Llei 62/1978, de 26 de desembre, de Protecció Jurisdiccional dels Drets Fonamentals de la Persona

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 62/1978, de 26 de desembre, de Protecció Jurisdiccional dels Drets Fonamentals de la Persona, va crear a l'Estat espanyol un sistema de protecció judicial reforçada dels drets fonamentals, organitzat en tres blocs de garanties davant la jurisdicció ordinària: una garantia penal (articles 2 a 5), una garantia contenciosa-administrativa (articles 6 a 10) i una garantia civil (articles 11 a 15). L'article 1 fixava l'àmbit de protecció. La llei va néixer en el moment de transició cap al marc constitucional i preveia, en la seva disposició final, que el Govern pogués ampliar per Decret legislatiu la protecció als nous drets declarats per la Constitució mentre no es regulés definitivament el procediment d'empara. Segons el text traduït d'aquesta fitxa, tots els articles substantius (1 a 15) figuren com a derogats per legislació processal posterior: la part penal per la Llei 38/2002, de 24 d'octubre; la part contenciosa-administrativa per la Llei 29/1998, de 13 de juliol; i la part civil per la Llei 1/2000, de 7 de gener. Per tant, els procediments reforçats que la llei descrivia ja no s'apliquen tal com estaven redactats, i el seu interès és sobretot històric i interpretatiu.

Què regula aquesta norma

El text regulava un règim especial i preferent per a la tutela judicial dels drets fonamentals de la persona davant la jurisdicció ordinària. L'article 1 delimitava l'àmbit de protecció (segons la nota del text, l'apartat 2 havia estat ampliat pel Reial Decret 342/1979, de 20 de febrer). A partir d'aquí, la llei s'estructurava en tres seccions: la Secció primera, sobre la garantia jurisdiccional penal (articles 2 a 5), que ordenava el procediment, la instrucció, les mesures cautelars i l'enjudiciament quan els fets afectaven drets fonamentals; la Secció segona, sobre la garantia contenciosa-administrativa (articles 6 a 10), que fixava l'àmbit, el procediment, la sentència, els recursos i l'execució davant actuacions de l'Administració; i la Secció tercera, sobre la garantia jurisdiccional civil (articles 11 a 15), amb l'àmbit, el procediment, les mesures provisionals, la sentència i els recursos en seu civil. Les disposicions finals i transitòries completaven el text: la disposició final habilitava el Govern per incorporar per Decret legislatiu, prèvia audiència del Consell d'Estat, els nous drets constitucionalment declarats susceptibles de protecció; la disposició derogatòria suprimia determinats apartats de la Llei de Premsa aleshores vigent i altres normes anteriors; i la disposició transitòria ordenava adequar a la llei les causes en tràmit i que els jutjats, tribunals i autoritats d'altres ordres s'inhibissin a favor de la jurisdicció ordinària. Cal remarcar que, segons el text d'aquesta fitxa, els articles 1 a 15 consten com a derogats per lleis processals posteriors.

A qui afecta

El text es dirigia a totes les persones titulars de drets fonamentals que buscaven tutela judicial reforçada davant la jurisdicció ordinària de l'Estat espanyol, i als jutjats, tribunals, fiscalies i autoritats que havien de tramitar aquestes causes o inhibir-se a favor de la jurisdicció ordinària (disposició transitòria). Avui, atès que els articles substantius consten derogats, afecta principalment qui estudia antecedents legislatius o troba referències a aquest procediment en resolucions o documents antics.

Quan pot ser rellevant

Aquesta llei és rellevant sobretot com a antecedent normatiu del sistema de protecció judicial dels drets fonamentals anterior a la regulació processal actual. Pot importar quan es llegeix jurisprudència o documentació antiga que invoca "el procediment de la Llei 62/1978", o quan es vol entendre per què els seus articles remeten avui a la Llei 38/2002, la Llei 29/1998 i la Llei 1/2000. Per a qualsevol procediment actual de tutela de drets, cal acudir a la normativa processal vigent i al text oficial consolidat, no a l'articulat original d'aquesta llei.

Situacions habituals

• Trobes en una sentència o un document antic una referència al "procediment de la Llei 62/1978" i vols entendre què era i per què.
• Estudies com es protegien judicialment els drets fonamentals a l'Estat espanyol en el pas cap al marc constitucional, abans de les lleis processals actuals.
• Vols entendre per què els articles d'aquesta llei apareixen com a derogats i a quines lleis posteriors remeten (penal, contenciosa-administrativa i civil).
• Vols distingir entre les tres garanties que preveia la llei —penal, contenciosa-administrativa i civil— i saber a quins articles corresponia cadascuna.
• Vols saber quines parts del text (disposicions final, derogatòria i transitòria) no consten marcades com a derogades a la fitxa i què deien.
• Necessites orientar-te sobre on trobar el text oficial consolidat, que ja incorpora les anotacions de derogació.

Conceptes clau

Protecció jurisdiccional dels drets fonamentals

Sistema de tutela judicial reforçada dels drets fonamentals de la persona que la llei organitzava en tres garanties diferenciades davant la jurisdicció ordinària (penal, contenciosa-administrativa i civil).

Garantia jurisdiccional penal

Bloc de la Secció primera (articles 2 a 5) que regulava el procediment, la instrucció, les mesures cautelars i l'enjudiciament en l'àmbit penal; segons el text, aquests articles consten derogats per la Llei 38/2002, de 24 d'octubre.

Garantia contenciosa-administrativa

Bloc de la Secció segona (articles 6 a 10) sobre l'àmbit, el procediment, la sentència, els recursos i l'execució davant actuacions de l'Administració; segons el text, consta derogat per la Llei 29/1998, de 13 de juliol.

Garantia jurisdiccional civil

Bloc de la Secció tercera (articles 11 a 15) amb l'àmbit, el procediment, les mesures provisionals, la sentència i els recursos en seu civil; segons el text, consta derogat per la Llei 1/2000, de 7 de gener.

Disposició final d'habilitació

Previsió que permetia al Govern, per Decret legislatiu i prèvia audiència del Consell d'Estat, incorporar a l'àmbit de la llei els nous drets declarats per la Constitució mentre no es regulés definitivament el procediment d'empara o tutela.

Inhibició a favor de la jurisdicció ordinària

Regla de la disposició transitòria segons la qual els jutjats, tribunals i autoritats d'altres ordres i jurisdiccions que coneguessin d'actuacions incloses en l'àmbit de la llei havien d'inhibir-se immediatament a favor de la jurisdicció ordinària.

Confusions habituals

• Tot i que aquesta fitxa recull el text sencer, segons la mateixa font els articles 1 a 15 consten com a derogats per lleis processals posteriors; els procediments reforçats que descrivien ja no s'apliquen tal com estaven redactats.
• No s'ha de confondre aquesta protecció davant la jurisdicció ordinària amb el recurs d'empara constitucional davant el Tribunal Constitucional, que és un mecanisme diferent regulat per la seva pròpia normativa.
• Les seccions penal, contenciosa-administrativa i civil no van desaparèixer alhora ni per la mateixa norma: el text les atribueix a lleis diferents (Llei 38/2002, Llei 29/1998 i Llei 1/2000, respectivament), amb dates diferents.
• Les dades de derogació i les modificacions parcials anotades al text (per exemple, sobre apartats concrets dels articles 7 i 8) s'han de contrastar sempre amb el text oficial consolidat del BOE, que és l'única versió amb valor formal.
• Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial consolidat.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.