Text legal · Traducció no oficial
Llei 44/1998, de 15 de desembre, de Planta i Organització Territorial de la Jurisdicció Militar
Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.
- Identificador
- Ley 44/1998
- Àmbit
- Estatal
- Estat
- Vigent
- Publicació
Explicació de plet.cat · orientació general
En resum
La Llei 44/1998, de 15 de desembre, fixa la «planta» i l'organització territorial de la jurisdicció militar espanyola, és a dir, quants òrgans judicials militars hi ha, on tenen la seu i quin territori abasta cadascun. El seu canvi central va ser reduir els Jutjats Togats Militars Territorials de 28 a 18 i suprimir la Secció Segona del Tribunal Militar Territorial Primer, adequant els mitjans humans i materials al volum d'assumptes i al desplegament de la Força (exposició de motius). La llei divideix el territori espanyol en cinc territoris jurisdiccionals militars que procuren coincidir amb l'ordenació en comunitats autònomes (art. 2), assenyala la seu de cada Tribunal Militar Territorial (art. 3) i detalla les demarcacions, la planta i la seu de cada Jutjat Togat Militar Territorial (art. 7 a 11). Catalunya queda integrada en el «territori tercer», junt amb Aragó, les Illes Balears i Navarra, amb el Tribunal Militar Territorial Tercer amb seu a Barcelona (art. 2 i 3) i el Jutjat Togat Militar Territorial número 31, també amb seu a Barcelona, per a les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona (art. 9). La llei deroga la Llei 9/1988 anterior i va entrar en vigor tres mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.
Què regula aquesta norma
La llei regula exclusivament l'estructura territorial i la planta de la jurisdicció militar, no els delictes ni el procediment. Estableix que el Tribunal Militar Central i els Jutjats Togats Militars Centrals tenen jurisdicció a tota Espanya (art. 1) i que, amb seu a Madrid, hi ha els Jutjats Togats Militars Centrals números 1 i 2 (art. 6). Divideix el territori espanyol en cinc territoris jurisdiccionals militars agrupant comunitats autònomes (art. 2): el territori tercer comprèn Catalunya, Aragó, les Illes Balears i Navarra. En cada territori hi ha un Tribunal Militar Territorial amb una seu determinada (art. 3): Madrid, Sevilla, Barcelona, A Coruña i Santa Cruz de Tenerife, respectivament per als territoris primer a cinquè; cada tribunal es compon d'una Secció. Preveu la possibilitat d'una Segona Secció al Tribunal Militar Territorial Segon (Sevilla), que es posaria en funcionament per Reial decret si l'acumulació d'assumptes, el desplegament de la Força o la celeritat de la justícia ho aconsellen (art. 4). Remet la composició i constitució de les Seccions als articles 46, 49 i 51 de la Llei Orgànica 4/1987, de 15 de juliol, de la Competència i Organització de la Jurisdicció Militar (art. 5). Detalla per a cada territori les demarcacions, la planta, el número d'ordre i la seu dels Jutjats Togats Militars Territorials (art. 7 a 11): per al territori tercer, el número 31 a Barcelona (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), el 32 a Saragossa (Saragossa, Osca, Terol i Navarra) i el 33 a Palma de Mallorca (art. 9). Regula també les substitucions dels Jutges Togats Militars quan el competent no pot actuar (art. 12). Les disposicions addicionals concreten quins jutjats se suprimeixen i com es renumeren els que continuen (disposició addicional primera) i com es traspassen els procediments en curs als òrgans que resultin competents (disposició addicional segona). La disposició derogatòria única deroga la Llei 9/1988 i la disposició final única fixa l'entrada en vigor als tres mesos de la publicació.
A qui afecta
El text s'adreça a l'organització interna de la jurisdicció militar de l'Estat: als Tribunals Militars Territorials, al Tribunal Militar Central i als Jutjats Togats Militars Centrals i Territorials, i indirectament a les persones subjectes a aquesta jurisdicció especialitzada i als professionals que hi actuen. Per a Catalunya, l'òrgan de referència que la llei situa al territori és el Tribunal Militar Territorial Tercer, amb seu a Barcelona, i el Jutjat Togat Militar Territorial número 31, també a Barcelona, que abasta les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona (art. 3 i 9).
Quan pot ser rellevant
Aquesta llei és rellevant sobretot per situar, dins l'organització de l'Estat, quin òrgan de la jurisdicció militar té la seu que abasta el territori català i com es distribueixen aquests òrgans arreu d'Espanya. Serveix per entendre l'estructura (Tribunal Militar Central, Tribunals Militars Territorials i Jutjats Togats) i per distingir la jurisdicció militar de la justícia ordinària. Com que es tracta d'una llei de planta que pot haver estat modificada posteriorment, per a qualsevol ús concret cal consultar el text consolidat oficial al BOE.
Situacions habituals
- Vols entendre quin òrgan de la jurisdicció militar té la seu que abasta Catalunya: la llei situa el Tribunal Militar Territorial Tercer a Barcelona (art. 3).
- Vols saber quin Jutjat Togat Militar Territorial correspon a les províncies catalanes: el número 31, amb seu a Barcelona, per a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona (art. 9).
- Necessites distingir entre la jurisdicció militar i la justícia ordinària, i entendre que aquesta llei només fixa l'organització territorial dels òrgans militars, no els delictes ni el procediment.
- Estàs consultant l'estructura general de la jurisdicció militar espanyola: Tribunal Militar Central i Jutjats Togats Militars Centrals a tota Espanya (art. 1 i 6) i cinc territoris amb els seus Tribunals Militars Territorials (art. 2 i 3).
- Investigues l'antecedent normatiu: aquesta llei va reduir els Jutjats Togats Militars Territorials de 28 a 18 i va derogar la Llei 9/1988 anterior (exposició de motius i disposició derogatòria única).
- Vols orientar-te sobre com llegir i verificar aquest tipus de norma estatal a la seva font oficial abans de treure'n conclusions.
Conceptes clau
- Jurisdicció militar
- Ordre jurisdiccional especialitzat, diferent de la justícia ordinària, que aquesta llei organitza territorialment mitjançant el Tribunal Militar Central, els Tribunals Militars Territorials i els Jutjats Togats Militars (art. 1, 3 i 6).
- Planta judicial
- Determinació del nombre d'òrgans judicials, la seva seu i la seva demarcació. Aquesta llei fixa la planta de la jurisdicció militar i redueix els Jutjats Togats Militars Territorials de 28 a 18 (exposició de motius i art. 7 a 11).
- Tribunal Militar Territorial
- Òrgan col·legiat de la jurisdicció militar situat en cadascun dels cinc territoris, amb seu a Madrid, Sevilla, Barcelona, A Coruña i Santa Cruz de Tenerife; cada tribunal es compon d'una Secció (art. 3).
- Jutjat Togat Militar Territorial
- Òrgan unipersonal de la jurisdicció militar amb una demarcació, un número d'ordre i una seu concrets; per a les províncies catalanes és el número 31, amb seu a Barcelona (art. 9).
- Tribunal Militar Central i Jutjats Togats Militars Centrals
- Òrgans de la jurisdicció militar amb jurisdicció a tota Espanya i seu a Madrid (els Jutjats Togats Militars Centrals són els números 1 i 2), segons els articles 1 i 6.
- Territori tercer
- Una de les cinc demarcacions jurisdiccionals militars; comprèn les comunitats autònomes de Catalunya, d'Aragó, de les Illes Balears i la Comunitat Foral de Navarra (art. 2), amb el Tribunal Militar Territorial Tercer a Barcelona.
- Demarcació territorial
- Àmbit geogràfic assignat a cada òrgan judicial militar. La llei procura fer coincidir els cinc territoris amb l'ordenació de l'Estat en comunitats autònomes, superant l'anterior distribució per províncies (exposició de motius i art. 2).
Confusions habituals
- La jurisdicció militar no és la justícia ordinària: aquesta llei organitza uns òrgans judicials especialitzats i diferenciats (Tribunals Militars i Jutjats Togats), no els jutjats i tribunals de l'ordre civil, penal o contenciós ordinari.
- Aquesta llei fixa només la planta i l'organització territorial (quants òrgans hi ha, on i amb quina demarcació); no defineix delictes ni regula el procediment, que corresponen a altres normes, entre elles la Llei Orgànica 4/1987, de Competència i Organització de la Jurisdicció Militar, a la qual el text es remet (art. 5).
- El Tribunal Militar Territorial Tercer, amb seu a Barcelona, és un òrgan de la jurisdicció militar de l'Estat i no forma part de l'Administració de justícia autonòmica ni del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot i tenir la seva seu a Barcelona (art. 3).
- Els números, seus i demarcacions dels òrgans que fixa aquesta llei corresponen al text tal com es va aprovar el 1998 i poden haver estat modificats posteriorment; per confirmar la situació actual cal consultar el text consolidat oficial al BOE.
- Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text en castellà del BOE; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial.
Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.
Continua per plet.cat
Normes sobre l'accés a la justícia, l'assistència jurídica, la mediació i els drets de les víctimes. plet.cat n'explica els conceptes bàsics en català planer.
Guies que ho expliquen
Vocabulari al glossari
Tràmits i reclamacions
Organismes i fonts oficials
- Departament de Justícia i Qualitat Democràtica · Generalitat de Catalunya
- Consell General del Poder Judicial (CGPJ) · Consejo General del Poder Judicial
- Portal Jurídic de Catalunya · Generalitat de Catalunya
Text traduït (no oficial)
A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.
Exposició de motius
La Llei 9/1988, de 21 d'abril, de Planta i Organització Territorial de la Jurisdicció Militar, es va promulgar en desplegament dels articles 44 i 59 de la Llei Orgànica 4/1987, de 15 de juliol, de la Competència i Organització de la Jurisdicció Militar, en els quals s'estableix que per llei es determinarà la divisió territorial jurisdiccional militar d'Espanya i s'assenyalarà la seu dels Tribunals Militars Territorials, amb l'establiment de la demarcació d'aquests.
La divisió territorial així dissenyada mancava de suficient base empírica que pogués atribuir-li una vocació de permanència en el temps, atesa la molt recent reestructuració orgànica, competencial i processal de la jurisdicció castrense.
Els més de vuit anys transcorreguts des de llavors han aportat la suficient experiència que permet comprovar la necessitat de revisar aquella distribució original dels Tribunals i Jutjats Togats Militars Territorials, adequant els recursos humans i materials a les exigències actuals i a les previsibles en el futur, amb la finalitat d'obtenir un resultat òptim en eficàcia de la Jurisdicció Militar.
En aquest sentit, l'anàlisi del volum d'assumptes dels actuals òrgans judicials militars i les previsions del desplegament de la Força pel territori nacional constitueixen algunes de les raons que determinen la conveniència o la necessitat de suprimir alguns d'aquells òrgans, alterar la jurisdicció territorial d'altres, o establir una nova seu en un Jutjat Togat Militar.
Partint dels pressupostos expressats, la present Llei redueix els Jutjats Togats Militars Territorials de 28 a 18, suprimint la Secció Segona del Tribunal Militar Territorial Primer, i preveu expressament la possibilitat que es posi en funcionament, en el moment que determini el Govern, una Segona Secció exclusivament en el Tribunal Militar Territorial Segon.
Juntament amb aquestes previsions expresses, aquesta Llei, tot prenent com a referència l'actual divisió territorial de la jurisdicció militar en cinc territoris, pretén fixar l'àmbit espacial de cadascun d'ells en funció de l'ordenació del territori de l'Estat en comunitats autònomes.
En aquest sentit, cal tenir en compte la importància que tenen les comunitats autònomes en l'organització territorial de l'Estat, reflectida en el marc del Poder Judicial en els Tribunals Superiors de Justícia. Superar, per tant, la distribució actual del territori per províncies als efectes de fixar l'àmbit territorial dels Tribunals Militars Territorials (tal com es recull en l'article 1 de la vigent Llei 9/1988) i subjectar-se al criteri de l'article 2 de la present Llei, que procura fer coincidir els esmentats territoris amb les diferents comunitats autònomes, és coherent amb l'estructura territorial de l'Estat i, per tant, amb els mandats de la nostra Constitució.
Article 1. Tribunal Militar Central i Jutjats Togats Militars Centrals
El Tribunal Militar Central i els Jutjats Togats Militars Centrals tenen jurisdicció a tota Espanya.
Article 2. Divisió territorial
Als efectes jurisdiccionals militars, el territori espanyol es divideix en:
Territori primer: comprèn les comunitats autònomes de Castella-la Manxa, d'Extremadura, de la Regió de Múrcia, de Madrid i Valenciana.
Territori segon: comprèn la Comunitat Autònoma d'Andalusia i les ciutats de Ceuta i Melilla.
Territori tercer: comprèn les comunitats autònomes de Catalunya, d'Aragó, de les Illes Balears i la Comunitat Foral de Navarra.
Territori quart: comprèn les comunitats autònomes de Galícia, del Principat d'Astúries, de Castella i Lleó, de Cantàbria, del País Basc i de La Rioja.
Territori cinquè: comprèn la Comunitat Autònoma de les Canàries.
Article 3. Tribunals Militars Territorials
En cadascun dels territoris descrits en l'article anterior hi haurà un Tribunal Militar Territorial la seu del qual serà la següent:
Tribunal Militar Territorial Primer, Madrid.
Tribunal Militar Territorial Segon, Sevilla.
Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona.
Tribunal Militar Territorial Quart, A Coruña.
Tribunal Militar Territorial Cinquè, Santa Cruz de Tenerife.
Cada Tribunal Militar Territorial es compondrà d'una Secció, sense perjudici del que disposa l'article següent.
Article 4. Segona Secció del Tribunal Militar Territorial Segon
Hi haurà una Segona Secció en el Tribunal Militar Territorial Segon, amb seu a Sevilla, que es posarà en funcionament en el moment que determini el Govern, mitjançant Reial decret, si l'acumulació d'assumptes judicials, la modificació en el desplegament de la Força o la celeritat en l'Administració de Justícia ho aconsellen.
Article 5. Composició dels Tribunals Militars Territorials
Les Seccions del Tribunal Militar Territorial es composaran i constituiran en la forma que assenyalen els articles 46 i 51 de la Llei Orgànica 4/1987, de 15 de juliol, de la Competència i Organització de la Jurisdicció Militar.
Si en la llista de cada Exèrcit a la qual fa referència l'article 49 de la Llei Orgànica de Competència i Organització de la Jurisdicció Militar no hi hagués cap nom o no n'hi hagués un nombre suficient per extreure Vocals Militars d'un determinat Exèrcit, es supliria recorrent a la llista del territori corresponent al Tribunal Militar Territorial Primer.
Article 6. Jutjats Togats Militars Centrals
Amb seu a Madrid, hi haurà els Jutjats Togats Militars Centrals números 1 i 2.
Article 7. Demarcacions dels Jutjats Togats Militars del territori primer
En el territori primer, les demarcacions, planta, número d'ordre i seu dels Jutjats Togats Militars Territorials seran les següents:
a) Províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Càceres i Badajoz. Dos Jutjats Togats, amb els números 11 i 12, amb seu a Madrid.
b) Províncies de Castelló, València, Alacant i Albacete. Un Jutjat Togat amb el número 13 i amb seu a València.
c) Província de Múrcia. Un Jutjat Togat amb el número 14 i seu a Cartagena (Múrcia).
Article 8. Demarcacions dels Jutjats Togats Militars del territori segon
En el territori segon, les demarcacions, planta, número d'ordre i seu dels Jutjats Togats Militars Territorials seran les següents:
a) Províncies de Còrdova, Sevilla, Huelva i Jaén. Un Jutjat Togat, amb el número 21 i seu a Sevilla.
b) Província de Cadis. Un Jutjat Togat amb el número 22 i seu a San Fernando (Cadis).
c) Províncies de Granada i Almeria. Un Jutjat Togat amb el número 23 i seu a Almeria.
d) Província de Màlaga. Un Jutjat Togat amb el número 24 i seu a Màlaga.
e) Ceuta. Un Jutjat Togat amb el número 25 i seu a Ceuta.
f) Melilla. Un Jutjat Togat amb el número 26 i seu a Melilla.
Article 9. Demarcacions dels Jutjats Togats Militars del territori tercer
En el territori tercer, les demarcacions, planta, número d'ordre i seu dels Jutjats Togats Militars Territorials seran les següents:
a) Províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Un Jutjat Togat amb el número 31 i seu a Barcelona.
b) Províncies de Saragossa, Osca, Terol i Navarra. Un Jutjat Togat amb el número 32 i seu a Saragossa.
c) Província de les Illes Balears. Un Jutjat Togat amb el número 33 i seu a Palma de Mallorca.
Article 10. Demarcacions dels Jutjats Togats Militars del territori quart
En el territori quart, les demarcacions, planta, número d'ordre i seu dels Jutjats Togats Militars Territorials seran les següents:
a) Províncies d'A Coruña, Lugo, Ourense i Pontevedra. Un Jutjat Togat amb el número 41 i seu a A Coruña.
b) Províncies de Valladolid, Palència, Zamora, Salamanca, Àvila, Segòvia, Astúries i Lleó. Un Jutjat Togat amb el número 42 i seu a Valladolid.
c) Províncies de Burgos, Cantàbria, Sòria, La Rioja, Biscaia, Àlaba i Guipúscoa. Un Jutjat Togat amb el número 43 i seu a Burgos.
Article 11. Demarcacions dels Jutjats Togats Militars del territori cinquè
En el territori cinquè, les demarcacions, planta, número d'ordre i seu dels Jutjats Togats Militars Territorials seran les següents:
a) Província de Santa Cruz de Tenerife. Un Jutjat Togat amb el número 51 i seu a Santa Cruz de Tenerife.
b) Província de Las Palmas. Un Jutjat Togat amb el número 52 i seu a Las Palmas de Gran Canaria.
Article 12. Substitucions dels Jutges Togats Militars
En els casos en què no pugui actuar el Jutge Togat Militar competent, se n'encarregarà el Jutjat Togat corresponent, sense perjudici de la titularitat del seu propi, el Jutge del mateix territori que, per via urgent, designi la Sala de Govern del Tribunal Militar Central, amb observança del que disposa l'article 55 de la Llei Orgànica 4/1987, de 15 de juliol, de la Competència i Organització de la Jurisdicció Militar.
Quan hi hagi més d'un Jutjat Togat Militar amb la mateixa demarcació, la designació recaurà en el que li correspongui segons el torn objectiu portat pel Jutge Degà.
Disposicions addicionals
Disposició addicional primera. A l'entrada en vigor d'aquesta Llei quedaran suprimits la Segona Secció de Madrid i els actuals Jutjats Togats Militars Territorials números 13, 14, 15, 17, 22, 33, 42, 43, 46 i 53. Continuaran en les seves funcions els actuals Jutjats Togats Militars Territorials números 11, 12, 16 (que passarà a identificar-se amb el número 13), 18 (que passarà a identificar-se amb el número 14), 19 (que passarà a identificar-se amb el número 33), 21, 23 (que passarà a identificar-se amb el número 22), 24 (que passarà a identificar-se amb el número 23), 25 (que passarà a identificar-se amb el número 24), 26 (que passarà a identificar-se amb el número 25), 27 (que passarà a identificar-se amb el número 26), 31, 32, 41, 44 (que passarà a identificar-se amb el número 42), 45 (que passarà a identificar-se amb el número 43), 51 i 52.
Disposició addicional segona. Els òrgans jurisdiccionals que se suprimeixen trametran, en el termini de trenta dies anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, als òrgans judicials militars que resultin competents, tots els procediments judicials que se segueixin sota la seva jurisdicció, inclosos els que es trobin en execució. Si tinguessin assenyalada vista, se suspendrà. Si la vista s'hagués celebrat i la causa estigués únicament pendent de sentència, caldrà dictar-la abans de la seva tramesa a l'òrgan que resulti competent d'acord amb el que preveu aquesta Llei.
Disposició derogatòria
Disposició derogatòria única. Queda derogada la Llei 9/1988, de 21 d'abril, de Planta i Organització Territorial de la Jurisdicció Militar.
Disposició final
Disposició final única. La present Llei entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».
Font i provença
Títol original: Ley 44/1998, de 15 de diciembre, de Planta y Organización Territorial de la Jurisdicción Militar. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.
Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 70312f5957c4).
Com hem preparat i publicat aquesta pàgina
- Traducció assistida per eines automàtiques
- Estructura i fonts oficials verificades
- Enriquiment editorial de plet.cat
- Publicació autoritzada editorialment
- Sense revisió jurídica individual
plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.
Fonts oficials consultades
- Text consolidat oficial (BOE) Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado
- Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado
- Consejo General del Poder Judicial Consejo General del Poder Judicial
Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.
Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.