributària es prorratejarà pel temps de contractació efectiva del servei.
3. Si l'usuari es dóna d'alta al servei un dia diferent del primer dia del mes natural i no disposa d'un contracte previ amb un altre operador, la quota tributària es prorratejarà pel temps comprès entre el dia de l'alta i el de finalització del període impositiu.
Article 10. Autoliquidació
1. El substitut del contribuent està obligat a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent dins el termini que es fixi per reglament.
2. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar mitjançant una ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.
Article 11. Gestió, recaptació, comprovació i inspecció
1. La gestió, la recaptació, la comprovació i la inspecció de l'impost corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, d'acord amb el que estableix la Llei 7/2007, de 17 de juliol, de l'Agència Tributària de Catalunya, sense perjudici de la col·laboració amb els òrgans d'inspecció sectorialment competents per raó dels serveis i els operadors dels serveis que són objecte de control.
2. El departament competent en matèria de cultura ha de col·laborar amb l'Agència Tributària de Catalunya i els òrgans competents en matèria de consum per vetllar pel compliment del que estableix l'article 6.3.
Article 12. Infraccions i sancions
1. Les infraccions tributàries es tipifiquen i se sancionen d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 58/2003 i les normes reglamentàries que la despleguen.
2. Les sancions han de ser imposades pels òrgans competents de l'Agència Tributària de Catalunya.
3. Les sancions a les quals es refereix l'apartat 1 s'apliquen sense perjudici de les sancions que puguin ser aplicables per la comissió d'infraccions tipificades per la normativa de protecció dels drets i deures dels consumidors i usuaris, per als casos en què les persones físiques o jurídiques prestadores del servei al qual es refereix l'article 3.2 repercuteixin al contribuent l'import de l'impost.
Article 13. Recursos i reclamacions
Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l'àmbit de l'impost es pot interposar recurs de reposició potestatiu o reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances.
Capítol II. Fons per al foment de la difusió cultural digital i de la indústria audiovisual de Catalunya
Article 14. Creació del Fons per al foment de la difusió cultural digital
1. Es crea el Fons per al foment de la difusió cultural digital com a mecanisme destinat a finançar polítiques públiques que promoguin l'accés dels ciutadans a continguts culturals digitals.
2. Els recursos del Fons s'han de destinar a projectes o actuacions que permetin crear continguts culturals digitals i fer-los accessibles al públic mitjançant polítiques de digitalització.
Article 15. Gestió dels fons
Els fons als quals es refereix l'article 1.2 han de ser gestionats pel departament competent en matèria de cultura.
Article 16. Desplegament reglamentari dels fons
1. Els reglaments reguladors dels fons als quals es refereix l'article 1.2 han d'establir, com a mínim:
a) Els criteris d'atorgament de les ajudes, d'acord amb el que estableix la Llei 20/2010.
b) La gestió que s'ha de realitzar en cas que existeixin romanents en cadascun dels fons, amb l'especificació del fons al qual es destinaran en l'exercici posterior, d'acord amb la normativa pressupostària vigent.
c) Un sistema pel qual els projectes que rebin ajudes de caràcter reintegrable i que obtinguin beneficis d'explotació hagin de retornar les ajudes, totalment o parcialment, perquè reverteixin de nou al fons.
2. El departament competent en matèria de cultura ha de garantir la participació dels professionals del sector audiovisual en l'establiment dels criteris d'atorgament dels fons.
3. S'ha d'establir per reglament un percentatge mínim de recaptació anual de l'impost per a cadascun dels fons. Aquest percentatge no pot ser inferior al 2 % de la recaptació total.
Article 17. Informe sobre la destinació dels fons
El departament competent en matèria de cultura ha de presentar al Parlament, amb una periodicitat anual, un informe sobre la destinació dels fons als quals es refereix l'article 1.2, sobre els criteris d'atorgament d'aquests fons i sobre el resultat de les actuacions realitzades d'acord amb l'article 11.2, i retre'n compte en el marc de la comissió corresponent.
Disposicions modificatives i finals
Disposició modificativa. Modificació de la Llei 1/1991
Es modifica l'apartat 3 de l'article 18 de la Llei 1/1991, de 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc, que queda redactat de la manera següent:
«3. Un cop executada una fiança, la persona o entitat que l'hagi constituïda disposarà del termini previst reglamentàriament per reposar-la íntegrament; si no ho fes, se suspendrà l'autorització corresponent fins que la fiança hagi estat totalment reposada. Si la fiança s'executa per deutes tributaris de la persona o entitat que l'ha constituïda, se suspendrà l'autorització corresponent fins que s'acrediti l'extinció del deute tributari o l'acord de l'ajornament o fraccionament del pagament, en els termes de l'article 59 i concordants de la Llei de l'Estat 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.»
Disposició final primera. Autorització de desplegament
Es faculta el Govern per dictar les disposicions necessàries per desplegar i aplicar la present llei.
Disposició final segona. Entrada en vigor
La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals correspongui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 4 de desembre de 2014.
El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró.
El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell i Canalda.
Font i provença
Títol original: Ley 15/2014, de 4 de diciembre, del impuesto sobre la provisión de contenidos por parte de prestadores de servicios de comunicaciones electrónicas y de fomento del sector audiovisual y la difusión cultural digital. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 26bb18437fe3).
Com hem preparat i publicat aquesta pàgina
- Traducció assistida per eines automàtiques
- Estructura i fonts oficials verificades
- Enriquiment editorial de plet.cat
- Publicació autoritzada editorialment
- Sense revisió jurídica individual
plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.
Fonts oficials consultades
- Text consolidat oficial (BOE) Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya) Generalitat de Catalunya
- Agència Tributària de Catalunya (ATC) — organisme amb competència exclusiva de gestió d'aquest tribut (art. 11.1) Generalitat de Catalunya
- Agencia Tributaria (AEAT) — organisme estatal, sense competència sobre aquest tribut autonòmic Agencia Estatal de Administración Tributaria
- Portal Jurídic de Catalunya Generalitat de Catalunya
Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.