Llei 24/1997, de 15 de juliol, de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat Social

Article 1. Separació i clarificació de les fonts de finançament de la Seguretat Social

Un. Es dóna nova redacció al número 2 de l'article 86 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en els termes següents:

«2. L'acció protectora de la Seguretat Social, en la seva modalitat no contributiva i universal, es finançarà mitjançant aportacions de l'Estat al Pressupost de la Seguretat Social, sens perjudici del que estableix l'article 10.3, primer incís, d'aquesta Llei. Les prestacions contributives, les despeses derivades de la seva gestió i les de funcionament dels serveis corresponents a les funcions d'afiliació, recaptació i gestió economicofinancera i patrimonial seran finançades bàsicament amb els recursos a què es refereixen les lletres b), c), d) i e) de l'apartat anterior, i, si escau, per les aportacions de l'Estat que s'acordin per a atencions específiques.

A efectes previstos en el paràgraf anterior, la naturalesa de les prestacions de la Seguretat Social serà la següent:

a) Tenen naturalesa contributiva: les prestacions econòmiques de la Seguretat Social, amb excepció de les assenyalades en la lletra b) següent. La totalitat de les prestacions derivades de les contingències d'accidents de treball i malalties professionals.

b) Tenen naturalesa no contributiva: les prestacions i serveis d'assistència sanitària incloses en l'acció protectora finançada a càrrec del Pressupost de la Seguretat Social i els corresponents als serveis socials, llevat que es derivin d'accidents de treball i malalties professionals. Les pensions no contributives per invalidesa i jubilació. Els complements a mínims de les pensions de la Seguretat Social. Les assignacions econòmiques de la Seguretat Social per fill a càrrec.»

Dos. S'inclou en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, la disposició transitòria catorzena, amb el contingut següent:

«Disposició transitòria catorzena. Aplicació gradual de la separació de les fonts de finançament de la Seguretat Social.

El que estableix l'apartat 2 de l'article 86 d'aquesta Llei es durà a terme, de manera gradual, abans de l'exercici econòmic de l'any 2000, en els termes que estableixi la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de cada exercici econòmic.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, i fins que no s'estableixi definitivament la naturalesa dels complements a mínims de les pensions de la Seguretat Social, aquests seran finançats en els termes que es determini per la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada exercici econòmic.»

Article 2. Constitució de reserves

Es dóna nova redacció a l'apartat 1 de l'article 91 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en els termes següents:

«Amb càrrec als excedents de cotitzacions socials que puguin resultar de la liquidació dels Pressupostos de la Seguretat Social, de cada exercici econòmic, es dotarà el corresponent Fons de Reserva, amb la finalitat d'atendre les necessitats futures del sistema.

El Govern, a proposta conjunta dels ministres de Treball i Assumptes Socials i d'Economia i Hisenda, determinarà la materialització financera d'aquestes reserves.»

Article 3. Topall màxim de cotització a la Seguretat Social

S'inclou en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, la disposició transitòria quinzena, amb la redacció següent:

«Disposició transitòria quinzena. Topall màxim de cotització.

D'acord amb les previsions de l'apartat 1 de l'article 110 d'aquesta Llei, els imports de les bases màximes de cotització per contingències comunes, aplicables a les diverses categories professionals, hauran de coincidir amb la quantia del topall màxim de la base de cotització previst en l'esmentat apartat. A tal efecte, continuant el procés iniciat en l'exercici 1997, es procedirà a l'aproximació de les quanties de les bases màximes de cotització dels grups 5 a l'11, ambdós inclosos, en els termes que estableixi la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de cada exercici econòmic, de manera que l'any 2002 s'assoleixi l'equiparació dels imports de les bases màximes de cotització dels esmentats grups amb la quantia del topall màxim.»

Article 4. Període de cotització exigible per a l'accés a la pensió de jubilació

Un. Es dóna nova redacció al paràgraf b) de l'apartat 1 de l'article 161 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en els termes següents:

«b) Tenir cobert un període mínim de cotització de quinze anys, dels quals almenys dos hauran d'estar compresos dins els quinze anys immediatament anteriors al moment de causar el dret.

En els supòsits en què s'accedeixi a la pensió de jubilació des d'una situació d'alta o assimilada a l'alta, sense obligació de cotitzar, el període dels dos anys a què es refereix el paràgraf anterior haurà d'estar comprès dins els quinze anys anteriors a la data en què va cessar l'obligació de cotitzar.

En els casos a què es refereix el paràgraf anterior, i respecte a la determinació de la base reguladora de la pensió, s'aplicarà el que estableix l'apartat 1 de l'article 162.»

Dos. S'afegeix un nou apartat 4 a la disposició transitòria quarta del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, amb el contingut següent:

«4. Durant 1997, el període de dos anys de cotització, a què es refereixen els paràgrafs primer i segon de la lletra b), apartat 1, de l'article 161, haurà d'estar comprès dins els deu anys immediatament anteriors al moment de causar el dret, o la data en què va cessar l'obligació de cotitzar, respectivament.»

Article 5. Determinació de la base reguladora de la pensió de jubilació

Un. Es modifica el número 1 de l'article 162 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, que queda redactat en els termes següents:

«1. La base reguladora de la pensió de jubilació, en la seva modalitat contributiva, serà el quocient que resulti de dividir per 210 les bases de cotització de l'interessat durant els 180 mesos immediatament anteriors a aquell en què es produeixi el fet causant.

1.1 El còmput de les bases a què es refereix el paràgraf anterior es realitzarà d'acord amb les regles següents:

1.a Les bases corresponents als 24 mesos anteriors a aquell en què es produeixi el fet causant es computaran en el seu valor nominal.

2.a Les restants bases de cotització s'actualitzaran d'acord amb l'evolució que hagi experimentat l'índex de preus al consum des del mes a què aquelles corresponguin, fins al mes immediatament anterior a aquell en què s'iniciï el període a què es refereix la regla anterior.

1.2 Si en el període que s'hagi de prendre per al càlcul de la base reguladora apareguessin mesos durant els quals no hi hagués hagut obligació de cotitzar, aquestes llacunes s'integraran amb la base mínima d'entre totes les existents en cada moment per a treballadors majors de divuit anys.»

Dos. S'afegeix un nou apartat 1 a la disposició transitòria cinquena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, del tenor següent, passant el seu contingut actual a figurar com a apartat 2:

«1. El que preveu l'apartat 1 de l'article 162 de la present Llei s'aplicarà de forma gradual de la manera següent:

A partir de l'entrada en vigor de la Llei de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat Social, la base reguladora de la pensió de jubilació serà el resultat de dividir per 126 les bases de cotització dels 108 mesos immediatament anteriors al fet causant.

A partir de l'1 de gener de 1998, la base reguladora de la pensió de jubilació serà el resultat de dividir per 140 les bases de cotització dels 120 mesos immediatament anteriors al fet causant.

A partir de l'1 de gener de 1999, la base reguladora de la pensió de jubilació serà el resultat de dividir per 154 les bases de cotització dels 132 mesos immediatament anteriors al fet causant.

A partir de l'1 de gener de 2000, la base reguladora de la pensió de jubilació serà el resultat de dividir per 168 les bases de cotització dels 144 mesos immediatament anteriors al fet causant.

A partir de l'1 de gener de 2001 i fins al 31 de desembre de 2001, la base reguladora de la pensió de jubilació serà el resultat de dividir per 182 les bases de cotització dels 156 mesos immediatament anteriors al fet causant.

A partir de l'1 de gener de l'any 2002, la base reguladora de la pensió de jubilació es calcularà aplicant, íntegrament, el que estableix l'apartat 1 de l'article 162 de la Llei esmentada.»

Article 6. Quantia de la pensió de jubilació

Es dóna nova redacció a l'article 163 de la Llei General de la Seguretat Social, text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en els termes següents:

«Article 163. Quantia de la pensió.

La quantia de la pensió de jubilació, en la seva modalitat contributiva, es determinarà aplicant a la respectiva base reguladora, calculada d'acord amb el que estableix l'article anterior, els percentatges següents:

Pels primers quinze anys cotitzats: el 50 per 100.

Per cada any addicional de cotització, comprès entre el setzè i el vint-i-cinquè, ambdós inclosos: el 3 per 100.

Per cada any addicional de cotització, a partir del vint-i-sisè: el 2 per 100, sense que el percentatge total aplicable a la base reguladora pugui superar, en cap cas, el 100 per 100.»

Article 7. Quantia de la pensió en els supòsits de jubilació anticipada

Un. Es modifica la regla 2.a de l'apartat 1 de la disposició transitòria tercera del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, que queda redactada en els termes següents:

«2.a Els qui tinguessin la condició de mutualista l'1 de gener de 1967 podran causar el dret a la pensió de jubilació a partir dels seixanta anys. En tal cas, la quantia de la pensió es reduirà en un 8 per 100 per cada any o fracció d'any que, en el moment del fet causant, li falti al treballador per complir l'edat que es fixa en l'apartat 1.a) de l'article 161.

En els supòsits de treballadors que, complint els requisits assenyalats en el paràgraf anterior i acreditant quaranta o més anys de cotització, sol·licitin la jubilació anticipada derivada del cessament en el treball com a conseqüència de l'extinció del contracte de treball en virtut de causa no imputable a la lliure voluntat del treballador, el percentatge de reducció de la quantia de la pensió a què es refereix el paràgraf anterior serà d'un 7 per 100. A aquests efectes, s'entendrà per lliure voluntat del treballador la inequívoca manifestació de voluntat de qui, podent continuar la seva relació laboral i no existint cap raó objectiva que ho impedeixi, decideix posar-hi fi.

Es faculta el Govern per al desplegament reglamentari dels supòsits previstos en els paràgrafs anteriors d'aquesta regla 2.a, el qual podrà, en raó del caràcter voluntari o forçós de l'accés a la jubilació, adequar les condicions assenyalades per als mateixos.»

Dos. S'afegeix un apartat 4 a la disposició transitòria tercera del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, del tenor següent:

«Els treballadors que, reunint tots els requisits per obtenir el reconeixement del dret a la pensió de jubilació en la data d'entrada en vigor de la Llei de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat Social, no l'haguessin exercitat, podran optar per acollir-se a la legislació anterior per obtenir la pensió en les condicions i quantia a la qual haguessin tingut dret el dia anterior al de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.»

Article 8. Pensions d'incapacitat permanent

Un. Es dóna nova redacció a l'article 137 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, que queda redactat en els termes següents:

«Article 137. Graus d'incapacitat.

1. La incapacitat permanent, qualsevol que sigui la seva causa determinant, es classificarà, en funció del percentatge de reducció de la capacitat de treball de l'interessat, valorat d'acord amb la llista de malalties que s'aprovi reglamentàriament, en els graus següents: a) Incapacitat permanent parcial. b) Incapacitat permanent total. c) Incapacitat permanent absoluta. d) Gran invalidesa.

2. La qualificació de la incapacitat permanent en els seus diversos graus es determinarà en funció del percentatge de reducció de la capacitat de treball que s'estableixi reglamentàriament. A efectes de la determinació del grau de la incapacitat, es tindrà en compte la incidència de la reducció de la capacitat de treball en el desenvolupament de la professió que exercia l'interessat o del grup professional en el qual aquella estava encuadrada, abans de produir-se el fet causant de la incapacitat permanent.

3. La llista de malalties, la seva valoració, a efectes de la reducció de la capacitat de treball, i la determinació dels diversos graus d'incapacitat, així com el règim d'incompatibilitats dels mateixos, seran objecte de desplegament reglamentari pel Govern, previ informe del Consell General de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.»

Dos. S'afegeix en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, una nova disposició transitòria, la cinquena bis, amb el contingut següent:

«Disposició transitòria cinquena bis. Qualificació de la incapacitat permanent.

El que estableix l'article 137 d'aquesta Llei únicament serà d'aplicació a partir de la data en què entrin en vigor les disposicions reglamentàries, a les quals es refereix l'apartat 3 de l'esmentat article 137, que hauran de dictar-se en el termini màxim d'un any. Mentrestant, continuarà aplicant-se la legislació anterior.»

Tres. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 1 de l'article 138 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en els termes següents:

«No es reconeixerà el dret a les prestacions d'incapacitat permanent, qualsevol que sigui la contingència que les origini, quan el beneficiari, en la data del fet causant, tingui l'edat prevista en l'apartat 1.a) de l'article 161 d'aquesta Llei i reuneixi tots els requisits per accedir a la pensió de jubilació en el sistema de la Seguretat Social.»

Quatre. S'afegeix un nou apartat 4 a l'article 143 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, en els termes següents:

«4. Les pensions d'incapacitat permanent, quan els seus beneficiaris compleixin l'edat de seixanta-cinc anys, passaran a denominar-se pensions de jubilació. La nova denominació no implicarà cap modificació respecte a les condicions de la prestació que es percebia.»

Cinc. Les referències que es contenen en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, i en les normes de desplegament, a la «invalidesa permanent», s'entendran efectuades a la «incapacitat permanent». De la mateixa manera, i sens perjudici de la seva aplicació en els termes previstos a la disposició transitòria cinquena bis, les referències contingudes en el text refós i en les normes de desplegament a l'expressió «professió habitual» aplicada a la incapacitat permanent s'entendran realitzades a l'expressió «professió que exercia l'interessat o del grup professional en el qual aquella estava encuadrada».

Article 9. Quanties mínimes de les pensions de viudetat

S'afegeix en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, una nova disposició addicional, la setena bis, amb el contingut següent:

«Disposició addicional setena bis. Quanties mínimes de les pensions per viudetat.

Les quanties de les pensions mínimes de viudetat per a beneficiaris amb menys de seixanta anys, en els termes que es determini reglamentàriament, quan sense superar els requisits quantitatius de renda fixats anualment en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per causar dret als complements a mínims, els interessats no assoleixin un determinat límit de rendes i, en atenció a les seves càrregues familiars, s'equipararan, de manera gradual i en el termini de tres anys a partir de l'entrada en vigor de la Llei de Consolidació i Racionalització del Sistema de Seguretat Social, als imports d'aquesta classe de pensió per a beneficiaris amb edats compreses entre els seixanta i seixanta-quatre anys.»

Article 10. Pensió d'orfandat

Un. Es dóna nova redacció a l'article 175 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en els termes següents:

«Article 175. Pensió d'orfandat.

1. Tindran dret a la pensió d'orfandat cada un dels fills del causant, qualsevol que sigui la naturalesa legal de la seva filiació, sempre que, en morir el causant, siguin menors de divuit anys o estiguin incapacitats per al treball i que aquell hagués cobert el període de cotització exigit, en relació amb la pensió de viudetat, en el número 1 de l'article anterior.

2. En els casos en els quals el fill del causant no realitzi un treball lucratiu per compte aliena o propi, podrà ser beneficiari de la pensió d'orfandat sempre que, en morir el causant, sigui menor de vint-i-un anys d'edat, o de vint-i-tres anys si no sobrevisqués cap dels pares.

3. La pensió d'orfandat s'abonarà a qui tingui al seu càrrec els beneficiaris, d'acord amb la determinació reglamentària.»

Dos. S'incorpora en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, una nova disposició transitòria, la sisena bis, amb el contingut següent:

«Disposició transitòria sisena bis. Aplicació gradual del límit d'edat a efectes de les pensions d'orfandat.

Els límits d'edat determinants de la condició de beneficiari de la pensió d'orfandat, previstos en el número 2 de l'article 175, seran aplicables a partir de l'1 de gener de 1999.

Fins a assolir aquesta data, els esmentats límits seran els següents: a) Durant l'any 1997, de dinou anys, llevat dels supòsits d'inexistència de tots dos pares, en el qual cas el dit límit serà de vint anys. b) Durant l'any 1998, de vint anys, llevat dels supòsits d'inexistència de tots dos pares, en el qual cas el dit límit serà de vint-i-un anys.»

Article 11. Revalorització de les pensions de la Seguretat Social

Un. Es dóna nova redacció a l'apartat 1 de l'article 48 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en els termes següents:

«Article 48. Revalorització.

1. Les pensions de la Seguretat Social en la seva modalitat contributiva, inclòs l'import de la pensió mínima, seran revalorades a principi de cada any, en funció del corresponent índex de preus al consum previst per a l'esmentat any.

2. Si l'índex de preus al consum acumulat, corresponent al període comprès entre novembre de l'exercici anterior i novembre de l'exercici econòmic a què es refereix la revalorització, fos superior a l'índex previst, i en funció del qual es calculà la dita revalorització, es procedirà a la corresponent actualització d'acord amb el que estableixi la respectiva Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. A tals efectes, als pensionistes les pensions dels quals haguessin estat objecte de revalorització en l'exercici anterior, se'ls abonarà la diferència en un únic pagament, abans de l'1 d'abril de l'exercici posterior.

3. Si l'índex de preus al consum previst per a un exercici, i en funció del qual es practicà la revalorització, resultés superior al realment produït en el període de càlcul descrit en l'apartat anterior, les diferències existents seran absorbides en la revalorització que correspongui aplicar en el cicle econòmic següent.»

Dos. Se suprimeix en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, l'apartat 3 de l'article 48.

Article 12. De la permanència en actiu

S'incorpora en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, una nova disposició addicional, la vintena sisena, amb el contingut següent:

«Disposició addicional vintena sisena.

El Govern podrà atorgar desgravacions, o deduccions de cotitzacions socials, en aquells supòsits en els quals el treballador opti per romandre en actiu, un cop assolida l'edat de seixanta-cinc anys, amb suspensió proporcional al percebiment de la pensió. La regularització dels mateixos es farà amb consulta prèvia a les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives.»

Article 13. De les normes de desplegament i aplicació als Règims Especials

Es modifica la disposició addicional vuitena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, que queda redactada en els termes següents:

«Disposició addicional vuitena. Normes de desplegament i aplicació als Règims Especials.

1. Serà d'aplicació a tots els règims que integren el sistema de la Seguretat Social el que estableixen els articles 137, apartats 2 i 3; 138; 140, apartats 1, 2 i 3; 143; 161, apartats 1.b), 4 i 5; 162, apartats 1.1, 2, 3, 4 i 5; 163; 165; 174, apartats 2 i 3; 175, apartat 2; 176, apartat 4; 177, apartat 1, segon paràgraf; en les normes sobre les prestacions per fill a càrrec, en la seva modalitat contributiva, contingudes en el capítol IX del Títol II d'aquesta Llei; la disposició addicional setena bis i les disposicions transitòries cinquena, apartat 1, cinquena bis i sisena bis.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, s'exceptua l'aplicació als Règims Especials del que preveu l'article 138 de la present Llei en l'últim paràgraf del seu apartat 2, i el que regula el seu apartat 5.

2. En el Règim Especial de la Mineria del Carbó, i per als treballadors per compte aliena dels Règims Especials Agrari i de Treballadors del Mar, també serà d'aplicació el que preveu l'article 140, apartat 4, i 162, apartat 1.2 d'aquesta Llei.

3. El que preveu l'article 166 de la present Llei serà aplicable, si escau, als treballadors per compte aliena dels Règims Especials.

4. Les disposicions previstes en l'article 175 d'aquesta Llei seran d'aplicació a aquells que en la data d'entrada en vigor de la Llei de Consolidació i Racionalització del Sistema de la Seguretat Social es trobessin percebent la prestació d'orfandat.»