Text legal · Traducció no oficial

Llei 7/1996, de 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Identificador
Llei 7/1996
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 7/1996, de 5 de juliol, és una llei catalana (vigent) que organitza els serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. La seva peça central és la creació del Cos d'Advocats de la Generalitat (art. 2), al qual s'accedeix per oposició lliure entre llicenciats en dret i al qual la llei encomana tres grans funcions: assessorar en dret el Govern i l'Administració, i representar i defensar la Generalitat davant els òrgans judicials. Tots aquests advocats integren el Gabinet Jurídic de la Generalitat (art. 3), dirigit per un càrrec nomenat lliurement pel Govern que exerceix la direcció i coordinació jurídiques. La llei distingeix les funcions d'assessorament (capítol II, art. 4-6), incloent-hi una llista d'assumptes sobre els quals l'informe jurídic és preceptiu, i les funcions contencioses (capítol III, art. 7-9), és a dir, la representació i defensa en judici, les autoritzacions prèvies per interposar accions i l'actuació en causes penals i com a acció popular. Es completa amb disposicions addicionals sobre la plantilla del cos i les entitats del sector públic, disposicions transitòries sobre la integració de funcionaris i disposicions finals sobre el desplegament reglamentari i l'entrada en vigor. Aquesta és una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text consolidat en castellà publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE); no és assessorament jurídic ni substitueix la consulta del text oficial.

Què regula aquesta norma

El text estableix qui assessora, representa i defensa jurídicament la Generalitat i com s'organitza aquest servei. L'article 1 atribueix l'assessorament en dret del Govern i de l'Administració als advocats del cos i fixa el principi de representació i defensa unitàries davant dels òrgans del poder judicial. L'article 2 crea el Cos d'Advocats de la Generalitat, en regula l'accés per oposició lliure entre llicenciats en dret i estableix que tots els seus membres integren el Gabinet Jurídic i depenen, quant a la direcció jurídica, del seu Director, i, quant al règim de prestació de serveis, del secretari general de cada departament o del càrrec equivalent de l'organisme d'adscripció. L'article 3 configura el Gabinet Jurídic, la seva adscripció al departament que determini el Govern i el nomenament lliure del Director. El capítol II detalla les funcions d'assessorament: l'article 4 enumera els assumptes sobre els quals correspon assessorar (entre altres, projectes normatius, contractes i convenis, plecs de clàusules, garanties, reclamacions prèvies, recursos davant els consellers, declaracions de lesivitat i qualsevol assumpte per al qual una disposició exigeixi informe jurídic); l'article 5 precisa que els dictàmens tenen caràcter tècnic-jurídic i no són vinculants llevat que una disposició legal ho estableixi, i que la manca d'assessorament preceptiu no comporta per si mateixa la nul·litat de l'expedient; l'article 6 preveu que aquests advocats també atenen els organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses públiques, tret que tinguin serveis jurídics propis. El capítol III regula les funcions contencioses: l'article 7 assigna la representació i defensa en judici al Director i als advocats del cos i permet, excepcionalment, encarregar-la a un advocat col·legiat extern; l'article 8 exigeix autorització prèvia del President o del conseller afectat per interposar accions judicials, allanar-se o desistir; i l'article 9 regula l'actuació en causes criminals i l'exercici de l'acció popular en supòsits taxats. Les disposicions addicionals, transitòries i finals tracten la plantilla (màxim de cent trenta places), el nivell mínim de complement, el règim de les entitats sanitàries, la integració de funcionaris i el desplegament reglamentari.

A qui afecta

Afecta directament els funcionaris que exerceixen l'assessorament, la representació i la defensa jurídica de la Generalitat, integrats en el Cos d'Advocats de la Generalitat, i les administracions i entitats a què presten servei: departaments, organismes autònoms, entitats de dret públic i empreses públiques de la Generalitat (art. 1, 2 i 6). També és rellevant per a qualsevol persona o entitat que litigui contra l'Administració de la Generalitat o que hi interaccioni en assumptes que requereixin informe jurídic preceptiu, i, en l'àmbit penal, per a les persones i col·lectius en defensa dels quals la Generalitat pot exercir l'acció popular en els supòsits de l'article 9.

Quan pot ser rellevant

És rellevant quan es vol entendre qui defensa i representa la Generalitat davant els tribunals i qui signa els informes jurídics preceptius de l'Administració catalana, o quan cal saber si un dictamen d'aquests advocats és o no vinculant. També importa per conèixer com s'accedeix al Cos d'Advocats de la Generalitat (oposició lliure) i en quins supòsits taxats la Generalitat pot personar-se com a acusació particular o exercir l'acció popular en causes penals. Per a qualsevol ús formal cal partir del text oficial consolidat, ja que aquesta és una traducció no oficial i el contingut pot haver estat modificat després de la seva publicació.

Situacions habituals

  • Vols entendre qui assessora jurídicament el Govern i l'Administració de la Generalitat i qui la representa i defensa davant els tribunals.
  • Has llegit que un informe jurídic de l'Administració és "preceptiu" i vols saber si el seu contingut és vinculant per a l'òrgan que resol.
  • Vols saber com s'accedeix al Cos d'Advocats de la Generalitat i quin sistema de selecció preveu la llei.
  • Estàs investigant en quins casos la Generalitat pot exercir l'acció popular en causes penals (per exemple, violències masclistes, delictes d'odi o protecció de menors) segons l'article 9.
  • Vols distingir els advocats de la Generalitat, que defensen l'Administració, dels advocats d'ofici o de la justícia gratuïta, que assisteixen particulars.
  • Vols saber en quins supòsits excepcionals la Generalitat pot encarregar la seva defensa a un advocat col·legiat extern en lloc dels advocats del cos.

Conceptes clau

Cos d'Advocats de la Generalitat
Cos de funcionaris creat per aquesta llei (art. 2), al qual s'accedeix per oposició lliure entre llicenciats en dret i que té encomanades les funcions de representació, defensa i assessorament en dret del Govern i de l'Administració de la Generalitat.
Gabinet Jurídic de la Generalitat
Òrgan que integra tots els advocats del cos i n'exerceix la direcció i coordinació jurídiques (art. 2 i 3); s'adscriu al departament que determini el Govern i el dirigeix un llicenciat en dret nomenat lliurement pel Govern.
Assessorament preceptiu
Conjunt d'assumptes sobre els quals l'article 4 estableix que correspon als advocats de la Generalitat emetre informe en dret (projectes normatius, contractes, plecs de clàusules, recursos davant els consellers, declaracions de lesivitat i altres supòsits en què una disposició exigeixi informe jurídic).
Dictamen tècnic-jurídic no vinculant
Segons l'article 5, els dictàmens dels advocats de la Generalitat tenen caràcter tècnic-jurídic i no vinculen l'òrgan que decideix, llevat que una disposició legal ho estableixi; a més, la manca de l'informe preceptiu no comporta per si mateixa la nul·litat de l'expedient.
Representació i defensa unitàries
Principi (art. 1 i 7) segons el qual la Generalitat, els seus departaments i organismes són representats i defensats de forma unitària davant els òrgans judicials pel Director del Gabinet Jurídic i pels advocats del cos, que assumeixen la representació processal pel sol fet del nomenament i l'adscripció.
Autorització prèvia per a accions judicials
Requisit de l'article 8: no es pot interposar cap acció per via judicial sense autorització prèvia del President de la Generalitat o del conseller afectat, tramitada a través del Director del Gabinet Jurídic; el mateix s'aplica per allanar-se a demandes o desistir de procediments.
Acció popular de la Generalitat
Facultat que l'article 9 reconeix als advocats de la Generalitat per actuar com a acusació particular i, en supòsits taxats (entre altres, violències masclistes, maltractament greu a menors, delictes d'odi o protecció d'interessos econòmics de consumidors vulnerables), exercir l'acció popular en defensa de la legalitat i de l'interès de la ciutadania.
Advocat col·legiat extern excepcional
Possibilitat que l'article 7.2 preveu d'encomanar excepcionalment la representació i defensa de la Generalitat a un advocat col·legiat, per decisió del President o del conseller competent i previ informe motivat del Director del Gabinet Jurídic, per la naturalesa de l'assumpte o de l'organisme afectat.

Confusions habituals

  • Els advocats de la Generalitat no són advocats d'ofici ni presten justícia gratuïta als particulars: defensen i representen l'Administració de la Generalitat, no persones privades enfrontades a ella.
  • Que un informe jurídic sigui "preceptiu" no vol dir que sigui vinculant: l'article 5 estableix que els dictàmens no vinculen l'òrgan que resol, llevat que una disposició legal ho digui, i que la manca de l'informe no comporta per si mateixa la nul·litat de l'expedient.
  • El Director del Gabinet Jurídic no decideix lliurement interposar qualsevol acció judicial: l'article 8 exigeix, amb caràcter general, autorització prèvia del President o del conseller afectat, i només en casos d'urgència, i sempre que no calgui acord del Govern, pot decidir-la donant-ne compte immediat.
  • Aquesta és una traducció catalana no oficial feta a partir del text consolidat en castellà del BOE; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial consolidat, que pot incorporar modificacions posteriors (per exemple, el text mostra la disposició transitòria primera com a "(Derogada)") no reflectides en aquesta orientació general.
  • L'acció popular de l'article 9 no és una via oberta perquè la Generalitat intervingui en qualsevol causa penal: només opera en els supòsits taxats que la mateixa llei enumera i en la forma i condicions que estableixi la legislació processal.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes sobre l'accés a la justícia, l'assistència jurídica, la mediació i els drets de les víctimes. plet.cat n'explica els conceptes bàsics en català planer.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

La subjecció de l'Administració pública a la llei constitueix una de les bases de l'Estat social de dret, d'acord amb el que estableixen els articles 1 i 103 de la Constitució Espanyola. L'article 2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, reitera el mateix principi, perquè és obvi que l'Administració de la Generalitat ha de comportar-se amb un respecte complet envers les exigències de la legalitat i els interessos dels ciutadans, que en són els destinataris. Per la mateixa raó, és necessari arbitrar els mitjans de defensa dels drets de la Generalitat davant d'altres poders i en les relacions amb els ciutadans, a fi que l'interès públic que aquella representa resulti també garantit i respectat.

L'assessorament i defensa de la Generalitat estan regulats en múltiples disposicions, des de la creació del Gabinet Jurídic Central, pel Decret de 17 d'octubre de 1978 i posteriors modificacions; Decret 172/1980, de 3 d'octubre; Decret 117/1982, de 12 de maig; Decret 254/1988, de 11 de juliol; Decret 286/1988, de 17 d'octubre; Decret 152/1993, d'1 de juny, i Decret 130/1995, de 3 d'abril, fins a la regulació de les diferents assessories jurídiques dels departaments de la Generalitat. L'article 89 de la Llei 13/1989 encomana, en general, la representació i defensa de l'Administració de la Generalitat als lletrats adscrits al Gabinet Jurídic Central.

És necessari, però, establir d'una forma més integrada i amb una norma amb rang de llei, la regulació dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat i, alhora, crear el cos al qual han de pertànyer els advocats de la Generalitat, als quals s'encarreguen les funcions d'assessorament en dret i la representació i defensa de la institució.

Tots els advocats del Cos d'Advocats de la Generalitat han de dependre, pel que fa a la direcció i coordinació jurídiques, del Director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, i, quant al règim de prestació dels seus serveis, dels secretaris generals dels departaments als quals estan adscrits. La seva tasca és estrictament jurídica, ja que les funcions d'assessorament que els han estat encomanades són únicament d'aquest caràcter, tot i que en l'emissió dels informes han de fer, també, els advertiments i donar els consells que la consulta, directament o indirectament, plantegi, d'acord amb el seu lleial saber i entendre.

Quan actuïn davant dels tribunals han de disposar de les autoritzacions que la llei estableix recollint els precedents.

El sistema d'ingrés ha de ser el d'oposició, cosa que no exclou que en les disposicions transitòries es reguli un torn de promoció interna i una autorització al Govern d'integració directa al cos dels funcionaris del grup A, que són llicenciats en dret i han acreditat, amb les tasques que han desenvolupat durant el període que s'assenyala, un nivell de coneixements i mèrits, objectivament valorats, que permet acordar-ne la integració i han de constituir el nucli a partir del qual es vagi completant, fins a cobrir les places que la llei crea, el cos que la mateixa regula. Alhora, es preveu un procés d'adaptació de la situació actual a la que la llei regula, la qual disposa, per als funcionaris que no quedin integrats en el cos, un procés de reassignació tenint en compte la seva experiència, mèrits i capacitat.

Finalment, la llei estableix que, sens perjudici d'una alta qualitat jurídica, els advocats de la Generalitat siguin alhora generalistes, de tal manera que tots els advocats, sigui quina sigui la seva forma d'ingrés, estiguin en condicions de desenvolupar qualsevol de les tasques que se'ls encomanen, tant d'assessorament com de defensa jurídica en general i constitucional, en particular. La llei estableix que ha de determinar-se per reglament de quina forma han d'assolir aquestes capacitats.

Capítol I. Organització

Article 1. Assessorament i representació

1. L'assessorament en dret del Govern de la Generalitat de Catalunya i de l'Administració de la mateixa és exercit pels advocats que integren el cos creat per la present llei, sens perjudici del que disposa l'article 7.2.

2. L'Administració de la Generalitat és representada i defensada de forma unitària davant dels òrgans del poder judicial i d'altres que compleixen funcions jurisdiccionals en totes les qüestions en les quals tingui interès.

Article 2. Cos d'Advocats de la Generalitat

1. Es crea el Cos d'Advocats de la Generalitat de Catalunya, en el qual s'ingressa mitjançant el sistema d'oposició lliure entre llicenciats en dret. Les proves d'accés han de basar-se en un temari que ha d'exigir coneixements aprofundits en totes les branques jurídiques, ha de combinar de forma equilibrada els exercicis teòrics i els pràctics i ha de ser avaluat amb ple respecte pels principis d'objectivitat, capacitat i mèrit, d'acord amb el procediment que s'ha d'establir per reglament.

2. Corresponen als advocats de la Generalitat les funcions de representació, defensa i assessorament en dret del Govern i de l'Administració de la Generalitat, en els termes que s'estableixen en els capítols II i III d'aquesta llei.

3. Tots els advocats de la Generalitat integren el Gabinet Jurídic de la Generalitat i estan sotmesos, en la seva actuació, a la direcció i coordinació jurídiques del Director d'aquest Gabinet, el qual pot donar-los les instruccions que siguin necessàries per al funcionament coordinat dels serveis.

4. Els advocats de la Generalitat depenen, pel que fa al règim de prestació dels seus serveis, del Secretari general de cada departament, del Director o del càrrec similar dels organismes al servei dels quals han estat adscrits o del corresponent Delegat territorial del Govern.

5. El Director del Gabinet Jurídic, d'acord amb el Secretari general del departament, pot assignar als membres del Cos d'Advocats de la Generalitat, sigui quin sigui el seu destí o categoria, les tasques o assumptes que tenen encomanats els Serveis Centrals del Gabinet Jurídic.

6. Els advocats de la Generalitat han de desenvolupar les seves funcions en règim de dedicació exclusiva, amb incompatibilitat respecte de qualsevol altra activitat professional. En cap cas poden defensar interessos contra els de la Generalitat, ni prestar serveis ni estar associats en despatxos que ho facin. D'aquest règim s'exceptuen únicament les activitats públiques compatibles, l'administració del patrimoni personal i familiar, les activitats culturals o científiques no habituals i la docència en centres educatius.

7. El nombre d'advocats de la Generalitat es fixa per llei de Catalunya.

Article 3. Gabinet Jurídic de la Generalitat

1. El Gabinet Jurídic de la Generalitat i les unitats que en depenen queden adscrits al departament que determini el Govern.

2. És Director del Gabinet un llicenciat en dret nomenat lliurement pel Govern de la Generalitat.

3. L'organització i el funcionament del Gabinet Jurídic han de ser exercits en la forma que es determini per reglament.

Capítol II. Les funcions d'assessorament

Article 4. Àmbit de l'assessorament

1. Correspon als advocats de la Generalitat l'assessorament en dret sobre les qüestions següents:

a) Els projectes i avantprojectes de disposicions de caràcter general.

b) Els contractes i convenis administratius, civils, mercantils i laborals que hagin d'atorgar-se.

c) La suficiència dels poders per actuar que presentin els particulars davant l'Administració de la Generalitat.

d) La validesa i eficàcia dels documents en els quals es fonentin els drets dels particulars.

e) Les condicions jurídiques incloses en els plecs de clàusules dels contractes administratius.

f) La constitució, modificació i cancel·lació de les garanties que hagin de prestar-se a favor de la Generalitat.

g) Les reclamacions administratives prèvies a la via civil i laboral.

h) Els recursos davant dels consellers.

i) Els expedients sobre declaració de lesivitat dels actes propis, amb caràcter previ a la seva impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

j) Els expedients de denúncia i devolució d'ingressos indeguts.

k) Els estatuts d'organismes autònoms, empreses públiques, consorcis i fundacions en els quals participi la Generalitat.

l) La defensa jurídica de les competències de l'Administració de la Generalitat respecte a l'Estatut d'Autonomia.

m) Qualsevol altre assumpte per a la resolució del qual les disposicions vigents exigeixin un informe jurídic, i tots els supòsits en els quals posteriorment ha de dictaminar la Comissió Jurídica Assessora.

2. Correspon als membres del Cos d'Advocats de la Generalitat participar en organismes col·legiats quan siguin designats per a formar-ne part o quan així estigui previst per altres disposicions.

3. El Govern, els consellers, els secretaris generals, els directors generals, els delegats territorials del Govern o els directors dels organismes o entitats, si escau, poden consultar als advocats de la Generalitat sobre qualsevol qüestió jurídica relacionada amb els assumptes de la seva competència, precisant els punts que han de ser objecte d'assessorament.

4. En els casos establerts per l'apartat 1, el dictamen dels advocats de la Generalitat té caràcter preceptiu, quan així ho estableix una norma jurídica.

Article 5. Naturalesa dels dictàmens

1. Les funcions d'assessorament a les quals es refereix la present llei són únicament les de caràcter jurídic, sens perjudici dels consells o advertiments que es considerin necessaris sobre qualsevol aspecte que plantegi la consulta.

2. Els dictàmens dels advocats de la Generalitat tenen caràcter tècnic jurídic i no són vinculants, llevat que alguna disposició legal així ho estableixi.

3. La manca d'assessorament, tot i que sigui preceptiu, o el fet d'haver resolt una qüestió en contra del dictamen corresponent, no comporta per si mateixa la nul·litat dels expedients i resolucions afectats.

Article 6. Serveis jurídics d'organismes autònoms i empreses públiques

L'assessorament en dret i la representació i defensa jurídica dels organismes autònoms, de les entitats de dret públic i de les empreses públiques de la Generalitat són exercits pels advocats de la Generalitat, llevat que aquests organismes estiguin dotats de serveis jurídics propis, per disposició legal expressa o per decret del Govern.

Capítol III. Les funcions contencioses

Article 7. Representació i defensa judicial

1. La representació i defensa jurídiques del Govern i de l'Administració de la Generalitat, dels seus departaments i dels seus organismes davant els òrgans judicials i jurisdiccionals, corresponen al Director del Gabinet Jurídic de la Generalitat i als advocats de la Generalitat, d'acord amb la distribució de funcions establerta per reglament.

2. La representació i defensa del Govern, de l'Administració i dels organismes autònoms, poden ser encomanades, excepcionalment, a un advocat col·legiat, quan el President de la Generalitat o el conseller competent ho decideixin, per la naturalesa de la qüestió debatuda o de l'organisme afectat, previ informe motivat i específic del Director del Gabinet Jurídic de la Generalitat; tot això sens perjudici del que estableix l'article 61 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya.

3. Els advocats de la Generalitat, pel fet de ser nomenats i prendre possessió del càrrec i de ser adscrits a la funció corresponent, assumeixen, sense més tràmit, la representació processal de la Generalitat.

Article 8. Autoritzacions per a accions judicials

1. De conformitat amb el que estableix l'article 89 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, no es pot interposar cap acció per via judicial, sense autorització prèvia del President de la Generalitat o del conseller afectat. L'acció ha d'interposar-se a través del Director del Gabinet Jurídic. Per allanar-se a les demandes i desistir dels procediments en curs, han de seguir-se els mateixos tràmits. Excepcionalment, en casos d'urgència, llevat que sigui preceptiu l'acord del Govern, el Director del Gabinet Jurídic pot decidir la interposició d'accions judicials, de les quals ha de donar compte immediatament al President de la Generalitat o al conseller afectat.

2. Les notificacions, citacions i altres diligències processals han de tramitar-se directament amb els advocats de la Generalitat al domicili i la població que, a aquests efectes, es designin, llevat dels casos en els quals s'hagi designat un advocat col·legiat per a representar i defensar la Generalitat.

Article 9. Causes criminals i acció popular

1. En les causes criminals en les quals la Generalitat pot resultar perjudicada, els advocats de la Generalitat poden actuar com a acusació particular i exercir l'acció penal i la civil.

Així mateix, els advocats de la Generalitat poden actuar en exercici de l'acció popular en defensa de la legalitat i de l'interès conjunt de la ciutadania de Catalunya en els supòsits següents, en la forma i condicions establertes per la legislació processal:

a) En els procediments penals per violències masclistes.

b) En els procediments penals per mort o maltractament físic, psíquic o sexual greu a nens o adolescents independentment del mitjà emprat per a la comissió del delicte, inclosos els electrònics o digitals. A aquests efectes es considera que el maltractament és greu quan pugui comportar una pena privativa de llibertat.

c) En els procediments penals per fets delictius motivats per odi o discriminació o que puguin afectar de forma especialment greu els drets fonamentals.

d) En els procediments penals per descobriment i revelació de secrets quan la persona perjudicada sigui membre del Govern, alt càrrec o empleat públic o pugui veure's afectat l'interès general.

e) En els procediments penals per a la protecció dels interessos econòmics dels consumidors i usuaris quan els afectats siguin una pluralitat de persones especialment vulnerables.

Per a l'exercici de l'acció popular, l'obtenció del consentiment de la víctima o dels seus familiars, segons els casos, s'ha d'adequar a la forma i a les condicions establertes per la legislació processal.

2. Els advocats de la Generalitat poden assumir la representació i defensa dels membres del Govern, dels alts càrrecs i dels empleats públics de l'Administració de la Generalitat i dels seus organismes, sigui quina sigui la seva posició processal, quan els procediments es segueixin per actes o omissions relacionats amb l'exercici del càrrec, llevat que els interessos del representat i els de la Generalitat siguin oposats o contradictoris, en les condicions i amb els requisits que s'estableixin per reglament.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera

Si les necessitats del servei ho requereixen, en casos excepcionals, prèvia resolució motivada del Director del Gabinet Jurídic, les funcions que la present llei atribueix als advocats de la Generalitat, poden ser també exercides, amb plenitud d'efectes jurídics, per altres funcionaris de la Generalitat, del grup A, llicenciats en dret, amb l'abast que determini la corresponent habilitació. Aquests funcionaris han d'actuar d'acord amb les directrius de l'Advocat de la Generalitat.

Disposició addicional segona

1. La plantilla d'advocats de la Generalitat es fixa en un màxim de cent trenta places. Aquest nombre pot ser incrementat per la Llei de pressupostos de la Generalitat. El Govern de la Generalitat ha d'aprovar la relació de llocs de treball que han de ser ocupats pels advocats de la Generalitat, de conformitat amb el que estableix la present llei, i d'acord amb les disponibilitats de les plantilles pressupostades cada any.

2. El nivell inferior de complement de destinació que s'ha d'assignar al Cos d'Advocats de la Generalitat és el 27. A partir d'aquest nivell, la classificació i valoració dels llocs de treball han d'efectuar-se de conformitat amb el que estableix la legislació de la funció pública aplicable a l'Administració de la Generalitat.

Disposició addicional tercera

Tots els advocats de la Generalitat que accedeixin al cos, tant de conformitat amb el que estableix la disposició transitòria primera, com per oposició lliure, han d'adquirir, en la forma que s'estableixi per reglament, la pràctica necessària per a desenvolupar qualsevol de les tasques inherents als destins que han de ser ocupats per funcionaris del cos.

Disposició addicional quarta

1. La representació, defensa i assessorament del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials corresponen al personal lletrat adscrit a aquestes entitats. No obstant això, el Govern pot adscriure advocats de la Generalitat a determinades places.

2. El Director del Gabinet Jurídic pot donar directrius i requerir la col·laboració dels serveis jurídics de les entitats a les quals es refereix l'apartat 1, per a la millor defensa dels interessos de la Generalitat, i per a unificar criteris jurídics d'actuació.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera

(Derogada).

Disposició transitòria segona

1. El Govern ha d'integrar directament en el Cos d'Advocats de la Generalitat els funcionaris de carrera de la Generalitat de Catalunya, del grup A, llicenciats en dret, que estiguin desenvolupant funcions d'assessorament i/o representació i defensa jurídica al Gabinet Jurídic Central o a les Assessories Jurídiques Generals dels departaments, durant dos anys, com a mínim, si són els caps de les Assessories Jurídiques Generals dels departaments, o quatre, com a mínim, si ocupen llocs al Gabinet Jurídic Central o a les esmentades assessories jurídiques, i ocupin llocs de nivell 26 com a mínim, sempre que les seves funcions siguin les esmentades, i també els que, reunint aquests requisits, hagin ocupat els esmentats llocs i es trobin en la situació de serveis especials. Els anys de desenvolupament de les funcions a les quals es refereix el present apartat poden ser consecutius o no.

2. Durant els primers cinc anys des de l'entrada en vigor de la present llei, la via d'integració en el Cos d'Advocats de la Generalitat, que estableix l'apartat 1, també pot ser aplicada pel Govern de la Generalitat als funcionaris de la Generalitat que, complint els mateixos requisits d'experiència, nivell i antiguitat establerts per l'apartat 1, a l'entrada en vigor de la present llei, es trobin en situació de serveis especials en altres administracions públiques, o ocupin càrrecs de lliure designació de funcionaris, o bé es trobin en situació d'excedència voluntària per incompatibilitat i ocupin càrrecs de comandament a l'Àrea Jurídica i d'Organització del Servei Català de Salut. En aquest últim cas, ha de tenir-se en compte, a efectes del còmput, el temps de servei prestat en aquest ens. En qualsevol cas, aquests funcionaris han de desenvolupar efectivament, com a mínim, durant tres anys a comptar des de la seva incorporació, funcions pròpies del Cos d'Advocats de la Generalitat.

3. El Govern també pot aplicar el que estableix l'apartat 2 als dos supòsits següents:

a) Funcionaris de la Generalitat de Catalunya, del grup A, llicenciats en dret, que en data 1 de gener de 1996, siguin catedràtics o professors d'universitat, titulars o associats, en facultats de dret, sempre que, en aquesta data, hagin impartit a la universitat durant quatre cursos, com a mínim, assignatures jurídiques de la llicenciatura en dret.

b) Funcionaris de la Generalitat que presten els seus serveis en altres institucions de la mateixa, sempre que compleixin els requisits establerts per l'apartat 1. En aquests casos, l'experiència que ha de tenir-se en compte és la desenvolupada en la respectiva institució.

4. En qualsevol cas, la integració ha de dur-se a terme mitjançant la convocatòria d'un procediment, el qual únic objectiu ha de consistir a proposar el nomenament dels aspirants a la integració que reuneixin els requisits establerts en la present disposició.

Disposició transitòria tercera

S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè pugui integrar en el cos els funcionaris que hagin accedit per oposició o concurs-oposició al Cos d'Advocats de l'Estat o a un altre cos de rang equivalent, les funcions dels quals siguin exclusivament d'assessorament i defensa jurídica de l'Administració pública a la qual van accedir, i que actualment estan prestant serveis d'assessorament i/o representació i defensa jurídica a l'Administració de la Generalitat.

Disposició transitòria quarta

A mesura que es produeixin les integracions en el Cos d'Advocats de la Generalitat previstes en la present llei, els funcionaris que accedeixen al cos per aquesta via han de fer una declaració sobre l'exercici d'activitats professionals privades. Els que anteriorment tinguin reconeguda la compatibilitat per resolució administrativa han de cessar en l'exercici privat de la professió, en un termini no superior a un any.

Disposició transitòria cinquena

1. Mentre no es cobreixin totes les places de la plantilla del Cos d'Advocats, els funcionaris que prestin serveis de representació, defensa o assessorament jurídic, o ambdues funcions alhora, poden continuar desenvolupant aquestes funcions en els llocs que se'ls assigni segons les conveniències del servei. Tanmateix, mentre no es cobreixi la totalitat de les places de la plantilla del Cos d'Advocats, poden crear-se noves places en les unitats centrals del Gabinet Jurídic, amb funcions exclusives de representació i defensa, que han de ser proveïdes entre funcionaris de l'Escala General d'Administració, llicenciats en dret, amb el nivell que es determini en la relació de llocs de treball, d'acord amb aquestes funcions. L'exercici d'aquestes funcions no constitueix un mèrit preferent per a l'accés al Cos d'Advocats ni atorga altres drets o deures que els derivats de la present disposició. A aquest personal li és d'aplicació el que disposa l'apartat 2.

2. A mesura que quedin progressivament cobertes les places, els funcionaris que no hagin superat les proves a les quals fa referència la disposició transitòria primera, apartat 2, i que prestin funcions d'assessorament i/o representació i defensa jurídica en llocs reservats a advocats del cos, d'acord amb el que determini la relació de llocs de treball, queden subjectes a un procés de reassignació, que ha de ser regulat per reglament i adequat a l'experiència, mèrits i capacitat que tinguin.

Disposicions finals

Disposició final primera

La incorporació efectiva objecte de la integració a la qual fa referència la disposició transitòria segona ha de dur-se a terme d'acord amb les disponibilitats pressupostàries.

Disposició final segona

S'autoritza el Govern de la Generalitat i el conseller competent perquè dictin les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució de la present llei i, en particular, per a l'aprovació de l'Estatut al qual fa referència l'article 3.3, que ha de ser aprovat en el termini de sis mesos a comptar a partir de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició final tercera

La llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Font i provença

Títol original: Ley 7/1996, de 5 de julio, de Organización de los Servicios Jurídicos de la Administración de la Generalidad de Cataluña. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 06d66e8ec64b).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.