Llei 4/2020, de 15 d'octubre, de l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals

PREÀMBUL

I

L'economia mundial està adquirint ràpidament caràcter digital i, com a conseqüència d'això, han sorgit noves maneres de fer negocis. Els models de negoci digitals es basen en gran mesura en la capacitat per dur a terme activitats a distància, fins i tot transfrontereres, amb escassa o nul·la presència física, en la importància dels actius intangibles, i en el valor de les dades i les contribucions dels usuaris finals a la creació de valor.

Tanmateix, les actuals normes fiscals internacionals es basen sobretot en la presència física i no van ser concebudes per fer front a models de negoci basats principalment en actius intangibles, dades i coneixements. Així, no tenen en compte els models de negoci en els quals les empreses poden prestar serveis digitals en un país sense estar-hi físicament presents, tenen dificultats per impedir la deslocalització d'actius intangibles a jurisdiccions d'escassa o nul·la tributació, i tampoc no reconeixen el paper que exerceixen els usuaris en la generació de valor per a les empreses més digitalitzades mitjançant el subministrament de dades o la generació de continguts o com a components de les xarxes en què es basen molts models de negoci digitals. Tot això provoca una desconnexió entre el lloc on es genera el valor i el lloc on les empreses tributen.

L'anterior posa de manifest que les actuals normes relatives a l'impost sobre societats ja no resulten apropiades per gravar els beneficis generats per la digitalització de l'economia, quan aquests estan íntimament lligats al valor creat per dades i usuaris, i requereixen una revisió.

II

El procés per a la revisió d'aquestes normes ja s'ha produït des de fa anys a escala internacional. Així, en el si de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i del G20 han estat especialment rellevants en aquest sentit en els darrers temps el projecte sobre Erosió de Bases Imposables i Trasllat de Beneficis (BEPS, per les seves sigles en anglès), i en especial el seu Informe relatiu a l'Acció 1 sobre els reptes fiscals de l'economia digital de 5 d'octubre de 2015, i l'Informe intermedi sobre els reptes fiscals derivats de la digitalització de 16 de març de 2018. En l'àmbit de la Unió Europea ho han estat la Comunicació de la Comissió Europea «Un sistema impositiu just i eficaç a la Unió Europea per al Mercat Únic Digital», adoptada el 21 de setembre de 2017, i el paquet de propostes de Directives i Recomanació per assolir una imposició justa i eficaç de l'economia digital presentades el 21 de març de 2018. Tot aquest esforç constitueix a més una bona mostra de la preocupació que existeix a escala mundial sobre aquesta qüestió.

Atesa la dimensió mundial del problema que planteja la imposició relacionada amb determinats models de negoci digitals, existeix consens internacional que la millor estratègia per abordar-lo consistiria en trobar una solució al respecte també a escala mundial, és a dir, en el si de l'OCDE. Aquesta solució podria consistir en una revisió del concepte d'establiment permanent (digital) que permetés assignar la part del benefici obtingut per l'empresa corresponent al valor derivat de les dades i contribucions dels usuaris al país del qual emanen o en el qual es troben aquelles dades i aquells usuaris. No obstant, atès que l'adopció i implementació d'aquestes mesures consensuades a escala internacional i multilateral podria demorar-se molt de temps, diversos països han començat a adoptar mesures unilaterals per tractar d'afrontar aquest problema. Tant l'acord mundial com l'adopció de mesures unilaterals són solucions legítimes previstes en l'esmentat Informe intermedi del G20/OCDE sobre els reptes fiscals derivats de la digitalització.

A aquest corrent d'adopció de mesures unilaterals no han estat aliens els estats membres de la Unió Europea, existint-ne ja diversos que han adoptat o estan en vies d'adoptar alguna mesura en tal sentit. A més, la pròpia Comissió Europea va presentar el 21 de març de 2018, a instàncies del Consell, una proposta de Directiva relativa al sistema comú de l'impost sobre els serveis digitals que grava els ingressos procedents de la prestació de determinats serveis digitals, un dels principals objectius de la qual és corregir l'inadequada assignació de drets de gravamen que es produeix com a conseqüència de la manca de reconeixement per les vigents normes fiscals internacionals de la contribució dels usuaris a la creació de valor per a les empreses als països on aquestes desenvolupen la seva activitat. La proposta de la Comissió Europea, consistent en un impost indirecte sobre les prestacions de determinats serveis digitals, va ser finalment rebutjada en no assolir-se la unanimitat requerida per a la seva aprovació. Es va acordar, per la seva banda, atès que els reptes de la digitalització de l'economia són globals i afecten tots els països, traslladar el debat al si de l'OCDE i del Marc Inclusiu per la seva major representativitat.

L'Impost sobre Determinats Serveis Digitals regulat en aquesta Llei s'anticipa, no obstant això, a la conclusió de les discussions relatives al mateix en els fòrums internacionals. El llarg període de temps transcorregut des que van començar els debats a escala internacional sobre aquest assumpte sense que hagi estat possible adoptar solucions pràctiques al respecte, unit a raons de pressió social, justícia tributària i sostenibilitat del sistema tributari, fan necessari adoptar, seguint el camí iniciat per altres països, una solució unilateral que permeti a Espanya exercir de forma immediata en el seu territori drets d'imposició que legítimament li corresponen, per ser d'on procedeixen les dades i les contribucions dels usuaris que generen valor a l'empresa.

Recentment s'han reiniciat igualment els treballs en el si de l'OCDE per adaptar el sistema tributari internacional a la digitalització de l'economia mitjançant la reassignació dels drets de gravamen als països o territoris de mercat quan es participi en l'activitat econòmica, sense necessitat de presència física, creant un nou nexe a l'efecte. Per tant, com ja s'indicava en els informes sobre economia digital de l'OCDE, l'establiment de mesures unilaterals té caràcter transitori. Així, aquesta naturalesa provisional es predica del nou tribut fins que entri en vigor la nova legislació que tingui per objecte incorporar la solució adoptada internacionalment.

III

Constitueixen l'objecte de l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals les prestacions de determinats serveis digitals. En concret, es tracta de serveis digitals en relació amb els quals existeix una participació dels usuaris que constitueix una contribució al procés de creació de valor de l'empresa que presta els serveis, i a través dels quals l'empresa monetitza aquestes contribucions dels usuaris. És a dir, els serveis contemplats per aquest impost són aquells que no podrien existir en la seva forma actual sense la implicació dels usuaris. El paper que exerceixen els usuaris d'aquests serveis digitals és únic i més complex que el que adoptava tradicionalment un client d'un servei offline.

En centrar-se en els serveis prestats, sense tenir en compte les característiques del prestador d'aquests, entre elles la seva capacitat econòmica, l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals no és un impost sobre la renda o el patrimoni, i per tant no queda comprès en els convenis de doble imposició, segons estableix el reiterat Informe intermedi del G20/OCDE sobre els reptes fiscals derivats de la digitalització. Es configura, per tant, com un tribut de caràcter indirecte, que és per altra banda compatible amb l'Impost sobre el Valor Afegit.

IV

L'impost es limita a gravar únicament les prestacions de serveis següents, que als efectes d'aquesta Llei s'identifiquen com a «serveis digitals»: la inclusió, en una interfície digital, de publicitat dirigida als usuaris d'aquesta interfície («serveis de publicitat en línia»); la posada a disposició d'interfícies digitals multifacètiques que permetin als seus usuaris localitzar altres usuaris i interactuar-hi, o fins i tot facilitar lliuraments de béns o prestacions de serveis subjacents directament entre aquells usuaris («serveis d'intermediació en línia»); i la transmissió, inclosa la venda o cessió, de les dades recopilades sobre els usuaris que hagin estat generades per activitats desenvolupades per aquests últims en les interfícies digitals («serveis de transmissió de dades»). En cap cas s'entén inclòs el transport de senyals de comunicació al qual es refereix la Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions.

Com a conseqüència de la fonamentació de l'impost, dins dels supòsits de no subjecció s'aclareix que queden excloses del seu àmbit (entre d'altres casos): els lliuraments de béns o prestacions de serveis subjacents que tinguin lloc entre els usuaris en el marc d'un servei d'intermediació en línia; i les vendes de béns o serveis contractats en línia a través del lloc web del proveïdor d'aquests béns o serveis (les activitats minoristes de «comerç electrònic») en les quals el proveïdor no actua en qualitat d'intermediari, ja que, per al minorista, la creació de valor rau en els béns i serveis subministrats, i la interfície digital s'utilitza únicament com a mitjà de comunicació. A fi de determinar si un proveïdor ven béns o serveis en línia per compte propi o presta serveis d'intermediació, caldrà tenir en compte la substància jurídica i econòmica de l'operació.

V

Són contribuents d'aquest impost les persones jurídiques i entitats a les quals es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària, ja estiguin establertes a Espanya, en un altre estat membre de la Unió Europea o en qualsevol altre estat o jurisdicció no pertanyent a la Unió Europea que, a l'inici del període de liquidació, superin els dos llindars següents: que l'import net de la seva xifra de negocis en l'any natural anterior superi 750 milions d'euros; i que l'import total dels seus ingressos derivats de prestacions de serveis digitals subjectes a l'impost, una vegada aplicades les regles previstes per a la determinació de la base imposable (per determinar així la part d'aquests ingressos que es correspon amb usuaris situats en territori espanyol), corresponents a l'any natural anterior, superi 3 milions d'euros.

El primer llindar permet limitar l'aplicació de l'impost a les empreses de gran envergadura, que són aquelles capaces de prestar aquells serveis digitals basats en les dades i la contribució dels usuaris, i que es recolzen en gran mesura en l'existència d'àmplies xarxes d'usuaris, en un gran trànsit de dades i en l'explotació d'una sòlida posició en el mercat. Aquest llindar, que és el mateix que figura en la Directiva (UE) 2016/881 del Consell, de 25 de maig de 2016, que modifica la Directiva 2011/16/UE pel que fa a l'intercanvi automàtic obligatori d'informació en l'àmbit de la fiscalitat, que estableix la declaració relativa a l'Informe país per país, en les normes internacionals equivalents adoptades en aplicació de l'Acció 13 del Projecte de l'OCDE i del G-20 sobre l'Erosió de la Base Imposable i el Trasllat de Beneficis (BEPS, en les seves sigles en anglès), relativa a la documentació sobre preus de transferència i informe país per país, i en altres projectes normatius europeus, aportarà seguretat jurídica, atès que permetrà a les empreses i a l'Administració tributària determinar de forma més senzilla si una entitat està subjecta a l'impost. A més, permetrà excloure del nou impost a les petites i mitjanes empreses i a les empreses emergents, per a les quals els costos de compliment vinculats al mateix podrien tenir un efecte desproporcionat.

El segon llindar permet limitar l'aplicació de l'impost als casos en què existeixi una empremta digital significativa en l'àmbit territorial d'aplicació de l'impost en relació amb els tipus de serveis digitals gravats.

S'estableixen, no obstant, normes especials per a les entitats que pertanyin a un grup. Així, a fi de determinar si una entitat sobrepassa els llindars i, per tant, té la consideració de contribuent, els llindars han d'aplicar-se en relació amb els imports aplicables a tot el grup.

VI

Només quedaran subjectes a l'impost aquelles prestacions de serveis digitals que es puguin considerar vinculades d'alguna manera amb el territori d'aplicació de l'impost, cosa que s'entendrà que succeeix quan hi hagi usuaris d'aquests serveis situats en aquest territori, que és el que constitueix precisament el nexe que justifica l'existència del gravamen. Als efectes de considerar els usuaris com situats en el territori d'aplicació de l'impost s'estableixen una sèrie de normes específiques per a cadascun dels serveis digitals, que es basen en el lloc on s'han utilitzat els dispositius d'aquests usuaris, localitzats al seu torn, en general, a partir de les adreces de protocol d'Internet (IP) d'aquests llevat que s'utilitzin altres mitjans de prova, en particular, altres instruments de geolocalització dels dispositius.

Qualsevol tractament de dades personals realitzat en el context de l'Impost sobre Determinats Serveis Digitals ha de realitzar-se d'acord amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i en la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.

VII

La base imposable de l'impost estarà constituïda per l'import dels ingressos, exclosos, si escau, l'Impost sobre el Valor Afegit o altres impostos equivalents, obtinguts pel contribuent per cadascuna de les prestacions de serveis digitals subjectes a l'impost, realitzades en el territori d'aplicació del mateix. Als efectes del càlcul de la base s'estableixen unes regles per poder gravar exclusivament la part dels ingressos que es correspon amb usuaris situats en el territori d'aplicació de l'impost en relació amb el total d'usuaris.

L'impost s'exigirà al tipus del 3 per cent, la meritació es produirà per cada prestació de serveis gravada, i el període de liquidació serà trimestral.

VIII

Aquesta Llei consta de setze articles i sis disposicions finals.

La disposició final primera incorpora el títol competencial a l'empara del qual s'aprova la norma, que no és altre que l'establert en la Constitució, conforme al qual s'atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria d'Hisenda general.

IX

D'acord amb el que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, l'elaboració d'aquesta Llei s'ha efectuat d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

Així, es compleixen els principis de necessitat i eficàcia. En particular, atès que el que la nova norma regula és l'adopció d'una mesura unilateral que consisteix en la creació ex novo d'un tribut, es fa necessària la seva adopció mitjançant una norma amb rang de llei, sense que s'hagin considerat altres alternatives normatives de menor rang. La nova Llei es constitueix com l'instrument idoni des del punt de vista de l'eficàcia per assolir els objectius de política econòmica general previstos en la mateixa: fer front als reptes que, des del punt de vista fiscal, planteja la digitalització de l'economia, com és en particular el de corregir l'inadequada assignació de drets de gravamen que es produeix com a conseqüència de la manca de reconeixement per les vigents normes fiscals internacionals de la contribució dels usuaris a la creació de valor per a les empreses als països on aquestes desenvolupen la seva activitat.

Es compleix també el principi de proporcionalitat, per quant s'ha procurat assolir estrictament els objectius perseguits.

Respecte al principi de seguretat jurídica, s'ha garantit la coherència del projecte normatiu amb la resta de l'ordenament jurídic nacional. Igualment s'han desplegat els majors esforços en la redacció del projecte normatiu per tractar de garantir aquesta mateixa seguretat jurídica en la interpretació i aplicació de l'impost regulat en el mateix, malgrat el repte que constitueix el caràcter novedós dels conceptes que s'hi manegen, no sols en l'àmbit del nostre dret intern, sinó a escala mundial.

El principi de transparència ha quedat garantit, sens perjudici de la seva publicació oficial en el «Butlletí Oficial de l'Estat», mitjançant el tràmit d'audiència i informació pública del projecte de llei.

En relació amb el principi d'eficiència s'ha intentat que la norma generi les menors càrregues administratives i costos indirectes possibles, fomentant l'ús racional dels recursos públics. En aquest sentit, les exigències d'informació i documentació que es requereixen dels contribuents són les estrictament imprescindibles per garantir un mínim control de la seva activitat per part de l'Administració tributària.

Finalment, ha estat comunicat a la Comissió Europea als efectes de l'article 5.1 en relació amb l'article 7.4 de la Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015, per la qual s'estableix un procediment d'informació en matèria de reglamentacions tècniques i de regles relatives als serveis de la societat de la informació.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició transitòria única. Determinació dels llindars. — Durant el període comprès entre la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei i el 31 de desembre següent, als efectes de determinar el compliment del llindar al qual fa referència l'article 8.1.b) d'aquesta Llei es tindrà en compte l'import total dels ingressos derivats de prestacions de serveis digitals subjectes a l'impost des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei fins a la finalització del termini de liquidació elevats a l'any.

Disposició final primera. Títol competencial. — La present Llei es dicta a l'empara de la competència exclusiva de l'Estat en matèria d'Hisenda General prevista en l'article 149.1.14.ª de la Constitució Espanyola.

Disposició final segona. Desenvolupament normatiu i execució. — S'habilita el Govern per dictar totes les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament i execució d'aquesta Llei.

Disposició final tercera. Modificació per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. — La Llei de Pressupostos Generals de l'Estat podrà: a) Modificar els llindars quantitatius que determinen la condició de contribuent de l'impost. b) Modificar el tipus impositiu. c) Introduir i modificar les normes precises per complir les obligacions derivades del Dret Comunitari. d) Modificar els supòsits de no subjecció.

Disposició final quarta. Autoliquidacions i ingressos corresponents al segon i tercer trimestre de l'any 2020. — Durant l'any 2020, la presentació de les autoliquidacions corresponents als períodes de liquidació del segon i tercer trimestre, i l'ingrés del respectiu deute tributari, no s'exigiran, en tot cas, abans del 20 de desembre.

Disposició final cinquena. Adaptació del Concert Econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc i del Conveni Econòmic entre l'Estat i la Comunitat Foral de Navarra. — En el termini de tres mesos des de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat» es reunirà la Comissió Mixta del Concert Econòmic amb el País Basc i la Comissió del Conveni Econòmic amb Navarra per acordar la corresponent adaptació del Concert Econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc, aprovat per la Llei 12/2002, de 23 de maig, conforme al que estableix la seva Disposició addicional segona, i del Conveni Econòmic entre l'Estat i la Comunitat Foral de Navarra, aprovat per la Llei 28/1990, de 26 de desembre, conforme al que estableix el seu article 6.

Disposició final sisena. Entrada en vigor. — La present Llei entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».