Textos legals de justícia

Fitxes amb explicació de plet.cat

Aquestes normes tenen una explicació editorial en català planer (què regulen, a qui afecten i quan poden ser rellevants), a més del text traduït i l'enllaç a la font oficial.

• Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïtaLlei estatal

  La Llei 1/1996, de 10 de gener, desenvolupa el mandat de l'article 119 de la Constitució i regula, per a tot l'Estat, el sistema d'assistència jurídica gratuïta: qui hi pot accedir, quines prestacions inclou (assessorament previ, advocat i procurador d'ofici, exempció de taxes, assistència pericial, entre d'altres) i com es tramita i finança. No és un servei d'assessorament directe de plet.cat, sinó la norma estatal que organitza aquest dret quan una persona no té recursos suficients per litigar.

• Llei 1/2021, de 24 de març de 2021, de mesures urgents en matèria de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènereLlei estatal

  La Llei 1/2021, de 24 de març, va aprovar un conjunt de mesures urgents per garantir que els serveis de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere continuessin funcionant durant l'estat d'alarma declarat per la crisi sanitària de la COVID-19. El text no crea el sistema general de protecció contra la violència de gènere —que ja existia—, sinó que declara serveis essencials un conjunt de recursos concrets i n'assegura la continuïtat en un context d'aïllament domiciliari, quan moltes víctimes es veien forçades a conviure amb l'agressor. En concret, garanteix el funcionament dels serveis d'informació i assessorament jurídic 24 hores, del servei telefònic d'atenció i protecció (ATENPRO), dels serveis d'assistència social integral, dels centres d'acollida i allotjaments segurs, i del sistema de seguiment telemàtic de les mesures cautelars i penes de prohibició d'aproximació. Un segon bloc introdueix mesures pressupostàries excepcionals per facilitar que les comunitats autònomes executin els fons del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. La llei consta de dos capítols, nou articles i disposicions complementàries, i està en vigor com a norma estatal.

• Llei 2/2009, de 31 de març, per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d'intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèditLlei estatal

  La Llei 2/2009, de 31 de març, regula com han d'actuar les empreses que —sense ser entitats de crèdit (bancs, caixes o els seus agents)— es dediquen professionalment a concedir préstecs o crèdits hipotecaris a consumidors, o a fer d'intermediàries perquè un consumidor obtingui qualsevol préstec o crèdit. El propòsit, segons el preàmbul, és estendre a aquestes empreses un règim de transparència i protecció equivalent al que ja tenien les entitats de crèdit. Per aconseguir-ho, la llei imposa a aquestes empreses obligacions concretes: inscriure's en registres públics (art. 3), contractar una assegurança de responsabilitat civil o un aval bancari (art. 7), tenir a disposició les condicions generals i un fullet de tarifes (art. 4-5), col·locar un tauler d'anuncis informatiu (art. 6), lliurar informació prèvia al contracte amb prou antelació (art. 14 i 20), fer una oferta vinculant en el cas hipotecari (art. 16) i respectar deures de publicitat que incloguin la taxa anual equivalent (art. 12 i 19). En els contractes d'intermediació, el consumidor té dret a desistir en catorze dies naturals sense al·legar causa ni pagar penalització (art. 21.2). Els drets que la llei reconeix als consumidors són irrenunciables (art. 2). És una norma estatal, publicada al BOE l'1 d'abril de 2009 i, segons la metadata de la fitxa, vigent; el text que aquí es resumeix ja incorpora referències a la posterior Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, que en delimita l'àmbit.

• Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicteLlei estatal

  La Llei 4/2015 estableix, en un sol text, l'Estatut de la víctima del delicte: un catàleg general de drets informatius, processals i de protecció que qualsevol víctima té davant les autoritats i l'Administració de justícia, independentment que es constitueixi o no com a part en el procés penal. Transposa al dret espanyol la Directiva europea 2012/29/UE i regula, entre altres coses, el dret a la informació, a la traducció i interpretació, a l'accés a les Oficines d'Assistència a les Víctimes, la participació en el procés penal i mesures de protecció específiques per a víctimes especialment vulnerables. No crea cap servei d'assessorament jurídic individual ni personal: organitza drets, informació i serveis de suport, i remet la defensa lletrada al circuit ordinari de justícia gratuïta.

• Llei 5/2009, de 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de CatalunyaLlei catalana

  La Llei 5/2009, de 28 d'abril, és una llei del Parlament de Catalunya que estableix com es recorre contra la qualificació negativa —és a dir, la negativa a inscriure— d'un títol o d'una clàusula concreta que s'hagi d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que la qualificació impugnada o el recurs es fonamentin, de manera exclusiva o juntament amb altres motius, en normes del dret català o en la seva infracció (art. 1). El text atribueix la competència per resoldre aquests recursos a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat, assessorada per una comissió formada com a mínim per un notari o notària, un registrador o registradora, un catedràtic o catedràtica i un lletrat o lletrada de reconegut prestigi (art. 2). El recurs davant aquesta direcció general es configura com un pas administratiu (governatiu) necessàriament previ a la via judicial. La llei fixa el procediment, els trasllats als afectats, els terminis de resolució i els efectes del silenci administratiu (art. 3), la impugnació judicial de les resolucions (art. 4), la seva publicitat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (art. 5), l'executivitat de les resolucions estimatòries i la conversió de l'anotació preventiva en assentament definitiu (art. 6) i un sistema de consultes vinculants sobre dret català (art. 7). Deroga la Llei 4/2005, de 8 d'abril. Aquest resum es basa en una traducció catalana no oficial del text i és informació general d'orientació, no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantilsLlei estatal

  La Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils és una llei estatal que regula la mediació com a mètode voluntari de solució de controvèrsies, en què dues o més parts intenten assolir per si mateixes un acord amb l'ajuda d'un mediador, a través d'un procediment estructurat (art. 1). El text estableix els principis que informen la mediació —voluntarietat, igualtat de les parts i imparcialitat, neutralitat i confidencialitat (art. 6 a 9)—, l'estatut i les condicions per exercir de mediador (art. 11 a 14), les regles del procediment (sol·licitud d'inici, sessió constitutiva, durada i terminació, art. 16 a 22) i com es formalitza i executa l'acord assolit, incloent-hi la seva elevació a escriptura pública davant notari (art. 23 a 27). Segons el preàmbul, la llei incorpora al dret espanyol la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, i configura un règim general aplicable a tota mediació que tingui lloc a Espanya en aquest àmbit. És una traducció catalana no oficial: per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial consolidat al BOE.

• Llei 7/1996, de 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de CatalunyaLlei catalana

  La Llei 7/1996, de 5 de juliol, és una llei catalana (vigent) que organitza els serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. La seva peça central és la creació del Cos d'Advocats de la Generalitat (art. 2), al qual s'accedeix per oposició lliure entre llicenciats en dret i al qual la llei encomana tres grans funcions: assessorar en dret el Govern i l'Administració, i representar i defensar la Generalitat davant els òrgans judicials. Tots aquests advocats integren el Gabinet Jurídic de la Generalitat (art. 3), dirigit per un càrrec nomenat lliurement pel Govern que exerceix la direcció i coordinació jurídiques. La llei distingeix les funcions d'assessorament (capítol II, art. 4-6), incloent-hi una llista d'assumptes sobre els quals l'informe jurídic és preceptiu, i les funcions contencioses (capítol III, art. 7-9), és a dir, la representació i defensa en judici, les autoritzacions prèvies per interposar accions i l'actuació en causes penals i com a acció popular. Es completa amb disposicions addicionals sobre la plantilla del cos i les entitats del sector públic, disposicions transitòries sobre la integració de funcionaris i disposicions finals sobre el desplegament reglamentari i l'entrada en vigor. Aquesta és una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE); no és assessorament jurídic ni substitueix la consulta del text oficial.

• Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídicaLlei estatal

  La Llei 8/2021, de 2 de juny, reforma en profunditat la legislació civil i processal espanyola per adequar-la a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat (Nova York, 13 de desembre de 2006), que a l'article 12 reconeix que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres. El seu eix és un canvi de paradigma: es passa d'un model de substitució en la presa de decisions a un model de suport que respecta la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona. Segons el text, la reforma suprimeix la tutela per a persones adultes amb discapacitat i la pàtria potestat prorrogada o rehabilitada; converteix la curatela, d'abast principalment assistencial, en la mesura judicial de suport per excel·lència; reforça la guarda de fet com a institució jurídica pròpia quan sigui suficient, i regula amb atenció els poders i mandats preventius, l'autocuratela i el defensor judicial. Per aconseguir-ho modifica vuit cossos normatius: la Llei del Notariat, el Codi Civil (nucli de la reforma, amb seixanta-set apartats), la Llei Hipotecària, la Llei d'Enjudiciament Civil, la Llei 41/2003 de patrimoni protegit, la Llei del Registre Civil, la Llei de Jurisdicció Voluntària i el Codi de Comerç. Aquesta fitxa és informació general basada en una traducció catalana no oficial i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 11/2003, de 21 de maig, reguladora dels equips conjunts d'investigació penal en l'àmbit de la Unió EuropeaLlei estatal

  La Llei 11/2003, de 21 de maig, és la norma estatal espanyola que regula la constitució d'equips conjunts d'investigació penal entre dos o més estats membres de la Unió Europea. Segons el seu article 1, s'aplica quan la creació d'un d'aquests equips és sol·licitada per algun estat membre i hi participa l'autoritat competent espanyola, o bé quan les activitats de l'equip es desenvolupen en territori espanyol. La llei incorpora a l'ordenament espanyol la figura dels equips conjunts d'investigació, un instrument de cooperació judicial i policial pensat per dur a terme investigacions criminals coordinades en el territori de diversos estats, amb una finalitat determinada i per un període limitat (art. 2.a). El text, estructurat en tres capítols, defineix els conceptes bàsics, identifica quina és l'autoritat competent espanyola segons el tipus de delicte i qui participa a l'equip (art. 3), estableix el contingut mínim de l'acord de constitució (art. 5), regula com s'executen les mesures d'investigació i com es pot utilitzar la informació obtinguda (art. 7 i 8), i fixa el règim de responsabilitat patrimonial dels membres destinats per altres estats (art. 11). L'exposició de motius situa aquesta llei en el marc de l'espai de llibertat, seguretat i justícia de la UE i de la cooperació reforçada en la lluita contra la delinqüència organitzada i el terrorisme. Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada amb finalitats informatives; no és assessorament jurídic ni substitueix el text oficial.

• Llei 12/2003, de 21 de maig, de prevenció i bloqueig del finançament del terrorismeLlei estatal

  La Llei 12/2003, de 21 de maig, estableix un règim administratiu preventiu per bloquejar fons, saldos, comptes, posicions financeres i moviments de capitals que puguin estar vinculats al finançament del terrorisme. El seu instrument central és el "bloqueig": la prohibició de moure, transferir o utilitzar aquests actius mentre duri la mesura (art. 1). Per acordar aquests bloquejos, la llei crea la Comissió de Vigilància d'Activitats de Finançament del Terrorisme, un òrgan col·legiat adscrit al Ministeri de l'Interior i presidit pel Secretari d'Estat de Seguretat (art. 9). El preàmbul situa la norma en el marc de la resposta internacional posterior a l'11 de setembre de 2001 (Resolució 1373 del Consell de Seguretat de l'ONU i pla d'acció de la Unió Europea) i insisteix que el bloqueig és una mesura preventiva, sense valor sancionador: no estableix un judici de culpabilitat, que correspon al jutge penal. La llei imposa deures de col·laboració a les administracions públiques i als subjectes obligats per la normativa de prevenció del blanqueig (art. 4), preveu el control jurisdiccional de les resolucions (art. 3) i remet el règim sancionador dels incompliments a la legislació de blanqueig de capitals (art. 6). Segons la metadada oficial, la llei consta com a vigent.

• Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privatLlei catalana

  La Llei 15/2009 regula, a Catalunya, la mediació com a procediment no jurisdiccional, voluntari i confidencial per gestionar conflictes de dret privat sense necessitat d'anar directament a judici. Distingeix la mediació familiar (separacions, divorcis, custòdia, aliments, successions, entre altres) de la mediació civil en altres àmbits on les parts han de mantenir una relació de futur, com la propietat horitzontal o la convivència ciutadana. Estableix els principis i el desenvolupament del procediment de mediació, i crea el Centre de Mediació de Catalunya com a òrgan que impulsa, administra i registra la mediació al territori.

• Llei 16/2020, de 22 de desembre, de la desaparició forçada de menors a CatalunyaLlei catalana

  La Llei 16/2020, de 22 de desembre, és una llei catalana que aborda la desaparició forçada de menors a Catalunya: casos de sostracció de menors o d'apropiació amb la consegüent substitució d'identitat, ocorreguts sobretot durant el franquisme i en les dècades posteriors. El seu objecte (art. 1) és proporcionar instruments normatius i recursos per fer efectius el dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició de les víctimes, tot invocant tractats internacionals de drets humans. La llei defineix qui es considera víctima directa i indirecta i qui té la condició de desaparegut (art. 2), reconeix un catàleg de drets —accés a arxius i documentació, tutela judicial amb exhumacions i proves genètiques gratuïtes, reparació i restitució de la identitat, i garanties de no repetició (art. 3-6)— i fixa obligacions per als poders públics i per als subjectes privats (art. 7-8). També crea una base de dades d'afectats (art. 9), una base de dades d'identificadors d'ADN de caràcter gratuït (art. 10) i l'Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya com a ens de dret públic (art. 11). El text que es mostra a plet.cat és una traducció catalana no oficial; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial. Aquesta pàgina és informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE)Llei estatal

  La Llei 27/2006, de 18 de juliol, és la norma estatal que desplega a Espanya els tres pilars del Conveni d'Aarhus i transposa les directives europees 2003/4/CE i 2003/35/CE. Reconeix a qualsevol persona, física o jurídica, tres drets davant les autoritats públiques en matèria de medi ambient (art. 1 i 3): el dret d'accedir a la informació ambiental que aquestes autoritats tenen, sense haver de justificar cap interès; el dret de participar en l'elaboració de determinats plans, programes i disposicions de caràcter general relacionats amb el medi ambient; i el dret d'instar la revisió administrativa i judicial dels actes o omissions que vulnerin la normativa mediambiental. La llei fixa terminis, formes i excepcions per a les sol·licituds d'informació (art. 10 a 14), obliga les administracions a difondre activament la informació ambiental (art. 5 a 9), i regula com i quan el públic pot participar i recórrer (art. 16 a 23). Segons la metadada oficial té estatus vigent i caràcter de legislació bàsica. Aquesta pàgina és informació general amb finalitat d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 35/1995, d'11 de desembre, d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexualLlei estatal

  La Llei 35/1995, d'11 de desembre, crea un sistema d'ajudes públiques i d'assistència per a les víctimes de determinats delictes. D'una banda, regula ajudes econòmiques per a les víctimes directes i indirectes dels delictes dolosos i violents comesos a Espanya que tinguin com a resultat la mort, lesions corporals greus o danys greus en la salut física o mental (art. 1), i, segons el text que incorpora reformes posteriors, també per a les víctimes de violència sexual i de violència de gènere. La llei defineix qui pot ser beneficiari (art. 2), quan es pot denegar o limitar l'ajuda (art. 3), què s'entén per lesions greus (art. 4), com es calculen els imports amb referència a l'IPREM (art. 6), en quin termini prescriu l'acció (art. 7) i quin òrgan tramita i resol les sol·licituds. D'altra banda, estableix deures d'informació a les víctimes per part de jutges, fiscals i policia (art. 15) i preveu la creació d'oficines d'assistència a les víctimes (art. 16). És una llei estatal, en vigor des de l'endemà de la seva publicació al BOE, que descriu un procediment administratiu de sol·licitud d'ajudes, no una indemnització automàtica.

• Llei 40/1979, de 10 de desembre, sobre el Règim Jurídic de Control de CanvisLlei estatal

  La Llei 40/1979, de 10 de desembre, va establir el règim jurídic de control de canvis a Espanya: el conjunt de regles que, en aquell moment, ordenaven les operacions amb moneda, divises i mitjans de pagament entre residents i no residents, i que qualificaven com a delictes o infraccions les conductes que les vulneraven. Segons el text traduït, la major part dels seus preceptes van ser derogats per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol: el règim general (capítol I), les infraccions administratives (capítol III), la inspecció i investigació (capítol IV) i totes les disposicions finals, transitòria i derogatòries consten com a derogats. El que el text conserva amb contingut és el capítol II sobre delictes monetaris (articles 6 a 9): la definició d'aquests delictes, les regles de responsabilitat penal i les normes de competència i procediment davant els tribunals espanyols. A més, l'apartat 1 de l'article 7 va ser anul·lat per la Sentència del Tribunal Constitucional 160/1986, de 16 de desembre. Aquesta és una traducció catalana no oficial i orientativa; no és assessorament jurídic ni el text oficial.

• Llei 40/2003, de 18 de novembre, de Protecció a les Famílies NombrosesLlei estatal

  La Llei 40/2003, de 18 de novembre, de protecció a les famílies nombroses és una llei estatal que defineix què és una família nombrosa, com s'acredita mitjançant un títol oficial i quin règim de beneficis socials, laborals, d'habitatge i fiscals s'hi associa. El seu article 2 fixa el concepte bàsic —un o dos ascendents amb tres o més fills— i una llista de situacions equiparades (per exemple, dos fills amb un ascendent o un fill amb discapacitat, o determinats casos de germans orfes). L'article 4 distingeix dues categories, general i especial, segons el nombre de fills i altres circumstàncies. La llei estableix que la competència per reconèixer la condició i expedir o renovar el títol correspon a la comunitat autònoma de residència (art. 5), amb validesa a tot l'Estat. Els títols II i III regulen l'acció protectora (preferències educatives, exempcions en taxes, beneficis en habitatge i matèria tributària) i el règim d'obligacions, infraccions i sancions. Cal tenir present que l'article 9 va ser derogat pel Reial decret llei 16/2022. Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 44/1998, de 15 de desembre, de Planta i Organització Territorial de la Jurisdicció MilitarLlei estatal

  La Llei 44/1998, de 15 de desembre, fixa la «planta» i l'organització territorial de la jurisdicció militar espanyola, és a dir, quants òrgans judicials militars hi ha, on tenen la seu i quin territori abasta cadascun. El seu canvi central va ser reduir els Jutjats Togats Militars Territorials de 28 a 18 i suprimir la Secció Segona del Tribunal Militar Territorial Primer, adequant els mitjans humans i materials al volum d'assumptes i al desplegament de la Força (exposició de motius). La llei divideix el territori espanyol en cinc territoris jurisdiccionals militars que procuren coincidir amb l'ordenació en comunitats autònomes (art. 2), assenyala la seu de cada Tribunal Militar Territorial (art. 3) i detalla les demarcacions, la planta i la seu de cada Jutjat Togat Militar Territorial (art. 7 a 11). Catalunya queda integrada en el «territori tercer», junt amb Aragó, les Illes Balears i Navarra, amb el Tribunal Militar Territorial Tercer amb seu a Barcelona (art. 2 i 3) i el Jutjat Togat Militar Territorial número 31, també amb seu a Barcelona, per a les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona (art. 9). La llei deroga la Llei 9/1988 anterior i va entrar en vigor tres mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.

• Llei 52/1997, de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions PúbliquesLlei estatal

  La Llei 52/1997, de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques és una llei estatal (publicada al BOE el 28 de novembre de 1997) que ordena com s'assessora, es representa i es defensa en judici l'Estat espanyol, els seus organismes autònoms, les entitats públiques empresarials i determinats Òrgans Constitucionals. El text estableix que aquesta assistència jurídica correspon als Advocats de l'Estat, integrats en el Servei Jurídic de l'Estat, sota la direcció de l'Advocacia General de l'Estat-Direcció del Servei Jurídic de l'Estat (art. 1, 3 i 4). A més de l'organització d'aquest servei, la llei recull un conjunt d'especialitats processals que s'apliquen quan l'Estat és part en un procés davant qualsevol jurisdicció: com es fan les notificacions a l'Advocat de l'Estat, l'exempció de dipòsits i caucions, el règim de costes, la possibilitat de suspendre el curs de les actuacions per preparar la defensa, el fur territorial de l'Estat i la compareixença per videoconferència (capítols II i III, art. 5 a 16). El preàmbul emmarca aquestes regles com a especialitats justificades per la posició de l'Administració, però que han de respectar els principis constitucionals d'igualtat i de tutela judicial efectiva (art. 14 i 24 de la Constitució) i no poden suposar càrregues desproporcionades per a l'altra part. És informació general d'orientació i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 62/1978, de 26 de desembre, de Protecció Jurisdiccional dels Drets Fonamentals de la PersonaLlei estatal

  La Llei 62/1978, de 26 de desembre, de Protecció Jurisdiccional dels Drets Fonamentals de la Persona, va crear a l'Estat espanyol un sistema de protecció judicial reforçada dels drets fonamentals, organitzat en tres blocs de garanties davant la jurisdicció ordinària: una garantia penal (articles 2 a 5), una garantia contenciosa-administrativa (articles 6 a 10) i una garantia civil (articles 11 a 15). L'article 1 fixava l'àmbit de protecció. La llei va néixer en el moment de transició cap al marc constitucional i preveia, en la seva disposició final, que el Govern pogués ampliar per Decret legislatiu la protecció als nous drets declarats per la Constitució mentre no es regulés definitivament el procediment d'empara. Segons el text traduït d'aquesta fitxa, tots els articles substantius (1 a 15) figuren com a derogats per legislació processal posterior: la part penal per la Llei 38/2002, de 24 d'octubre; la part contenciosa-administrativa per la Llei 29/1998, de 13 de juliol; i la part civil per la Llei 1/2000, de 7 de gener. Per tant, els procediments reforçats que la llei descrivia ja no s'apliquen tal com estaven redactats, i el seu interès és sobretot històric i interpretatiu.