Text legal · Traducció no oficial

Llei 28/1998, de 13 de juliol, de Venda a Terminis de Béns Mobles

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Text oficial Text consolidat (BOE)
Identificador
Ley 28/1998
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 28/1998, de 13 de juliol, de Venda a Terminis de Béns Mobles és una llei estatal que regula les compres de béns mobles (per exemple un vehicle, electrodomèstics o maquinària) en què el preu es paga de manera ajornada en el temps, els préstecs que serveixen per finançar aquestes compres i les garanties que s'hi associen. Segons el text, s'aplica només a béns mobles corporals, no consumibles i identificables —és a dir, béns amb marca i número de sèrie o alguna característica distintiva— i el pagament ha d'estar ajornat, totalment o parcialment, en un termini superior a tres mesos (art. 1 i 3). La llei fixa la forma escrita del contracte, el contingut mínim obligatori, els efectes de deixar de pagar, la facultat de desistiment del consumidor, les regles de publicitat de preus i el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles, on s'inscriuen les reserves de domini i les prohibicions de disposar per fer-les valer davant de tercers (art. 6-16). Substitueix la Llei 50/1965 anterior, a la qual deroga expressament, i remet bona part de la protecció del consumidor a la normativa de crèdit al consum. Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa i no substitueix l'assessorament jurídic.

Què regula aquesta norma

La llei regula el contracte de venda a terminis de béns mobles i els contractes de préstec vinculats al seu finançament. Defineix el seu àmbit (art. 1): béns mobles corporals, no consumibles i identificables (amb marca i número de sèrie de forma indeleble, o amb un tret distintiu que eviti confusió amb altres béns), les operacions de préstec per adquirir-los i les garanties que se'n deriven. L'article 3 defineix la venda a terminis com el lliurament d'una cosa moble corporal a canvi d'un preu cert pagat de manera ajornada per un temps superior a tres mesos, i inclou qualsevol acte que persegueixi el mateix fi econòmic sigui quina sigui la seva forma. L'article 4 distingeix el préstec de finançament al venedor i el préstec de finançament al comprador. L'article 5 exclou determinades operacions (revenda al públic, vendes ocasionals sense ànim de lucre, operacions garantides amb hipoteca o penyora sense desplaçament, imports inferiors al que fixi el reglament i l'arrendament financer). El règim aplicable (capítol II) exigeix que el contracte consti per escrit i condiciona la seva eficàcia a l'obtenció efectiva del crèdit de finançament quan s'hagi previst (art. 6); enumera el contingut obligatori del contracte —parts, descripció del bé, preu al comptat, part ajornada, tipus d'interès i taxa anual equivalent, entre d'altres (art. 7)— i preveu que la seva omissió o inexactitud redueixi les obligacions del comprador (art. 8). Reconeix la facultat de desistiment del consumidor en els set dies hàbils següents al lliurament (art. 9), regula els efectes de l'impagament de dos terminis o de l'últim (art. 10), atorga als jutges una facultat moderadora en casos excepcionals (art. 11), fixa regles de publicitat de preus i interès (art. 13) i declara ineficaços els pactes contraris a la llei (art. 14). Finalment, regula el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles com a instrument per fer oposables davant de tercers les reserves de domini i prohibicions de disposar (art. 15) i el procediment davant l'incompliment del deutor (art. 16).

A qui afecta

El text afecta les persones i empreses que compren béns mobles pagant a terminis i les que els venen, així com els finançadors (bancs o entitats) que concedeixen els préstecs vinculats a l'adquisició (art. 1 i 4). Distingeix la figura del consumidor, a qui reconeix la facultat de desistiment (art. 9), de la resta d'adquirents, i implica també els registradors encarregats del Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles, integrat en el Registre de Béns Mobles (art. 15 i disposició addicional tercera).

Quan pot ser rellevant

El contingut d'aquesta llei és rellevant quan es compra un bé moble identificable pagant-lo a terminis o mitjançant un préstec de finançament, quan cal saber què ha de dir el contracte per escrit, quan hi ha impagaments o desacords sobre la resolució del contracte, o quan cal comprovar si sobre un bé pesa una reserva de domini o una prohibició de disposar inscrita al Registre. També importa per entendre la relació entre aquesta llei i la normativa de crèdit al consum, que s'aplica preferentment quan els àmbits coincideixen (art. 2).

Situacions habituals

  • Estàs comprant un vehicle o un electrodomèstic pagant a terminis i vols entendre què ha de constar per escrit al contracte (preu al comptat, part ajornada, tipus d'interès i taxa anual equivalent).
  • Has comprat un bé a terminis, encara no l'has fet servir més que per provar-lo i vols saber què diu la llei sobre desistir del contracte en els primers dies després del lliurament.
  • Has deixat de pagar dos terminis d'una compra finançada i vols entendre quines opcions preveu el text per al venedor o el finançador.
  • Estàs mirant un cotxe o una màquina de segona mà i vols saber si pot tenir una reserva de domini o una prohibició de disposar inscrita al Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles.
  • Vols entendre la diferència entre un préstec de finançament al venedor i un préstec de finançament al comprador en una compra a terminis.
  • Has vist publicitat d'un producte "a terminis" i vols saber quina informació de preu i interès ha d'incloure segons la llei.

Conceptes clau

Venda a terminis de béns mobles
Contracte pel qual es lliura una cosa moble corporal i el comprador s'obliga a pagar-ne el preu de manera ajornada, totalment o parcialment, en un temps superior a tres mesos des de la seva perfecció (art. 3).
Bé identificable
Bé en què consta la marca i el número de sèrie o de fabricació de forma indeleble o inseparable, o que té una característica distintiva que exclou raonablement la seva confusió amb altres béns (art. 1.2).
Préstec de finançament
Préstec destinat a facilitar l'adquisició del bé, que pot ser de finançament al venedor (cessió del crèdit o acord amb un finançador) o de finançament al comprador (un tercer li avança el cost i el comprador el retorna a terminis) (art. 4).
Facultat de desistiment
Dret del consumidor a desistir del contracte dins dels set dies hàbils següents al lliurament del bé, comunicant-ho per mitjà fefaent, si no l'ha usat més que per examinar-lo o provar-lo i el torna; és un dret irrenunciable (art. 9), amb regles especials per als vehicles de motor.
Reserva de domini i prohibició de disposar
Pactes pels quals el venedor conserva la propietat del bé fins al pagament o el comprador no en pot disposar; per ser oposables davant de tercers cal inscriure'ls al Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles (art. 15).
Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles
Registre on s'inscriuen els contractes, les reserves de domini i les prohibicions de disposar; els drets inscrits es presumeixen existents i vàlids, i el text preveu la seva integració en el Registre de Béns Mobles a càrrec dels registradors (art. 15 i disposició addicional tercera).
Facultat moderadora dels jutges
Possibilitat que els jutges i tribunals, amb caràcter excepcional i per justes causes (desgràcies familiars, atur, malaltia llarga, accidents...), assenyalin nous terminis o moderin les clàusules penals pactades (art. 11).

Confusions habituals

  • Aquesta llei no s'aplica a qualsevol compra ajornada: només regula béns mobles corporals, no consumibles i identificables i amb pagament ajornat més enllà de tres mesos (art. 1 i 3); en queden exclosos, entre d'altres, la revenda al públic, les vendes ocasionals sense ànim de lucre i l'arrendament financer (art. 5).
  • No s'ha de confondre aquesta llei amb la normativa de crèdit al consum: quan una operació entra alhora en l'àmbit de la Llei de Contractes de Crèdit al Consum, aquesta s'aplica preferentment i la Llei de venda a terminis només ho fa amb caràcter supletori (art. 2).
  • El text que es mostra aquí és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa; el contingut vigent i les referències internes s'han de comprovar sempre al text consolidat oficial, que incorpora les modificacions posteriors.
  • Alguns preceptes originals ja no estan en vigor: el mateix text indica que l'article 12, sobre competència judicial, va ser derogat per la disposició derogatòria única de la Llei 1/2000, de 7 de gener; per a la resta d'articles cal comprovar l'estat actual a la font oficial abans de treure conclusions.
  • La inscripció al Registre no és un simple tràmit administratiu: segons l'article 15, és el que fa oposables davant de tercers la reserva de domini i la prohibició de disposar, per la qual cosa afecta qui compra després un bé que ja hi consta inscrit.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes sobre drets de les persones consumidores, contractes i reclamacions. plet.cat orienta sobre com exercir aquests drets pas a pas.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Exposició de Motius

La Llei 50/1965, de 17 de juliol, sobre Venda a Terminis de Béns Mobles, va constituir dins del nostre ordenament un precedent fonamental en la legislació protectora dels consumidors, sense excloure l'adquirent de béns d'equipament que s'integren en processos productius. A través del sistema d'ajornament de pagament i de préstecs destinats a facilitar l'adquisició dels béns, es va voler regular una sèrie d'operacions que fessin possible l'accés als mateixos concedint unes importants garanties al venedor.

És característic de la moderna legislació, i molt especialment de la que respon a la incorporació al Dret intern de les Directives dictades en l'àmbit de la Unió Europea, l'increment de la protecció que es dispensa al consumidor de tot tipus de béns i serveis. Precisament, la present Llei es dicta per imperatiu de la Llei 7/1995, de 23 de març, de Crèdit al Consum, l'objecte de la qual va ser incorporar al Dret espanyol la Directiva del Consell de les Comunitats Europees 87/102/CEE, de 22 de desembre de 1986, relativa a l'aproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres en matèria de crèdit al consum, i la seva posterior modificació per la Directiva 90/88/CEE, de 22 de febrer de 1990.

La necessitat de modificar la Llei 50/1965 ve determinada per la coincidència parcial o superposició del seu àmbit d'aplicació amb la Llei de Crèdit al Consum que, en el seu article 1, fa referència a la concessió d'un «crèdit sota la forma de pagament ajornat, préstec». Aquesta superposició va donar lloc que la Llei de Crèdit al Consum tingués en compte el text que avui és objecte de reforma. Tant és així que la disposició final tercera d'aquesta, al mandat de la qual dona compliment la present Llei, concedeix al Govern un termini de sis mesos per presentar a les Corts Generals un projecte de Llei de modificació de la Llei 50/1965, sobre la regulació de la venda a terminis de béns mobles.

Tenia una especial rellevància el contingut de la disposició final segona de la Llei de Crèdit al Consum que, en el seu paràgraf primer, declarava d'aplicació preferent aquest text i d'aplicació supletòria la Llei 50/1965 quan coincidien els seus àmbits. El paràgraf segon declarava d'aplicació necessària a tots els contractes subjectes a la Llei 50/1965 determinats preceptes de la de Crèdit al Consum. Donada aquesta situació, la present Llei part del criteri bàsic de remetre a la Llei de Crèdit al Consum les mesures que tinguin com a finalitat fonamental l'increment del nivell de protecció al consumidor i de centrar en la Llei de venda a terminis la regulació del contracte de compravenda de béns mobles.

En la present Llei de Venda a Terminis de Béns Mobles s'ha respectat, en gran mesura, l'estructura del text i la redacció de l'articulat de la Llei 50/1965, igualment derogada. Quant a les modificacions operades per aquest text, s'adverteix en primer lloc una reducció del nombre de preceptes que el componen, atès que, com ja s'ha apuntat, queda diferida a d'altres la defensa del consumidor i desapareixen articles que en l'actualitat quedaven absolutament buits de contingut, tant per la configuració administrativa actual com per la pràctica econòmica de les vendes ajornades amb nous mitjans de pagament.

En tercer lloc, hi ha nombroses remissions a la Llei de Crèdit al Consum, tant fent referències expresses com portant a la Llei el contingut d'aquelles disposicions encaminades a protegir al consumidor i que s'han declarat d'aplicació necessària a les vendes a terminis. Finalment, i exceptuant precisions de menor entitat, es manté el que disposa la llei anterior quant a la definició dels contractes de préstec de finançament, a la facultat de desistiment del comprador, al Registre de reserves de domini i prohibicions de disposar, a la competència judicial i facultat moderadora de Jutges i Tribunals i a la ineficàcia dels pactes, clàusules i condicions que es dirigeixin a eludir el seu compliment.

Per últim, atès que regula el règim de perfeccionament, eficàcia i execució dels contractes de vendes a terminis, la present Llei es dicta a l'empara del que estableixen els articles 149.1, 6a, 8a i 11a de la Constitució, excepte aquells aspectes que constitueixin normes de publicitat i informació als consumidors.

CAPÍTOL I. Definicions i àmbit d'aplicació

Article 1. Àmbit d'aplicació

1. La present Llei té per objecte la regulació dels contractes de venda a terminis de béns mobles corporals no consumibles i identificables, dels contractes de préstec destinats a facilitar-ne l'adquisició i de les garanties que es constitueixin per assegurar el compliment de les obligacions nascudes dels mateixos.

2. Als efectes d'aquesta Llei, es consideraran béns identificables tots aquells en els quals consti la marca i número de sèrie o de fabricació de forma indeleble o inseparable en una o diverses de les seves parts fonamentals, o que tinguin alguna característica distintiva que exclogui raonablement la seva confusió amb altres béns.

Article 2. Aplicació supletòria de la Llei

Els contractes subjectes a aquesta Llei que també estiguin inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei de Contractes de Crèdit al Consum es regiran pels preceptes d'aquesta darrera.

La present Llei s'aplicarà amb caràcter supletori als contractes a què es refereix el paràgraf anterior.

Article 3. Definició del contracte de venda a terminis

Als efectes d'aquesta Llei, s'entendrà per venda a terminis el contracte mitjançant el qual una de les parts lliura a l'altra una cosa moble corporal i aquesta s'obliga a pagar per ella un preu cert de forma totalment o parcialment ajornada en temps superior a tres mesos des de la perfecció del mateix.

També s'entendran compresos en aquesta Llei els actes o contractes, qualsevol que sigui la seva forma jurídica o la denominació que les parts els assignin, mitjançant els quals les parts es proposin aconseguir els mateixos fins econòmics que amb la venda a terminis.

Article 4. Contractes de préstec de finançament per a les vendes a terminis

1. Els préstecs destinats a facilitar l'adquisició, als quals es refereix l'article 1, podran ser de finançament al venedor o de finançament al comprador.

2. Tindran la consideració de contractes de préstec de finançament al venedor: a) Aquells en virtut dels quals aquest cedeixi o subrogi un finançador en el seu crèdit enfront del comprador nascut d'un contracte de venda a terminis amb o sense reserva de domini. b) Aquells mitjançant els quals dit venedor i un finançador s'aveninguin per proporcionar l'adquisició del bé al comprador contra el pagament del seu cost d'adquisició en termini superior a tres mesos.

3. Tindran la consideració de contractes de préstec de finançament al comprador, aquells configurats per venedor i comprador, determinants de la venda subjecta a aquesta Llei i en virtut dels quals un tercer faciliti al comprador, com a màxim, el cost d'adquisició del bé a què es refereix aquesta Llei, reservant-se les garanties que es convinguin, quedant obligat el comprador a tornar l'import del préstec en un o diversos terminis superiors a tres mesos.

Article 5. Exclusions

Queden exclosos de la present Llei:

1. Les compravendes a terminis de béns mobles que, amb o sense ulterior transformació o manipulació, es destinin a la revenda al públic i els préstecs la finalitat dels quals sigui finançar tals operacions.

2. Les vendes i préstecs ocasionals efectuats sense finalitat de lucre.

3. Els préstecs i vendes garantits amb hipoteca o penyora sense desplaçament sobre els béns objecte del contracte.

4. Aquells contractes de venda a terminis o préstecs per al seu finançament la quantia dels quals sigui inferior a la que es determini reglamentàriament.

5. Els contractes d'arrendament financer.

CAPÍTOL II. Règim aplicable

Article 6. Forma i eficàcia

1. Per a la validesa dels contractes sotmesos a la present Llei caldrà que constin per escrit. Es formalitzaran en tants exemplars com parts intervinguin, lliurant-se a cadascuna d'elles el seu exemplar corresponent degudament signat.

2. L'eficàcia dels contractes de venda a terminis en els quals s'estableixi expressament que l'operació inclou l'obtenció d'un crèdit de finançament quedarà condicionada a l'efectiva obtenció d'aquest crèdit.

3. Serà nul el pacte inclòs en el contracte pel qual s'obligui el comprador a un pagament al comptat o a altres fórmules de pagament per al cas que no s'obtingui el crèdit de finançament previst. Es tindran per no posades les clàusules en les quals el venedor exigeixi que el crèdit per al seu finançament únicament pugui ser atorgat per un determinat concedent.

Article 7. Contingut del contracte

Els contractes sotmesos a la present Llei, a més dels pactes i clàusules que les parts lliurement estipulin, contindran amb caràcter obligatori les circumstàncies següents:

1. Lloc i data del contracte.

2. El nom, cognoms, raó social i domicili de les parts i, en els contractes de finançament, el nom o raó social del finançador i el seu domicili. Es farà constar també el número o codi d'identificació fiscal dels intervinents.

3. La descripció de l'objecte venut, amb les característiques necessàries per facilitar-ne la identificació.

4. El preu de venda al comptat, l'import del desemborsament inicial quan n'hi hagi, la part que s'ajorna i, si s'escau, la part finançada per un tercer. En els contractes de finançament hi constarà el capital del préstec.

5. Quan es tracti d'operacions amb interès, fix o variable, una relació de l'import, el nombre i la periodicitat o les dates dels pagaments que ha de realitzar el comprador per al reemborsament dels terminis o del crèdit i el pagament dels interessos i les altres despeses, així com l'import total d'aquests pagaments quan sigui possible.

6. El tipus d'interès nominal. En el cas d'operacions concertades a interès variable s'establirà la fórmula per a la determinació d'aquell.

7. La indicació de la taxa anual equivalent definida en l'article 32 de la Llei de Contractes de Crèdit al Consum.

8. La relació d'elements que componen el cost total del crèdit, amb excepció dels relatius a l'incompliment de les obligacions contractuals, especificant quins s'integren en el càlcul de la taxa anual equivalent.

9. Quan es pacti, la cessió que dels seus drets enfront del comprador realitzi el venedor, subrogant un tercer, i el nom o raó social i domicili d'aquest; o la reserva de la facultat de cedir a favor de persona encara no determinada, quan així es pacti.

10. La clàusula de reserva de domini, si així s'hagués pactat, així com el dret de cessió de la mateixa o qualsevol altra garantia de les previstes i regulades en l'ordenament jurídic.

11. La prohibició d'alienar o de realitzar qualsevol altre acte de disposició mentre no s'hagi pagat la totalitat del preu o reemborsat el préstec, sense l'autorització per escrit del venedor o, si s'escau, del finançador.

12. El lloc establert per les parts als efectes de notificacions, requeriments i citacions. Si no es consignés, les notificacions, requeriments i citacions s'efectuaran al domicili propi de cada obligat. També es farà constar un domicili on es verificarà el pagament.

13. La taxació del bé perquè serveixi de tipus, si s'escau, a la subhasta. També podrà fixar-se una taula o índex referencial que permeti calcular el valor del bé als efectes del que s'assenyala en l'article 16.

14. La facultat de desistiment establerta en l'article 9.

Article 8. Penalització per omissió o expressió inexacta de clàusules obligatòries

1. L'omissió d'alguna de les circumstàncies imperatives assenyalades en els números 4 i 5 de l'article anterior, que no fos imputable a la voluntat del comprador o prestatari, reduirà l'obligació d'aquests a pagar exclusivament l'import del preu al comptat o el nominal del crèdit, amb dret a satisfer-lo en els terminis convinguts, exempt de tot recàrrec per qualsevol concepte. En el cas d'omissió o inexactitud dels terminis, dit pagament no podrà ser exigit al comprador abans de la finalització del contracte.

2. L'omissió de les circumstàncies assenyalades en els números 6 i 7 de l'article anterior reduirà l'obligació del comprador a abonar l'interès legal en els terminis convinguts.

3. L'omissió de la relació a la qual es refereix el número 8 de l'article anterior determinarà que no serà exigible al comprador l'abonament de les despeses no esmentades en el contracte, ni la constitució o renovació de garantia alguna.

4. En el cas que els continguts als quals es refereixen els dos apartats anteriors siguin inexactes, es modularan, en funció del perjudici que a causa de tal inexactitud pateixi el comprador, les conseqüències previstes per a la seva omissió.

5. L'omissió o expressió inexacta de les altres circumstàncies de l'article anterior podrà reduir l'obligació del comprador a pagar exclusivament l'import del preu al comptat o, si s'escau, del nominal del préstec. Aquesta reducció haurà de ser acordada pel Jutge si el comprador justifica que ha estat perjudicat.

Article 9. Facultat de desistiment

1. El consumidor podrà desistir del contracte dins dels set dies hàbils següents al lliurament del bé, comunicant-ho mitjançant carta certificada o altre mitjà fefaent al venedor i, si s'escau, al finançador, sempre que es compleixin tots els requisits següents: a) No haver usat el bé venut més que als efectes de simple examen o prova. b) Tornar-lo, dins del termini assenyalat anteriorment, al lloc, forma i estat en què el va rebre i lliure de tota despesa per al venedor. El deteriorament dels embalatges, quan fos necessari per accedir al bé, no impedirà la seva devolució. c) Procedir, quan així s'hagi pactat, a indemnitzar el venedor en la forma establerta contractualment, per l'eventual depreciació comercial del bé. Dita indemnització no podrà ser superior a la quinta part del preu de venda al comptat. A aquest fi s'haurà d'aplicar el desemborsament inicial si n'hi hagués. d) Reintegrar el préstec concedit en virtut d'algun dels contractes regulats en l'article 4.3, en els termes acordats en els mateixos per al cas de desistiment.

2. Aquest dret serà irrenunciable, sense que la no constància de tal clàusula en el contracte privi el comprador de la facultat de desistiment. Si com a conseqüència de l'exercici d'aquest dret es resolgués el contracte de venda a terminis, també es donarà per resolt el contracte de finançament al venedor i, en tal cas, el finançador només podrà reclamar el pagament a aquest.

3. Una vegada transcorregut el termini per a l'exercici de la facultat de desistiment produiran els efectes derivats del contracte. No obstant això, en qualsevol moment de vigència del contracte, el comprador podrà pagar anticipadament, de forma total o parcial, el preu pendent de pagament o reemborsar anticipadament el préstec obtingut, sense que en cap cas puguin exigir-se'li interessos no meritats. En tal cas, el comprador només podrà quedar obligat a abonar, per raó del pagament anticipat o reemborsament, la compensació que per a tal cas s'hagués pactat i que no podrà excedir l'1,5 per 100 del preu ajornat o del capital reemborsat anticipadament en els contractes amb tipus d'interès variable i del 3 per 100 en els contractes amb tipus d'interès fix. Excepte pacte, els pagaments parcials anticipats no podran ser inferiors al 20 per 100 del preu.

4. En cas d'adquisició de vehicles de motor susceptibles de matriculació podrà excloure's mitjançant pacte el dret de desistiment, o modalitzar-se el seu exercici de forma diferent a la prevista en aquesta Llei.

Article 10. Incompliment del comprador

1. Si el comprador demora el pagament de dos terminis o de l'últim d'ells, el venedor, sens perjudici del que disposa l'article següent, podrà optar entre exigir el pagament de tots els terminis pendents d'abonament o la resolució del contracte. Quan el venedor optés per la resolució del contracte, les parts hauran de restituir-se recíprocament les prestacions realitzades. El venedor o prestamista tindrà dret: a) Al 10 per 100 dels terminis vençuts en concepte d'indemnització per la tinença de les coses pel comprador. b) A una quantitat igual al desemborsament inicial, si n'hi hagués, per la depreciació comercial de l'objecte. Quan no hi hagi el desemborsament inicial, o aquest sigui superior a la quinta part del preu de venda al comptat, la deducció es reduirà a aquesta darrera. Per al deteriorament de la cosa venuda, si n'hi hagués, podrà exigir el venedor, a més, la indemnització que en dret procedeixi.

2. La manca de pagament de dos terminis o de l'últim d'ells donarà dret al tercer que hagués finançat l'adquisició en els termes de l'article 4 per exigir l'abonament de la totalitat dels terminis que estiguessin pendents, sens perjudici dels drets que li corresponguin com a cessionari del venedor i del que disposa l'article següent.

Article 11. Facultat moderadora de Jutges i Tribunals

Els Jutges i Tribunals, amb caràcter excepcional i per justes causes apreciades discrecionalment, com ara desgràcies familiars, atur, accidents de treball, llarga malaltia o altres infortunes, podran assenyalar nous terminis o alterar els convinguts, determinant, si s'escau, el recàrrec en el preu pels nous ajornaments de pagament.

Igualment, tindran facultats moderadores de les clàusules penals pactades per al cas de pagament anticipat o incompliment per part del comprador.

Article 12. Competència judicial

(Derogat per la disposició derogatòria única.1.16 de la Llei 1/2000, de 7 de gener.)

Article 13. Publicitat

La publicitat relativa al preu dels béns oferts en venda a terminis haurà d'expressar el preu d'adquisició al comptat i el preu total a terminis. En el cas que s'hagués estipulat un tipus d'interès variable, es fixarà el preu estimat total segons el tipus vigent en el moment de la celebració del contracte, fent constar expressament que s'ha calculat així.

En la publicitat i en els anuncis i ofertes exhibits en locals comercials, en els quals s'ofereixi un crèdit o la intermediació per a la celebració d'un contracte subjecte a aquesta Llei, caldrà, en tot cas, indicar el tipus d'interès, així com la taxa anual equivalent, mitjançant un exemple representatiu.

Article 14. Clàusules ineficaces

Es tindran per no posats els pactes, clàusules i condicions dels contractes regulats en la present Llei que fossin contraris als seus preceptes o es dirigissin a eludir el seu compliment.

CAPÍTOL III. Altres disposicions

Article 15. Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles

1. Perquè siguin oposables enfront de tercers les reserves de domini o les prohibicions de disposar que s'insereixin en els contractes subjectes a la present Llei, serà necessària la seva inscripció en el Registre al qual es refereix el paràgraf següent. La inscripció es practicarà sense necessitat que constin en els contractes nota administrativa sobre la seva situació fiscal. El Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles serà portat pels Registradors de la Propietat i Mercantils i es subjectarà a les normes que dicti el Ministeri de Justícia.

2. A tots els efectes legals es presumirà que els drets inscrits en el Registre existeixen i pertanyen al seu titular en la forma determinada per l'assentament respectiu. Igualment es presumirà, llevat de prova en contrari, que els contractes inscrits són vàlids. Com a conseqüència del que s'ha disposat anteriorment, no es podrà exercitar cap acció contradictòria del domini de béns mobles o de drets inscrits a nom de persona o entitat determinada sense que, prèviament, o alhora, s'entauli demanda de nul·litat o cancel·lació de la inscripció corresponent. Si la demanda contradictòria del domini inscrit va dirigida contra el titular registral, s'entendrà implícita la demanda al·ludida en l'incís anterior.

3. En cas d'embargament preventiu o execució forçosa respecte de béns mobles es sobreseeurà tot procediment d'apremi respecte d'aquests béns o dels seus productes o rendes tan aviat com consti en autes, per certificació del registrador, que sobre els béns en qüestió consten inscrits drets a favor de persona diferent d'aquella contra la qual es va decretar l'embargament o se segueix el procediment, llevat que s'hagués dirigit contra ella l'acció en concepte d'hereva de qui aparegui com a propietari en el Registre. Al creditor executant li quedarà reservada la seva acció per perseguir en el mateix judici altres béns del deutor i per ventilar en el judici corresponent el dret que cregués assistir-li quant als béns respecte dels quals se suspengui el procediment. El que remati béns subjectes a prohibició de disposar inscrita en el Registre en els termes d'aquesta Llei els adquirirà amb subsistència de l'obligació de pagament garantida amb dita prohibició, de la qual respondrà solidàriament amb el primitiu deutor fins al seu venciment.

Article 16. Incompliment del deutor

1. El creditor podrà reclamar el compliment de les obligacions derivades dels contractes regulats per la present Llei mitjançant l'exercici de les accions que corresponguin en processos de declaració ordinaris, en el procés monitori o en el procés d'execució, d'acord amb la Llei d'Enjudiciament Civil. Únicament constituiran títol suficient per fonamentar l'acció executiva sobre el patrimoni del deutor els contractes de venda a terminis de béns mobles que constin en algun dels documents als quals es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

2. En cas d'incompliment d'un contracte inscrit en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles i formalitzat en el model oficial establert a l'efecte, el creditor podrà dirigir-se directa i exclusivament contra els béns adquirits a terminis, d'acord amb el procediment següent: a) El creditor, a través de fedatari públic competent per actuar al lloc on es trobin els béns, on hagi de realitzar-se el pagament o al lloc on es trobi el domicili del deutor, requerirà de pagament a aquest, expressant la quantitat total reclamada i la causa del venciment de l'obligació. S'advertirà el deutor que, en el supòsit de no atendre el pagament de l'obligació, es procedirà contra els béns adquirits a terminis en la forma establerta en el present article. Llevat de pacte en contrari, la suma líquida exigible en cas d'execució serà l'especificada en la certificació expedida pel creditor, sempre que s'acrediti, per fedatari públic, haver-se practicat aquella liquidació en la forma pactada per les parts en el contracte i que el saldo coincideix amb el que apareix en el compte obert al deutor. b) El deutor, dins dels tres dies hàbils següents a aquell en què sigui requerit, haurà de pagar la quantitat exigida o lliurar la possessió dels béns al creditor o a la persona que aquest hagués designat en el requeriment. c) Si el deutor no pagués, però voluntàriament fes lliurament dels béns adquirits a terminis, es procedirà a la seva alienació en pública subhasta, amb intervenció de Notari o Corredor de Comerç col·legiat, segons les seves respectives competències. En la subhasta se seguiran, en quant fossin d'aplicació, les regles establertes en l'article 1.872 del Codi Civil i disposicions complementàries, així com les normes reguladores de l'activitat professional de Notaris i Corredors de Comerç. En la primera subhasta servirà com a tipus el valor fixat a tal efecte per les parts en el contracte. No obstant el que disposen els paràgrafs anteriors, el creditor podrà optar per l'adjudicació dels béns per al pagament del deute sense necessitat d'acudir a la pública subhasta. En tal cas, serà d'aplicació el que disposa la lletra e) d'aquest apartat. d) Quan el deutor no pagués la quantitat exigida ni lliurés els béns per a l'alienació en pública subhasta a la qual es refereix la lletra anterior, el creditor podrà reclamar del tribunal competent la tutela sumària del seu dret, mitjançant l'exercici de les accions previstes en els números 10è i 11è de l'apartat primer de l'article 250 de la Llei d'Enjudiciament Civil. e) L'adquisició pel creditor dels béns lliurats pel deutor no impedirà la reclamació entre les parts de les quantitats que corresponguin, si el valor del bé en el moment del seu lliurament pel deutor, d'acord amb les taules o índexs referencials de depreciació establerts en el contracte, fos inferior o superior al deute reclamat. En cas de no haver-se pactat un procediment per al càlcul de la depreciació del bé, el creditor haurà d'acreditar-la en el corresponent procés declaratiu. f) L'adquisició dels béns subhastats no impedirà la reclamació de les quantitats que corresponguin, si el valor del bé obtingut en la subhasta fos inferior o superior al deute reclamat.

3. Quan el bé venut amb pacte de reserva de domini o prohibició de disposar, inscrit en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles, es trobés en poder de persona diferent al comprador, es requerirà a aquesta, a través de fedatari públic, perquè, en un termini de tres dies hàbils, pagui l'import reclamat o desempari el bé. Si pagués, se subrogarà en el lloc del creditor satisfet contra el comprador. Si desemparés el bé, s'entendran amb ella totes les diligències del tràmit executori, es segueixi aquest davant de fedatari públic o per via judicial, lliurant-se-li el romanent que pogués resultar després de pagat l'actor. Si el posseïdor del bé s'oposa al pagament o al desempar, es procedirà d'acord amb el que disposa la lletra d) i següents de l'apartat anterior.

4. Els requeriments i notificacions previstos en els apartats anteriors s'efectuaran al domicili que a aquest efecte hagi designat el comprador en el contracte inicial. Dit domicili podrà ser modificat posteriorment, sempre que se'n doni coneixement al venedor o creditor i es faci constar en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles.

5. El creditor, per al cobrament dels crèdits nascuts dels contractes atorgats en escriptura pública o en pòlissa intervinguda per Corredor de Comerç col·legiat, així com d'aquells contractes formalitzats en el model oficial establert a l'efecte i inscrits en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles, gaudirà de la preferència i prelació establerts en els articles 1.922.2 i 1.926.1 del Codi Civil. Quan els contractes reuneixin aquests mateixos requisits formals, i s'hagués inscrit la reserva de domini pactada, en els supòsits de fallida o concurs de creditors no s'inclouran en la massa els béns comprats a terminis mentre no estigui satisfet el crèdit garantit, sens perjudici de portar a aquella el sobrant del preu obtingut en la subhasta. En els supòsits de suspensió de pagaments el creditor tindrà la condició de singularment privilegiat, amb dret d'abstenció segons els articles 15 i 22 de la Llei de Suspensió de Pagaments.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Arrendament financer

1. Els contractes d'arrendament financer, regulats en la disposició addicional setena de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit, que es refereixin a béns mobles que reuneixin les característiques assenyalades en l'article 1, podran ser inscrits en el Registre establert en l'article 15 d'aquesta Llei.

2. L'arrendador financer podrà reclamar el compliment de les obligacions derivades dels contractes regulats per la present Llei mitjançant l'exercici de les accions que corresponguin en processos de declaració ordinaris, en el procés monitori o en el procés d'execució, d'acord amb la Llei d'Enjudiciament Civil. Únicament constituiran títol suficient per fonamentar l'acció executiva sobre el patrimoni del deutor els contractes d'arrendament financer que constin en algun dels documents als quals es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

3. En cas d'incompliment d'un contracte d'arrendament financer que consti en algun dels documents als quals es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'Enjudiciament Civil o que s'hagi inscrit en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles i formalitzat en el model oficial establert a l'efecte, l'arrendador podrà pretendre la recuperació del bé d'acord amb les regles següents: a) L'arrendador, a través de fedatari públic competent per actuar al lloc on es trobin els béns, on hagi de realitzar-se el pagament o al lloc on es trobi el domicili del deutor, requerirà de pagament a l'arrendatari financer, expressant la quantitat total reclamada i la causa del venciment de l'obligació. S'advertirà l'arrendatari que, en el supòsit de no atendre el pagament de l'obligació, es procedirà a la recuperació dels béns en la forma establerta en la present disposició. b) L'arrendatari, dins dels tres dies hàbils següents a aquell en què sigui requerit, haurà de pagar la quantitat exigida o lliurar la possessió dels béns a l'arrendador financer o a la persona que aquest hagués designat en el requeriment. c) Quan el deutor no pagués la quantitat exigida ni lliurés els béns a l'arrendador financer, aquest podrà reclamar del tribunal competent la immediata recuperació dels béns cedits en arrendament financer, mitjançant l'exercici de les accions previstes en el número 11è de l'apartat primer de l'article 250 de la Llei d'Enjudiciament Civil. d) El Jutge ordenarà el lliurament immediat del bé a l'arrendador financer al lloc indicat en el contracte. Tot això, sens perjudici del dret de les parts a plantejar altres pretensions relatives al contracte d'arrendament financer en el procés declaratiu que correspongui. La interposició de recurs contra la resolució judicial no suspendrà, en cap cas, la recuperació i lliurament del bé.

4. Els requeriments i notificacions, previstos en els apartats anteriors, s'efectuaran al domicili de l'arrendatari financer fixat en el contracte inicial. Dit domicili podrà ser modificat posteriorment sempre que se'n doni coneixement a l'arrendador i es faci constar en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles.

5. L'arrendador financer tindrà el dret d'abstenció del conveni de creditors, regulat en l'article 22 de la Llei de Suspensió de Pagaments, podent exercitar els drets reconeguts en la Llei de forma separada. En els supòsits de fallida o concurs de creditors, els béns cedits en arrendament financer no s'inclouran en la massa, i s'hauran de posar a disposició de l'arrendador financer, previ reconeixement judicial del seu dret. El que disposen els paràgrafs precedents s'entendrà, sens perjudici del dret de l'arrendador financer al cobrament de les quotes degudes en la data de la declaració de l'estat legal de suspensió de pagaments, fallida, concurs de creditors i quitança i espera de l'arrendament financer, en la forma prevista en la Llei per a dits supòsits.

6. Els contractes d'arrendament financer s'inscriuran en una secció especial del Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles.

7. El que preveuen els apartats 2, 3, 4 i 5 serà d'aplicació als contractes d'arrendament de béns mobles.

Disposició addicional segona. Anotació preventiva de demanda i embargament

Quan la provisió judicial ordeni la pràctica d'una anotació preventiva d'embargament o, si s'escau, de demanda de propietat, d'un bé moble no inscrit, el creditor o demandant podrà sol·licitar del Jutge, en el mateix procediment, que requereixi del deutor o demandat la inscripció prèvia i el dipòsit o segrest judicial del bé, sota advertiment que, en cas contrari, dita anotació obrirà foli en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles per assegurar l'execució de la resolució judicial. Dita anotació tindrà una vigència de quatre anys i, una vegada transcorregut dit termini, es cancel·larà d'ofici o a instàncies de qualsevol interessat, si no consta en el Registre la seva pròrroga. Les mateixes regles s'aplicaran als procediments administratius d'apremi, d'acord amb la seva pròpia naturalesa.

Disposició addicional tercera. Registre de Béns Mobles

El Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles s'integrarà en el futur Registre de Béns Mobles, a càrrec dels Registradors de la Propietat i Mercantils, d'acord amb el que disposi el seu Reglament.

Disposició addicional quarta. Secció d'obres i gravacions audiovisuals

Es crea una secció addicional en el Registre de Béns Mobles destinada a la inscripció, amb eficàcia enfront de tercers, de les obres i gravacions audiovisuals, els seus drets d'explotació i, si s'escau, de les anotacions de demanda, embargaments, càrregues, limitacions de disposar, hipoteques, i altres drets reals imposats sobre les mateixes, en la forma que es determini reglamentàriament.

Disposició transitòria única

Els contractes de venda a terminis de béns mobles, nascuts a l'empara de la Llei 50/1965, de 17 de juliol, es regiran per les seves disposicions. No obstant això, els contractes inscrits en el Registre, que hagin nascut sota el mandat de la Llei 50/1965, es regiran per la present Llei en tot allò que no s'oposi al que disposa aquella. Als efectes de l'aplicació a aquests contractes del procediment previst en l'article 16.2 d'aquesta Llei, servirà de tipus de la primera subhasta el preu de venda al comptat segons consti estipulat en els mateixos.

Disposició derogatòria única

1. Es deroga la Llei 50/1965, de 17 de juliol, sobre Venda a Terminis de Béns Mobles. 2. Es deroga la disposició final segona de la Llei 7/1995, de 23 de març, de Crèdit al Consum. 3. Es deroga el Decret 1193/1966, de 12 de maig, pel qual es dicten disposicions complementàries de la Llei 50/1965, sobre Venda a Terminis de Béns Mobles. 4. Queda en vigor l'Ordre de 15 de novembre de 1982, per la qual es va aprovar l'Ordenança per al Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles, en tot allò que no s'oposi a la present Llei. 5. Queden sense efecte quantes normes de rang igual o inferior s'oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposicions finals

Disposició final primera. Habilitació al Govern

El Govern, a proposta conjunta dels Ministres de Justícia i d'Economia i Hisenda, dictarà les disposicions necessàries per al desenvolupament i aplicació d'aquesta Llei.

Disposició final segona. Habilitació al Ministre de Justícia

El Ministre de Justícia dictarà les disposicions relatives a l'organització i funcionament del Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

La present Llei entrarà en vigor als seixanta dies de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat».

Font i provença

Títol original: Ley 28/1998, de 13 de julio, de Venta a Plazos de Bienes Muebles. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 036770606fea).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.