Textos legals de treball

Fitxes amb explicació de plet.cat

Aquestes normes tenen una explicació editorial en català planer (què regulen, a qui afecten i quan poden ser rellevants), a més del text traduït i l'enllaç a la font oficial.

• Llei 1/2014, de 28 de febrer, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l'ordre econòmic i socialLlei estatal

  La Llei 1/2014, de 28 de febrer, és una llei estatal de «mesures urgents» que reforma alhora diverses matèries econòmiques i socials. El seu nucli laboral respon a la Sentència del Tribunal Constitucional 61/2013, de 14 de març, que va declarar inconstitucional l'antiga regla de còmput dels períodes de cotització dels treballadors a temps parcial: la llei estableix una nova fórmula basada en el «coeficient de parcialitat» i el «coeficient global de parcialitat» per acreditar els períodes cotitzats i calcular la base reguladora de prestacions com jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat i paternitat (art. 5). A més, reforça els requisits de la prestació i el subsidi per desocupació —cal estar i mantenir-se inscrit com a demandant d'ocupació— (art. 6-7), retoca el règim d'infraccions i sancions en l'ordre social (art. 8), i redueix a una comissió negociadora única el període de consultes en trasllats col·lectius, modificacions substancials de condicions, suspensió de contractes i acomiadaments col·lectius (art. 9), amb els canvis processals corresponents a la jurisdicció social (art. 11). El capítol I recull mesures d'infraestructures aèries i ferroviàries i cobertura per a les víctimes de l'accident ferroviari de Santiago de Compostel·la del 24 de juliol de 2013 (art. 1-4). És una traducció catalana no oficial: per a qualsevol ús formal cal consultar el text consolidat oficial.

• Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de JustíciaLlei estatal

  La Llei 3/2020, de 18 de setembre, és una llei estatal que va aprovar un paquet de mesures excepcionals per fer front als efectes de la COVID-19 sobre l'Administració de Justícia. Neix per reactivar l'activitat judicial després de la suspensió dels termes i terminis processals decretada durant l'estat d'alarma de març de 2020, i substitueix i deroga el Reial Decret llei 16/2020, de 28 d'abril. S'estructura en tres capítols i vint-i-tres articles, més diverses disposicions addicionals, transitòries i finals. El capítol I recull mesures processals (tramitació preferent de determinats procediments i canalització de la impugnació d'expedients de regulació temporal d'ocupació com a conflicte col·lectiu); el capítol II, mesures concursals i societàries (ajornaments temporals de deures del deutor, modificació del conveni, règim especial per sol·licitar el concurs i suspensió de la causa de dissolució per pèrdues); i el capítol III, mesures organitzatives i tecnològiques (celebració d'actes judicials per presència telemàtica, atenció al públic no presencial i creació d'òrgans judicials associats a la COVID-19). Moltes d'aquestes mesures tenien dates de fi concretes ja passades; segons el mateix text, les del capítol III van deixar d'aplicar-se quan el Govern va declarar la fi de la crisi sanitària (Acord del Consell de Ministres de 4 de juliol de 2023).

• Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions Públiques de CatalunyaLlei catalana

  La Llei 8/2006, de 5 de juliol, reuneix en un únic text les excedències, els permisos i les reduccions de jornada que permeten al personal funcionari i eventual de les administracions públiques de Catalunya conciliar la feina amb la vida personal i familiar. Substitueix la Llei 6/2002 i incorpora novetats com el permís de paternitat de quatre setmanes i mesures específiques per a dones víctimes de violència de gènere. El text equipara expressament la filiació biològica amb l'adopció i l'acolliment, i el matrimoni amb les unions estables de parella. Aquesta fitxa és informació general de plet.cat i no substitueix la consulta del text oficial ni l'assessorament del servei de recursos humans o personal de l'administració corresponent.

• Llei 10/1997, de 24 d'abril, sobre drets d'informació i consulta dels treballadors en les empreses i grups d'empreses de dimensió comunitàriaLlei estatal

  La Llei 10/1997, de 24 d'abril, és una llei laboral estatal que transposa a l'ordenament espanyol la Directiva 94/45/CE i regula els drets d'informació i consulta dels treballadors en les empreses i grups d'empreses de "dimensió comunitària", és a dir, les grans empreses que operen en diversos països de la Unió Europea i de l'Espai Econòmic Europeu. El seu eix és que en cada empresa o grup d'aquesta mena s'ha de constituir un comitè d'empresa europeu o bé establir un procediment alternatiu d'informació i consulta als treballadors (art. 1). La llei fixa qui són les empreses afectades a partir d'uns llindars de plantilla (art. 3), com s'obre i es negocia el procediment mitjançant una comissió negociadora i un acord entre aquesta i la direcció central (art. 6 a 15), com es constitueix i funciona el comitè d'empresa europeu quan no hi ha acord (art. 16 a 23), quines regles s'apliquen als centres de treball situats a Espanya (Títol II, art. 24 i seg.) i com es tutelen judicialment aquests drets davant l'ordre social (Títol III, art. 35 a 41). No regula els comitès d'empresa "ordinaris" de cada centre, sinó específicament l'àmbit transnacional europeu d'aquestes grans companyies.

• Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionalsLlei catalana

  La Llei 10/2015 estableix i regula el sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya: el marc que integra la formació professional del sistema educatiu (cicles formatius) i la formació professional per a l'ocupació en un conjunt únic, amb serveis d'informació, orientació, formació i acreditació de competències. La llei crea l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, organisme autònom administratiu que dirigeix i coordina aquest sistema, i defineix la resta d'òrgans (Comissió Rectora, Consell de Formació i Qualificació Professionals), la xarxa de centres i els serveis bàsics disponibles per a persones i empreses.

• Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrialLlei catalana

  La Llei 12/2008, de 31 de juliol, de seguretat industrial, va establir el marc jurídic general de la seguretat industrial a Catalunya, dins de les competències exclusives de la Generalitat, incloent-hi la vigilància del mercat industrial (art. 1). Va crear l'Agència Catalana de Seguretat Industrial com a organisme encarregat d'exercir aquestes competències i va substituir el règim de concessió dels operadors de la inspecció (organismes de control i estacions d'inspecció tècnica de vehicles) per un règim d'autorització administrativa. És important saber que bona part d'aquesta llei ha estat derogada per normativa posterior: avui només resten vigents el títol I, els capítols 1 i 3 del títol IV, el títol V i algunes disposicions addicionals i transitòries, i únicament pel que fa a la inspecció tècnica de vehicles. Això vol dir que, en la pràctica actual, ni el règim general de condicions de seguretat i responsabilitat dels agents (arts. 4-5) ni el règim sancionador (arts. 39-50) s'apliquen amb normalitat a qualsevol instal·lació industrial: el seu efecte vigent queda restringit a l'àmbit de la ITV.

• Llei 13/2013, de 2 d'agost, de foment de la integració de cooperatives i d'altres entitats associatives de caràcter agroalimentariLlei estatal

  La Llei 13/2013, de 2 d'agost, és una llei estatal que vol combatre l'atomització del sector agroalimentari fomentant que les cooperatives agroalimentàries i altres entitats associatives (societats agràries de transformació, grups cooperatius i determinades societats civils o mercantils) es fusionin o s'integrin per formar entitats més grans, amb implantació i activitat econòmica que superi l'àmbit d'una sola comunitat autònoma. La peça clau és una figura nova: l'«entitat associativa agroalimentària prioritària». Una entitat que compleixi els requisits que fixa la llei —i els que es desenvolupin per reglament— pot ser reconeguda com a prioritària pel Ministeri d'Agricultura i inscrita en un Registre Nacional creat a aquest efecte. A canvi, aquestes entitats, les que les integren i els seus productors poden tenir preferència a l'hora d'accedir a subvencions, ajuts, formació, internacionalització, R+D+I i línies de finançament preferent. La llei també modifica la Llei 27/1999 de Cooperatives i la Llei 20/1990 de Règim Fiscal de les Cooperatives per adaptar-les a la denominació de «cooperativa agroalimentària». Segons el text traduït, alguns apartats de l'article 5 (el que regula el Registre) van ser suprimits per la Llei 25/2015, de 28 de juliol.

• Llei 13/2015, de 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de CatalunyaLlei catalana

  La Llei 13/2015, de 9 de juliol, és la norma catalana que ordena el sistema públic d'ocupació de Catalunya i regula el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) com a organisme autònom de la Generalitat. Estableix els principis, les finalitats i els instruments de planificació (Estratègia catalana per a l'ocupació, Pla de desenvolupament de les polítiques d'ocupació) amb què s'organitzen els serveis d'orientació, formació i intermediació laboral, i reconeix a les persones el dret subjectiu a l'ocupabilitat, entès com el dret a disposar d'una cartera bàsica de serveis. També fixa els drets i les obligacions dels usuaris i de les entitats del sistema, així com el règim sancionador aplicable.

• Llei 14/1994, d'1 de juny, per la qual es regulen les empreses de treball temporalLlei estatal

  La Llei 14/1994, d'1 de juny, és una llei estatal (publicada al BOE el 2 de juny de 1994 i vigent segons la metadata) que estableix el règim jurídic de les empreses de treball temporal, conegudes com a ETT. Una ETT és, segons l'article 1, l'empresa que té com a activitat fonamental posar treballadors que ha contractat a disposició d'una altra empresa, l'anomenada empresa usuària, amb caràcter temporal. Fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei aquesta cessió de treballadors estava, en general, prohibida per l'article 43 de l'Estatut dels Treballadors; la llei crea un marc que la permet només a través d'ETT degudament autoritzades i sotmeses a control. El text regula l'autorització administrativa prèvia per operar, la garantia financera que cal constituir, el registre d'empreses, el contracte de posada a disposició entre l'ETT i l'empresa usuària, la relació laboral entre l'ETT i el treballador cedit, els drets del treballador durant la seva missió a l'empresa usuària, els centres portuaris d'ocupació del sector de l'estiba i l'activitat transnacional de les ETT dins la Unió Europea i l'Espai Econòmic Europeu. Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada per plet.cat a partir del text del BOE; és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial consolidat.

• Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del treball autònomLlei estatal

  La Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del treball autònom, és la norma estatal que, segons el seu propi preàmbul, constitueix el primer exemple de regulació sistemàtica i unitària del treball autònom a la Unió Europea. El text agrupa en cinc títols les qüestions que abans estaven disperses per l'ordenament: qui es considera treballador autònom (art. 1) i qui en queda exclòs (art. 2); el règim professional comú, amb els drets i deures bàsics i les regles del contracte (art. 3 a 10); la figura del treballador autònom econòmicament dependent o TRADE (art. 11 a 18); els drets col·lectius i l'associacionisme professional (art. 19 a 22); la protecció social a través de la Seguretat Social (art. 23 a 26); i un ampli bloc de mesures de foment i de beneficis en la cotització (art. 27 i següents). Es tracta d'una llei d'àmbit estatal aplicable també a Catalunya. La versió que es publica aquí és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text consolidat en castellà del BOE i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del Sistema d'Inspecció de Treball i Seguretat SocialLlei estatal

  La Llei 23/2015, de 21 de juliol, estableix el marc jurídic del Sistema d'Inspecció de Treball i Seguretat Social a Espanya, és a dir, el servei públic encarregat de vigilar que empreses i altres subjectes compleixin les normes de l'ordre social (matèries laborals, de prevenció de riscos laborals, de seguretat social, d'ocupació, de treball d'estrangers, d'igualtat de tracte i altres). El text substitueix i modernitza l'anterior Llei 42/1997, adaptant el model organitzatiu al repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes (preàmbul). La llei defineix el Sistema com un conjunt de principis, normes, òrgans, personal i mitjans (art. 1); regula el personal inspector —el Cos Superior d'Inspectors de Treball i Seguretat Social i el Cos de Subinspectors Laborals (art. 3)—, els seus drets, deures i el deure de sigil (art. 8-11); detalla les funcions i les facultats de la funció inspectora (art. 12-13); i crea un nou organisme, l'Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social (art. 27). És informació general per orientar-se: aquesta pàgina no és assessorament jurídic ni substitueix el text oficial ni la consulta d'un professional.

• Llei 24/1997, de 15 de juliol, de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat SocialLlei estatal

  La Llei 24/1997, de 15 de juliol, és una reforma estatal del sistema públic de pensions de la Seguretat Social que desplega bona part de les recomanacions del conegut «Pacte de Toledo», l'acord parlamentari de 1995 sobre la sostenibilitat del sistema. En comptes de crear un sistema nou, modifica articles concrets del text refós de la Llei General de la Seguretat Social de 1994 (aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994). Els seus eixos són: separar les fonts de finançament entre prestacions contributives i no contributives (art. 1), constituir un Fons de Reserva amb els excedents de cotitzacions (art. 2), ampliar de manera gradual el període que es té en compte per calcular la base reguladora de la pensió de jubilació fins als quinze anys (art. 5), fixar els percentatges de la pensió segons els anys cotitzats (art. 6), reformar els graus d'incapacitat permanent (art. 8), millorar les pensions d'orfandat i les quanties mínimes de viudetat (art. 9 i 10) i establir la revalorització anual de les pensions contributives segons l'índex de preus al consum (art. 11). Moltes mesures s'apliquen de forma progressiva amb calendaris que arriben fins al 2002. Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 27/2002, de 20 de desembre, de Mesures Legislatives per Regular les Empreses d'Inserció SociolaboralLlei catalana

  La Llei 27/2002, de 20 de desembre, és una llei del Parlament de Catalunya que estableix un marc legal per promoure la inserció laboral de persones en situació o greu risc d'exclusió social i per regular les anomenades empreses d'inserció sociolaboral. Segons el seu article 1, la norma delimita les situacions personals que poden donar lloc a les mesures que preveu, defineix quines característiques ha de tenir una persona jurídica per ser considerada empresa d'inserció, regula la seva activitat en els processos d'inserció, determina el procediment per incorporar-hi les persones afectades i crea el Registre Administratiu d'Empreses d'Inserció de Catalunya. La idea de fons, exposada al preàmbul, és empara aquelles iniciatives que combinen la lògica empresarial amb metodologies d'inclusió: empreses que produeixen i venen béns o serveis en el mercat, però que tenen com a finalitat primordial que persones amb greus dificultats d'accés al treball ordinari passin per un itinerari d'inserció (treball remunerat, formació en el lloc de treball, habituació social i laboral i acompanyament social) per després incorporar-se al mercat de treball ordinari o a projectes d'autoocupació. Aquesta és una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE); és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 27/2009, de 30 de desembre, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l'ocupació i la protecció de les persones desocupadesLlei estatal

  La Llei 27/2009, de 30 de desembre, és una norma estatal aprovada com a resposta urgent a la crisi econòmica de finals de 2009 i a la forta destrucció d'ocupació d'aquells mesos. Segons el seu preàmbul, agrupa mesures en quatre capítols: manteniment de l'ocupació, protecció de les persones desocupades, foment de l'ocupació i un pla extraordinari per a l'ocupació de les persones amb discapacitat. Entre les mesures centrals hi ha una bonificació de fins al 50 per cent (ampliable al 80 per cent) de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes en els casos de suspensió de contracte o reducció temporal de jornada autoritzades en expedients de regulació d'ocupació (art. 1); la reposició del dret a la prestació contributiva per desocupació quan, després d'una suspensió o reducció, el contracte s'acaba extingint (art. 3); l'eliminació del període d'espera d'un mes per accedir al subsidi per desocupació (art. 4); i mesures de suport als centres especials d'ocupació que contracten persones amb discapacitat (art. 7 a 9). Una part important d'aquestes mesures tenia finestres temporals d'aplicació concretes (per exemple, sol·licituds de regulació d'ocupació presentades fins al 31 de desembre de 2011), i el propi text ja recull que alguns preceptes han estat derogats posteriorment. Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat SocialLlei estatal

  La Llei 27/2011, d'1 d'agost, és una llei estatal que reforma en profunditat el sistema de pensions contributives de la Seguretat Social espanyola amb l'objectiu declarat de garantir-ne la sostenibilitat financera davant l'envelliment de la població i la caiguda de la natalitat. Segons el seu propi text, eleva de manera progressiva i gradual l'edat ordinària de jubilació fins als 67 anys (o 65 anys per a qui acrediti 38 anys i 6 mesos cotitzats), amplia fins a 25 anys el període de càlcul de la base reguladora, reordena la jubilació anticipada i la jubilació parcial amb contracte de relleu, introdueix un factor de sostenibilitat que s'ha de revisar cada cinc anys a partir de 2027, millora els beneficis per cura de fills, estén la cobertura per accidents de treball i malalties professionals a tots els règims, i autoritza la creació de l'Agència Estatal de l'Administració de la Seguretat Social. El text neix de l'Acord social i econòmic subscrit pel Govern i els interlocutors socials el 2 de febrer de 2011, en el marc del Pacte de Toledo, i preveu una aplicació esglaonada al llarg de quinze anys per no perjudicar les persones properes a la jubilació. Amb caràcter general va entrar en vigor l'1 de gener de 2013. Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada per plet.cat a partir del text del BOE; és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 28/2011, de 22 de setembre, per la qual es procedeix a la integració del Règim Especial Agrari de la Seguretat Social en el Règim General de la Seguretat SocialLlei estatal

  La Llei 28/2011, de 22 de setembre, va integrar els treballadors per compte aliè que fins llavors estaven inclosos en el Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (REASS) dins del Règim General de la Seguretat Social, i va crear dins d'aquest un Sistema Especial per a Treballadors per Compte Aliè Agraris. El preàmbul explica que el REASS havia quedat format només per treballadors per compte aliè des que, l'1 de gener de 2008, els treballadors agraris per compte propi es van integrar en el règim d'autònoms, i que la seva regulació havia quedat obsoleta. La llei manté l'àmbit de les persones cobertes però elimina els requisits d'habitualitat i mitjà fonamental de vida, i introdueix un nou model de cotització i de protecció, amb un ampli període transitori i reduccions en la cotització empresarial per incentivar l'estabilitat en l'ocupació. Consta de sis articles, set disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i sis disposicions finals, i va entrar en vigor l'1 de gener de 2012. Es tracta d'una norma estatal en matèria de Seguretat Social; el text que es reprodueix a plet.cat és una traducció catalana no oficial i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l'Ocupació en l'àmbit laboralLlei estatal

  La Llei 30/2015, de 9 de setembre, és una llei estatal que ordena el Sistema de Formació Professional per a l'Ocupació en l'àmbit laboral: el conjunt d'accions formatives adreçades a persones treballadores ocupades i aturades, empreses i persones autònomes, dins del marc del Sistema Nacional de les Qualificacions i Formació Professional (art. 1). El text fixa els fins i principis del sistema (art. 2 i 3), com es detecten les necessitats formatives i es planifica de manera plurianual (art. 4 i 5), com es finança —principalment amb la quota de formació professional que aporten empreses i persones treballadores, més aportacions pressupostàries i cofinançament europeu— (art. 6 i 7), i quines iniciatives de formació existeixen: la formació programada per les mateixes empreses per als seus treballadors, l'oferta formativa per a persones ocupades i per a persones aturades, i altres modalitats com els permisos individuals de formació (art. 8 a 12). També regula com s'imparteix la formació i quines entitats poden fer-ho un cop acreditades o inscrites en el registre corresponent (art. 14 a 16), el seguiment, control i règim sancionador (art. 17 a 19), el sistema integrat d'informació amb un Compte de Formació lligat al número d'afiliació a la Seguretat Social (art. 20), i la governança compartida entre administracions públiques i agents socials (art. 23 a 26). És una traducció catalana no oficial preparada per a orientació general; no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial consolidat.

• Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos LaboralsLlei estatal

  La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals és la llei marc estatal que estableix el cos bàsic de garanties i responsabilitats per protegir la seguretat i la salut de les persones treballadores davant els riscos derivats del treball. Transposa al dret espanyol la Directiva europea 89/391/CEE i fixa un principi central: la persona treballadora té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut, i aquest dret té com a contrapartida un deure de protecció de l'empresa (i de les administracions públiques respecte del seu personal). A partir d'aquí, la llei ordena els principis de l'acció preventiva (evitar els riscos, avaluar els que no es poden evitar, combatre'ls en origen, adaptar el treball a la persona), obliga a integrar la prevenció en la gestió de l'empresa mitjançant un pla de prevenció, una avaluació de riscos i una planificació de l'activitat preventiva, i regula figures com els serveis de prevenció, els delegats de prevenció i el comitè de seguretat i salut. També crea òrgans com la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i descriu el paper de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. És una traducció catalana no oficial: aquesta informació és general i orientativa i no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial consolidat.

• Llei 31/2006, de 18 d'octubre, sobre implicació dels treballadors en les societats anònimes i cooperatives europeesLlei estatal

  La Llei 31/2006, de 18 d'octubre, és una llei estatal de l'àmbit laboral que transposa a l'ordenament espanyol dues directives europees (la Directiva 2001/86/CE i la Directiva 2003/72/CE) sobre la implicació dels treballadors en dues formes societàries de dimensió europea: la societat anònima europea (SE) i la societat cooperativa europea (SCE). Segons el seu preàmbul, aquestes societats es creen a partir dels reglaments comunitaris que en van aprovar l'estatut, i la implicació dels treballadors —entesa com els drets d'informació, consulta i, si escau, participació— es va regular en directives complementàries que aquesta Llei incorpora. El text estableix el procediment de negociació dels drets d'implicació, la constitució i el funcionament d'una comissió negociadora i d'un òrgan de representació dels treballadors, un conjunt de disposicions subsidiàries que s'apliquen quan no hi ha acord, mesures de confidencialitat i de protecció dels representants, i els procediments judicials davant els conflictes. Un títol posterior regula també la implicació dels treballadors en les modificacions estructurals transfrontereres intraeuropees de societats de capital.

• Llei 32/2010, de 5 d'agost, per la qual s'estableix un sistema específic de protecció per cessament d'activitat dels treballadors autònomsLlei estatal

  La Llei 32/2010, de 5 d'agost, va crear a Espanya un sistema específic de protecció per cessament d'activitat adreçat als treballadors autònoms afiliats a la Seguretat Social, sovint descrit com la "prestació d'atur dels autònoms". El text reconeixia una prestació econòmica, l'abonament de la cotització per contingències comunes i mesures de formació i orientació professional a qui cessa de manera involuntària en la seva activitat (art. 1 i 3). La protecció tenia caràcter voluntari, es financava exclusivament amb una cotització pròpia per aquesta contingència i la gestionaven les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social (art. 2, 14 i 16). La llei fixava els requisits d'accés, les causes que compten com a "situació legal de cessament d'activitat", la durada i la quantia de la prestació, les incompatibilitats i la via jurisdiccional. És important tenir present que el text consolidat oficial incorpora una nota segons la qual aquesta norma va quedar derogada —llevat de les disposicions addicionals desena i onzena— per la disposició derogatòria única.18 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre (text refós de la Llei General de la Seguretat Social), amb efectes des del 2 de gener de 2016, moment en què la matèria va passar a regular-se dins d'aquest text refós.

• Llei 39/1999, de 5 de novembre, per a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadoresLlei estatal

  La Llei 39/1999, de 5 de novembre, coneguda com a llei de conciliació de la vida familiar i laboral, és una llei estatal que no crea un cos normatiu nou, sinó que modifica alhora diverses normes ja existents per ampliar els drets de les persones treballadores i funcionàries en relació amb l'embaràs, la maternitat, la paternitat, l'adopció, l'acolliment i la cura de familiars. Concretament reforma l'Estatut dels Treballadors, la Llei de Procediment Laboral, la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, la Llei General de la Seguretat Social, la Llei 30/1984 de Reforma de la Funció Pública i la legislació de funcionaris. Entre els seus continguts amplia els permisos retribuïts i el permís de lactància, regula reduccions de jornada i excedències per cura de fills i familiars, fixa la suspensió del contracte per part en setze setmanes, declara nuls els acomiadaments motivats per embaràs o per l'exercici d'aquests drets, crea dins la Seguretat Social la prestació econòmica per risc durant l'embaràs i introdueix bonificacions de quotes per als contractes d'interinitat que substitueixin treballadors durant aquests períodes. Com que és una llei de 1999 que reforma altres textos, el redactat original que aquí es tradueix pot haver estat modificat per reformes laborals posteriors; per conèixer les regles vigents avui cal consultar el text consolidat dels textos que va modificar.

• Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependènciaLlei estatal

  La Llei 39/2006, de 14 de desembre, coneguda popularment com a "Llei de dependència", és una llei estatal que crea el Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) i reconeix un dret subjectiu de ciutadania a la promoció de l'autonomia personal i a l'atenció de les persones en situació de dependència (art. 1). El text defineix què s'entén per dependència i per autonomia (art. 2), fixa qui són titulars del dret i amb quins requisits de residència (art. 5), classifica la dependència en tres graus —moderada, severa i gran dependència (art. 26)— i estableix un catàleg de serveis (teleassistència, ajuda a domicili, centres de dia i de nit, atenció residencial i serveis de prevenció i promoció de l'autonomia) i unes prestacions econòmiques (art. 15 a 20). També regula com es valora la situació de dependència mitjançant un barem (art. 27), el procediment de reconeixement i el Programa Individual d'Atenció (art. 28-29), la participació dels beneficiaris en el cost dels serveis (art. 33) i un règim d'infraccions i sancions (art. 43-45). És una llei de condicions bàsiques comunes a tot l'Estat, el desplegament i la gestió de la qual corresponen en bona part a les comunitats autònomes.

• Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat SocialLlei estatal

  La Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social, és una llei estatal que va modificar el text refós de la Llei General de la Seguretat Social per donar suport normatiu als compromisos de l'Acord sobre Mesures en matèria de Seguretat Social, subscrit el 13 de juliol de 2006 pel Govern, els principals sindicats i les organitzacions empresarials. No crea un cos normatiu independent: introdueix canvis en prestacions que ja existien. Segons el seu text, afecta la incapacitat temporal, la incapacitat permanent, la jubilació ordinària, anticipada i parcial, les prestacions per mort i supervivència (viduïtat, orfandat i auxili per defunció), les assignacions familiars per fill a càrrec, la cotització durant la percepció del subsidi per desocupació de majors de 52 anys i la coordinació entre incapacitat temporal i desocupació. Té caràcter de legislació bàsica de l'Estat (disposició final primera, en relació amb l'article 149.1.17a de la Constitució). Com que és una llei modificadora de 2007, bona part de les seves regles ja s'han integrat en el text refós vigent de la Seguretat Social i algunes de les seves disposicions han estat derogades o anul·lades posteriorment; per conèixer la redacció aplicable avui cal consultar el text consolidat oficial.

• Llei 44/2015, de 14 d'octubre, de Societats Laborals i ParticipadesLlei estatal

  La Llei 44/2015, de 14 d'octubre, és una llei estatal que regula el règim jurídic de les societats laborals i, com a novetat respecte de la normativa anterior, també de les societats participades pels treballadors. Una societat laboral és una societat anònima o de responsabilitat limitada (per tant, una societat de capital ordinària) que obté una qualificació especial perquè la majoria del capital està en mans de treballadors que hi presten serveis de forma personal i directa, amb un contracte per temps indefinit. La llei fixa els requisits per obtenir i mantenir aquesta qualificació, com es divideixen les accions o participacions en «classe laboral» i «classe general», les regles especials de transmissió d'accions i el dret d'adquisició preferent, l'obligació de dotar una reserva especial, els beneficis fiscals associats i les causes de pèrdua de la qualificació. Aquesta llei va derogar expressament la Llei 4/1997, de 24 de març, de societats laborals, i s'emmarca en la Llei 5/2011 d'economia social, de manera que reforça la caracterització de la societat laboral com a entitat de l'economia social. Es tracta d'una traducció catalana no oficial: aquest text és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic ni la consulta del text oficial consolidat.

• Llei 45/2002, de 12 de desembre, de mesures urgents per a la reforma del sistema de protecció per desocupació i millora de l'ocupabilitatLlei estatal

  La Llei 45/2002, de 12 de desembre, és una llei estatal que va aprovar un paquet de mesures urgents per reformar el sistema de protecció per desocupació a Espanya i millorar l'ocupabilitat de les persones aturades. Segons el seu preàmbul, la reforma buscava facilitar oportunitats d'ocupació, introduir un compromís d'activitat des de l'inici de la prestació, permetre percebre la prestació des del cessament per acomiadament amb independència que aquest s'impugni, corregir disfuncions en la protecció (com la dels emigrants retornats) i ampliar la protecció a col·lectius que en mancaven, com els treballadors eventuals agraris i els socis treballadors de cooperatives. Per fer-ho, la Llei no crea un text unitari nou, sinó que modifica normes ja existents —la Llei general de la Seguretat Social, l'Estatut dels Treballadors, la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social i la Llei de procediment laboral— i regula el Programa de renda activa d'inserció per a col·lectius amb especials dificultats. Cal tenir present que el text conté nombroses disposicions que normes posteriors han derogat; la versió oficial consolidada del BOE és l'única que reflecteix què continua vigent avui.

• Llei 47/2015, de 21 d'octubre, reguladora de la protecció social de les persones treballadores del sector maritimopesquerLlei estatal

  La Llei 47/2015, de 21 d'octubre, és una llei estatal que regula la protecció social de les persones que treballen al sector maritimopesquer: personal de la marina mercant, de la pesca marítima en totes les seves modalitats, del trànsit interior de ports, d'embarcacions esportives i de recreació, de l'aqüicultura marina, marisquers i altres activitats vinculades al mar. El seu nucli és el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors del Mar, un règim diferenciat del règim general perquè el treball al mar té característiques pròpies —aïllament de les tripulacions, extraterritorialitat, estacionalitat de les campanyes, retribució a la part i elevats índexs de sinistralitat— que el legislador va voler protegir de manera específica (preàmbul). La llei defineix qui queda enquadrat en aquest règim (persones per compte d'altri i per compte propi o armadors), com es fa la inscripció i l'afiliació, com es cotitza (amb grups de cotització i coeficients correctors segons el tipus i la mida de l'embarcació), quines contingències i prestacions cobreix (assistència sanitària, incapacitat temporal i permanent, jubilació, naixement i cura de menor, desocupació, cessament d'activitat, mort i supervivència, entre altres) i, a més, una protecció social específica del sector: sanitat marítima, serveis assistencials com la repatriació en cas de naufragi o abandonament, i formació professional marítima i sanitària. La gestió correspon a l'Institut Social de la Marina (ISM), entitat estatal de dret públic adscrita a la Seguretat Social. Aquesta és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 52/2003, de 10 de desembre, de disposicions específiques en matèria de Seguretat SocialLlei estatal

  La Llei 52/2003, de 10 de desembre, és una llei estatal que agrupa un conjunt de mesures específiques en matèria de Seguretat Social. En lloc de crear un sistema nou, modifica nombrosos articles del text refós de la Llei General de la Seguretat Social aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, i altres normes connexes. El seu contingut toca blocs molt diversos: la recaptació i la cotització (ajornament de pagament dels deutes amb la Seguretat Social, interès de demora, recaptació en període voluntari i en via executiva, ingrés de quotes fora de termini), el patrimoni i la gestió econòmica del sistema, la responsabilitat de l'empresari i de tercers pel pagament de cotitzacions, el tractament de dades de caràcter personal per l'Administració de la Seguretat Social, i l'acció protectora (incapacitat permanent, pensió de viduïtat, prestacions familiars i pensions en modalitat no contributiva). També modifica la Llei de procediment laboral i la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social. Segons l'exposició de motius, la finalitat era disposar d'una llei específica per a aquestes matèries en lloc de continuar incloent-les dins de les anomenades «lleis d'acompanyament» dels pressupostos generals de l'Estat.

• Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions PúbliquesLlei estatal

  La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques és una llei estatal (avui vigent) que estableix, com a principi fonamental, la dedicació del personal públic a un sol lloc de treball (preàmbul i article primer). A partir d'aquest principi, regula en quins casos excepcionals una persona que treballa per a una administració pot exercir un segon lloc o activitat al sector públic, o una activitat privada, i sempre amb una autorització o reconeixement previ de compatibilitat. La llei fixa límits retributius (article setè), prohibeix determinades activitats privades relacionades amb el càrrec públic (articles onzè i dotzè), enumera un conjunt d'activitats que queden excloses del règim d'incompatibilitats (article dinovè) i remet l'incompliment al règim disciplinari aplicable (article vintè). Segons la disposició final primera, les seves normes es consideren bases del règim estatutari de la funció pública dictades a l'empara de l'article 149.1.18 de la Constitució, de manera que s'apliquen també al personal de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya.