Llei 34/1979, de 16 de novembre, sobre finques manifestament millorables

Article 1. Efectes de la qualificació de finca manifestament millerable

La qualificació d'una finca rústica com a manifestament millerable, d'acord amb el que disposa la present Llei, implicarà el reconeixement de l'incompliment de la funció social de la propietat i produirà els efectes de la declaració d'interès social previnguts en la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari respecte a l'expropiació forçosa, sens perjudici de les modificacions introduïdes en la present Llei.

Article 2. Supòsits de qualificació

U. La qualificació a què es refereix l'article anterior podrà produir-se en algun dels supòsits següents:

a) Finques que portin sense explotar-se dos anys com a mínim, essent susceptibles d'explotació agrària.

b) Finques en les quals de manera manifesta no s'aprofiten correctament els mitjans o recursos disponibles com a conseqüència d'obres construïdes o auxiliades per l'Estat o altres ens públics.

c) Finques la superfície de les quals sigui superior a cinquanta hectàrees de regadiu o a cinc-centes hectàrees de secà o aprofitament forestal, en les quals, d'acord amb el que disposa aquesta Llei i l'article setanta-u de la Llei d'Expropiació Forçosa, hagin de realitzar-se les intensificacions de conreus o aprofitaments que, atenent l'interès nacional, siguin necessàries per a incrementar adequadament l'ocupació en funció de les condicions objectives de l'explotació.

Dos. Els límits de superfície assenyalats en aquest article no regiran quan es tracti de finques pertanyents a persones jurídiques.

Article 3. Còmput de superfícies i frau de llei

U. Per al còmput de les superfícies determinades en l'apartat c) de l'article segon es tindran en compte totes les finques o participacions indivises d'elles que pertanyin a un mateix titular i formin part d'una sola unitat d'explotació.

Tractant-se de finques de secà i regadiu, es ponderaran les seves superfícies sobre l'equivalència, al sol efecte d'aquesta Llei, d'una hectàrea de regadiu a deu de secà.

Dos. La divisió d'una finca per actes «inter vivos», si persegueix un resultat contrari a aquesta Llei, o qualsevol altre acte o negoci jurídic en frau de la mateixa, no serà obstacle per a la seva aplicació. El Reial Decret a què es refereix l'article sisè de la present Llei haurà d'assenyalar, si s'escau, els actes que donen lloc a l'aplicació d'aquest article.

Article 4. Criteris objectius per a la determinació de finques millorables

El Ministeri d'Agricultura, escoltades les Cambres Agràries i les Organitzacions Agràries d'àmbit nacional, establirà periòdicament els criteris objectius que serveixin per a la determinació de les finques manifestament millorables a què es refereix l'apartat c) de l'article segon, u.

Article 5. Inici d'expedients i pla d'explotació i millora

U. L'Administració, d'ofici o a instància de les Comunitats Autònomes, òrgans preautonòmics o altres entitats interessades, iniciarà els expedients per a determinar les finques rústiques que podrien estar compreses en l'article segon de la present Llei, requerint, quan hi hagi lloc, als interessats perquè presentin un pla d'explotació i millora amb subjecció a les línies generals que se'ls assenyalin sobre les transformacions precises, cost aproximat de les inversions requerides, ritme d'execució i termini per a la finalització del pla, que no podrà ser superior a tres anys, llevat que s'integri en plans de conjunt de termini major elaborats per l'Administració. Quan es tracti d'intensificació de conreu, les línies directives del pla indicaran igualment el nombre aproximat d'obrers fixos als quals pugui donar-se ocupació, fixant el ritme de col·locació de la nova mà d'obra al qual com a mínim haurà d'ajustar-se el pla.

Dos. En el termini de dos mesos, prorrogables per altres dos, les persones requerides hauran de presentar el pla a què es refereix l'apartat anterior, atenent-se a les directives que se'ls haguessin assenyalat o a d'altres de la seva pròpia iniciativa que permetin igualment assolir les finalitats determinades en la present Llei. A tal efecte, els interessats tindran accés a les dades que van servir de base a l'Administració per a l'elaboració de les seves directives. La no presentació del pla per part dels interessats o la no acceptació del presentat donarà lloc que sigui l'Administració la que redacti el pla de millora, cosa que haurà de fer en el termini de dos mesos. La manca d'avinença, transcorreguts quinze dies més per a l'estudi de fórmules de compromís, donarà lloc que l'expedient passi immediatament al Ministeri d'Agricultura per a la seva tramitació i resolució, segons preveu l'article sisè.

Tres. Quan es tracti de finques arrendades o gaudides en virtut de qualsevol altre dret real diferent del domini, el propietari, en els mateixos terminis establerts en l'apartat anterior, podrà sol·licitar del Ministeri d'Agricultura, aportant les proves pertinents, la declaració expressa que les deficiències que motivin les actuacions són imputables a l'usuari i sempre que, al mateix temps, el propietari es comprometi al compliment de manera directa del pla que presenti i li sigui acceptat per l'Administració o del que aquesta hagués redactat.

No podran imputar-se a l'arrendatari les deficiències que siguin conseqüència del contingut de les clàusules del contracte d'arrendament.

Quatre. L'incompliment dels compromisos contrets amb l'Administració com a conseqüència del que disposa aquest article donarà lloc a les actuacions determinades en l'article següent, amb aplicació, quant al justipreu, del que disposa per a aquest cas l'article vuitè, apartat tres.

Cinc. En qualsevol cas, les persones obligades a la realització d'un pla no tindran dret a cap subvenció o bonificació fiscal per aquest motiu.

Article 6. Qualificació per Reial Decret i efectes jurídics

U. La qualificació de finca manifestament millerable es farà per Reial Decret acordat en Consell de Ministres, a proposta del Ministeri d'Agricultura, que la formularà en el termini de tres mesos des de la recepció de l'expedient, prèvia audiència dels interessats i escoltat l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma o de l'Ens Preautonòmic en el qual estigui situada la finca.

Dos. El Decret del Govern implicarà el reconeixement de l'interès social de la millora de l'immoble a efectes de la seva expropiació i la necessitat de l'ocupació del mateix. Contra aquest Decret, i no contra els actes preparatoris i d'avinença anteriors, cabrà recurs contenciós administratiu. [Vegeu nota: el TC va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de la clàusula que impedia la suspensió de l'execució del Decret impugnat, per Sentència 238/1992, de 17 de desembre.] Si el recurs prosperés, el Ministeri d'Agricultura podrà proposar al Consell de Ministres la suspensió o inexecució de la resolució recaiguda, el qual podrà acordar-la amb subjecció al que estableix l'article 105 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa i a més quan l'execució de la sentència pugui significar un greu problema social en haver de quedar sense efecte les adjudicacions, arrendaments o subarrendaments realitzats per l'Administració.

Tres. El Reial Decret del Govern declararà la urgència de l'ocupació dels béns o drets l'expropiació dels quals s'haurà de verificar d'acord amb el procediment previst en l'article 52 de la Llei d'Expropiació Forçosa, amb excepció del relatiu al justipreu, que es regirà pel que disposa aquesta Llei.

Quatre. Si recaigués resolució del Ministeri d'Agricultura imputant les deficiències a l'arrendatari, l'arrendador podrà desnonar-lo si assumeix la realització de manera directa del pla d'explotació i millora proposat o convingut. En la fase d'avinença, els terminis es corregiran tenint en compte la durada del procediment de desnonament. En aquest supòsit, el Decret del Govern quedarà en suspens i només s'aplicarà a l'arrendador en cas d'incompliment dels compromisos contrets.

Article 7. Forma de l'expropiació

U. L'expropiació consistirà en la privació singular del dret d'ús i gaudi mitjançant l'arrendament forçós a l'Instituto Nacional de Reforma y Desarrollo Agrario (IRYDA) de la finca afectada, o, quan es tracti de finques forestals, el conveni forçós amb l'Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza (ICONA). En el cas de finques mixtes, l'Administració decidirà quin organisme o organismes han d'arrendar o convenir.

Dos. No obstant això, el Reial Decret a què es refereix l'apartat dos de l'article sisè acordarà que s'expropïi la propietat si existeixen greus motius d'ordre econòmic o social que així ho exigeixin. Quan es tracti de finques la superfície de les quals sigui inferior a cinquanta hectàrees de secà o cinc de regadiu, seran objecte d'arrendament o conveni forçós i només es procedirà a la privació de la propietat a sol·licitud del propietari.

Article 8. Justipreu

U. En els supòsits d'arrendament forçós, el dipòsit previ a l'ocupació serà igual a la renda cadastral de la finca. El justipreu serà igual a la mitjana de la renda que la finca hagi produït en l'últim quinquenni, valorada pel Ministeri d'Agricultura, sense que la quantitat resultant pugui ser inferior a la meitat de la renda cadastral.

Dos. En els casos de privació de la propietat de la finca, el justipreu no podrà excedir de la mitjana aritmètica entre el valor fiscal declarat d'acord amb les normes reguladores de l'Impost sobre el Patrimoni de les Persones Físiques o el seu valor cadastral si es tracta de persones jurídiques, i el valor en venda de finques anàlogues a la comarca, sense que hi hagi lloc en cap cas al pagament del premi d'afecció.

Tres. Si hagués existit l'incompliment del pla a què es refereix l'article cinquè, no es tindrà en compte el valor en venda de la finca en fixar el seu justipreu en el supòsit de privació de la propietat, o es fixarà com a renda, en el cas d'arrendament forçós, el menor dels dos valors que resultin de l'aplicació del que disposa l'apartat u.

Quatre. Quant al bestiar, maquinària, estris i productes existents a la finca, serà d'aplicació el que disposa l'article dos-cents quaranta-set, apartat u, de la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari.

Article 9. Durada de l'arrendament forçós i conveni forçós amb l'ICONA

U. L'arrendament forçós tindrà una durada de dotze anys, durant els quals l'IRYDA podrà accedir a la propietat de la finca en qualsevol moment, d'acord amb el que disposa l'article setè, dos, excepte en el supòsit de les finques de reduïda extensió a què es refereix el mateix article. El justipreu es determinarà d'acord amb el que disposa l'apartat dos de l'article vuitè.

Dos. En els casos de conveni forçós amb l'ICONA, s'estarà al que disposa l'article vint-i-dos de la Llei cinc/mil nou-cents setanta-set, de quatre de gener, sobre Foment de la Producció Forestal.

Article 10. Adjudicació de finques i drets expropiats

U. Les finques o drets que s'adquireixin o expropïin d'acord amb aquesta Llei podran ser adjudicats a treballadors agrícoles per compte d'altri o a conreadors directes i personals, individuals o associats, en propietat, arrendament o subarrendament, d'acord amb normes i preferències que es determinaran per Decret del Govern i quedaran sotmesos en tot cas a plans d'explotació i millora que suposin almenys un grau i un termini de transformació similars als proposats inicialment a la propietat, llevat que l'execució dels mateixos s'integri en plans de conjunt elaborats per l'Administració que exigeixin terminis superiors.

Dos. En les adjudicacions dels drets a què es refereix l'apartat anterior es donarà preferència a les formes associades d'explotació i als conreadors directes i personals que necessitin ampliar la superfície conreada per a assolir una dimensió econòmicament viable de la seva explotació, tenint en compte les condicions socioeconòmiques i agronòmiques de la comarca.

En qualsevol cas, les adjudicacions es faran de manera que les finques no siguin parcel·lades més enllà d'unitats econòmicament viables d'explotació, que seran fixades per a cada cas pel Ministeri d'Agricultura, tenint en compte les condicions socioeconòmiques i agronòmiques de la comarca.

Tres. L'incompliment d'aquests plans pels agricultors donarà lloc, segons els casos, a l'expropiació de la finca adjudicada en propietat o a la resolució automàtica de l'arrendament o subarrendament.

Quatre. L'Administració proveirà les mesures i els fons necessaris per a l'adjudicació de préstecs, subvencions i ajuda tècnica, a fi que els agricultors assentats puguin dur a terme els programes de millora.

Article 11. Subarrendament per part de l'IRYDA i règim de millores

U. L'IRYDA haurà de subarrendar les finques que hagi pres en arrendament forçós a l'empara del que disposa aquesta Llei sempre que es presentin licitadors, fixant com a renda al subarrendatari l'habitual a la comarca, que serà revisable d'acord amb el que disposi la Llei d'Arrendaments Rústics.

Dos. L'IRYDA podrà autoritzar les millores que estimi convenients, al seu propi càrrec o al del subarrendatari, amb dret a ser indemnitzat pel propietari en finalitzar l'arrendament, el qual podrà optar bé per pagar el valor que en aquell moment tinguin les obres, bé per abonar l'augment de valor que per elles hagin experimentat les finques. El mateix dret tindrà, si s'escau, el subarrendatari enfront de l'IRYDA en acabar el subarrendament.

Article 12. Règim jurídic dels contractes i convenis

U. Tots els contractes, convenis o consorcis que se celebrin entre l'Administració i els propietaris a l'empara del que disposa la present Llei constaran necessàriament per escrit i les relacions entre les parts quedaran subjectes al Dret administratiu, corresponent, per tant, a l'Administració, i, quan s'escaigui, a la jurisdicció contenciosa administrativa, la interpretació i execució d'aquests contractes i la resolució de les altres qüestions que se suscitin com a conseqüència dels mateixos.

Dos. En els contractes d'arrendament o subarrendament en els quals sigui part l'IRYDA s'observarà el que disposa la present Llei, regint com a Dret supletori la legislació especial sobre arrendaments rústics.

Article 13. Exclusió per iniciativa voluntària del propietari

U. Quedaran exclosos de l'aplicació d'aquesta Llei, durant el termini necessari per a l'amortització de les millores, els propietaris que, per la seva pròpia iniciativa i abans d'iniciar-se l'expedient, presentin un pla d'explotació i millora que mereixi l'aprovació de l'Administració, subscriguin el compromís corresponent i el portin a efecte en els termes convinguts. Transcorreguts sis mesos des de la presentació del pla sense que l'Administració s'hagi pronunciat sobre el mateix, s'entendrà aprovat, quedant obligat el propietari a portar-lo a efecte en els termes per ell proposats.

Dos. L'incompliment d'aquest pla donarà lloc a una multa del deu per cent de l'import total de la inversió no realitzada, quedant subjecta la finca al que disposa l'article sisè d'aquesta Llei.