Text legal · Traducció no oficial

Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Text oficial Text consolidat (BOE)

Identificador: Ley 27/2011
Àmbit: Estatal
Estat: Vigent
Publicació: 2011-08-02

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 27/2011, d'1 d'agost, és una llei estatal que reforma en profunditat el sistema de pensions contributives de la Seguretat Social espanyola amb l'objectiu declarat de garantir-ne la sostenibilitat financera davant l'envelliment de la població i la caiguda de la natalitat. Segons el seu propi text, eleva de manera progressiva i gradual l'edat ordinària de jubilació fins als 67 anys (o 65 anys per a qui acrediti 38 anys i 6 mesos cotitzats), amplia fins a 25 anys el període de càlcul de la base reguladora, reordena la jubilació anticipada i la jubilació parcial amb contracte de relleu, introdueix un factor de sostenibilitat que s'ha de revisar cada cinc anys a partir de 2027, millora els beneficis per cura de fills, estén la cobertura per accidents de treball i malalties professionals a tots els règims, i autoritza la creació de l'Agència Estatal de l'Administració de la Seguretat Social. El text neix de l'Acord social i econòmic subscrit pel Govern i els interlocutors socials el 2 de febrer de 2011, en el marc del Pacte de Toledo, i preveu una aplicació esglaonada al llarg de quinze anys per no perjudicar les persones properes a la jubilació. Amb caràcter general va entrar en vigor l'1 de gener de 2013. Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada per plet.cat a partir del text del BOE; és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

Què regula aquesta norma

La llei s'estructura, segons el seu preàmbul, en nou articles, cinquanta-dues disposicions addicionals, una disposició transitòria única, una disposició derogatòria única i dotze disposicions finals, i actua fonamentalment modificant el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu 1/1994). Els nou articles regulen: els complements per a pensions inferiors a la mínima (art. 1), l'exempció parcial de l'obligació de cotitzar (art. 2), la incapacitat permanent (art. 3), la jubilació ordinària (art. 4), la jubilació anticipada (art. 5), la jubilació parcial (art. 6), l'ampliació de la cobertura per accidents de treball i malalties professionals (art. 7), el factor de sostenibilitat del sistema (art. 8) i els beneficis per cura de fills (art. 9). El detall numèric de cada modificació remet al text oficial consolidat. A més dels articles, la llei conté un cos molt ampli de disposicions addicionals que toquen matèries com la pensió d'orfandat i la seva edat màxima (DA primera), els convenis especials (DA segona i DA sisena), la Seguretat Social de les persones en programes de formació (DA tercera), l'adequació del Règim Especial de Treballadors Autònoms (DA novena), la creació de l'Agència Estatal de l'Administració de la Seguretat Social (DA setena), la pensió de viudetat per a persones grans sense altres ingressos, la compatibilitat entre pensió de jubilació i treball, i la integració del Règim Especial d'Empleats de Llar dins el Règim General. La disposició transitòria única i les disposicions finals regulen, entre altres, bonificacions de cotització per als empleats de la llar i l'adaptació de l'Estatut dels Treballadors (art. 12) al nou règim de jubilació parcial i contracte de relleu.

A qui afecta

El text es dirigeix a les persones treballadores per compte d'altri i per compte propi incloses en qualsevol règim del sistema de la Seguretat Social espanyola, i molt especialment a qui es planteja la jubilació, la incapacitat permanent o les prestacions de supervivència. Afecta també les empreses (per exemple en matèria de convenis especials i cotitzacions), les persones cuidadores de fills, els empleats i ocupadors de la llar, i les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social. Com que és normativa estatal de Seguretat Social, s'aplica igualment a Catalunya.

Quan pot ser rellevant

És rellevant sobretot per entendre l'origen i el disseny de reformes de fons del sistema de pensions: l'elevació gradual de l'edat de jubilació, l'ampliació del període de càlcul de la base reguladora, la reordenació de la jubilació anticipada i parcial i el factor de sostenibilitat. També importa a qui investiga els antecedents del marc de pensions o troba contractes, convenis o documents anteriors que hi remeten. En canvi, per saber quines regles s'apliquen avui a una jubilació concreta cal consultar el text consolidat vigent i les fonts oficials, ja que la normativa de pensions ha estat objecte de reformes posteriors.

Situacions habituals

Vols entendre per què l'edat ordinària de jubilació va passar a apropar-se als 67 anys i des de quan s'aplica de manera gradual, segons aquesta llei.
Estàs mirant com es calcula la base reguladora d'una pensió i vols saber d'on ve l'ampliació del període de càlcul a 25 anys.
Vols orientar-te sobre què són la jubilació anticipada i la jubilació parcial amb contracte de relleu tal com les reordena aquesta llei.
Has trobat una referència a la Llei 27/2011 en un conveni especial, un expedient de regulació d'ocupació o una comunicació de la Seguretat Social i vols situar-la.
Vols conèixer els antecedents del factor de sostenibilitat i de la creació de l'Agència Estatal de l'Administració de la Seguretat Social.
Ets empleat o ocupador de la llar i vols entendre el context de la integració del Règim Especial d'Empleats de Llar dins el Règim General i les bonificacions transitòries de cotització.

Conceptes clau

Edat ordinària de jubilació: Segons la llei, l'edat ordinària s'eleva de manera progressiva fins als 67 anys, amb la possibilitat de jubilar-se als 65 anys per a qui acrediti 38 anys i 6 mesos cotitzats (art. 4), amb aplicació gradual per no perjudicar les persones properes a la jubilació.
Base reguladora i període de càlcul: És l'import de referència a partir del qual es calcula la pensió; la llei amplia fins a 25 anys el període de cotitzacions que es té en compte per determinar-la, reforçant la relació entre l'esforç de cotització i la prestació (contributivitat).
Jubilació anticipada: Modalitat que permet accedir a la pensió abans de l'edat ordinària sota determinades condicions; la llei en reordena els requisits i coeficients (art. 5) dins la reforma general del sistema.
Jubilació parcial i contracte de relleu: Mecanisme pel qual una persona redueix jornada i salari i cobra part de la pensió mentre una altra persona la substitueix parcialment; la llei l'adapta (art. 6) i modifica en paral·lel l'article 12 de l'Estatut dels Treballadors (disposició final primera).
Factor de sostenibilitat: Instrument que introdueix l'article 8 per ajustar els paràmetres del sistema a l'evolució de l'esperança de vida; el text preveu que es revisi cada cinc anys a partir de 2027 per mantenir la sostenibilitat financera.
Agència Estatal de l'Administració de la Seguretat Social: Organisme que la disposició addicional setena autoritza a crear, integrant l'INSS, la Tresoreria General de la Seguretat Social, l'Institut Social de la Marina, la Gerència d'Informàtica i el Servei Jurídic de la Seguretat Social, prèvia aprovació del seu Estatut per Reial Decret.
Conveni especial: Acord amb la Seguretat Social que permet mantenir o completar la cotització en situacions concretes; la llei en regula modalitats i terminis (DA segona) i el conveni vinculat a expedients de regulació d'ocupació (DA sisena).
Beneficis per cura de fills: Mesures de l'article 9 que reconeixen efectes en la carrera de cotització pels períodes dedicats a la cura de fills i fills adoptats, com a element de correcció de les desigualtats en les trajectòries laborals.

Confusions habituals

Tot i que és informació d'orientació, cal recordar que la Llei 27/2011 no és una norma catalana sinó estatal: la Seguretat Social és competència de l'Estat i el text s'aplica de manera uniforme a tot Espanya, també a Catalunya.
L'elevació de l'edat de jubilació als 67 anys no va ser immediata: el propi text preveu una aplicació progressiva i gradual al llarg de quinze anys, de manera que l'edat exigible depèn de l'any i dels anys cotitzats.
La matèria de pensions ha estat objecte de reformes posteriors a 2011; aquest text no permet confirmar quines de les seves previsions continuen redactades igual avui, de manera que per a qualsevol ús concret cal consultar el text consolidat oficial i les fonts vigents de la Seguretat Social.
El detall numèric de moltes modificacions (coeficients, imports, escales) no es reprodueix en aquesta traducció perquè la llei opera modificant el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social; per als valors exactes cal anar al text oficial enllaçat.
Aquesta és una traducció catalana no oficial elaborada per plet.cat a partir del text del BOE en castellà; per a qualsevol tràmit o ús formal preval sempre el text oficial consolidat.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes de la relació laboral i de la Seguretat Social. plet.cat n'explica els termes bàsics en català planer.

Guies que ho expliquen

lleis laboral

Vocabulari al glossari

Laboral bàsic

Tràmits i reclamacions

Organismes i fonts oficials

Portal Jurídic de Catalunya · Generalitat de Catalunya
Boletín Oficial del Estado (BOE) · Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

El sistema de la Seguretat Social constitueix un pilar central de la societat espanyola, que ha consolidat un sistema eficaç de benestar per als ciutadans. El Pacte de Toledo, fonamentat en la col·laboració dels partits polítics, ha establert les bases perquè els poders públics prenguin decisions en matèria de pensions amb el màxim consens possible.

L'augment progressiu de l'esperança de vida i la disminució de les taxes de natalitat provoquen una inversió de la piràmide de població que incrementa el nombre de pensionistes en relació amb la població activa. Aquesta tendència, especialment marcada a Espanya, exigeix adaptar el sistema per garantir-ne la sostenibilitat.

Calia, a més, reforçar la contributivitat del sistema establint una relació més adequada entre l'esforç realitzat en cotitzacions al llarg de la vida laboral i les prestacions contributives a percebre. Amb data 2 de febrer de 2011 els interlocutors socials i el Govern van subscriure l'Acord social i econòmic per al creixement, l'ocupació i la garantia de les pensions.

La llei s'estructura en nou articles, cinquanta-dues disposicions addicionals, una disposició transitòria única, una disposició derogatòria única i dotze disposicions finals. Les mesures s'apliquen de forma progressiva i gradual, en un període de quinze anys, per tal de neutralitzar l'impacte sobre les persones pròximes a l'edat de jubilació.