Text legal · Traducció no oficial

Llei 7/1987, de 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la «conurbació» de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Identificador
Llei 7/1987
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 7/1987, de 4 d'abril, és una llei del Parlament de Catalunya que va establir un règim especial per a les actuacions públiques a la «conurbació» de Barcelona i a les comarques del seu entorn immediat: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental (art. 3). El seu objectiu era coordinar l'Administració de la Generalitat, els municipis i unes noves entitats metropolitanes en matèries com l'ordenació del territori i l'urbanisme, el transport públic de viatgers, els serveis hidràulics i el tractament de residus (art. 1 i 5). Amb aquesta finalitat, la Llei va extingir l'antiga Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona —creada pel Decret-Llei 5/1974— i va crear dues entitats noves: l'Entitat Metropolitana del Transport i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (disposició addicional primera i art. 16-17). És, per tant, una llei d'organització territorial i administrativa metropolitana, no una llei de drets individuals; el seu interès per a la ciutadania és sobretot institucional i històric. Segons les metadades oficials la Llei continua vigent, però bona part del seu contingut sobre les entitats metropolitanes i la participació de municipis (títols III i IV) va ser derogada per la Llei 31/2010, de 3 d'agost. Aquesta és una traducció catalana no oficial a partir del text consolidat i no substitueix l'assessorament jurídic.

Què regula aquesta norma

La Llei regula el marc de coordinació de les actuacions públiques a l'àmbit metropolità de Barcelona (art. 1). Estableix els principis del règim especial —eficàcia i coordinació en els serveis, respecte a l'autonomia municipal i participació dels ens locals (art. 2)— i defineix els àmbits territorials d'aplicació a partir de les cinc comarques indicades (art. 3), les administracions actuants (Generalitat, entitats metropolitanes, municipis i comarques, art. 4) i les matèries afectades: ordenació del territori i del litoral i urbanisme, transport públic de viatgers, serveis hidràulics i tractament i eliminació de residus (art. 5). En el pla de la planificació, preveu un Pla Territorial Parcial específic elaborat per la Generalitat i la comissió que l'ha de formular (art. 6-8), un Pla Intermodal de Transports amb els seus components i continguts i la Comissió Coordinadora del Transport (art. 9-12), i una planificació hidràulica i de sanejament específica per a l'àmbit (art. 13-14). En el pla institucional, crea i organitza dues entitats metropolitanes i en fixa les competències, el govern (Ple, President, Gerent, Comissió especial de comptes), el règim de sessions i el finançament, inclòs un possible recàrrec sobre la Contribució Territorial Urbana (art. 16-27), i regula la participació dels municipis i comarques en les decisions metropolitanes i en la planificació de la Generalitat (art. 28-29, articles marcats com a derogats en el text). Finalment, les disposicions addicionals i transitòries ordenen l'extinció de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, la transferència dels seus serveis i mitjans mitjançant una Comissió Mixta, i el manteniment provisional del pla general metropolità fins que s'aprovin els nous instruments (disposicions addicionals primera a quarta i transitòries primera i segona).

A qui afecta

El text s'adreça bàsicament a administracions públiques: l'Administració de la Generalitat, les entitats metropolitanes que crea i els municipis i comarques compresos en l'àmbit definit per l'article 3 (Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental). Aquestes són les «administracions actuants» que enumera l'article 4. No és una llei que reconegui drets o obligacions directes a persones particulars, sinó una norma d'organització i coordinació institucional; per a la ciutadania resulta rellevant sobretot per entendre com es va estructurar el govern metropolità de Barcelona i quins organismes en van sorgir.

Quan pot ser rellevant

Aquesta Llei és rellevant sobretot com a antecedent per entendre l'organització metropolitana de Barcelona: quan es vol saber d'on vénen l'Entitat Metropolitana del Transport o l'Entitat de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, o per què va desaparèixer l'antiga Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona del Decret-Llei de 1974. Com que el text indica que bona part dels títols sobre les entitats metropolitanes i la participació municipal (art. 15, 28 i 29 entre d'altres) van ser derogats per la Llei 31/2010, de 3 d'agost, per conèixer l'organització metropolitana actual cal consultar la normativa vigent i el text consolidat oficial, no basar-se només en la redacció original d'aquesta Llei.

Situacions habituals

  • Vols entendre l'origen de les entitats metropolitanes de Barcelona (transport i serveis hidràulics/residus) i quina llei les va crear.
  • Estàs investigant per què va desaparèixer l'antiga Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona creada pel Decret-Llei de 1974.
  • Vols saber quines comarques formaven l'àmbit d'aplicació d'aquest règim especial metropolità (Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental).
  • Estàs llegint documents o normativa que citen la Llei 7/1987 i vols situar de què tracta i què n'ha estat derogat.
  • Vols conèixer els instruments de planificació que preveia aquesta Llei (Pla Territorial Parcial, Pla Intermodal de Transports, planificació hidràulica) com a context històric de l'ordenació metropolitana.

Conceptes clau

Conurbació de Barcelona i comarques d'influència directa
Àmbit territorial del règim especial, format per les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental (art. 3.a), on la Llei preveu actuacions públiques coordinades.
Administracions actuants
Les administracions que apliquen la Llei: l'Administració de la Generalitat, les entitats metropolitanes i els municipis, comarques i, si escau, altres ens locals (art. 4).
Entitat Metropolitana del Transport
Entitat metropolitana creada per la Llei per coordinar, planificar, ordenar i gestionar el transport públic de viatgers, urbà i interurbà, en el seu àmbit territorial (art. 16).
Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
Segona entitat metropolitana creada per la Llei, competent per coordinar els serveis municipals hidràulics i el tractament i l'eliminació de residus del seu àmbit (art. 17).
Pla Territorial Parcial
Instrument de planificació territorial específic per a l'àmbit metropolità que ha d'elaborar l'Administració de la Generalitat, amb les determinacions de la Llei 23/1983 de Política Territorial (art. 6).
Pla Intermodal de Transports
Instrument de planificació del sistema general de transport públic de viatgers de l'àmbit, elaborat per la Generalitat amb el suport de la Comissió Coordinadora del Transport (art. 9-12).
Extinció de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona
La Llei declara extingida l'entitat creada pel Decret-Llei 5/1974, de 24 d'agost, i preveu el traspàs dels seus serveis, mitjans i relacions jurídiques a les noves entitats i als ens locals (disposició addicional primera i final segona).

Confusions habituals

  • No és una llei d'habitatge ni de drets individuals: tot i estar catalogada en un àmbit d'habitatge, el seu contingut real és l'organització territorial i administrativa metropolitana de Barcelona.
  • El fet que la Llei figuri com a vigent en les metadades oficials no vol dir que tot el seu articulat continuï en vigor: el text mateix indica que articles com el 15, el 28 i el 29 van ser derogats per la Llei 31/2010, de 3 d'agost, i cal comprovar el text consolidat per saber què és aplicable avui.
  • Les entitats metropolitanes que descriu aquesta Llei de 1987 no s'han de confondre amb l'estructura metropolitana actual: per conèixer l'organització vigent cal consultar la normativa posterior i les fonts oficials, no aquesta redacció original.
  • Aquesta versió és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text consolidat publicat al Boletín Oficial del Estado; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial consolidat, que incorpora les anotacions de derogació.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes sobre habitatge i lloguer. plet.cat introdueix els drets bàsics de les persones llogateres i on trobar-ne el text oficial.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

Sigui notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

L'establiment de la nova organització territorial de Catalunya incideix necessàriament sobre el fenomen metropolità generat per les interrelacions específiques de la ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més immediat. L'organització comarcal com a estructura territorial general en tot el territori de Catalunya, la presència de l'Administració de la Generalitat i les potestats legislatives que té atribuïdes el Parlament, són elements que incideixen sobre la situació actual que té una expressió institucional en l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, creada pel Decret-Llei de 24 d'agost de 1974.

Per abordar de manera adequada aquesta qüestió cal una reflexió entorn del fenomen metropolità, la qual ha d'anar més enllà d'una visió restringida a una determinada fórmula organitzativa. Tal com demostren d'altres experiències, no existeix un model únic d'organització administrativa per reconèixer una realitat amb característiques peculiars i de l'organització territorial de cada país cal trobar la fórmula que ofereixi una major coherència i racionalitat, articulada amb les vigents coordenades polítiques.

Les circumstàncies presents són avui notablement diferents de les que existien en el moment de la creació de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona i obliguen a reconsiderar el tractament metropolità. És doncs el moment de tenir en compte la necessitat d'actualitzar els àmbits territorials quant a la coordinació de les polítiques sectorials entre l'administració local i les administracions superiors i de considerar les aportacions que posen de relleu els problemes de relació que poden donar-se entre elles, les quals apunten cap a fórmules d'actuació integrada.

Així mateix cal tenir present el principi d'autonomia local garantit per la Constitució i l'Estatut. Aquest principi, no només és incompatible amb un sistema que permet l'assumpció generalitzada de competències municipals com en el cas del Decret-Llei de 24 d'agost de 1974, sinó que exigeix clarament fórmules de devolució de competències als municipis llevat de les que necessàriament han de ser exercides coordinadament, donades les característiques especials dels serveis i del territori. Aquest fet ja s'ha produït en d'altres llocs de l'Estat, on els municipis han recuperat moltes de les competències que abans havien estat objecte de centralització.

A partir d'aquestes premisses, la Llei aborda aquesta qüestió amb un criteri obert, que té com a principi essencial el de la participació i integració de totes les administracions afectades en el tractament especial que requereix aquesta part del territori de Catalunya, respectant en el major grau possible les competències que d'acord amb la legislació general corresponen a cadascuna d'elles.

La Llei s'articula, d'aquesta manera, al voltant dels eixos següents: el reconeixement d'un àmbit territorial més ampli que l'actual, que ha de superar els límits del Decret-Llei de 1974 i estendre's a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental; la identificació de les activitats públiques que requereixen una regulació específica en funció de la realitat metropolitana, com ara l'ordenació territorial i l'urbanisme, el transport i els serveis hidràulics i d'eliminació de residus; la concreció dels mecanismes de planificació i coordinació, d'àmbit regional, que ha d'adoptar l'Administració de la Generalitat en aquestes matèries d'acord amb les seves competències; la creació de dues entitats metropolitanes, amb representació de tots els municipis per ordenar i gestionar els serveis de transport i els serveis hidràulics i d'eliminació de residus, definint en cada cas l'àmbit territorial idoni; finalment, l'exercici que els municipis han de realitzar de les pròpies competències, de conformitat amb la legislació general, llevat de les que de manera expressa s'assignin a les noves entitats metropolitanes.

Aquest esquema permet assegurar el desenvolupament i l'equilibri socioeconòmic del territori amb la intervenció de totes les institucions i el respecte als àmbits d'actuació de cadascuna d'elles. Cal fer notar que aquesta participació s'estén fins i tot a l'Administració de la Generalitat, en la mesura que la Llei disposa la creació d'organismes de composició mixta, és a dir, amb la integració de representants dels ens locals.

Aquest esquema permet, per tant, adequar el fenomen metropolità de Barcelona a la nova organització territorial i administrativa de Catalunya, adoptant una fórmula més coherent amb la nova situació política i administrativa, que requereix en tot cas un major protagonisme dels municipis i la presència necessària de l'Administració de la Generalitat, i de la qual ha de desprendre's també l'establiment d'uns nous criteris de finançament coherents amb la distribució de les responsabilitats i els serveis de competència local que resulta de la present Llei.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

La present Llei té per objecte regular les actuacions de l'Administració de la Generalitat, de les entitats metropolitanes i dels altres ens locals per al compliment de les activitats i la prestació dels serveis que, per les característiques econòmiques, socials i urbanes que concorren en la «conurbació» de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa, requereixen una ordenació especial i integrada.

Article 2. Principis i instruments del règim especial

1. El règim especial que estableix la present Llei s'articula d'acord amb els principis següents:

a) L'eficàcia i la coordinació en la prestació dels serveis.

b) El respecte a l'autonomia municipal i a les competències que corresponen a cada administració pública.

c) La participació dels ens locals territorials en les decisions de les altres administracions públiques.

2. Constitueixen els instruments bàsics del règim especial:

a) La planificació i la coordinació en l'àmbit regional.

b) La creació d'entitats metropolitanes per a la planificació conjunta, la programació, la coordinació, la gestió i l'execució de determinats serveis.

c) La devolució de competències als municipis afectats pel Decret-Llei 5/1974, de 24 d'agost, i el Decret 3276/1974, de 28 de novembre.

Article 3. Àmbits territorials d'aplicació

Per a l'aplicació de la present Llei es determinen els àmbits territorials següents:

a) El comprès per les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, de conformitat amb la divisió establerta pels Decrets del Govern de la Generalitat de 27 d'agost i 23 de desembre de 1936, a efectes de planificació i coordinació en l'àmbit regional.

b) El comprès pels municipis de Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans, per a l'actuació de l'Entitat Metropolitana del Transport.

c) El comprès pels municipis de Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans, per a l'actuació de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

d) El municipal i el comarcal, a efectes de les competències que legalment els corresponen.

Article 4. Administracions actuants

Tindran la consideració d'administracions actuants, a efectes del que disposa la present Llei:

a) L'Administració de la Generalitat.

b) Les entitats metropolitanes.

c) Els municipis, les comarques i, si escau, els altres ens locals.

Article 5. Matèries regulades

Les actuacions públiques regulades per la present Llei són les relatives a les matèries següents:

a) Ordenació del territori i del litoral i urbanisme.

b) Transport públic de viatgers.

c) Serveis hidràulics.

d) Tractament i eliminació de residus.

Títol II. De la planificació i la coordinació regional

Capítol I. Planificació territorial

Article 6. Pla Territorial Parcial

1. L'Administració de la Generalitat elaborarà el Pla Territorial Parcial específic per a l'àmbit definit per l'article 3.a).

2. Aquest Pla contindrà les determinacions que estableixen la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de Política Territorial, i les disposicions complementàries, i fixarà les normes de coordinació de la planificació local, que hauran de comprendre:

a) La indicació i localització de les infraestructures bàsiques dels sistemes generals de comunicacions, abastament i sanejament d'aigües, subministraments energètics, tractament de residus sòlids urbans i industrials i defensa contra incendis i d'altres infraestructures anàlogues i complementàries.

b) Les mesures de protecció dels recursos naturals i les mesures de defensa del medi ambient.

c) La determinació d'espais lliures i espais de protecció especial d'interès supracomarcal.

d) La definició d'objectius per al reequilibri territorial i de prioritats per a l'assentament poblacional i d'activitats.

e) Les directrius per a la distribució geogràfica dels usos i activitats a què haurà de destinar-se prioritàriament el sòl i la indicació de les àrees del territori en què calgui promoure usos específics.

f) Les altres determinacions relatives a les infraestructures i equipaments que afectin de manera substancial el desenvolupament del territori i qualssevol altres que siguin necessàries per a l'adequada ordenació del territori i la coordinació del planejament.

3. El Pla Territorial Parcial establirà els principis bàsics per definir els àmbits territorials idonis de la planificació urbanística general, municipal o supramunicipal, de conformitat amb el sistema de competències públiques establert per la legislació urbanística i determinarà així mateix les actuacions que hagin d'executar-se directament mitjançant plans especials.

Article 7. Comissió per a l'elaboració del Pla Territorial Parcial

1. Per elaborar el Pla Territorial Parcial, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques constituirà una Comissió integrada per representants de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals afectats, encarregada de formular el projecte del pla i, si escau, de les corresponents modificacions. El procediment per a l'aprovació inicial, l'aprovació provisional i l'aprovació definitiva del Pla és el que estableix l'article 14 de la Llei 23/1983, de Política Territorial.

2. La Comissió a què es refereix l'apartat 1 serà paritària quant als representants de la Generalitat i de les administracions locals i estarà presidida pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Aquesta Comissió, a més de formular el projecte del Pla i les corresponents modificacions, es reunirà trimestralment, com a mínim, per examinar el grau de compliment de les previsions del Pla i comprovar la coherència entre les inversions programades i les reals; així mateix, donarà audiència en el procés de formulació del projecte del Pla als municipis que puguin veure's afectats per la localització de grans infraestructures, d'equipaments o de sistemes generals.

3. Sense perjudici de la seva participació en l'elaboració del Pla, els ens locals disposaran, abans de l'aprovació provisional, d'un termini d'audiència de dos mesos per poder informar la Comissió i presentar al·legacions.

4. En el marc de les determinacions del Pla Territorial Parcial, correspondrà als ajuntaments i, si escau, a les comarques, elaborar els plans generals d'ordenació urbana i atorgar l'aprovació inicial i la provisional dels mateixos sense perjudici de les mesures d'intervenció subsidiària establertes per la legislació urbanística.

Article 8. Execució del Pla Territorial Parcial

1. L'Administració de la Generalitat i els ens locals, d'acord amb les seves competències, duran a terme les actuacions regulades pel Pla Territorial Parcial, respectant les determinacions establertes pel propi Pla.

2. El Pla, per a l'execució de les determinacions i disposicions generals, podrà establir fórmules de col·laboració i cooperació o modalitats de gestió conjunta entre les diferents administracions interessades.

3. Si les actuacions previstes són pròpies de la competència local, però el Pla les declara d'interès supramunicipal o supracomarcal, els ens interessats hauran d'establir les fórmules associatives o convenis de col·laboració necessaris per prestar els serveis resultants en el marc de la legislació de règim local i, si escau, de conformitat amb la Llei d'Organització Comarcal.

Capítol II. Planificació del sistema de transport públic de viatgers

Article 9. Pla Intermodal de Transports

1. Correspondrà a l'Administració de la Generalitat planificar i ordenar el sistema general de transport públic de viatgers i coordinar els serveis interurbans que es prestin en l'àmbit definit per l'article 3.a), mitjançant el Pla Intermodal de Transports.

2. El Pla Intermodal de Transports tindrà per objecte determinar les bases per a la gestió coordinada dels diferents mitjans i modalitats de transport, d'acord amb les necessitats dels usuaris, les exigències de l'ordenació del sector i els condicionants econòmics i de gestió pertinents.

3. L'aprovació inicial i la provisional del Pla correspondran al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l'aprovació definitiva correspondrà al Govern de la Generalitat.

Article 10. Components del sistema de transports

1. Composaran el sistema de transports a què es refereix l'article 9é:

a) Els transports prestats pels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, dins l'àmbit territorial del Pla.

b) Els transports gestionats pel «Ferrocarril Metropolitano de Barcelona Sociedad Anónima» i per la «Sociedad Privada Municipal de Transportes de Barcelona, Sociedad Anónima».

c) Els transports públics urbans de viatgers de superfície i els del mateix caràcter interurbans que relacionin dos o més nuclis de població i els de naturalesa anàloga als anteriors, qualsevol que sigui la modalitat que adoptin, que es desenvolupin íntegrament en l'àmbit definit per l'article 3.a).

d) Els altres mitjans de transport de viatgers que siguin competència de la Generalitat i que tinguin l'origen o la destinació dins l'àmbit territorial del Pla, només quant a la coordinació necessària amb els mitjans i modalitats de transport a què es refereixen les lletres a), b) i c).

2. Els serveis de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles podran integrar-se dins el sistema a què es refereix l'article 9é, mitjançant un conveni de cooperació amb l'Administració de l'Estat en les condicions que de manera expressa es determinin a aquest efecte, sense perjudici del que disposa l'article 11.9 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Article 11. Contingut del Pla Intermodal de Transports

El Pla Intermodal de Transports haurà de contenir:

a) L'oferta de transport proporcionada per cada modalitat, mitjà i sistema multimodal.

b) L'assignació i el repartiment dels tràfics entre els diferents mitjans de transport i les formes de corregir desequilibris eventuals entre l'oferta i la demanda.

c) La previsió i programació d'estacions d'autobusos, aparcaments de dissuasió, centres de transferència de tràfics i les altres infraestructures del transport.

d) La coordinació del sistema a què es refereix l'article 9é quant a tarifes, divisió del territori en sectors, connexions intermodals i altres mesures de finalitat anàloga.

e) La programació de l'actuació dels diferents gestors —les empreses públiques, els concessionaris i els titulars d'autoritzacions— dels serveis de transport públic.

f) L'avaluació econòmica i financera de l'execució del pla i, si escau, les assignacions pressupostàries o les subvencions que calgui transferir a les entitats locals per assolir les finalitats del Pla.

2. Per formular les determinacions especificades per l'apartat 1 es tindran en compte els paràmetres següents:

a) Les característiques de la població assentada en el territori i les previsions de l'evolució de la mateixa.

b) L'estimació i les característiques de la demanda de transport públic de viatgers.

c) El traçat i la localització de les infraestructures de les comunicacions terrestres, marítimes i aèries.

d) Les previsions generals de l'ordenació del tràfic rodat.

e) La configuració anual dels serveis i la possible reestructuració dels mateixos, atenent especialment la capacitat econòmica o financera dels possibles gestors.

Article 12. Comissió Coordinadora del Transport

1. Per formular el Pla Intermodal de Transports es constituirà al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la Comissió Coordinadora del Transport, amb la funció de redactar el projecte i, si escau, les corresponents modificacions. La Comissió estarà integrada per representants de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals amb competències en la matèria, i estarà presidida pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

2. La Comissió, per elaborar el projecte del Pla Intermodal de Transports, donarà audiència als municipis que puguin ser afectats directament per la localització de les grans infraestructures relacionades amb el sistema de transports.

Capítol III. Planificació hidràulica

Article 13. Planificació hidràulica específica

1. La planificació hidràulica elaborada per l'Administració de la Generalitat, en el marc de la legislació especial que la regula, establirà determinacions específiques per a l'àmbit definit per l'article 3é, a).

2. Aquestes determinacions inclouran, com a mínim:

a) L'inventari dels usos i demandes existents i l'estudi dels que siguin previsibles.

b) Els criteris de prioritat i compatibilitat d'usos i l'ordre de preferència dels aprofitaments.

c) L'assignació i reserva de recursos per als usos i demandes existents i previsibles.

d) Les infraestructures bàsiques necessàries.

3. Les concessions d'aprofitament d'aigües s'ajustaran a l'ordre de preferència fixat pels plans hidràulics i podran estar condicionades al fet que els ens locals estableixin les fórmules associatives necessàries, de conformitat amb el que disposa la legislació d'aigües.

4. Els ens locals han de participar en el procés d'elaboració de la planificació a què es refereix aquest article.

Article 14. Criteris de planificació de sanejament

L'Administració de la Generalitat i la Junta de Sanejament, en exercici de les funcions que els atribueix la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre Desenvolupament Legislatiu en Matèria d'Evacuació i Tractament d'Aigües Residuals, establiran els criteris de planificació, d'acord amb els plans zonals aprovats i les condicions de coordinació específiques per a l'àmbit definit per l'article 3é, a).

Títol III. De les entitats metropolitanes

Capítol I. Definició

Article 15. Sense contingut vigent

(Derogat.)

[Ref. BOE-A-2010-14562#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-14562) Es deroga per la disposició derogatòria única de la Llei 31/2010, de 3 d'agost.

Capítol II. Competències

Article 16. Competències de l'Entitat Metropolitana del Transport

1. Correspondrà a l'Entitat Metropolitana del Transport:

a) Coordinar els serveis de transport públic urbà de viatgers dels municipis del seu àmbit territorial.

b) Planificar, ordenar i gestionar els serveis de transport públic interurbà de viatgers, tant el regular com el discrecional, l'itinerari del qual transcorri íntegrament dins l'àmbit territorial d'actuació de l'Entitat.

c) Prestar el servei de transport públic subterrani de viatgers de Barcelona, sense perjudici de les competències que corresponguin a la Generalitat.

d) Exercir les facultats d'intervenció administrativa en els serveis de transport públic de viatgers en automòbils.

e) Programar el tràfic a la xarxa viària bàsica definida pel pla territorial parcial i pel pla intermodal de transports i prestar assistència tècnica als municipis en matèria de tràfic urbà, sense perjudici de les competències d'ordenació i control que els corresponguin.

2. A efectes del que estableix l'apartat 1.a), es consideraran com a serveis de transport urbà els que transcorrin íntegrament dins un dels termes municipals compresos en l'àmbit territorial de l'Entitat Metropolitana del Transport. No obstant això, donada la continuïtat dels nuclis urbans o altres circumstàncies que aconsellin una gestió unitària, el Consell Metropolità podrà establir àrees que agrupin més d'un terme municipal per prestar conjuntament el servei de transport, el qual es considerarà com a urbà si transcorre íntegrament per aquesta àrea. En aquest cas, l'Entitat Metropolitana del Transport exercirà les competències d'ordenació i gestió dels serveis de transport públic urbà, de conformitat amb el que disposa la legislació de règim local i la legislació de la Generalitat sobre transport de viatgers per carretera.

3. Quant als serveis de transport interurbà a què es refereix l'apartat 1.b), correspondran a l'Entitat Metropolitana del Transport, de conformitat amb la legislació general sobre transport de viatgers per carretera i amb el pla intermodal de transports, les competències següents:

a) Ordenar i gestionar els serveis corresponents.

b) Atorgar les concessions de serveis regulars i les autoritzacions de serveis discrecionals.

c) Atorgar la concessió i l'autorització d'estacions de viatgers.

Article 17. Competències de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus

Correspondrà a l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus:

a) Coordinar els serveis municipals pertinents.

b) Preveure les necessitats i, un cop concedut l'aprofitament i sense perjudici de les funcions pròpies de l'administració hidràulica i sanitària, realitzar les obres i establir i prestar els serveis en relació amb la captació, el tractament i la distribució d'aigua potable, i amb el tractament i l'evacuació de les aigües residuals.

c) Programar i realitzar les obres, establir i prestar els serveis en relació amb el tractament, l'aprofitament i l'eliminació de residus sòlids urbans i amb el transport, el tractament i l'eliminació de residus sòlids industrials, en els termes establerts per la corresponent legislació sectorial.

Article 18. Programa d'actuació de les entitats metropolitanes

1. Per a l'exercici de les seves competències, les entitats metropolitanes elaboraran i aprovaran un programa d'actuació per a l'establiment i la prestació dels serveis que els corresponguin. Tots els municipis de l'àmbit territorial respectiu participaran en el procediment d'elaboració i aprovació del programa.

2. L'aprovació del programa d'actuació comportarà la declaració implícita d'utilitat pública, a efectes d'expropiació forçosa.

3. Per establir o prestar, d'acord amb el programa d'actuació, nous serveis relatius a l'àmbit d'atribucions de les entitats metropolitanes, caldrà:

a) Consultar prèviament els municipis interessats.

b) Elaborar una memòria econòmica, tècnica i jurídica per justificar la necessitat de la mesura i de la unitat d'explotació o destinació del servei.

c) Determinar la modalitat de prestació i les mesures necessàries per establir i mantenir el servei.

d) Determinar el cost de la implantació i funcionament del servei i la fórmula econòmica de finançament, amb especificació de les aportacions econòmiques que corresponguin a cadascun dels municipis interessats.

e) Haver sotmès l'expedient al tràmit d'informe dels municipis interessats, abans de la seva aprovació definitiva.

4. El programa d'actuació podrà determinar per a l'establiment i la prestació dels serveis metropolitans qualsevol de les modalitats següents:

a) L'assumpció directa dels serveis per l'entitat metropolitana.

b) La constitució de consorcis.

c) La constitució d'ens de gestió amb els municipis.

d) La promoció de mancomunitats intermunicipals.

5. Per prestar els serveis que els corresponguin, les entitats metropolitanes podran adoptar qualsevol de les formes de gestió establertes per la legislació de règim local.

Capítol III. Organització

Article 19. Govern i organització de les entitats metropolitanes

1. El govern i l'administració de les entitats metropolitanes correspondran als respectius consells metropolitans.

2. Seran òrgans del consell metropolità:

a) El Ple.

b) El President.

c) El Gerent.

d) La Comissió especial de comptes.

e) Els creats i regulats pel propi consell.

Article 20. Composició del Ple del consell metropolità

1. El Ple del consell metropolità estarà compost pels representants elegits pels municipis integrats en l'Entitat d'entre els seus regidors. Els representants, i els substituts per cobrir les eventuals vacants, seran designats, en una sessió extraordinària convocada a tal efecte en cadascun dels municipis, d'entre les diferents llistes, proporcionalment al nombre de regidors obtinguts per cada llista en les eleccions municipals. Si només cal designar un representant, aquest serà designat pel consistori per majoria absoluta; si en dues votacions fos impossible obtenir aquesta majoria, serà designat un regidor de la llista més votada.

2. Els municipis tindran en el Ple del Consell metropolità una representació proporcional a la seva població, d'acord amb l'escala següent:

a) El municipi de Barcelona, 11 representants.

b) Els municipis de més de 100.000 habitants, tres representants cadascun.

c) La resta de municipis, un representant cadascun.

3. L'Estatut dels membres de les corporacions locals establert per la legislació de règim local serà aplicable als membres del Consell metropolità.

4. La durada del mandat dels membres del Consell metropolità coincidirà amb la dels membres de les corporacions municipals. La pèrdua de la condició de regidor comportarà la pèrdua de la condició de membre del Consell metropolità.

Article 21. Atribucions del Ple del Consell metropolità

1. Correspondrà al Ple del Consell metropolità:

a) Aprovar els programes i projectes d'actuació metropolitana.

b) Aprovar les ordenances i normes d'organització complementària.

c) Aprovar els expedients per assumir nous serveis, de conformitat amb el que estableix l'article 18.3.

d) Aprovar i modificar el pressupost, autoritzar i disposar despeses, reconèixer obligacions i aprovar els comptes.

e) Adquirir i alienar béns i drets i contractar obres i serveis.

f) Establir les normes d'organització i funcionament dels serveis.

g) Aprovar les formes de gestió dels serveis, la seva creació i establiment.

h) Aprovar la plantilla del personal i nomenar i separar els funcionaris.

i) Exercir la potestat expropiatòria.

j) Exercir accions judicials i administratives.

k) Exercir les atribucions no assignades a un altre òrgan de govern.

2. Correspondrà també al Ple del Consell metropolità:

a) Elegir el President i votar la moció de censura, que es regirà per les normes generals de règim local.

b) Nomenar i separar el Gerent.

c) Controlar i fiscalitzar la gestió de la Gerència.

d) Determinar el nombre de membres de la Comissió especial de comptes i distribuir-los entre els grups polítics presents en el Consell, tenint en compte la seva representativitat.

Article 22. President del Consell metropolità

1. El President del Consell metropolità serà elegit pel Ple d'entre els seus membres. Per ser elegit, el candidat haurà d'obtenir la majoria absoluta en la primera votació o la simple en la segona. En cas d'empat caldrà efectuar una tercera votació; si en aquesta es produís un nou empat, resultarà elegit el candidat de la llista amb més consellers.

2. Correspondrà al President:

a) Representar el Consell metropolità.

b) Convocar i presidir les sessions del Ple.

c) Exercir accions judicials i administratives, en cas d'urgència.

d) Exercir la potestat disciplinària en matèria de personal, sense perjudici de les competències que corresponguin al Ple.

e) Supervisar les obres i serveis metropolitans i l'administració de l'Entitat.

3. El President nomenarà d'entre els consellers metropolitans un o més vicepresidents, que el substituiran per ordre de nomenament en cas de vacant, absència o impediment, en els quals podrà delegar l'exercici de les atribucions que li corresponguin.

Article 23. Gerent de l'entitat metropolitana

1. Correspondrà al Gerent, de conformitat amb les directrius establertes pel Ple del Consell metropolità i seguint les instruccions del President:

a) Dirigir l'administració de l'Entitat i executar els acords del Ple.

b) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres.

c) Dirigir el personal de l'Entitat.

e) Exercir les funcions que li siguin delegades de manera expressa pel Ple.

2. El gerent no podrà ser membre del Consell metropolità, se li aplicaran les causes d'incapacitat i incompatibilitat establertes per als membres de les corporacions locals i tindrà la condició de funcionari eventual. Si la persona designada fos funcionari de l'Administració de la Generalitat o de l'Administració local, haurà de ser declarada en situació de serveis especials.

Article 24. Comissió especial de comptes

1. La Comissió especial de comptes estarà integrada per consellers metropolitans de conformitat amb el que estableix l'article 21.1 d) i es compondrà d'un membre almenys de cadascun dels grups polítics representats en el Consell metropolità.

2. Correspondrà a la Comissió especial de comptes examinar i estudiar els comptes anuals i realitzar un informe, abans de ser aprovats pel Ple del Consell metropolità.

Article 25. Règim de sessions i adopció d'acords

S'aplicaran a les entitats metropolitanes les normes generals relatives al règim de sessions i d'adopció d'acords fixades per la legislació de règim local.

Capítol IV. Finançament

Article 26. Recursos de les entitats metropolitanes

Les entitats metropolitanes es finançaran mitjançant els recursos següents:

a) Ingressos de dret privat.

b) Taxes per la prestació de serveis o realització d'activitats de la seva competència.

c) Contribucions especials per a l'execució d'obres i per l'establiment, l'ampliació o la millora dels serveis de la seva competència.

d) Participacions en els impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes al seu favor.

e) Subvencions i altres ingressos de dret públic.

f) Ingressos procedents d'operacions de crèdit.

g) Aportacions dels municipis que les integren.

h) Multes.

Article 27. Recàrrec sobre la Contribució Territorial Urbana

L'Entitat Metropolitana del Transport podrà fixar, a més, com a ingrés addicional, un recàrrec sobre la base liquidable de la Contribució Territorial Urbana, de conformitat amb el que estableixi la legislació de finances locals aprovada pel Parlament.

Títol IV. De la participació dels municipis i comarques

Article 28. Participació dels municipis i comarques en les decisions metropolitanes

(Derogat.)

Els municipis i comarques participaran en l'elaboració de les decisions de les entitats metropolitanes que els afecten mitjançant:

a) La informació dels projectes, ordenances i reglaments metropolitans, abans de ser aprovats pel Ple del Consell metropolità.

b) La presentació de propostes a incloure en l'ordre del dia del Ple del Consell metropolità, les quals hauran de ser defensades pel representant del municipi o comarca proposant.

c) L'audiència prèvia, si ho acorda el Ple del Consell metropolità, abans d'adoptar els acords que els afectin.

[Ref. BOE-A-2010-14562#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-14562) Es deroga per la disposició derogatòria única de la Llei 31/2010, de 3 d'agost.

Article 29. Dret de participació en la planificació de la Generalitat

(Derogat.)

1. Independentment de la intervenció que de manera expressa els reconeix el títol II, els municipis i comarques compresos dins dels àmbits territorials definits per l'article 3 tindran dret a participar en el procés d'elaboració dels instruments de planificació que aprovarà l'Administració de la Generalitat, si afecten els seus interessos.

2. El dret de participació podrà exercir-se mitjançant:

a) La consulta prèvia o l'emissió d'un informe previ.

b) La intervenció en la realització dels treballs de formació dels plans.

c) Els òrgans de coordinació i col·laboració creats expressament a tal fi.

[Ref. BOE-A-2010-14562#dd](https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-14562) Es deroga per la disposició derogatòria única de la Llei 31/2010, de 3 d'agost.

Disposició addicional primera

1. Queda extingida l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona creada pel Decret-Llei 5/1974, de 24 d'agost, sense perjudici del que estableix la disposició transitòria segona. L'Administració de la Generalitat i els municipis, de conformitat amb la legislació de règim local i amb les corresponents lleis sectorials, assumiran les competències de l'Entitat esmentada que no hagin estat assignades de manera expressa per la present Llei a altres òrgans o entitats.

2. Les entitats metropolitanes creades per la present Llei es constituiran en iniciar-se el procés de transferències a què es refereixen les disposicions addicionals segona i quarta, i assumiran els mitjans materials i personals de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona necessaris per exercir les seves funcions de conformitat amb el que estableixen aquestes disposicions addicionals.

Disposició addicional segona

1. Les entitats metropolitanes creades per la present Llei assumiran els serveis prestats per l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona relatius a les competències que els atribueixen els articles 16 i 17.

2. Quant als serveis públics prestats per l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona que no corresponguin a les noves entitats metropolitanes, una Comissió Mixta integrada per representants de la Generalitat i dels municipis afectats determinarà la seva assignació definitiva d'acord amb les respectives competències, les competències de les noves entitats metropolitanes i la unitat efectiva d'explotació o destinació del servei.

3. Si la unitat d'explotació o destinació d'un servei local fes necessària una actuació conjunta, la gestió podrà correspondre a l'entitat comarcal respectiva o podran crear-se ens associatius o establir-se convenis de cooperació.

Disposició addicional tercera

1. La Comissió Mixta a què es refereix l'apartat 2 de la disposició addicional segona estarà composta per cinc representants de l'Administració de la Generalitat designats pel Consell Executiu, i per cinc representants dels municipis, designats per les organitzacions associatives municipals en funció de la seva representativitat en el corresponent àmbit territorial.

2. La Comissió Mixta estarà presidida pel Conseller de Governació i es constituirà en el termini màxim d'un mes comptat des de la data en què entri en vigor la present Llei.

Disposició addicional quarta

1. Les propostes de la Comissió Mixta a què es refereix l'apartat 2 de la disposició addicional segona inclouran la relació de mitjans materials i personals que hauran de ser objecte de la transferència i s'elevaran al Govern de la Generalitat, que les aprovarà per Decret.

2. La Comissió elaborarà les propostes en el termini màxim de sis mesos comptats des de l'entrada en vigor de la present Llei; si transcorregués aquest termini i la Comissió no hagués adoptat l'acord de transferència, el Govern de la Generalitat formularà directament la corresponent proposta a la qual adjuntarà, si escau, les discrepàncies formulades a la Comissió, i la presentarà al Parlament perquè determini els serveis a transferir. Un cop adoptada la decisió parlamentària, el Govern de la Generalitat aprovarà el Decret de transferències d'acord amb la mateixa.

3. Les propostes de la Comissió es referiran així mateix als serveis consorciats, als gestionats per conveni i als gestionats a través d'ens de gestió. En aquest últim cas, s'entén que l'assignació serà efectuada sense perjudici del manteniment de les relacions jurídiques amb les altres entitats afectades.

4. Els ens locals, l'Administració de la Generalitat i les entitats metropolitanes a què es refereix la present Llei se subroguen a l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona creada pel Decret-Llei 5/1974, de 24 d'agost, en les relacions jurídiques de dret públic i privat establertes per aquesta Entitat.

5. Els drets de qualsevol ordre i naturalesa que corresponguin als funcionaris i al personal afectats pels traspassos hauran de ser respectats.

Disposició transitòria primera

1. Mentre no estiguin elaborats els plans d'ordenació a què es refereix l'article 7.4, continuarà en vigor el pla general metropolità, amb les modificacions acordades fins a l'entrada en vigor de la present Llei.

2. Les altres competències de planejament, execució i gestió urbanístics que corresponguin a l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona seran exercides directament pels ens locals, de conformitat amb la legislació urbanística. A tal efecte, podran adoptar-se fórmules de col·laboració institucional, especialment quan l'actuació afecti diversos ens locals.

3. El que disposa l'apartat 1 s'entén sense perjudici de la possibilitat de modificar el pla i revisar el programa d'actuació, si concorren les circumstàncies legalment establertes. Si la modificació del pla afecta elements amb una incidència territorial limitada a un terme municipal o a una comarca, la iniciativa correspondrà també a l'ens local interessat.

Disposició transitòria segona

1. Mentre no es produeixin les transferències a què es refereixen les disposicions addicionals segona i quarta, els serveis seran administrats transitori àment per l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona.

2. Mentre duri aquest període, l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona es limitarà a realitzar les actuacions estrictament necessàries per garantir el desenvolupament normal dels serveis existents. En qualsevol cas necessitarà l'autorització prèvia del Conseller de Governació per modificar la relació de llocs de treball, per formalitzar operacions de crèdit, llevat de les de tresoreria, i per realitzar inversions que suposin ampliació dels serveis.

Disposició final primera

S'autoritza el Govern de la Generalitat per dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament, l'execució i el compliment de la present Llei.

Disposició final segona

Queda derogat el Decret-llei 5/1974, de 24 d'agost, de Creació de l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona.

Disposició final tercera

La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Per tant, ordeno a tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei que cooperin al seu compliment i que els Tribunals i Autoritats als quals correspongui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 4 d'abril de 1987. JORDI PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya

Font i provença

Títol original: Ley 7/1987, de 4 de abril, por la que se establecen y regulan actuaciones públicas especiales en la «conurbación» de Barcelona y en las comarcas comprendidas dentro de su zona de influencia directa. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash fc9334ed5dca).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.