Llei 40/1979, de 10 de desembre, sobre el Règim Jurídic de Control de Canvis

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 40/1979, de 10 de desembre, va establir el règim jurídic de control de canvis a Espanya: el conjunt de regles que, en aquell moment, ordenaven les operacions amb moneda, divises i mitjans de pagament entre residents i no residents, i que qualificaven com a delictes o infraccions les conductes que les vulneraven. Segons el text traduït, la major part dels seus preceptes van ser derogats per la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol: el règim general (capítol I), les infraccions administratives (capítol III), la inspecció i investigació (capítol IV) i totes les disposicions finals, transitòria i derogatòries consten com a derogats. El que el text conserva amb contingut és el capítol II sobre delictes monetaris (articles 6 a 9): la definició d'aquests delictes, les regles de responsabilitat penal i les normes de competència i procediment davant els tribunals espanyols. A més, l'apartat 1 de l'article 7 va ser anul·lat per la Sentència del Tribunal Constitucional 160/1986, de 16 de desembre. Aquesta és una traducció catalana no oficial i orientativa; no és assessorament jurídic ni el text oficial.

Què regula aquesta norma

El nucli que el text manté regula els delictes monetaris (capítol II). L'article 6 defineix quines conductes constitueixen delicte monetari quan la seva quantia supera els 2.000.000 de pessetes: entre altres, exportar o importar sense la preceptiva autorització moneda, bitllets o mitjans de pagament i instruments de gir o crèdit; que residents adquireixin a títol onerós béns o títols situats a l'estranger, o acceptin o atorguin préstecs de no residents sense autorització; acceptar o fer en territori espanyol pagaments en pessetes amb un no resident; no posar a la venda al mercat espanyol autoritzat, dins dels quinze dies següents a la seva disponibilitat, les divises que es posseeixin; obtenir divises al·legant causa falsa o per una forma il·lícita; o destinar divises lícitament adquirides a una finalitat diferent de l'autoritzada. L'article 7 fixa regles de responsabilitat penal: agreujament de la pena quan el delicte es comet mitjançant o en benefici d'entitats o organitzacions, responsabilitat de les persones físiques que dirigeixen i gestionen la societat, possibilitat que els tribunals atenuïn la pena tenint en compte la reparació del delicte i la repatriació del capital, i consideració de la moneda i les divises com a instruments del delicte; també estableix que el Codi Penal s'aplica amb caràcter supletori. L'apartat 1 d'aquest article va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional (STC 160/1986). L'article 8 preveu una multa de fins a 2.000.000 de pessetes per als administradors, directius o empleats d'entitats autoritzades que, per negligència apreciada pels tribunals, hagin facilitat aquests delictes. L'article 9 regula la competència i el procediment: els tribunals espanyols són competents sigui quin sigui el lloc dels fets, la tramitació es regeix per la Llei d'Enjudiciament Criminal i el Reial Decret-llei 1/1977, es determina la responsabilitat civil i s'ordena la relació entre el procés penal i l'expedient administratiu sancionador. La resta de capítols i disposicions, segons el text, consten com a derogats per la Llei 19/2003.

A qui afecta

El capítol que el text conserva es dirigeix a residents i no residents que realitzin operacions amb moneda, divises, béns, títols o crèdits subjectes al control de canvis; a les entitats autoritzades per operar amb divises i als seus administradors, directius o empleats (article 8); a les societats, empreses o organitzacions en el si de les quals es pugui cometre el delicte, que poden respondre com a responsables civils subsidiaris (articles 7 i 9); i als tribunals espanyols de la jurisdicció penal, competents per conèixer d'aquests delictes segons l'article 9. Els preceptes sobre infraccions administratives i inspecció, que afectaven l'Administració, consten com a derogats.

Quan pot ser rellevant

Avui aquest text té sobretot valor històric i de context, perquè el règim general de control de canvis i el seu apartat sancionador administratiu consten com a derogats per la Llei 19/2003, de 4 de juliol. És rellevant per entendre com estava configurada la figura del delicte monetari, per interpretar fets o resolucions anteriors a aquella derogació, o per situar l'origen del marc actual de control de canvis. Per saber què és avui exigible en matèria d'operacions amb divises i moviments de capitals cal consultar la normativa vigent i el text oficial consolidat, no basar-se únicament en aquest text de 1979.

Situacions habituals

• Vols entendre què significava, en el dret espanyol, el concepte de "delicte monetari" i quines conductes amb moneda o divises el podien constituir.
• Estàs investigant els antecedents legislatius del control de canvis a Espanya i vols saber què establia aquesta llei abans que la Llei 19/2003 en derogués bona part.
• Has trobat una referència a la Llei 40/1979 en un document o resolució antiga i vols situar quins articles hi consten com a vigents i quins com a derogats.
• Vols saber per què el text indica que l'apartat 1 de l'article 7 va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional i què significa aquesta anul·lació.
• Necessites orientar-te sobre on trobar el text oficial consolidat d'aquesta llei i com llegir-lo amb les seves anotacions de derogació i nul·litat.

Conceptes clau

Control de canvis

Sistema legal que ordenava les operacions amb moneda, divises i mitjans de pagament entre residents i no residents; la seva vulneració podia constituir, segons aquesta llei, delicte monetari o infracció administrativa.

Delicte monetari

Conducta tipificada a l'article 6 que contravé el sistema de control de canvis (exportar o importar mitjans de pagament sense autorització, no vendre divises al mercat autoritzat, obtenir-les amb causa falsa, etc.) quan la quantia supera els 2.000.000 de pessetes.

Divisa

Moneda estrangera i mitjans de pagament expressats en ella; l'article 6 obligava els residents a posar a la venda al mercat espanyol autoritzat, en quinze dies, les divises que posseïssin, i castigava obtenir-les o destinar-les de manera il·lícita.

Responsabilitat civil subsidiària

Segons l'article 9, quan el delicte es cometia en el si d'una societat, empresa o organització, aquesta o les persones que la integraven podien respondre civilment de manera subsidiària dels efectes del delicte.

Aplicació supletòria del Codi Penal

L'article 7.6 estableix que, en tot allò no previst per aquesta llei sobre els delictes monetaris, s'aplica el Codi Penal amb caràcter supletori.

Derogació per la Llei 19/2003

El text indica que la disposició derogatòria única de la Llei 19/2003, de 4 de juliol, va derogar el règim general, les infraccions administratives, la inspecció i les disposicions finals i transitòria d'aquesta llei.

Anul·lació per sentència del Tribunal Constitucional

L'apartat 1 de l'article 7 consta com a anul·lat per la Sentència del Tribunal Constitucional 160/1986, de 16 de desembre, de manera que aquell precepte va quedar sense efecte.

Confusions habituals

• No és correcte suposar que tota la Llei 40/1979 segueix aplicant-se: segons el text, el capítol I (règim general), el capítol III (infraccions administratives), el capítol IV (inspecció i investigació) i les disposicions finals, transitòria i derogatòries consten com a derogats per la Llei 19/2003, de 4 de juliol.
• Els imports que fixa la llei (per exemple el llindar de 2.000.000 de pessetes de l'article 6 o la multa de l'article 8) estan expressats en pessetes, la moneda vigent quan es va aprovar; el text no els converteix a euros ni els actualitza.
• L'apartat 1 de l'article 7 no és plenament aplicable: consta com a anul·lat per la Sentència del Tribunal Constitucional 160/1986, de 16 de desembre, i cal distingir-lo de la resta d'apartats de l'article, que el text manté.
• Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial consolidat, que incorpora les anotacions de derogació i de nul·litat, i comprovar-hi l'estat vigent de cada precepte.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.