Text legal · Traducció no oficial
Llei 9/2005, de 7 de juliol, del Jurat d'Expropiació de Catalunya
Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.
- Identificador
- Llei 9/2005
- Àmbit
- Catalunya
- Estat
- Vigent
- Publicació
Explicació de plet.cat · orientació general
En resum
La Llei 9/2005 regula el Jurat d'Expropiació de Catalunya, l'òrgan administratiu de la Generalitat que fixa el just preu quan una administració pública expropia un bé o un dret a Catalunya. La norma substitueix la Llei 6/1995 i actualitza la composició del Jurat, hi introdueix un tràmit previ d'avinença (voluntari) per intentar un acord entre l'administració i la persona expropiada, i simplifica la tramitació per agilitar les resolucions. No regula drets substantius sobre l'expropiació en si, sinó l'organització i el procediment de l'organisme que en determina la valoració econòmica.
Què regula aquesta norma
La llei regula la naturalesa jurídica del Jurat d'Expropiació de Catalunya —òrgan col·legiat permanent de la Generalitat, de caràcter administratiu, sense personalitat jurídica pròpia i amb independència jeràrquica (art. 1)— i la seva funció principal: la taxació, el peritatge i la fixació del just preu en els expedients expropiatoris de les administracions públiques catalanes (art. 2). Estableix l'estructura territorial en seccions (art. 3), la composició de cada secció —presidència jurista, vocals funcionaris, representants d'entitats municipalistes i de cambres o col·legis professionals, un registrador/notari i un secretari (art. 4)—, les incompatibilitats i causes d'abstenció dels seus membres (art. 5), el funcionament de les seccions i del Ple (art. 7-8), el procediment d'inici de l'expedient de just preu (art. 9), les sessions d'avinença i d'acord de just preu (art. 10-12), els efectes dels acords (art. 13), l'obligació de resoldre (art. 14) i el règim especial dels expedients per ministeri de la llei (art. 15).
A qui afecta
Afecta directament les administracions públiques catalanes que tramiten expropiacions (com a administració expropiant), les persones titulars o arrendatàries de béns o drets objecte d'una expropiació forçosa, i els beneficiaris de l'expropiació quan n'hi ha. També regula qui pot ser membre del Jurat (juristes, funcionaris de la Generalitat, representants d'entitats municipalistes, cambres o col·legis professionals, registradors de la propietat i notaris) i les seves incompatibilitats.
Quan pot ser rellevant
Pot ser rellevant quan una persona o una petita empresa rep una notificació d'expropiació forçosa d'un bé o dret (per exemple, sòl o immoble) per part d'una administració catalana i no accepta el preu ofert per l'administració, moment en què l'expedient de just preu passa al Jurat d'Expropiació de Catalunya perquè el fixi (art. 9 i 12). També és rellevant per entendre qui decideix el valor econòmic en un expedient expropiatori i quins tràmits (avinença, acord de just preu, notificació) s'han de seguir.
Situacions habituals
- Una administració catalana inicia l'expropiació d'un terreny o immoble i la persona titular no accepta el preu ofert, per la qual cosa l'expedient passa al Jurat perquè en fixi el just preu (art. 9).
- La persona expropiada és convocada a una sessió d'avinença, de caràcter voluntari, per intentar arribar a un acord amb l'administració expropiant (art. 10-11).
- No s'arriba a cap acord en la sessió d'avinença i el Jurat ha de resoldre, sense la presència de les parts, mitjançant l'acord de just preu (art. 12).
- Una persona vol saber quin òrgan i quin procediment determinen el valor econòmic d'un bé afectat per una expropiació a Catalunya.
- S'inicia un expedient expropiatori per ministeri de la llei en matèria d'urbanisme i la persona titular ha de sol·licitar directament l'acord de just preu al Jurat (art. 15).
- Una part vol conèixer els efectes de l'acord del Jurat —si exhaureix la via administrativa i és executiu— i com afecta el pagament del just preu (art. 13).
Conceptes clau
- Jurat d'Expropiació de Catalunya
- Òrgan col·legiat permanent de la Generalitat, de caràcter administratiu, sense personalitat jurídica pròpia i amb independència jeràrquica, encarregat de fixar el just preu en les expropiacions (art. 1).
- Just preu
- La valoració econòmica que el Jurat fixa per al bé o dret expropiat quan l'administració i la persona titular no s'han posat d'acord (art. 2 i 12).
- Seccions territorials
- Divisions del Jurat corresponents als àmbits territorials de les delegacions del Govern; transitòriament Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre (art. 3, disposició transitòria primera).
- Sessió d'avinença
- Tràmit previ i voluntari en què l'administració expropiant i la persona titular del bé o dret intenten arribar a un acord sobre el preu, amb la mediació de la secció del Jurat (art. 11).
- Acord de just preu
- Resolució que adopta la secció del Jurat, sense la presència de les parts, quan no s'ha arribat a un acord en la sessió d'avinença; exhaureix la via administrativa i és immediatament executiva (art. 12-13).
- Expropiació per ministeri de la llei
- Supòsit previst per la legislació d'urbanisme en què el titular del bé pot iniciar directament el procediment d'expropiació sol·licitant el just preu al Jurat (art. 15).
- Ple del Jurat
- Format pels presidents, secretaris i vocals de totes les seccions; coordina criteris de valoració, resol conflictes de competència entre seccions i aprova la memòria anual (art. 8).
Confusions habituals
- El Jurat d'Expropiació no decideix si una expropiació és legal o procedent; la seva funció és fixar el just preu del bé o dret ja expropiat (art. 2).
- La sessió d'avinença és voluntària («caràcter potestatiu per a les parts», art. 10-11): ningú està obligat a assistir-hi ni a acceptar-hi un acord.
- L'acord del Jurat exhaureix la via administrativa i és executiu, però això no impedeix recórrer-lo davant la jurisdicció contenciosa administrativa (art. 13.1).
- Aquesta llei no regula el procediment general d'expropiació forçosa (motius, requisits, ocupació del bé), sinó únicament l'organització i el procediment del Jurat que en fixa el preu; els criteris de valoració es regeixen per la legislació d'expropiació forçosa i normativa de valoracions (art. 12.3).
- El Jurat és un òrgan administratiu de la Generalitat, no un tribunal ni un despatx d'advocats, i plet.cat no és cap d'aquestes dues coses tampoc.
Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.
Continua per plet.cat
Normes sobre habitatge i lloguer. plet.cat introdueix els drets bàsics de les persones llogateres i on trobar-ne el text oficial.
Guies que ho expliquen
Vocabulari al glossari
Tràmits i reclamacions
Organismes i fonts oficials
- Habitatge — Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya
- Portal Jurídic de Catalunya · Generalitat de Catalunya
- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) · Generalitat de Catalunya
Text traduït (no oficial)
A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.
Preàmbul
El Jurat d'Expropiació de Catalunya va ser creat per la Llei 6/1995, de 28 de juny, en el marc de les competències de la Generalitat de Catalunya de desenvolupament en matèria d'expropiació forçosa i règim local, i de la competència exclusiva de regulació del procediment administratiu derivat de la seva organització.
Transcorreguts gairebé deu anys, cal introduir canvis en la regulació i el funcionament del Jurat d'Expropiació. Alguns d'aquests canvis deriven de circumstàncies alienes al propi Jurat i a l'Administració de la Generalitat, d'altres són fruit de l'experiència de funcionament acumulada i d'altres són imprescindibles per adaptar el Jurat a les noves circumstàncies polítiques i socials de Catalunya.
Arran de diversos pronunciaments de la jurisprudència constitucional ja es va modificar la composició del Jurat substituint la presidència d'un magistrat o magistrada per un jurista o jurista de reconegut prestigi. Aquella modificació, que es va fer efectiva mitjançant la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, s'incorpora ara a la present llei.
Pel que fa al funcionament del Jurat, l'experiència d'establir un tràmit previ d'avinença amb la finalitat d'arribar a acords entre l'administració expropiant i la persona titular del bé o dret expropiat, que s'ha recollit en el reglament del Jurat, ha demostrat ser suficientment positiva i per això s'incorpora a la present llei.
La present llei pretén també agilitar els terminis de resolució dels expedients de just preu, per la qual cosa simplifica la seva tramitació i dota el Jurat del grau de professionalització i especialització idoni.
Finalment, la divisió del Jurat en seccions territorials s'amplia amb la secció corresponent a les Terres de l'Ebre, d'acord amb el Decret 79/2001, de 6 de març, de creació de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, i preveu l'adaptació de l'organització del Jurat al sistema de divisió territorial de Catalunya vigent en cada moment.
Article 1. Naturalesa
El Jurat d'Expropiació de Catalunya és un òrgan col·legiat permanent de la Generalitat de Catalunya, de caràcter administratiu i sense personalitat jurídica, i amb independència jeràrquica. El Jurat està adscrit al departament de la Generalitat que el Govern determini.
Article 2. Funcions
Correspon al Jurat d'Expropiació de Catalunya la taxació, el peritatge i la fixació del just preu en els expedients expropiatoris de les administracions públiques de Catalunya.
Article 3. Estructura territorial
1. El Jurat d'Expropiació de Catalunya s'estructura en seccions territorials la demarcació de les quals es correspon amb els àmbits territorials que s'estableixin per reglament.
2. Les seccions territorials exerceixen les seves funcions en relació amb les expropiacions que es duen a terme en el territori dels municipis inclosos en cada demarcació.
Article 4. Composició
1. Cada una de les seccions del Jurat d'Expropiació de Catalunya és formada pels membres següents:
a) El president o presidenta, que ha de ser un jurista o jurista de prestigi que no exerceixi professionalment l'advocacia ni l'assessorament en matèria de béns immobles o urbanisme.
b) Els vocals següents:
Un funcionari o funcionària amb la llicenciatura en dret o en economia, del cos superior d'administració de la Generalitat o del cos d'advocats de la Generalitat o un d'equivalent, que acrediti experiència en matèria de valoracions.
Un funcionari o funcionària del cos de titulats superiors de la Generalitat, amb la titulació que correspongui segons la naturalesa del bé o dret a valorar.
Dos titulats superiors que acreditin experiència en matèria de valoracions, proposats per acord de les entitats municipalistes.
Una persona en representació de les cambres, els col·legis professionals, les organitzacions empresarials o les associacions representatives de la propietat. El president o presidenta de cada una de les seccions ha de decidir, segons la naturalesa del bé expropiat, l'entitat que ha d'estar representada.
Un registrador o registradora de la propietat, o un notari o notària, designat pel col·legi corresponent.
El secretari o secretària, que ha de ser un funcionari o funcionària del cos superior d'administració de la Generalitat, amb la llicenciatura en dret, amb veu però sense vot.
2. El president o presidenta i els vocals són nomenats pel conseller o consellera del departament al qual està adscrit el Jurat, a proposta, si escau, de les entitats que representen. S'ha de nomenar una persona titular i una suplent.
Article 5. Incompatibilitats i causes d'abstenció
1. La condició de membre del Jurat d'Expropiació de Catalunya és incompatible amb l'exercici d'activitats professionals privades relatives a la transacció o l'assessorament en matèria de béns immobles de naturalesa rústica o urbana o a la planificació i la promoció urbanístiques. Els vocals que, d'acord amb la present llei, han de ser funcionaris estan sotmesos a la legislació vigent sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.
2. Els membres del Jurat d'Expropiació de Catalunya tenen l'obligació d'abstenir-se en cas d'interès, directe o indirecte, en relació amb el bé o dret expropiat. En cap cas poden actuar com a membres del Jurat les persones que tenen algun dret, obligació o càrrega en relació amb el bé o dret expropiat o amb els arrendataris. Les causes d'abstenció s'estenen als casos en què el dret, l'obligació o la càrrega la tinguin els cònjuges o les parelles de fet o els familiars dels membres del Jurat, fins al quart grau de consanguinitat o d'afinitat.
Article 6. Suport administratiu
El departament del Govern al qual s'adscriu el Jurat d'Expropiació de Catalunya ha de prestar el suport tècnic i administratiu necessari per al seu funcionament.
Article 7. Funcionament
1. Perquè la constitució de la secció corresponent del Jurat d'Expropiació sigui vàlida cal la presència, com a mínim, del president o presidenta; del secretari o secretària; dels dos vocals funcionaris de la Generalitat; i del registrador o registradora de la propietat o el notari o notària, o bé de la persona en representació de la cambra o associació.
2. Els acords de les seccions del Jurat han d'ésser adoptats per majoria dels membres presents. Els casos d'empat són dirimits pel vot del president o presidenta.
3. En tot allò no establert per la present llei i la resta de normativa d'aplicació, les seccions del Jurat es regeixen per la normativa d'aplicació vigent per als òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.
Article 8. Ple
1. El Ple del Jurat d'Expropiació de Catalunya és constituït pels presidents, els secretaris i els vocals de cada una de les seccions. Els vocals que, d'acord amb l'article 4, assisteixen a les reunions de les seccions segons la naturalesa del bé, han d'assistir a les sessions del Ple també segons els afectin els temes inclosos en l'ordre del dia corresponent.
2. Els presidents de les diferents seccions presideixen el Ple per torn, en mandats d'un any. Durant el mateix període actua de secretari o secretària del Ple el de la secció a la qual pertany el president o presidenta.
3. Les funcions del Ple són les següents:
a) Coordinar, harmonitzar i acordar els criteris de valoració que han d'aplicar les seccions, d'acord amb la legislació vigent.
b) Analitzar la jurisprudència en matèria d'expropiació forçosa, i concretament les valoracions de just preu que facin els tribunals de justícia.
c) Resoldre els conflictes de competència entre les diferents seccions i qualsevol altra qüestió que les seccions plantegin sobre interpretació i aplicació de la normativa vigent.
d) Aprovar la memòria anual del Jurat, que ha de ser pública.
4. El Ple del Jurat es reuneix, com a mínim, tres vegades l'any.
Article 9. Inici del procediment
1. El procediment davant el Jurat d'Expropiació s'inicia mitjançant la tramesa de l'expedient de just preu per l'administració expropiant a la secció territorial corresponent. El termini d'enviament de l'expedient és d'un mes, des de la data en la qual l'Administració té constància de la no-acceptació del preu per la persona titular del bé o dret objecte d'expropiació.
2. L'expedient de just preu ha de contenir tota la documentació que estableix la legislació d'expropiació forçosa i la legislació sectorial d'aplicació. En cas que l'administració expropiant no enviï l'expedient en el termini establert a l'apartat 1, la persona titular del bé o dret a expropiar pot presentar directament el full d'apreci a la secció competent del Jurat.
3. El Jurat, en el termini de deu dies des de la recepció de l'expedient, ha de comunicar aquest fet als interessats, indicant la data de recepció, el número de l'expedient, el termini màxim de resolució, la data prevista per al tràmit d'avinença i el sentit i els efectes del silenci administratiu.
4. El secretari o secretària de la secció del Jurat ha de revisar l'expedient. Si l'expedient és incomplet o conté algun error o mancança, el secretari o secretària ha d'atorgar un termini d'entre deu dies i un mes a l'administració expropiant perquè el completi i aporti la documentació corresponent. Si el procediment davant el Jurat s'ha iniciat mitjançant la presentació del full d'apreci per la persona titular del bé o dret objecte de l'expropiació, i sense perjudici que li puguin ser reclamades les dades i els documents de què disposi que fonamenti el seu dret i que siguin necessaris per resoldre, cal reclamar a l'administració expropiant, en el mateix termini, l'enviament de l'expedient.
5. Si l'administració expropiant o, si escau, la persona titular del bé o dret objecte de l'expropiació, no completa l'expedient o no esmena els errors en el termini establert, ha de continuar-se la tramitació de l'expedient per a la determinació del just preu, i la secció del Jurat no pot deixar de resoldre mitjançant l'adopció de l'acord corresponent per aquest motiu.
6. La secció del Jurat, constituïda vàlidament i abans d'iniciar la sessió d'avinença, ha de resoldre les incidències que s'hagin produït en relació amb l'expedient i pot acordar-ne la inadmissió si l'expedient no pot qualificar-se d'expropiatori. La resta d'incidències s'han de resoldre tenint en compte el principi de celeritat en la tramitació i l'obligació del Jurat de resoldre en la determinació del just preu.
Article 10. Sessions
Les reunions es divideixen en dues sessions: una sessió d'avinença, que té caràcter potestatiu per a les parts, i una sessió de presa de l'acord de just preu.
Article 11. Sessió d'avinença
1. A la sessió d'avinença, de caràcter potestatiu per a les parts, ha d'assistir la persona en representació de l'administració expropiant amb el beneficiari o beneficiària, si n'hi ha, i la persona titular o arrendatària del bé o dret a expropiar o els seus representants, que poden anar acompanyats per una persona que els assessori.
2. Les parts han d'exposar els fulls d'apreci i justificar els criteris aplicats i els valors obtinguts. Durant aquesta sessió, els membres de la secció del Jurat i les parts poden sol·licitar aclariments i fer observacions amb l'objecte d'intentar un acord entre les parts.
3. En cas que les parts arribin a un acord, aquest s'ha de consignar per escrit en el mateix moment en una acta signada per les parts conjuntament amb el secretari o secretària i el president o presidenta de la secció.
4. L'acord és de compliment obligatori per a les parts signants. Els efectes de l'acord són els que estableix la present llei i la legislació d'expropiació forçosa, quant a la determinació del just preu pel Jurat, i els que estableix la legislació sobre procediment administratiu, quant a la finalització convencional dels procediments.
Article 12. Acord de just preu
1. En cas que les parts no acceptin participar en la sessió d'avinença o si, havent-hi participat, no han arribat a un acord, s'ha de convocar la sessió corresponent perquè la secció del Jurat, sense la presència de les parts, adopti l'acord de just preu.
2. La secció del Jurat ha d'analitzar l'expedient i els fulls d'apreci i ha d'adoptar l'acord corresponent en el termini de tres mesos, a comptar des de l'endemà del registre d'entrada de l'expedient de preu just. Excepcionalment, el termini establert pot ser prorrogat fins a un màxim de sis mesos si la naturalesa dels assumptes a considerar en l'expedient expropiatori aconsella que s'inspeccioni directament sobre el terreny els béns o drets expropiables o si la complexitat de l'assumpte ho requereix. El tràmit per completar l'expedient establert per l'article 9 suspèn el termini per a l'adopció de l'acord.
3. Els acords de les seccions del Jurat han d'ésser motivats amb justificació expressa dels criteris utilitzats per a la valoració. Els criteris de valoració són els que estableix la legislació d'expropiació forçosa i la resta de normativa sobre valoracions d'aplicació. El just preu acordat no pot ser superior al global sol·licitat per la persona titular del bé o dret a expropiar ni inferior a l'apreci global plantejat per l'administració expropiant, excepte detecció d'errors materials en les valoracions de les parts, que s'han de solucionar en el tràmit previ d'incidències.
Article 13. Efectes dels acords
1. Els acords de les seccions del Jurat exhaureixen la via administrativa i són immediatament executius, sense perjudici dels recursos que procedeixin. Aquests acords s'han de notificar a l'administració expropiant i al beneficiari o beneficiària de l'expropiació, si n'hi ha, així com a les persones titulars dels béns i drets afectats, en el termini màxim de deu dies.
2. El caràcter executiu dels acords del Jurat obliga l'administració expropiant a fer efectiu el pagament del just preu acordat. Si l'acord de just preu ha estat impugnat davant la jurisdicció contenciosa administrativa per l'administració expropiant o pel beneficiari o beneficiària de l'expropiació, cal, per fer efectiu el pagament, que la persona expropiada presti la caució o la fiança suficient per l'import que superi la quantitat no discutida.
Article 14. Obligació de resoldre
Les seccions territorials del Jurat tenen l'obligació de resoldre mitjançant l'adopció dels acords corresponents en el termini establert per la present llei. La manca d'acord pot comportar l'exigència de responsabilitats als membres del Jurat, sense perjudici que els interessats, un cop finalitzat el termini establert, puguin entendre que el Jurat accepta el preu establert per l'administració expropiant i quedi oberta la via de recurs.
Article 15. Expedients expropiatoris per ministeri de la llei
1. En els expedients expropiatoris iniciats per ministeri de la llei de conformitat amb l'article 108 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, els titulars dels béns o drets afectats han de presentar a la secció competent del Jurat la sol·licitud corresponent d'acord de just preu.
2. En la sol·licitud d'acord de just preu, la persona titular del bé o dret a expropiar ha d'acreditar que s'han complert els requisits i tràmits establerts per la Llei d'urbanisme per iniciar l'expedient expropiatori per ministeri de la llei, i aportar el full d'apreci corresponent.
3. El secretari o secretària de la secció corresponent del Jurat ha de comunicar a l'administració expropiant l'inici del procediment d'apreci perquè formuli la seva valoració en el termini d'un mes, o manifesti, si escau, la improcedència de l'expropiació, la manca de competència o l'existència d'altres administracions implicades. Vist l'expedient o, si escau, transcorregut el termini sense resposta de l'administració expropiant, s'han d'efectuar les comunicacions establertes per l'article 9.3 i s'han de seguir els tràmits establerts pels articles 11 i 12 per determinar el just preu d'acord amb els criteris que estableix la legislació d'expropiació forçosa i la resta de normativa d'aplicació.
Article 16. Organització administrativa del Jurat
1. El Jurat d'Expropiació de Catalunya té una secretaria en cada una de les seccions territorials, al front de la qual hi ha el secretari o secretària de cada secció del Jurat. L'estructura de cada secretaria s'ha de determinar per decret.
2. El secretari o secretària de cada una de les seccions del Jurat, d'acord amb les directrius del president o presidenta i sense perjudici de les funcions que li corresponen com a secretari o secretària de l'òrgan col·legiat, exerceix les funcions següents:
a) Les relatives a la gestió administrativa de la secció corresponent del Jurat, d'acord amb els òrgans corresponents del departament al qual està adscrit.
b) La coordinació de les tasques dels membres del Jurat.
c) La coordinació del Jurat, en cada territori, amb les administracions expropiant, sense perjudici de les funcions de representació que corresponen al president o presidenta.
Disposicions addicionals
Disposició addicional primera. Jurats provincials d'expropiació
Totes les referències que la normativa sectorial fa als jurats provincials d'expropiació s'entén que es fan al Jurat d'Expropiació de Catalunya.
Disposició addicional segona. Expropiacions de l'Administració de l'Estat
El Jurat d'Expropiació de Catalunya pot intervenir en els expedients de just preu en les expropiacions que duu a terme l'Administració de l'Estat en el territori de Catalunya, segons el que disposa la normativa vigent o mitjançant els acords institucionals corresponents.
Disposició addicional tercera. Adaptació a l'organització territorial
El funcionament en seccions del Jurat d'Expropiació de Catalunya, determinat per l'article 3, s'ha d'adaptar a la legislació que s'aprovi sobre organització territorial.
Disposicions transitòries
Disposició transitòria primera. Demarcacions de les seccions territorials
Mentre no es desenvolupi el que estableix l'article 3.1, el Jurat d'Expropiació de Catalunya s'estructura en les seccions territorials de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, la demarcació de les quals es correspon amb els àmbits territorials de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor de la present llei.
Disposició transitòria segona. Referències al departament de la Presidència
Fins que no s'aprovi el nou reglament del Jurat d'Expropiació de Catalunya, s'entén que les referències al Departament de la Presidència ho són al departament al qual s'adscriu el Jurat.
Disposició transitòria tercera. Expedients previs a l'entrada en vigor
Els expedients de just preu en tramitació en el moment de l'entrada en vigor de la present llei es regeixen pel que estableix la Llei 6/1995, de 28 de juny, del Jurat d'Expropiació de Catalunya, i la normativa que la desenvolupa.
Disposició derogatòria
Es deroguen la Llei 6/1995, de 28 de juny, del Jurat d'Expropiació de Catalunya, i les altres normes de rang igual o inferior en tot allò que sigui contradictori amb el que disposa la present llei.
Disposicions finals
Disposició final primera. Aprovació del Reglament
El Govern de la Generalitat, en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor, ha d'aprovar el reglament de la present llei.
Disposició final segona. Entrada en vigor
La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Font i provença
Títol original: Ley 9/2005, de 7 de julio, del Jurado de Expropiación de Cataluña. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya)
- Text consolidat oficial (BOE)
- Identificador europeu de legislació (ELI)
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 5b4ef0438806).
Com hem preparat i publicat aquesta pàgina
- Traducció assistida per eines automàtiques
- Estructura i fonts oficials verificades
- Enriquiment editorial de plet.cat
- Publicació autoritzada editorialment
- Sense revisió jurídica individual
plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.
Fonts oficials consultades
- Text consolidat oficial (BOE) Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado
- Text oficial en català (Portal Jurídic de Catalunya) Generalitat de Catalunya
- Portal Jurídic de Catalunya Generalitat de Catalunya
- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) Generalitat de Catalunya
Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.