Text legal · Traducció no oficial

Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Text oficial Text consolidat (BOE)
Identificador
Ley 40/2007
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social, és una llei estatal que va modificar el text refós de la Llei General de la Seguretat Social per donar suport normatiu als compromisos de l'Acord sobre Mesures en matèria de Seguretat Social, subscrit el 13 de juliol de 2006 pel Govern, els principals sindicats i les organitzacions empresarials. No crea un cos normatiu independent: introdueix canvis en prestacions que ja existien. Segons el seu text, afecta la incapacitat temporal, la incapacitat permanent, la jubilació ordinària, anticipada i parcial, les prestacions per mort i supervivència (viduïtat, orfandat i auxili per defunció), les assignacions familiars per fill a càrrec, la cotització durant la percepció del subsidi per desocupació de majors de 52 anys i la coordinació entre incapacitat temporal i desocupació. Té caràcter de legislació bàsica de l'Estat (disposició final primera, en relació amb l'article 149.1.17a de la Constitució). Com que és una llei modificadora de 2007, bona part de les seves regles ja s'han integrat en el text refós vigent de la Seguretat Social i algunes de les seves disposicions han estat derogades o anul·lades posteriorment; per conèixer la redacció aplicable avui cal consultar el text consolidat oficial.

Què regula aquesta norma

El text s'organitza en nou articles que reformen prestacions concretes de la Seguretat Social. L'article 1 (incapacitat temporal) estableix un procediment per coordinar les actuacions dels serveis de salut i de l'Institut Nacional de la Seguretat Social davant discrepàncies en el diagnòstic, fixa terminis per als pronunciaments i permet ajornar la qualificació d'incapacitat permanent fins a un màxim de vint-i-quatre mesos prorrogant els efectes de la incapacitat temporal. L'article 2 (incapacitat permanent) flexibilitza el període mínim de cotització exigit als treballadors més joves i ajusta el càlcul de la pensió derivada de malaltia comuna. L'article 3 (jubilació) preveu que no es computin els dies de pagues extraordinàries per acreditar el període mínim de cotització, introdueix un percentatge addicional per als qui prolonguen voluntàriament la vida laboral més enllà dels 65 anys i millores per a determinades jubilacions anticipades. L'article 4 (jubilació parcial) fixa, de manera gradual, els requisits generals de 61 anys d'edat, 6 anys d'antiguitat a l'empresa i 30 anys de cotització acreditada. L'article 5 (mort i supervivència) estén la pensió de viduïtat a les parelles de fet que acreditin convivència estable i notòria d'almenys cinc anys i dependència econòmica. Els articles 6 a 8 regulen les assignacions familiars per fill a càrrec, la cotització durant el subsidi per desocupació de majors de 52 anys i la concatenació d'incapacitat temporal i desocupació. L'article 9 remet a les normes de desplegament i a l'aplicació als règims especials. El text s'acompanya de nombroses disposicions addicionals, transitòries i finals que modifiquen altres normes (entre altres, l'Estatut dels Treballadors i règims especials com el dels treballadors del mar i el dels funcionaris civils de l'Estat) i que fixen mandats de desenvolupament futur.

A qui afecta

Segons el text, s'aplica a treballadors i treballadores per compte aliè i per compte propi inclosos en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social espanyola, als funcionaris civils de l'Estat i, en determinats supòsits, als beneficiaris de prestacions de mort i supervivència que hagin causat dret amb anterioritat a l'entrada en vigor. També interessa persones que gestionen jubilacions, incapacitats o pensions de viduïtat i orfandat, i qui vol entendre l'origen de regles que avui figuren al text refós de la Seguretat Social.

Quan pot ser rellevant

És rellevant sobretot com a antecedent normatiu per entendre com van néixer regles que continuen figurant, amb la redacció posterior, al text refós vigent de la Seguretat Social: l'ajornament de la qualificació de la incapacitat permanent, els requisits de la jubilació parcial o l'extensió de la viduïtat a les parelles de fet. En canvi, no és una font fiable per determinar per si sola la quantia o els requisits d'una prestació avui, perquè es tracta d'una llei modificadora de 2007 les regles de la qual s'han d'anar a llegir en el text consolidat actualment vigent.

Situacions habituals

  • Estàs llegint informació sobre la jubilació parcial i vols saber d'on surten els requisits de 61 anys, 6 anys d'antiguitat i 30 anys de cotització que s'esmenten.
  • Vols entendre per què una situació d'incapacitat temporal pot allargar-se fins a vint-i-quatre mesos abans de qualificar-se com a incapacitat permanent.
  • Estàs mirant els antecedents legals de la pensió de viduïtat per a parelles de fet i vols conèixer la llei que la va introduir el 2007.
  • Has trobat una referència a la "Llei 40/2007" en un document o resolució i vols situar de què tracta i quin és el seu abast.
  • Vols distingir què regula aquesta llei del que avui apareix al text refós consolidat de la Seguretat Social, perquè algunes disposicions han estat derogades després.

Conceptes clau

Incapacitat temporal (ajornament de la qualificació)
Situació de baixa protegida que, segons l'article 1, permet ajornar la qualificació d'incapacitat permanent fins a un màxim de vint-i-quatre mesos, prorrogant els efectes de la incapacitat temporal fins a la resolució administrativa ferma.
Jubilació parcial
Modalitat que compatibilitza pensió i treball a temps parcial; l'article 4 fixa amb caràcter general, de manera gradual, els requisits de 61 anys d'edat, 6 anys d'antiguitat a l'empresa i 30 anys de cotització acreditada.
Pensió de viduïtat de parelles de fet
L'article 5 estén la pensió de viduïtat a les parelles de fet que acreditin una convivència estable i notòria d'almenys cinc anys i una dependència econòmica del convivent supervivent en un percentatge variable.
Percentatge addicional per prolongar la vida laboral
Incentiu de l'article 3 que reconeix un percentatge addicional de pensió a qui continua treballant voluntàriament més enllà dels 65 anys, en línia amb el foment de la prolongació de la vida activa que descriu el preàmbul.
Auxili per defunció
Prestació per mort inclosa entre les mesures de supervivència que la llei revisa (article 5); la disposició addicional desena que hi feia referència va ser derogada posteriorment per la Llei 48/2015, segons anota el mateix text.
Legislació bàsica en matèria de Seguretat Social
La disposició final primera declara que la llei té caràcter de legislació bàsica de l'Estat, de conformitat amb l'article 149.1.17a de la Constitució, que reserva a l'Estat aquesta matèria.

Confusions habituals

  • No és una llei autònoma que reguli "les pensions" de manera completa: és una llei que modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social; per saber la redacció aplicable avui cal consultar el text consolidat oficial vigent.
  • Diverses disposicions han perdut vigència després de 2007: el mateix text anota, per exemple, que la lletra c) de la disposició addicional tercera va ser declarada inconstitucional i nul·la per la Sentència del Tribunal Constitucional 41/2013, i que altres disposicions addicionals van ser derogades pel Reial Decret Legislatiu 8/2015 i per la Llei 48/2015.
  • Tot i que afecta residents a Catalunya, la Seguretat Social és competència estatal (disposició final primera, en relació amb l'article 149.1.17a de la Constitució); la gestió correspon a organismes estatals com l'Institut Nacional de la Seguretat Social, no a la Generalitat.
  • Aquest text és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text en castellà del BOE; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial consolidat, que ja incorpora les modificacions i derogacions posteriors.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes de la relació laboral i de la Seguretat Social. plet.cat n'explica els termes bàsics en català planer.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

L'Acord sobre Mesures en matèria de Seguretat Social, subscrit el 13 de juliol de 2006 pel Govern, la Unió General de Treballadors, la Confederació Sindical de Comissions Obreres, la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials i la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa, i que alhora té origen en la Declaració per al Diàleg Social signada pels mateixos interlocutors el 8 de juliol de 2004, inclou una sèrie de compromisos que impliquen modificacions en normes amb rang de llei.

Prenent com a referència les prioritats marcades pel Pacte de Toledo en la seva renovació parlamentària de 2003, es reafirma la necessitat de mantenir i reforçar determinats principis bàsics en els quals s'assenta el sistema de la Seguretat Social. S'avança en la plasmació del principi de solidaritat i garantia de suficiència mitjançant la millora i extensió gradual de la intensitat protectora, i es reforça la unitat de caixa. Igualment, s'intensifica la contributivitat del sistema, s'avança cap a una major proporcionalitat entre les cotitzacions efectuades i les prestacions obtingudes, es fomenta la prolongació voluntària de la vida laboral més enllà de l'edat legal de jubilació i s'atén la modernització del sistema davant les noves realitats familiars.

Quant a la incapacitat temporal, s'estableix un procediment per coordinar les actuacions dels serveis de salut i de l'Institut Nacional de la Seguretat Social davant discrepàncies en el diagnòstic, es fixen terminis concrets per als pronunciaments de les parts i es garanteix la continuïtat de la protecció fins a la resolució administrativa ferma. Quan s'esgota el període màxim de durada, la situació d'incapacitat permanent revisable als sis mesos és substituïda per un mecanisme que permet ajornar la qualificació fins a un màxim de vint-i-quatre mesos prorrogant els efectes de la incapacitat temporal.

Pel que fa a la incapacitat permanent, es flexibilitza el període mínim de cotització exigit als treballadors més joves i es modifica el càlcul de la pensió derivada de malaltia comuna per aproximar-la a la jubilació. Quant a la jubilació, s'estableix que per acreditar el període mínim de cotització no es tindran en compte els dies corresponents a les pagues extraordinàries. S'introdueix un percentatge addicional per als qui prolonguen voluntàriament la vida laboral més enllà dels 65 anys i es preveuen mesures de millora per a les pensions de jubilació anticipada causades per acomiadament abans de l'1 de gener de 2002.

Quant a la jubilació parcial, s'estableix amb caràcter general el requisit de 61 anys, una antiguitat mínima de 6 anys a l'empresa i 30 anys de cotització acreditada, aplicables de manera gradual. En matèria de supervivència, les principals novetats afecten la pensió de viudetat, que s'estén a les parelles de fet que acreditin una convivència estable i notòria d'almenys cinc anys i una dependència econòmica del convivent supervivent en un percentatge variable. Finalment, es regulen altres modificacions relatives a la concatenació de prestacions d'incapacitat temporal i desocupació, la cotització per als perceptors del subsidi per desocupació majors de 52 anys i el futur establiment de complements per mínims per a pensionistes d'incapacitat permanent total qualificada menors de 60 anys.

Article 1. Incapacitat temporal

Aquest article modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny (BOE-A-1994-14960). El detall de les modificacions no es reprodueix aquí; vegeu el text oficial enllaçat.

En síntesi: s'estableix un procediment de disconformitat davant la inspecció mèdica en cas d'alta expedida per l'entitat gestora, amb terminis de pronunciament de quatre, set i onze dies naturals respectivament; es garanteix la continuació de la protecció durant el procediment; i s'elimina la situació d'incapacitat permanent revisable als sis mesos en esgotar el període màxim, substituint-la per l'ajornament de la qualificació fins a un màxim de vint-i-quatre mesos des de l'inici de la incapacitat temporal.

Article 2. Incapacitat permanent

Aquest article modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny (BOE-A-1994-14960). El detall de les modificacions no es reprodueix aquí; vegeu el text oficial enllaçat.

En síntesi: es flexibilitza el període mínim de cotització exigit als treballadors menors de 31 anys; s'estableix una quantia mínima per a la pensió d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna equivalent al 55% de la base mínima de cotització per a majors de divuit anys; es modifica el complement de gran invalidesa desvinculant-lo de la pensió d'incapacitat permanent absoluta; es modifica el càlcul de la base reguladora per als casos de malaltia comuna, dividint per 112 les bases dels 96 mesos anteriors; i s'incorpora una nova disposició transitòria setzena sobre la base reguladora de la pensió d'incapacitat permanent provinent d'incapacitat temporal iniciada amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Article 3. Jubilació

Aquest article modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny (BOE-A-1994-14960). El detall de les modificacions no es reprodueix aquí; vegeu el text oficial enllaçat.

En síntesi: per acreditar el període mínim de cotització de quinze anys per accedir a la pensió de jubilació no es té en compte la part proporcional de les pagues extraordinàries; s'incorpora l'article 161 bis sobre jubilació anticipada, que preveu la reducció de l'edat mínima per a activitats penoses, tòxiques o perilloses i per a persones amb discapacitat igual o superior al 65%, amb el límit absolut de 52 anys; es regulen els coeficients reductors per jubilació anticipada involuntària entre els 61 i 64 anys; s'estableix un percentatge addicional del 2% o 3% per any per a qui treballi més enllà dels 65 anys; i es modifica la disposició transitòria quarta sobre l'aplicació gradual del període mínim de cotització.

Article 4. Jubilació parcial

Aquest article modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny (BOE-A-1994-14960). El detall de les modificacions no es reprodueix aquí; vegeu el text oficial enllaçat.

En síntesi: es redacten els apartats 1 i 2 de l'article 166, exigint amb caràcter general, per accedir a la jubilació parcial anticipada, 61 anys d'edat, una antiguitat mínima de 6 anys a l'empresa, 30 anys de cotització i una reducció de jornada d'entre el 25% i el 75% (o fins al 85% en determinats supòsits); la base de cotització del treballador rellevista no pot ser inferior al 65% de la del treballador que passa a jubilació parcial; els contractes de relleu han de tenir com a mínim la durada que li falti al treballador substituït per assolir els 65 anys; i s'incorpora la disposició transitòria dissetena amb aplicació gradual dels nous requisits durant un període de cinc anys.

Article 5. Mort i supervivència

Aquest article modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny (BOE-A-1994-14960). El detall de les modificacions no es reprodueix aquí; vegeu el text oficial enllaçat.

En síntesi: s'incorpora la prestació temporal de viudetat; s'estén la pensió de viudetat a les parelles de fet que acreditin convivència estable i notòria d'almenys cinc anys mitjançant inscripció en registre o document públic formalitzat amb una antelació mínima de dos anys respecte al decés, i que acreditin dependència econòmica del supervivent en un percentatge variable (50% o 25% dels ingressos conjunts, o ingressos inferiors a 1,5 vegades el salari mínim interprofessional); es condiciona la pensió de viudetat de les persones divorciades o separades judicialment a l'extinció de la pensió compensatòria per mort del causant; es garanteix el 40% de la base reguladora al cònjuge supervivent en concurrència de beneficiaris; s'amplien les pensions d'orfandat fins als 22 anys (24 en cas d'orfandat absoluta o discapacitat igual o superior al 33%); i s'equiparen les parelles de fet als matrimonis a l'efecte de l'auxili per defunció i les indemnitzacions a tant alçat per mort derivada d'accident de treball o malaltia professional.

Nota: el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional i nul el paràgraf destacat de l'apartat 3 de l'article 174, en els termes assenyalats al Fonament Jurídic 6, per Sentència TC 40/2014, d'11 de març.

Article 6. Assignacions familiars per fill a càrrec

El segon paràgraf de la lletra a) de l'article 181 de la Llei General de la Seguretat Social queda redactat en els termes següents: el causant no perdrà la condició de fill o de menor acollit a càrrec pel simple fet de realitzar un treball lucratiu per compte propi o aliè, sempre que continuï vivint amb el beneficiari de la prestació i que els ingressos anuals del causant, en concepte de rendiments del treball, no superin el 100% del salari mínim interprofessional, en còmput anual.

Article 7. Cotització durant la percepció del subsidi per desocupació per a majors de 52 anys

Es redacta de nou l'apartat 4 de l'article 218 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny. D'acord amb la nova redacció, a l'efecte de determinar la cotització en els supòsits indicats en els apartats anteriors, es pren com a base de cotització el topall mínim de cotització vigent en cada moment. No obstant això, quan correspongui cotitzar per la contingència de jubilació i el beneficiari sigui major de 52 anys, la base de cotització serà el 125% del topall mínim esmentat.

Article 8. Incapacitat temporal i desocupació

Es redacta de nou l'apartat 1 de l'article 222 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

Quan el treballador es trobi en situació d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes i durant aquest període s'extingeixi el seu contracte, continuarà percebent la prestació per incapacitat temporal en una quantia igual a la prestació per desocupació fins que s'extingeixi la situació esmentada. Posteriorment passarà a la situació legal de desocupació, si la extinció s'ha produït per alguna de les causes previstes, i percebrà, si reuneix els requisits necessaris, la prestació per desocupació contributiva corresponent o el subsidi per desocupació. Del període de percepció de la prestació per desocupació es descomptarà, com ja consumit, el temps que hagi romàs en situació d'incapacitat temporal des de la data de l'extinció del contracte.

Quan el treballador es trobi en situació d'incapacitat temporal derivada de contingències professionals i durant aquest període s'extingeixi el contracte de treball, continuarà percebent la prestació per incapacitat temporal en la quantia que tingués reconeguda fins que s'extingeixi la situació esmentada, passant posteriorment, si escau, a la situació legal de desocupació. En aquest cas, no es descomptarà del període de percepció de la prestació per desocupació el temps que hagi romàs en situació d'incapacitat temporal després de l'extinció del contracte.

Article 9. Normes de desplegament i aplicació als règims especials

Aquest article modifica la disposició addicional vuitena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny (BOE-A-1994-14960). El detall de les modificacions no es reprodueix aquí; vegeu el text oficial enllaçat.

En síntesi: la nova redacció de la disposició addicional vuitena determina quins articles de la Llei General de la Seguretat Social, en la seva redacció resultant d'aquesta llei, s'apliquen a tots els règims que integren el sistema de la Seguretat Social, i assenyala les excepcions i les especificitats per al Règim Especial de la Mineria del Carbó, el Règim Especial de Treballadors del Mar i els treballadors per compte propi dels règims especials agrari i de treballadors autònoms. També s'estableix que l'apartat 2 de l'article 161 bis s'aplicarà als treballadors per compte aliè dels règims especials de la Mineria del Carbó i de Treballadors del Mar, i que el que preveu l'últim paràgraf de l'apartat 2 i l'apartat 4 de l'article 139 s'aplica a tots els règims del sistema.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Quantia mínima per a les pensions d'incapacitat permanent total. En el quadre de quanties mínimes anuals de les pensions de modalitat contributiva que reculli la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, s'establiran imports mínims per a les pensions d'incapacitat permanent total en els supòsits previstos al segon paràgraf de l'apartat 2 de l'article 139 per a beneficiaris menors de 60 anys.

Disposició addicional segona. Coeficients reductors de l'edat de jubilació. S'incorpora a la Llei General de la Seguretat Social la disposició addicional quaranta-cinquena, que preveu que es fixarà reglamentàriament el procediment general per reduir l'edat de jubilació en els sectors amb elevada sinistralitat, penositat, perillositat o toxicitat, i que l'establiment de coeficients reductors comportarà els ajustos necessaris en la cotització per garantir l'equilibri financer.

Disposició addicional tercera. Pensió de viudetat en supòsits especials. Amb caràcter excepcional, es reconeix el dret a la pensió de viudetat quan el fet causant s'hagi produït amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei i concorrin les circumstàncies previstes (requisits d'alta i cotització, convivència ininterrompuda com a parella de fet durant almenys sis anys anteriors al decés, i absència de pensió contributiva reconeguda al beneficiari). La sol·licitud havia de presentar-se en el termini improrrogable de dotze mesos des de l'entrada en vigor. Nota: la lletra c) d'aquesta disposició va ser declarada inconstitucional i nul·la per Sentència TC 41/2013, de 14 de febrer.

Disposició addicional quarta. Millora de les pensions de jubilació anticipada causades amb anterioritat a l'1 de gener de 2002. Els treballadors que, amb anterioritat a l'1 de gener de 2002, haguessin causat dret a pensió de jubilació anticipada amb aplicació de coeficients reductors entre els 60 i 64 anys, que acreditin almenys 35 anys de cotització i que hagin cessat involuntàriament, tindran dret a una millora de la pensió amb efectes des de l'1 de gener de 2007. La millora consisteix en un increment mensual variable: 63 euros als 60 anys, 54 als 61, 45 als 62, 36 als 63 i 18 als 64. L'import s'abona en catorze pagues i s'integra en la pensió a tots els efectes. L'entitat gestora reconeixerà el dret d'ofici o a instància de part en el termini de tres mesos.

Disposició addicional cinquena. Prestacions d'orfandat. (Derogada, amb efectes de 2 de gener de 2016, per la disposició derogatòria única.16 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre.)

Disposició addicional sisena. Protecció de treballadors exposats a malalties de caràcter professional. El Govern modificarà, en el termini d'un any, la normativa que regula la protecció dels treballadors afectats per activitats professionals en els diferents règims de la Seguretat Social, tendint a l'homogeneïtzació del nivell de protecció. S'establiran reduccions en la cotització per als treballadors afectats per malalties professionals en un grau que no generi prestació econòmica i que siguin destinats a llocs de treball alternatius compatibles amb el seu estat de salut.

Disposició addicional setena. Aplicació dels mecanismes de jubilació anticipada i parcial en l'àmbit dels empleats públics. En el termini d'un any, el Govern presentarà un estudi sobre la normativa reguladora de la jubilació anticipada i parcial dels empleats públics, del personal de les Forces Armades i del personal al servei de l'Administració de Justícia.

Disposició addicional vuitena. Prolongació de la vida activa en el Règim de Classes Passives de l'Estat. A fi que als funcionaris públics els sigui plenament aplicable el que estableix l'apartat 2 de l'article 163 de la Llei General de la Seguretat Social, en la redacció donada per aquesta llei, el Govern remetrà a les Corts Generals un projecte de llei sobre la prolongació de la permanència en el servei actiu.

Disposició addicional novena. Assimilació de les persones declarades incapaces judicialment. (Derogada, amb efectes de 2 de gener de 2016, per la disposició derogatòria única.16 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre.)

Disposició addicional desena. Auxili per defunció. (Derogada, amb efectes d'1 de gener de 2016, per la disposició derogatòria 2 de la Llei 48/2015, de 29 d'octubre.)

Disposició addicional onzena. Suport a les famílies de les persones amb discapacitat. El Govern presentarà al Congrés dels Diputats, en el termini d'un any, un estudi que analitzi globalment les diferents possibilitats per a les famílies de les persones en situació de discapacitat (patrimoni protegit, previsió social complementària, conveni especial amb la Seguretat Social i beneficis fiscals) per garantir una renda suficient a les persones discapacitades que no puguin realitzar activitat professional al llarg de la seva vida i es trobin desproveïdes de suport familiar.

Disposició addicional dotzena. Millora de les rendes de les famílies amb menors ingressos. Durant els propers exercicis pressupostaris, la millora de les deduccions en l'IRPF, de les prestacions econòmiques del nivell contributiu de la Seguretat Social i de les prestacions del nivell no contributiu garantiran un reforç de les polítiques de suport a les famílies.

Disposició addicional tretzena. Consideració de la família nombrosa. S'afegeix un nou paràgraf a l'apartat 2 de l'article 2 de la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de Protecció de les Famílies Nombroses, amb la redacció: «El pare o la mare amb dos fills, quan l'altre progenitor hagi mort.»

Disposició addicional catorzena. Còmput, pel sistema de la Seguretat Social, de períodes cotitzats als Montepius de les Administracions Públiques de Navarra. (Derogada, amb efectes de 2 de gener de 2016, per la disposició derogatòria única.16 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre.)

Disposició addicional quinzena. Relació laboral i de Seguretat Social dels artistes en espectacles públics. El Govern actualitzarà, en el termini d'un any, les normes que regulen la relació laboral de caràcter especial dels artistes en espectacles públics i del règim de Seguretat Social aplicable, per facilitar la generació de trajectòries de cotització amb la menor intermitència possible.

Disposició addicional setzena. Règim Especial de Treballadors del Mar. Es modifica l'apartat b) de l'article 2 del text refós de les Lleis 116/1969 i 24/1972, pel qual es regula el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors del Mar. La nova redacció inclou els treballadors per compte propi o autònoms que realitzin de forma habitual, personal i directa: armadors de petites embarcacions que treballin a bord, persones dedicades a l'extracció de productes del mar, i redaires que no realitzin les seves tasques per compte d'una empresa pesquera determinada, sempre que l'activitat constitueixi el seu mitjà fonamental de vida.

Disposició addicional dissetena. Règim Especial de Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat. Es modifiquen els apartats 2 dels articles 20 i 21 i s'addiciona un nou apartat 2 a l'article 22 del text refós de la Llei sobre Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2000, de 23 de juny. Les modificacions ajusten el règim de la incapacitat temporal per als funcionaris civils, permeten ajornar la qualificació fins a un màxim de vint-i-quatre mesos quan la situació clínica ho aconselli, i estableixen que el subsidi econòmic per incapacitat temporal s'extingeix en tot cas en esgotar el termini màxim de vint-i-quatre mesos. El nou apartat 2 de l'article 22 estableix que, en les situacions d'observació per malaltia professional, la prestació econòmica consistent en el subsidi per incapacitat temporal serà a càrrec de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat en quantia igual al 100% de les retribucions complementàries reportades el primer mes de llicència.

Disposició addicional divuitena. Avaluació periòdica del sistema de pensions de la Seguretat Social. El Ministeri de Treball i Assumptes Socials emetrà, abans del 30 d'abril de cada any, un informe sobre avaluació i estratègia del sistema de pensions que serà tramès a les Corts Generals.

Disposició addicional dinovena. Procediment de revisió d'altes en casos d'incapacitat temporal. Es regularà reglamentàriament el procediment administratiu de revisió, per l'Institut Nacional de la Seguretat Social i a instància de la persona interessada, de les altes que expedeixin les entitats col·laboradores en els processos d'incapacitat temporal.

Disposició addicional vintena. Incentius per a la prolongació de l'activitat. A partir del compliment dels 65 anys i de l'acreditació de 35 anys de cotització, els treballadors els empresaris dels quals siguin beneficiaris de les bonificacions regulades a l'article 4.1 de la Llei 43/2006, de 29 de desembre, que continuïn al seu lloc de treball, únicament hauran de cotitzar per la contingència d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes.

Disposició addicional vint-i-unena. Protecció social dels investigadors. Abans del 31 de desembre de 2007, la Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca i la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social realitzaran una avaluació conjunta de l'aplicació del Reial Decret 63/2006, de 27 de gener, en relació amb la incorporació al règim de protecció social del personal becari.

Disposició addicional vint-i-dosena. Edat de jubilació del col·lectiu de bombers. El Govern presentarà a la Comissió no permanent de seguiment i avaluació dels acords del Pacte de Toledo del Congrés dels Diputats un informe sobre les mesures a adoptar en relació amb la reducció de l'edat d'accés a la pensió de jubilació per part del col·lectiu de bombers.

Disposició addicional vint-i-tresena. Protecció social dels sacerdots, religiosos i religioses de l'Església Catòlica secularitzats. El Govern presentarà al Congrés dels Diputats, dins dels tres mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta llei, un informe sobre mesures a adoptar per millorar els mecanismes de finançament de l'increment de la pensió de jubilació reconegut a l'empara de la disposició addicional desena de la Llei 13/1996, de 30 de desembre.

Disposició addicional vint-i-quatrena. Millora de les pensions de menor quantia a favor de les unitats familiars unipersonals. Els perceptors de pensions contributives per jubilació, incapacitat permanent i viudetat que formin una unitat econòmica unipersonal i hagin de fer front al manteniment d'una llar experimentaran, durant els propers quatre anys, pujades addicionals del complement per mínims que els permetin assolir els nivells de renda mínims necessaris. La financiació del complement per mínims es realitzarà amb càrrec a l'aportació dels Pressupostos Generals de l'Estat a la Seguretat Social.

Disposició addicional vint-i-cinquena. Reforma integral de la pensió de viudetat. El Govern, seguint les recomanacions del Pacte de Toledo, elaborarà un estudi que abasti la reforma integral de la pensió de viudetat.

Disposició addicional vint-i-sisena. Treballadors d'agències de duanes afectats per la incorporació d'Espanya al Mercat Únic Europeu. Els treballadors d'agències de duanes que, afectats per l'entrada en vigor del règim de Mercat Únic Europeu, van perdre els seus llocs de treball podran incorporar-se a un conveni especial amb la Seguretat Social per garantir que en assolir els 65 anys tinguin dret a una pensió equivalent a la que haurien percebut de continuar en actiu.

Disposició addicional vint-i-setena. Revaloració de prestacions familiars no contributives. (Derogada, amb efectes de 2 de gener de 2016, per la disposició derogatòria única.16 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre.)

Disposició addicional vint-i-vuitena. Complement per a habitatge. El Govern establirà un complement per a habitatge aplicable a les pensions no contributives dels pensionistes que visquin sols i que, per no tenir habitatge habitual propi, hagin de pagar en règim de lloguer la seva residència habitual, en els termes que estableixi la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat.

Disposició addicional vint-i-novena. Contractes de treball a temps parcial i contracte de relleu. Es modifica la redacció de l'apartat 6 de l'article 12 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors i s'hi incorpora un nou apartat 7, tot regulant els requisits i les condicions del contracte de relleu vinculat a la jubilació parcial, la seva durada mínima, la jornada del treballador rellevista i les condicions en les quals el lloc de treball del rellevista pot ser el mateix o un de similar al del jubilat parcial. S'incorpora també una nova disposició transitòria dotzena a l'Estatut dels Treballadors sobre el règim transitori del contracte a temps parcial per jubilació parcial i del contracte de relleu.

Disposició addicional trentena. Víctimes de violència de gènere. Es redacta de nou l'apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere: qui hagi estat condemnat per sentència ferma per la comissió d'un delicte dolós d'homicidi o lesions perdrà la condició de beneficiari de la pensió de viudetat quan la víctima fos la causant de la pensió, llevat que hi hagi reconciliació. En aquests casos, la pensió de viudetat incrementarà les pensions d'orfandat, si n'hi ha.

Disposició addicional trenta-unena. Dispositius d'alerta en aparcaments i garatges. Les administracions públiques competents procediran a desenvolupar reglamentàriament l'obligació d'incorporar en els accessos als aparcaments i garatges dispositius que alertin el conductor de la presència de vianants en les proximitats de l'entrada i sortida a la via pública.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Drets transitoris derivats de la legislació precedent, sobre la prolongació d'efectes econòmics de la situació d'incapacitat temporal en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Funcionaris Civils de l'Estat. Els funcionaris que, en entrar en vigor aquesta llei, hagin superat el mes vint-i-unè posterior a l'inici de la situació d'incapacitat temporal podran continuar percebent el subsidi d'incapacitat temporal fins al mes vint-i-setè o trentè, respectivament, d'acord amb els articles 20 i 21 del text refós en la redacció donada per la Llei 42/2006, de 28 de desembre, o per la disposició transitòria sisena de la dita llei de pressupostos.

Disposició transitòria segona. Aplicació de coeficients reductors de l'edat de jubilació. El que preveu el tercer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 161 bis de la Llei General de la Seguretat Social no s'aplicarà als treballadors dels diversos règims especials que, en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, tinguessin reconeguts coeficients reductors de l'edat de jubilació; en aquests casos continuarà sent d'aplicació la normativa anterior.

Disposicions finals

Disposició final primera. Caràcter bàsic. Aquesta llei té el caràcter de legislació bàsica en matèria de Seguretat Social, de conformitat amb el que disposa l'article 149.1.17a de la Constitució.

Disposició final segona. Disposicions d'aplicació i desplegament. S'autoritza el Govern per dictar les disposicions necessàries per a l'aplicació i el desplegament d'aquesta llei.

Disposició final tercera. Eficàcia en l'aplicació de les modificacions legals. Les modificacions en el règim jurídic de les prestacions del sistema de la Seguretat Social introduïdes per aquesta llei s'aplicaran únicament en relació amb els fets causants produïts a partir de l'entrada en vigor, llevat dels supòsits de l'últim paràgraf de l'apartat 4 de l'article 179 i la disposició transitòria setzena de la Llei General de la Seguretat Social. Les jubilacions anticipades causades entre l'1 de gener de 2004 i l'entrada en vigor d'aquesta llei motivades per cessaments en virtut d'expedients de regulació d'ocupació es consideren en tot cas involuntàries. El que estableix el nou apartat 2 de l'article 22 del text refós de la Llei sobre Seguretat Social dels funcionaris civils de l'Estat retrotraurà els seus efectes a la data d'entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març.

Disposició final quarta. Assumpció de competències en matèria d'incapacitat temporal. La Secretaria d'Estat de la Seguretat Social, a proposta de l'Institut Nacional de la Seguretat Social i mitjançant resolució publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, determinarà la data a partir de la qual els òrgans esmentats a l'article 128.1.a) de la Llei General de la Seguretat Social assumiran les funcions que s'hi atribueixen.

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. (Derogada pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.)

Disposició final sisena. Entrada en vigor. Aquesta llei entra en vigor l'1 del mes següent al de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, llevat de la disposició addicional quarta, que ho farà l'endemà de la publicació esmentada.

Font i provença

Títol original: Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de medidas en materia de Seguridad Social. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 68960cbef356).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.