Textos legals d'habitatge

Fitxes amb explicació de plet.cat

Aquestes normes tenen una explicació editorial en català planer (què regulen, a qui afecten i quan poden ser rellevants), a més del text traduït i l'enllaç a la font oficial.

• Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer socialLlei estatal

  La Llei 1/2013, de 14 de maig, és una llei estatal que va aprovar un conjunt de mesures per protegir les persones amb una hipoteca sobre el seu habitatge habitual que no poden fer front als pagaments, en el context de la crisi econòmica i financera. El text s'estructura en quatre capítols. El primer estableix la suspensió dels llançaments (els desallotjaments derivats d'una execució hipotecària) sobre l'habitatge habitual de col·lectius considerats especialment vulnerables que compleixin uns requisits econòmics concrets. El segon introdueix millores en el mercat hipotecari: limita els interessos de mora dels préstecs sobre habitatge habitual a tres vegades l'interès legal del diner i reforça la independència de les societats de taxació. El tercer modifica la Llei d'Enjudiciament Civil perquè, entre altres coses, els tribunals puguin apreciar d'ofici l'existència de clàusules abusives, es limitin les costes a càrrec del deutor executat i es reguli l'alliberament parcial del deute pendent després de la subhasta de l'habitatge habitual. El quart amplia el Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració de deutes hipotecaris i reforça la seva comissió de control, alhora que s'encomana al Govern la creació d'un fons social d'habitatges. És informació general amb finalitat d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencialLlei catalana

  La Llei 4/2016, de 23 de desembre, estableix mesures per protegir el dret a l'habitatge de persones físiques residents a Catalunya que es troben en situació d'exclusió residencial o en risc de trobar-s'hi, sobretot per sobreendeutament derivat de la crisi econòmica (art. 1). Crea la Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència Social, un òrgan administratiu que coordina la mediació en deutes de consum i pot ratificar plans de sanejament (art. 5-14). També regula fórmules d'actuació de les administracions catalanes com l'expropiació temporal d'habitatges buits, l'obligació de reallotjament per grans tenidors en determinats casos, i la facilitació d'informes socials de vulnerabilitat en processos judicials d'execució hipotecària o desnonament (art. 3, 15-18). No és una llei que doni directament diners o un habitatge a qui la invoca: crea procediments i obligacions per a administracions i determinats propietaris.

• Llei 7/1987, de 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la «conurbació» de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directaLlei catalana

  La Llei 7/1987, de 4 d'abril, és una llei del Parlament de Catalunya que va establir un règim especial per a les actuacions públiques a la «conurbació» de Barcelona i a les comarques del seu entorn immediat: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental (art. 3). El seu objectiu era coordinar l'Administració de la Generalitat, els municipis i unes noves entitats metropolitanes en matèries com l'ordenació del territori i l'urbanisme, el transport públic de viatgers, els serveis hidràulics i el tractament de residus (art. 1 i 5). Amb aquesta finalitat, la Llei va extingir l'antiga Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona —creada pel Decret-Llei 5/1974— i va crear dues entitats noves: l'Entitat Metropolitana del Transport i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (disposició addicional primera i art. 16-17). És, per tant, una llei d'organització territorial i administrativa metropolitana, no una llei de drets individuals; el seu interès per a la ciutadania és sobretot institucional i històric. Segons les metadades oficials la Llei continua vigent, però bona part del seu contingut sobre les entitats metropolitanes i la participació de municipis (títols III i IV) va ser derogada per la Llei 31/2010, de 3 d'agost. Aquesta és una traducció catalana no oficial a partir del text consolidat i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 8/2005, de 8 de juny, de Protecció, Gestió i Ordenació del PaisatgeLlei catalana

  La Llei 8/2005, de 8 de juny, de Protecció, Gestió i Ordenació del Paisatge és una llei catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya, que estableix el marc jurídic per reconèixer, protegir, gestionar i ordenar el paisatge a tot el territori de Catalunya. S'inspira en el Conveni europeu del paisatge del Consell d'Europa (any 2000) i defineix el paisatge (art. 3) com qualsevol part del territori tal com la col·lectivitat la percep, amb un caràcter que resulta de l'acció de factors naturals o humans i de les seves interrelacions. La llei no regula un tràmit individual per a la ciutadania, sinó que crea instruments de política pública: els catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge (art. 9-12), l'Observatori del Paisatge (art. 13), les cartes del paisatge com a instrument de concertació entre agents públics i privats (art. 14), i el Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge (art. 16-20). El seu àmbit d'aplicació abasta tot el territori català, tant les àrees naturals com les urbanes, rurals, forestals i periurbanes (art. 4). Aquesta fitxa és una traducció catalana no oficial i orientativa; no és assessorament jurídic ni substitueix el text oficial.

• Llei 8/2012, de 30 d'octubre, sobre sanejament i venda dels actius immobiliaris del sector financerLlei estatal

  La Llei 8/2012, de 30 d'octubre, és una norma estatal de dret financer i bancari, no una llei d'habitatge pensada per a llogaters o compradors particulars. Va néixer en plena crisi financera per completar el Reial Decret-Llei 2/2012 i obliga les entitats de crèdit espanyoles a reforçar les provisions comptables sobre els seus actius vinculats al sòl i a la promoció immobiliària classificats en situació normal (art. 1 i annex). A més, preveu que les entitats aportin els immobles adjudicats o rebuts en pagament de deutes a societats de gestió d'actius de nova creació, encarregades d'administrar-los i vendre'ls (art. 3 a 6). El text també regula el règim fiscal d'aquestes aportacions perquè siguin neutres (art. 8) i, a través de les seves disposicions finals, introdueix una exempció parcial del 50% sobre les rendes derivades de la transmissió de determinats immobles urbans adquirits entre l'entrada en vigor del Reial Decret-Llei 18/2012 i el 31 de desembre de 2012. Finalment, ajusta els aranzels de notaris i registradors en operacions de sanejament i reestructuració d'entitats financeres (disposició addicional segona). Malgrat que parla d'“actius immobiliaris”, els seus destinataris són els bancs, els seus administradors i el supervisor, no la relació entre propietaris i llogaters.

• Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanesLlei estatal

  La Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes és una llei estatal que va néixer per posar la rehabilitació d'edificis i la regeneració i renovació dels teixits urbans existents al centre de les polítiques de sòl i habitatge, davant d'un parc edificat envellit (bona part anterior a 1980) i dels compromisos europeus d'eficiència energètica (preàmbul). Per fer-ho creava l'Informe d'Avaluació dels Edificis (Títol I) i regulava les actuacions sobre el medi urbà, els subjectes obligats i les fórmules de cooperació i finançament (Títol II). És molt important saber que gairebé tot el cos propi d'aquesta llei —el Títol Preliminar i els Títols I i II (articles 1 a 19), i les seves disposicions addicionals i transitòries— va ser derogat per la disposició derogatòria única, lletra b), del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, que va aprovar el text refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana i hi va integrar aquesta matèria. A més, diversos d'aquests preceptes havien estat declarats inconstitucionals i nuls per la Sentència del Tribunal Constitucional 143/2017, de 14 de desembre. El que continua tenint efecte pràctic són bona part de les seves disposicions finals, que van modificar altres lleis —especialment la Llei de Propietat Horitzontal, la Llei d'Ordenació de l'Edificació i el Codi Tècnic de l'Edificació—, canvis que segueixen incorporats en aquestes normes. Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitatLlei catalana

  La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat és la norma catalana que estableix els principis, els objectius i els instruments necessaris perquè la gestió de la mobilitat de les persones i el transport de mercaderies a Catalunya s'orienti cap a la sostenibilitat i la seguretat (art. 1). No és una llei que reguli drets individuals detallats en cada desplaçament, sinó que crea el marc organitzatiu de la planificació del transport: instruments de planificació (directrius nacionals de mobilitat, plans directors, plans específics i plans de mobilitat urbana), instruments de programació i d'avaluació, i òrgans de gestió com el Consell Català de la Mobilitat. S'aplica a la mobilitat que s'efectua amb sistemes de transport terrestre, en qualsevol dels seus mitjans, a tot el territori de Catalunya (art. 1.2).

• Llei 9/2005, de 7 de juliol, del Jurat d'Expropiació de CatalunyaLlei catalana

  La Llei 9/2005 regula el Jurat d'Expropiació de Catalunya, l'òrgan administratiu de la Generalitat que fixa el just preu quan una administració pública expropia un bé o un dret a Catalunya. La norma substitueix la Llei 6/1995 i actualitza la composició del Jurat, hi introdueix un tràmit previ d'avinença (voluntari) per intentar un acord entre l'administració i la persona expropiada, i simplifica la tramitació per agilitar les resolucions. No regula drets substantius sobre l'expropiació en si, sinó l'organització i el procediment de l'organisme que en determina la valoració econòmica.

• Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatgeLlei catalana

  La Llei 11/2020, de 18 de setembre, va crear a Catalunya un règim excepcional per moderar les rendes dels contractes de lloguer d'habitatge en zones declarades "àrees amb mercat d'habitatge tens", com a resposta a la forta pujada dels preus del lloguer dels anys anteriors i als efectes de la pandèmia de Covid-19. El seu mecanisme central vinculava la renda inicial del contracte a l'índex de referència de preus de lloguer i, si escau, a la renda de l'últim contracte anterior sobre el mateix habitatge. És important saber que el Tribunal Constitucional (Sentències 37/2022, de 10 de març, i 57/2022, de 7 d'abril) va declarar inconstitucionals i nuls la major part dels preceptes clau d'aquesta llei —incloent l'article que fixava els límits de renda i el mecanisme de resolució extrajudicial de conflictes—, de manera que el règim de contenció que la llei descrivia no és avui aplicable tal com es va aprovar originalment.

• Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millora urbana, ambiental i social dels barris i vilesLlei catalana

  Aquesta llei catalana crea el Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d'Atenció Especial, un instrument de finançament perquè els ajuntaments —no els particulars directament— puguin dur a terme projectes integrals de millora en barris i viles amb dèficits urbanístics, ambientals o socials greus. Substitueix l'anterior Llei 2/2004 de millora de barris, actualitzant-ne els objectius per incorporar la resposta a la crisi climàtica i la lluita contra la segregació residencial. També afegeix un article al Codi civil de Catalunya que facilita els acords de les comunitats de propietaris per instal·lar energies renovables.

• Llei 12/1983, de 14 d'octubre, del Procés AutonòmicLlei estatal

  La Llei 12/1983, de 14 d'octubre, del Procés Autonòmic, és una llei estatal que fixa regles per ordenar el desplegament de l'Estat de les autonomies: com es coordinen l'Administració de l'Estat i les comunitats autònomes, com es traspassen serveis, béns i personal de l'Estat a les comunitats, com s'adapta l'Administració de l'Estat a aquest procés i quin règim s'aplica als funcionaris transferits. No regula drets de particulars en la seva vida quotidiana (ni lloguers, ni consum, ni tràmits personals), sinó la relació entre administracions durant la construcció del sistema autonòmic. El text estableix, entre altres coses, l'audiència prèvia de les comunitats autònomes abans d'una llei d'harmonització (art. 1), l'intercanvi d'informació entre administracions (art. 2), les Conferències sectorials periòdiques entre ministres i consellers (art. 4), les regles per transferir o delegar competències a les Diputacions Provincials (art. 5-11), el règim general de les administracions autonòmiques (art. 12-15), el procediment de traspàs de serveis mitjançant Reials Decrets i Comissions Mixtes (art. 16-21), la reforma de l'Administració de l'Estat (art. 22-23) i el règim dels funcionaris transferits, amb la creació del Consell Superior de la Funció Pública (art. 24-31). És una traducció catalana no oficial preparada per plet.cat com a informació general; no és assessorament jurídic ni un text oficial.

• Llei 12/2017, de 6 de juliol, de l'arquitecturaLlei catalana

  La Llei 12/2017, de 6 de juliol, de l'arquitectura és una norma catalana que estableix mesures per fomentar la qualitat arquitectònica i urbanística i regula especificitats pròpies per a la contractació pública de serveis vinculats al procés arquitectònic (redacció de projectes, direcció d'obres, planejament urbanístic). No és una llei de drets d'habitatge ni de lloguer: s'adreça sobretot a les administracions públiques de Catalunya i al sector públic quan contracten arquitectura, i estableix que la qualitat arquitectònica ha de tenir un pes predominant sobre el preu en aquests concursos. També crea dos organismes: els Premis Catalunya en l'Àmbit de l'Arquitectura i del Patrimoni Construït i el Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística de Catalunya.

• Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatgeLlei estatal

  La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge és, segons el seu propi preàmbul, la primera llei estatal reguladora del dret a l'habitatge des de l'aprovació de la Constitució, i desplega el mandat de l'article 47 de la Constitució espanyola. El seu objecte (art. 1) és triple: regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l'exercici del dret a un habitatge digne, adequat i assequible; definir el contingut bàsic del dret de propietat de l'habitatge en relació amb la seva funció social (deures de destinar-lo a ús habitacional i de mantenir-lo, conservar-lo i rehabilitar-lo); i reforçar la protecció de l'accés a informació completa i veraç en les operacions de compra i arrendament. El text s'estructura en cinc títols amb 36 articles, sis disposicions addicionals, quatre transitòries, una derogatòria i nou disposicions finals. Fixa definicions comunes (art. 3) com ara «gran tenidor», «habitatge assequible incentivat» o «zona de mercat residencial tens», estableix l'estatut bàsic de drets i deures del ciutadà, regula els parcs públics d'habitatge i introdueix obligacions d'informació i transparència en el mercat. Es tracta d'una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE, amb finalitat informativa i d'orientació; no és assessorament jurídic ni substitueix la consulta del text oficial consolidat.

• Llei 13/1992, d'1 de juny, de Recursos propis i supervisió en base consolidada de les Entitats FinanceresLlei estatal

  La Llei 13/1992, d'1 de juny, de recursos propis i supervisió en base consolidada de les entitats financeres, és una llei estatal (publicada al BOE el 2 de juny de 1992) que estén el principi de suficiència de recursos propis sobre base consolidada a tots els grups d'entitats que exerceixin activitats de caràcter financer a Espanya: entitats de crèdit, societats i agències de valors i entitats asseguradores. La llei incorpora al dret espanyol diverses directives comunitàries sobre solvència de les entitats de crèdit (la Directiva sobre fons propis 89/299, la segona Directiva bancària 89/646 i la Directiva sobre coeficient de solvència 89/647) i atribueix potestats de supervisió al Banc d'Espanya i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. En la pràctica actua sobretot modificant altres lleis anteriors —entre d'altres la Llei 13/1985, la Llei 26/1988, la Llei 24/1988 del Mercat de Valors i la Llei 19/1988 d'Auditoria de Comptes— per homogeneïtzar les regles de solvència i de consolidació de comptes dels grups financers. És informació general amb finalitat d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el Dipòsit de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes i de Modificació de la Llei 24/1991 de l'HabitatgeLlei catalana

  La Llei 13/1996, del Parlament de Catalunya, crea el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes i regula el dipòsit obligatori d'aquestes fiances a l'Institut Català del Sòl. Existeix per donar suport, a Catalunya, al règim de fiances que ja preveia la Llei estatal 29/1994 d'arrendaments urbans, i per disposar d'informació centralitzada sobre el parc d'habitatges en lloguer. També modifica la Llei catalana 24/1991 de l'Habitatge pel que fa a aquesta obligació de dipòsit.

• Llei 13/2009, de 22 de juliol, de l'Agència de l'Habitatge de CatalunyaLlei catalana

  La Llei 13/2009, de 22 de juliol, crea l'Agència de l'Habitatge de Catalunya com a entitat de dret públic de la Generalitat, amb personalitat jurídica pròpia, per executar i gestionar de manera àgil les polítiques d'habitatge en el marc del Pacte nacional per a l'habitatge 2007-2016 i en desplegament de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge. No és una llei de drets: és la norma organitzativa que crea l'organisme —els seus òrgans de govern, funcions, règim jurídic i finançament— que després tramita ajuts, registres, cèdules, inspeccions i sancions en matèria d'habitatge a Catalunya.

• Llei 14/2015, de 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012Llei catalana

  La Llei 14/2015 crea l'impost sobre els habitatges buits, un tribut propi de la Generalitat de Catalunya que grava els habitatges que romanen desocupats de manera permanent durant més de dos anys sense causa justificada. L'objectiu declarat de la norma és reduir l'estoc d'habitatges buits i incentivar que es posin al mercat de lloguer, especialment en règim assequible. La llei defineix qui ha de pagar l'impost, com es calcula i quines exempcions i bonificacions existeixen, i també introdueix modificacions puntuals en altres tributs propis catalans i en la Llei 3/2012 d'urbanisme.

• Llei 15/2020, de 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbanaLlei catalana

  La Llei 15/2020 crea les àrees de promoció econòmica urbana (APEU), un model d'entitat privada sense ànim de lucre que, sota tutela d'un ajuntament, gestiona zones urbanes on es concentren negocis, indústria o serveis. S'inspira en els Business Improvement Districts d'altres països i es finança sobretot amb quotes obligatòries pagades pels titulars dels locals inclosos dins l'àrea delimitada. La llei regula com es constitueix una APEU, com es governa i com s'extingeix, sense substituir mai els serveis municipals ordinaris (art. 1 a 4).

• Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmicaLlei catalana

  La Llei 16/2015 és una norma catalana d'organització administrativa: estableix com han de simplificar les administracions públiques de Catalunya els tràmits que cal complir per iniciar i exercir una activitat econòmica, substituint llicències prèvies per una declaració responsable o una comunicació prèvia segons el risc de l'activitat. També crea instruments comuns —la finestreta única empresarial, el portal electrònic únic per a les empreses i la Comissió per a la Facilitació de l'Activitat Econòmica— i modifica altres lleis (règim jurídic, règim local, medi ambient, incendis i urbanisme) per adaptar-les a aquest nou model. Important: els títols I i II (articles 1 a 11) van quedar derogats per la Llei 18/2020, de 28 de desembre, així com part del títol III; el que continua vigent al text consolidat es refereix sobretot a activitats inòcues i de baix risc (art. 12-17) i a les modificacions d'altres lleis (art. 18-22). No és una llei d'habitatge ni de lloguer: només toca l'urbanisme de forma puntual, a l'article 22, que regula quin règim d'intervenció urbanística —llicència, comunicació prèvia o cap— s'aplica a actes com el canvi d'ús d'un edifici a residencial (subjecte a llicència) o l'increment del nombre d'habitatges d'un immoble (subjecte, amb caràcter general, a comunicació prèvia, llevat que impliqui constituir o modificar un règim de propietat horitzontal).

• Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famíliesLlei catalana

  La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies estableix les bases i les mesures de la Generalitat per donar suport i protecció a les famílies a Catalunya, enteses com l'àmbit on es produeixen les relacions afectives i les transferències de suport entre generacions. Fixa qui es considera destinatari d'aquestes mesures (art. 2), un conjunt d'ajudes econòmiques (naixement, adopció, reproducció assistida, infants amb danys, dependència, habitatge i lloguer), beneficis fiscals, mesures de conciliació de la vida familiar i laboral, i altres mesures de suport a infants, adolescents, persones en situació de dependència i famílies en risc d'exclusió social. No és una llei centrada exclusivament en l'habitatge: l'habitatge n'és un dels diversos àmbits d'ajuda que regula (art. 15-16), i no totes les ajudes d'habitatge depenen del nivell d'ingressos.

• Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energèticaLlei catalana

  La Llei 24/2015, de 29 de juliol, és una norma catalana d'emergència aprovada per fer front a la crisi social derivada de les execucions hipotecàries, els desnonaments i la pobresa energètica. Estableix un procediment extrajudicial de mediació per a persones sobreendeutades pel domicili habitual, obliga els grans tenidors d'habitatge a oferir un lloguer social abans de desnonar o executar una hipoteca a famílies en risc d'exclusió residencial, i regula el dret d'accés als subministraments bàsics d'aigua, gas i electricitat amb un protocol previ als talls. També preveu la cessió temporal obligatòria d'habitatges buits de persones jurídiques i fixa com a objectiu que la despesa en habitatge i subministraments no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar. Diverses parts del text original han estat anul·lades: els articles 3, 4 i 10 en la seva totalitat, la disposició addicional sense numerar sobre cessió de crèdits garantits amb l'habitatge, la disposició addicional tercera (suspensió excepcional de desnonaments per motius sanitaris) en la seva totalitat, i els apartats 1 i 2 de la disposició addicional primera (l'apartat 3, sobre la durada mínima del lloguer social, continua consultable al text).

• Llei 25/1982, de 30 de juny, d'agricultura de muntanyaLlei estatal

  La Llei 25/1982, de 30 de juny, d'agricultura de muntanya, és una llei estatal que estableix un règim jurídic especial per a les zones d'agricultura de muntanya (art. primer). El seu objectiu és possibilitar el desenvolupament social i econòmic d'aquests territoris, especialment en els aspectes agraris, mantenir-hi un nivell demogràfic adequat i atendre la conservació i restauració del medi físic com a hàbitat de les poblacions. La llei defineix quins territoris es consideren zona d'agricultura de muntanya a partir de criteris d'altitud, pendent i vocació agrària (art. segon), qualifica com a àrees d'alta muntanya els situats per damunt del límit natural de la vegetació arbòria (art. tercer), i preveu la delimitació perimetral i la declaració formal d'aquestes zones (art. quart-cinquè). La seva aplicació es fa bàsicament a través de programes d'ordenació i promoció de recursos agraris de muntanya (art. setè-vuitè), en els quals participen les entitats territorials afectades i les Associacions de Muntanya (cap. III i IV). El text regula també ajuts i beneficis: indemnitzacions per factors naturals a titulars d'explotacions (art. dinovè), subvencions i crèdits preferents (art. vintè), exempcions i bonificacions fiscals (art. vint-i-unè) i beneficis complementaris per a les explotacions (art. vint-i-tresè), i crea una Comissió d'Agricultura de Muntanya en el si del ministeri competent (art. vint-i-quatrè). Es va publicar al BOE el 10 de juliol de 1982 i, segons les metadades del corpus, consta amb estat vigent.

• Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre socialLlei estatal

  La Llei 25/2015, de 28 de juliol, és una llei estatal que va introduir a l'ordenament espanyol el «mecanisme de segona oportunitat» per a persones físiques i, alhora, un paquet de mesures per reduir la càrrega financera dels deutors i altres mesures d'ordre social. Segons el seu propi text, l'objectiu central és permetre que una persona física que ha patit un fracàs econòmic, empresarial o personal pugui reconduir la seva vida sense arrossegar indefinidament deutes que no podrà satisfer, modulant el rigor de la responsabilitat patrimonial universal de l'article 1911 del Codi Civil i buscant l'equilibri entre la protecció del deutor de bona fe i els drets dels creditors. La llei s'estructura en deu articles agrupats en dos títols, sis disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i vint-i-una disposicions finals, i actua sobretot modificant altres normes: la Llei 22/2003, Concursal, la normativa de protecció de deutors hipotecaris, l'IRPF, l'impost sobre societats, l'Estatut del treball autònom i les taxes de l'Administració de Justícia. Aquest text és una traducció catalana no oficial i constitueix informació general d'orientació; no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 26/1999, de 9 de juliol, de mesures de suport a la mobilitat geogràfica dels membres de les Forces ArmadesLlei estatal

  La Llei 26/1999, de 9 de juliol, és una llei estatal que crea un sistema de suport a la mobilitat geogràfica dels membres de les Forces Armades espanyoles. El seu instrument principal és una compensació econòmica mensual per als militars que canvien de destinació quan aquest canvi implica també un canvi de localitat i de residència habitual; només amb caràcter extraordinari i en casos singulars (per raons d'operativitat, funcionalitat o seguretat) es facilita, en lloc de la compensació, un habitatge militar en règim d'arrendament especial. A més, la llei preveu ajudes per a l'accés a la propietat d'habitatge, regula el dret d'ús dels habitatges militars (que pot ser vitalici per al titular del contracte i, en cas de defunció, per a certs familiars), estableix les normes per a l'alienació progressiva del parc d'habitatges militars que no siguin declarats no alienables, i adapta les funcions de l'Institut per a l'Habitatge de les Forces Armades. Segons la seva pròpia exposició de motius, l'arrendament especial dels habitatges militars queda exclòs del règim general de la Llei 29/1994, d'Arrendaments Urbans.

• Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments UrbansLlei estatal

  La Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans (coneguda com a LAU) és la llei estatal que fixa el règim jurídic dels contractes de lloguer de finques urbanes a tot Espanya, tant si es destinen a habitatge com a usos distints de l'habitatge (locals de negoci, oficines, lloguers de temporada). Regula qüestions centrals de la relació entre arrendador i arrendatari: la durada mínima i la pròrroga del contracte, com es determina i s'actualitza la renda, els drets i obligacions de conservació i millora, la fiança obligatòria, el dret d'adquisició preferent en cas de venda, la subrogació per separació, divorci o mort de l'arrendatari, i la formalització per escrit del contracte. El text que es llegeix aquí és la versió consolidada, que incorpora modificacions posteriors —entre altres, les introduïdes per la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge—, com ara les referències a les zones de mercat residencial tensionat, els límits d'actualització de la renda i el nou índex de referència. Es tracta d'una traducció catalana no oficial preparada a partir del text oficial en castellà del BOE; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial consolidat.

• Llei 31/2010, de 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaLlei catalana

  La Llei 31/2010, de 3 d'agost, crea l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com a ens local supramunicipal de caràcter territorial, integrat pels trenta-sis municipis de la conurbació barcelonina que tenen vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació conjunta de polítiques i la prestació mancomunada de serveis. La llei fixa la naturalesa jurídica de l'AMB i el seu àmbit territorial (art. 1-2), n'organitza el govern i l'administració mitjançant el Consell Metropolità, la presidència, la Junta de Govern i la Comissió Especial de Comptes (art. 4-12), i li atribueix competències en urbanisme, transport i mobilitat, aigües, residus, medi ambient, infraestructures, desenvolupament econòmic i cohesió social (art. 13-18). En matèria urbanística preveu el Pla director urbanístic metropolità i el Pla d'ordenació urbanística metropolità, i crea la Comissió d'Urbanisme de l'AMB (art. 19-37). El règim de finançament es basa en el recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles, les aportacions dels municipis, les taxes i preus públics i les transferències de la Generalitat (art. 40-45). Segons la metadada oficial, aquest text figura com a vigent; aquesta fitxa parteix d'una traducció catalana no oficial i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 34/1979, de 16 de novembre, sobre finques manifestament millorablesLlei estatal

  La Llei 34/1979, de 16 de novembre, és una norma estatal que regula la qualificació de finques rústiques com a «manifestament millorables» quan els seus titulars incompleixen la funció social de la propietat. El text parteix de la idea que una finca agrària que roman sense explotar, que no aprofita correctament obres o recursos finançats amb diners públics, o que —tenint gran superfície— no intensifica els conreus per generar ocupació, pot ser declarada millorable per Reial Decret del Consell de Ministres (art. 1, 2 i 6). Aquesta qualificació equival al reconeixement de l'interès social de la millora i obre la via a l'expropiació forçosa, que normalment pren la forma d'un arrendament forçós a un organisme públic (l'IRYDA) o d'un conveni forçós amb l'ICONA per a finques forestals (art. 7). La llei fixa regles pròpies de justipreu (art. 8), la durada de l'arrendament forçós (dotze anys, art. 9), l'adjudicació posterior de les finques a treballadors i conreadors directes (art. 10) i el règim de millores i subarrendaments (art. 11). També preveu que el propietari pugui presentar per iniciativa pròpia un pla d'explotació i millora per quedar exclòs de l'aplicació de la llei (art. 13). Es tracta d'una traducció catalana no oficial: per a qualsevol ús formal cal consultar el text consolidat oficial, que incorpora anotacions posteriors com la nul·litat parcial declarada pel Tribunal Constitucional.

• Llei 36/2003, de 11 de novembre, de mesures de reforma econòmicaLlei estatal

  La Llei 36/2003, d'11 de novembre, de mesures de reforma econòmica és una llei estatal de tipus «òmnibus»: recull en un sol text un conjunt heterogeni de mesures que, segons el seu preàmbul, es dirigeixen a estimular l'activitat econòmica, la creació d'ocupació i la millora de la competitivitat. L'articulat s'organitza en cinc títols —mesures fiscals relatives a l'habitatge, mesures de Seguretat Social, energies renovables, societat de la informació i defensa de la competència— i un capítol final sobre foment de la competència en el mercat hipotecari. Un tret clau és que bona part dels seus articles no creen regles autònomes, sinó que modifiquen altres lleis: la de l'IRPF (Llei 40/1998), la de l'impost sobre societats (Llei 43/1995), la de l'IVA (Llei 37/1992), la Llei General de la Seguretat Social o la Llei 2/1994 de subrogació i modificació de préstecs hipotecaris, entre d'altres. Per això, per entendre l'efecte real d'aquesta llei sovint cal llegir el text consolidat de la norma que va modificar, i no només aquest text. Segons les dades oficials del BOE la llei consta com a vigent, tot i ser un text del 2003; moltes de les lleis que va tocar han estat posteriorment reformades o substituïdes. Aquesta pàgina ofereix informació general i orientació sobre el contingut de la llei; no és assessorament jurídic ni una font oficial.

• Llei 37/2003, de 17 de novembre, del SorollLlei estatal

  La Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, és una llei estatal que fixa el marc bàsic per prevenir, vigilar i reduir la contaminació acústica —el soroll i les vibracions— present en l'hàbitat humà i en la natura. Segons el seu preàmbul, transposa la Directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, però va més enllà i vincula la protecció davant del soroll amb el mandat constitucional de protegir la salut (art. 43 CE) i el medi ambient (art. 45 CE) i amb el dret a la intimitat personal i familiar (art. 18.1 CE). La llei introdueix conceptes com les àrees acústiques, els objectius de qualitat acústica, els valors límit d'immissió i emissió, els mapes de soroll, les zones de servitud acústica, els plans d'acció i un règim d'infraccions i sancions. Estableix qui és competent (Administració General de l'Estat, comunitats autònomes i ajuntaments) i deixa molts detalls tècnics —criteris, índexs i valors límit concrets— al desplegament reglamentari posterior del Govern. Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE; per a qualsevol ús formal cal consultar el text consolidat oficial.

• Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'EdificacióLlei estatal

  La Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació (coneguda com a LOE) és una llei estatal, vigent, que regula en els seus aspectes essencials el procés de construir un edifici: què s'entén per edificació, quins requisits bàsics ha de complir un edifici, qui són els agents que hi intervenen (promotor, projectista, constructor, direcció facultativa, entitats de control, subministradors i propietaris) i quines obligacions, responsabilitats i garanties té cadascun (art. 1). El seu nucli més conegut per a qui compra un habitatge és el règim de responsabilitat civil per danys materials: la llei fixa tres terminis de responsabilitat comptats des de la recepció de l'obra —deu anys per danys estructurals, tres anys per danys que afectin l'habitabilitat i un any per defectes d'acabat— (art. 17), i preveu assegurances i garanties que hi donen cobertura (art. 19). La llei es dicta a l'empara de la competència estatal en legislació civil (art. 149.1.8 de la Constitució, disposició final primera). Aquest text de plet.cat és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE i ofereix informació general d'orientació; no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial consolidat.

• Llei 41/1980, de 5 de juliol, de mesures urgents de suport a l'habitatgeLlei estatal

  La Llei 41/1980, de 5 de juliol, és una llei estatal que va establir un conjunt de mesures urgents de caràcter fiscal i d'honoraris professionals per donar suport al sector de l'habitatge, amb una atenció especial als habitatges de protecció oficial. El text fixa l'entrada en vigor de les disposicions de la Llei 6/1979 sobre les transmissions empresarials de béns immobles (art. 1), preveu que les Lleis de Pressupostos puguin modificar els tipus de l'Impost General sobre el Tràfic de les Empreses i situa aquest tipus en el tres per cent per a les transmissions empresarials d'immobles (art. 2), i regula el règim tributari dels préstecs hipotecaris (art. 3), de les condicions resolutòries i hipoteques que garanteixen el preu ajornat (art. 4) i dels arrendaments d'immobles urbans fets per empreses arrendadores (art. 6). La seva mesura més coneguda i duradora és la reducció del 50 per cent dels honoraris de notaris i registradors de la propietat en els actes referents a habitatges qualificats de protecció oficial o declarats protegits (art. 8). Cal tenir present que el text original fa servir la terminologia tributària i els imports (en pessetes) vigents el 1980, de manera que per conèixer-ne l'aplicació actual s'ha de consultar el text oficial consolidat.

• Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontalLlei estatal

  La Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal (coneguda com a Llei de Propietat Horitzontal) és la norma estatal que regula la forma especial de propietat per pisos o locals prevista a l'article 396 del Codi Civil. Segons el seu text, cada propietari té un dret exclusiu sobre el seu pis o local i, alhora, una copropietat sobre els elements comuns de l'edifici (art. 3), amb una quota de participació que serveix de mòdul per repartir despeses i beneficis. La llei descriu el títol constitutiu (art. 5), els drets i obligacions dels propietaris (art. 9), les obres obligatòries i actuacions en elements comuns (art. 10), els òrgans de govern de la comunitat —Junta de propietaris, president, secretari i administrador (art. 13)—, les competències de la Junta (art. 14), el règim de convocatòria, assistència, vot i adopció d'acords amb les majories exigides segons la matèria (art. 15 a 17), la impugnació judicial d'acords (art. 18), les funcions de l'administrador (art. 20), la reclamació de despeses comunes impagades a través del procés monitori (art. 21), l'extinció del règim (art. 23) i els complexos immobiliaris privats i les agrupacions de comunitats (art. 24). És una llei estatal vigent que s'ha reformat diverses vegades al llarg dels anys; el text traduït que acompanya aquesta fitxa n'és una versió consolidada. Aquesta és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 49/2003, de 26 de novembre, d'Arrendaments RústicsLlei estatal

  La Llei 49/2003, de 26 de novembre, d'Arrendaments Rústics és una llei estatal, vigent, que regula els contractes pels quals una persona cedeix temporalment una o diverses finques —o una explotació sencera— perquè una altra les aprofiti amb finalitat agrícola, ramadera o forestal a canvi d'una renda (art. 1). El text fixa qui pot ser arrendatari i quins límits d'extensió s'apliquen (art. 9), exigeix que el contracte consti per escrit (art. 11), estableix una durada mínima de cinc anys amb pròrrogues (art. 12), regula com es fixa i es paga la renda (art. 13-15), repartaix les despeses i millores entre arrendador i arrendatari (art. 17-21) i reconeix a l'arrendatari agricultor professional drets de tanteig i retracte quan la finca arrendada es ven (art. 22). També recull els contractes d'aparceria, en què les parts es reparteixen els productes en proporció a les seves aportacions (art. 28-32), i les causes de terminació i resolució del contracte (art. 24-26). Aquesta pàgina és informació general amb finalitat d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic; la traducció catalana no és oficial.