Text legal · Traducció no oficial

Llei 3/2020, d'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Identificador
Llei 3/2020
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 3/2020, d'11 de març, és una norma catalana que estableix accions de prevenció per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i accions de foment de l'aprofitament dels aliments al llarg de tota la cadena alimentària a Catalunya (producció, transformació, distribució i consum). Neix davant la constatació, recollida en un estudi de l'Agència de Residus de Catalunya, que a Catalunya es malbaraten anualment més de 260.000 tones d'aliments, amb costos econòmics, socials i ambientals. Per això, imposa deures concrets a empreses alimentàries, restauració i hostaleria, entitats d'iniciativa social i Administració pública, i reconeix alguns drets bàsics a les entitats socials i als consumidors, com el de poder-se emportar els aliments no consumits d'un restaurant.

Què regula aquesta norma

L'objecte de la llei (art. 1) és establir accions de prevenció per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i accions de foment per augmentar l'aprofitament i la valorització dels aliments al llarg de la cadena alimentària. S'aplica a les activitats dels agents de la cadena alimentària que operen a Catalunya, amb independència d'on tinguin el domicili social (art. 2-3). El capítol I fixa definicions clau (art. 4): aliment, residu alimentari, malbaratament alimentari, pèrdues alimentàries, espigolament, cadena alimentària i microempresa, entre d'altres. El capítol II (art. 5-10) detalla obligacions específiques per a empreses alimentàries, entitats d'iniciativa social, empreses de restauració i hostaleria i l'Administració pública, i reconeix drets a les entitats socials (art. 8) i als consumidors (art. 10). L'article 11 fixa una jerarquia de prioritats obligatòria per gestionar els excedents alimentaris. El capítol III (art. 12-13) regula el Pla estratègic de prevenció que ha d'elaborar el Govern i altres mesures de suport i foment. El capítol IV (art. 14-15) estableix un règim sancionador que classifica les infraccions en greus i lleus, remetent les sancions concretes a altres lleis sectorials (qualitat agroalimentària, salut pública, residus, Codi de consum de Catalunya, comerç i fires).

A qui afecta

Afecta, en concret, els agents de la cadena alimentària que operen al territori de Catalunya, amb independència d'on tinguin el domicili social (art. 3): les empreses alimentàries i les empreses del sector de la restauració i l'hostaleria, les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que distribueixen aliments, l'Administració pública i el sector públic, els consumidors i els espigoladors. Les microempreses (menys de deu treballadors) queden excloses d'algunes obligacions concretes, com disposar d'un pla de prevenció formal (art. 5.2).

Quan pot ser rellevant

Pot ser rellevant, per exemple, per a un petit restaurant o negoci d'hostaleria que ha de saber que ha de permetre als clients emportar-se els aliments no consumits sense cost addicional i informar-ho de forma visible; per a una empresa alimentària (que no sigui microempresa) que hagi d'elaborar un pla de prevenció i quantificar anualment el malbaratament; per a una entitat social que rep donacions d'aliments i vol conèixer la seva responsabilitat legal sobre l'estat dels productes; o per a un consumidor que vol entendre per què un local li permet o no endur-se les sobres d'un àpat.

Situacions habituals

  • Un client d'un restaurant vol emportar-se les sobres del plat i no sap si té dret a fer-ho ni si l'establiment li ho pot cobrar.
  • Un supermercat o una empresa alimentària (que no és microempresa) ha d'elaborar i aplicar un pla de prevenció del malbaratament alimentari.
  • Una entitat d'iniciativa social rep aliments donats per una cadena de distribució i vol saber quins drets i obligacions té sobre l'estat dels productes.
  • Un càtering escolar, un hospital o una residència geriàtrica vol saber si ha d'aplicar programes de reducció del malbaratament alimentari.
  • Algú vol recollir aliments que han quedat al camp després de la collita (espigolament) i necessita saber què preveu la llei sobre aquesta activitat.
  • Una petita empresa alimentària vol saber si, per ser microempresa, queda exempta d'algunes obligacions concretes de la llei.

Conceptes clau

Malbaratament alimentari
Els aliments destinats al consum humà, aptes o no per ser ingerits, que es retiren de la cadena de producció o subministrament i es descarten en qualsevol fase (producció primària, transformació, transport, distribució o consumidor final), amb l'excepció de les pèrdues de la producció primària (art. 4.d).
Pèrdues alimentàries
Les parts comestibles dels aliments que queden a la mateixa explotació agrària, ja sigui perquè es reincorporen al sòl o s'usen per fer compostatge in situ (art. 4.h).
Jerarquia de prioritats
L'ordre obligatori que han de seguir els agents de la cadena alimentària per gestionar els excedents: primer prevenció, després alimentació humana, alimentació animal, valorització material, valorització energètica i, en darrer terme, eliminació (art. 11).
Espigolament
La recol·lecció dels aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de collites no recollides, sempre amb l'autorització prèvia del titular de l'explotació (art. 4.g).
Microempresa
Empresa amb menys de deu persones treballadores i un volum de negoci o balanç general anual no superior a dos milions d'euros; queda exclosa d'algunes obligacions de la llei, com tenir un pla de prevenció (art. 4.o i art. 5.2).
Data de consum preferent vs. data de caducitat
La data de consum preferent és fins quan un aliment manté les seves propietats si s'emmagatzema bé; la data de caducitat és a partir de quan ingerir l'aliment pot suposar un perill immediat per a la salut (art. 4.j-k).
Dret a emportar-se els aliments no consumits
Als establiments de restauració, el consumidor pot emportar-se sense cost addicional els aliments que no hagi consumit i l'establiment ha d'informar-ho de forma clara i visible; aquest dret no aplica als aliments de serveis que el consumidor no ha contractat directament (art. 6.1.b i art. 10).
Pla estratègic de prevenció
Document que el Govern ha d'elaborar, amb la col·laboració del Consell Català de l'Alimentació, i actualitzar com a màxim cada cinc anys, amb dades sobre quantificació, causes, objectius i indicadors del malbaratament alimentari a Catalunya (art. 12).

Confusions habituals

  • El dret a emportar-se les sobres d'un restaurant no és absolut: la llei l'exclou quan els aliments provenen de serveis que el consumidor no ha contractat directament ell mateix, per exemple un càtering d'un esdeveniment (art. 10.2).
  • "Pèrdues alimentàries" i "malbaratament alimentari" no són sinònims en aquesta llei: les pèrdues es refereixen específicament a la part comestible que queda a la pròpia explotació agrària (per reincorporar-la al sòl o compostar-la), mentre que el malbaratament es refereix als aliments que es descarten al llarg de tota la cadena, des de la producció fins al consumidor final (art. 4.d i h).
  • Aquesta llei no crea un sistema de sancions propi i complet: remet les infraccions a règims sancionadors d'altres lleis sectorials (qualitat agroalimentària, salut pública, residus, Codi de consum, comerç i fires) segons el tipus d'incompliment (art. 15).
  • No totes les empreses tenen les mateixes obligacions: les microempreses (menys de deu treballadors) queden excloses d'obligacions com disposar d'un pla de prevenció formal o quantificar i informar anualment el malbaratament, mentre que la resta d'empreses alimentàries sí que hi estan sotmeses (art. 5.2).

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes sobre drets de les persones consumidores, contractes i reclamacions. plet.cat orienta sobre com exercir aquests drets pas a pas.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

El malbaratament alimentari és un problema que en els darrers anys ha adquirit molta rellevància tant en l'àmbit polític com en el social. S'ha incrementat la consciència social sobre el fet que cal lluitar contra les pèrdues i el malbaratament d'aliments que es generen al llarg de la cadena alimentària. Els models predominants de producció, transformació, distribució i consum d'aliments són incapaços de resoldre els problemes de seguretat i sobirania alimentàries de la població mundial. La dieta de gairebé nou-cents milions de persones és insuficient i pobra, mentre un terç del primer món pateix obesitat a causa d'una ingesta excessiva o inadequada. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), s'estima que un terç de tots els aliments produïts en l'àmbit mundial es perden o es malbaraten.

El sistema alimentari actual sovint no considera els aliments com a béns bàsics, sinó com a mercaderies en contextos de relacions desiguals entre els agents alimentaris que condueixen a una sobreproducció i a la ineficiència en l'assignació de recursos i la fixació de preus. En aquest context, les pràctiques comercials deslleials entre els diferents agents de la cadena alimentària s'han identificat com una de les principals causes de generació de pèrdues i malbaratament alimentaris. Però, en la mesura que aquestes pràctiques es manifesten en les relacions comercials d'aquests agents, són regulades per la Llei de l'Estat 12/2013, de 2 d'agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària. Aquesta norma regula amb caràcter bàsic el règim jurídic dels contractes alimentaris, prohibeix determinades pràctiques comercials que considera abusives i estableix un règim sancionador propi aplicable a les empreses que, mitjançant aquestes pràctiques, distorsionen el correcte funcionament de la cadena alimentària.

Les pèrdues i el malbaratament alimentaris debiliten l'economia, fan menys competitives les empreses, augmenten la despesa de la llar i obliguen l'Administració a destinar recursos per gestionar els residus alimentaris. A més, tenen com a efectes la reducció de les terres fèrtils disponibles, la pèrdua de la diversitat biològica, l'excés d'ús d'aigua potable i energia i l'increment de la generació de residus, i són una de les causes del canvi climàtic. Tot i això, en determinades condicions, les parts comestibles dels aliments que queden a la pròpia explotació, ja siguin reincorporades al sòl o utilitzades per fer compostatge in situ, poden contribuir al desenvolupament de sistemes productius respectuosos amb la conservació de la biodiversitat i el medi. També tenen efectes en l'àmbit social. La crisi econòmica ha impulsat moltes entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre a treballar per a la garantia alimentària de tota la població. Si bé pèrdues i malbaratament alimentaris i pobresa són àmbits diferenciats, aquestes entitats han representat un paper fonamental en la redistribució alimentària, amb nous models de major implicació de les persones beneficiàries i de propostes de reinserció sociolaboral basades en l'economia circular i l'eficiència en l'ús dels recursos.

Cada any a la Unió Europea es malbaraten uns vuitanta-vuit milions de tones d'aliments, i es preveu que aquesta xifra augmentarà exponencialment si no s'adopten mesures preventives. Els costos del malbaratament són de tipus econòmic i mediambiental i afecten els consumidors, els agents de la cadena alimentària i les entitats d'iniciativa social. A més, el cost mediambiental repercuteix en el conjunt de la societat, principalment mitjançant la creixent escassetat de recursos i els efectes sobre el canvi climàtic. L'objectiu principal és, per aquesta raó, la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris per evitar que la sobreproducció o els excedents d'aliments es converteixin en residus.

En un estudi publicat l'any 2012, l'Agència de Residus de Catalunya quantifica el malbaratament alimentari en la distribució minorista, la restauració i les llars, n'identifica les causes i planteja propostes d'actuació per reduir-lo. Les principals conclusions són que a Catalunya es malbaraten anualment més de 260.000 tones d'aliments, que corresponen al 7% del que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços i que equivalen a trenta-cinc quilos d'aliments per càpita. La major part del malbaratament (58%) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16%), la hostaleria (12%), el comerç minorista (9%), els càterings (4%) i els mercats municipals (1%). En l'àmbit domèstic, les principals causes que influeixen en el malbaratament alimentari són la manca de conscienciació sobre el que es llença, la poca planificació de les compres, la manca de coneixement sobre les tècniques d'emmagatzematge, la confusió sobre les dates de caducitat i de consum preferent, i els formats de les racions que poden adquirir-se als supermercats.

En l'àmbit europeu no existeix una normativa harmonitzada en aquesta matèria: tot i que hi ha hagut nombrosos intents per legislar-la, solament s'ha aconseguit l'establiment d'algunes mesures en política agrícola comuna, com ara la supressió de les subvencions a l'exportació, que probablement ha ajudat a prevenir una sobreproducció, o el programa de consum de fruita i llet impulsat a les escoles per fomentar bons hàbits alimentaris entre els nens i joves, que pot anar acompanyat de mesures educatives que fomentin la prevenció del malbaratament alimentari. Ara bé, sí que existeix un document que pot actuar com a marc orientador en la matèria, la Resolució de 19 de gener de 2012 del Parlament Europeu sobre com evitar el malbaratament d'aliments: estratègies per millorar l'eficiència de la cadena alimentària a la Unió Europea, que indica que la lluita contra el malbaratament alimentari ha de convertir-se en una prioritat en l'àmbit europeu. De fet, dins el paquet d'economia circular, la recent Directiva 2018/851/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus, obliga els estats membres a elaborar programes de prevenció de residus alimentaris i a aplicar mesures per reduir la generació de residus alimentaris, dins el compromís de la Unió Europea i els seus països membres de complir l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12.3, de reduir a la meitat els residus d'aliments per càpita mundial en la venda al detall i en l'àmbit del consum, així com reduir les pèrdues d'aliments en les cadenes de producció i distribució, incloses les pèrdues després de la collita.

La present llei no pot incloure mesures en l'àmbit de la política agrícola comuna, la política pesquera o la de seguretat alimentària, ja que queden fora de l'abast de les competències de la Generalitat. No obstant això, pretén conscienciar sobre el problema del malbaratament alimentari i habilitar algunes eines que possibilitin la seva prevenció, amb l'aplicació de la jerarquia de prioritats que inspira la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus, i promoure mesures que incentivïn la reducció del malbaratament com, per exemple, l'establiment d'acords entre empreses distribuïdores i entitats d'iniciativa social.

Les definicions de la Llei respecten els conceptes aplicables de conformitat amb la Directiva 98/83/CE del Consell, de 3 de novembre de 1998, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà; la Directiva 2008/98/CE sobre els residus ja esmentada, modificada per la Directiva 2018/851, de 30 de maig; el Reglament 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s'estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària; el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor; la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, i el Reglament 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajuts compatibles amb el mercat interior.

Així mateix, s'estableixen les obligacions dels diferents agents que intervenen en la cadena alimentària per complir els objectius fixats per la Llei amb una voluntat clarament preventiva que pretén, des de l'administració competent, promoure i divulgar, de forma preferent, bones pràctiques i accions de sensibilització i l'elaboració d'estudis per conèixer la quantificació, les causes, el procés, el lloc i el moment en què es produeixen les pèrdues i el malbaratament alimentaris. També és voluntat de l'Administració treballar en el disseny d'indicadors d'avaluació; elaborar i difondre guies de bones pràctiques per reduir les pèrdues i el malbaratament d'aliments dels agents de la cadena alimentària; desenvolupar campanyes d'informació adreçades a consumidors i restauració; promoure acords de compliment voluntari; desenvolupar la col·laboració amb els bancs d'aliments i altres entitats d'iniciativa social; fomentar els canals curts de comercialització, i fomentar les auditories sectorials o d'empreses i el disseny i desenvolupament de nous projectes que permetin millorar l'eficiència en l'aprofitament d'aliments.

La present llei consta de quinze articles, estructurats en quatre capítols. El capítol I, «Disposicions generals», incorpora l'objecte de la Llei, el seu àmbit d'aplicació i les definicions dels conceptes. El capítol II, «Obligacions dels agents de la cadena alimentària», estableix les obligacions de les empreses de la cadena alimentària, de les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre, de les empreses del sector de la restauració i la hostaleria i de la pròpia Administració pública i el sector públic. El capítol III, «Prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris», estableix mesures de suport i foment del Govern per prevenir el malbaratament alimentari. El capítol IV és el règim sancionador. Per últim, la Llei es complementa amb dues disposicions addicionals i set disposicions finals.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L'objecte de la present llei és l'establiment d'accions de prevenció per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i d'accions de foment per augmentar l'aprofitament i la valorització dels aliments al llarg de la cadena alimentària.

Article 2. Àmbit d'aplicació objectiu

La present llei és aplicable a les activitats que realitzen els agents de la cadena alimentària.

Article 3. Àmbit d'aplicació subjectiu

1. La present llei és aplicable als agents de la cadena alimentària que realitzen la seva activitat al territori de Catalunya, amb independència del lloc on l'entitat tingui el seu domicili social.

2. Els agents als quals es refereix l'apartat 1 són els següents:

a) Les empreses alimentàries i les empreses del sector de la hostaleria o la restauració.

b) Les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que presten serveis de distribució d'aliments.

c) L'Administració pública.

d) Els consumidors.

e) Els espigoladors.

Article 4. Definicions

Als efectes de la present llei, s'entén per:

a) Aliment o producte alimentari: qualsevol substància o producte destinats a ser ingerits per els éssers humans o amb probabilitat raonable de ser-ho, hagin estat o no transformats totalment o parcialment, incloent-hi l'aigua i la resta de begudes i la goma de mastegar, i excloent-ne els pinsos, els animals vius, llevat que estiguin preparats per ser comercialitzats per al consum humà, les plantes abans de la collita, els medicaments, els cosmètics, el tabac i els productes del tabac, les substàncies estupefaents o psicotropes i els residus i contaminants.

b) Residu: qualsevol substància o objecte del qual el posseïdor es desprèn o té la intenció o l'obligació de desprendre's.

c) Residu alimentari: l'aliment que s'ha convertit en residu.

d) Malbaratament alimentari: els aliments destinats al consum humà, en un estat apte per ser ingerits o no, que es retiren de la cadena de producció o de subministrament per ser descartats en les fases de la producció primària, la transformació, la fabricació, el transport, l'emmagatzematge, la distribució i el consumidor final, amb l'excepció de les pèrdues de la producció primària.

e) Bioresidu: el residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentaris i de cuina procedents de llars, oficines, restaurants, majoristes, menjadors, serveis de restauració col·lectiva i establiments de consum al detall, i residus comparables procedents de plantes de transformació d'aliments.

f) Cadena alimentària: el conjunt d'activitats que realitzen els agents als quals és aplicable la present llei que intervenen en la producció, la transformació, la distribució i el consum d'aliments.

g) Espigolament: la recol·lecció dels aliments que han quedat al camp després de la collita principal o de les collites sembrades no recollides, prèvia autorització del titular de l'explotació.

h) Pèrdues alimentàries: les parts comestibles dels aliments que queden a la pròpia explotació, ja siguin reincorporades al sòl o utilitzades per fer compostatge in situ.

i) Empresa alimentària: l'empresa pública o privada que, amb o sense ànim de lucre, realitza una activitat relacionada amb qualsevol de les etapes de la producció, la transformació i la distribució d'aliments.

j) Data de consum preferent: la data fins a la qual un aliment conserva les seves propietats específiques si s'emmagatzema correctament.

k) Data de caducitat: la data a partir de la qual la ingesta d'un aliment pot suposar un perill immediat per a la salut humana, utilitzada en el cas d'aliments microbiològicament molt peribles, d'acord amb la normativa de seguretat alimentària.

l) Prevenció: les mesures adoptades orientades a evitar que un aliment es converteixi en residu, a reduir la quantitat de residus mitjançant la reutilització dels aliments, i a reduir l'impacte de la generació de residus sobre el medi ambient i la salut humana.

m) Entitats d'iniciativa social: les fundacions, associacions, cooperatives, organitzacions de voluntariat i les altres entitats i institucions sense ànim de lucre que realitzen activitats de serveis socials.

n) Petites empreses: les empreses que ocupen menys de cinquanta persones i tenen un volum de negocis anual o un balanç general anual no superior a deu milions d'euros.

o) Microempreses: les empreses que ocupen menys de deu persones i tenen un volum de negocis anual o un balanç general anual no superior a dos milions d'euros.

p) Cooperatives: les societats que agrupen persones físiques o jurídiques amb interessos econòmics comuns, que es doten d'una estructura i un control democràtics amb unes condicions particulars d'adhesió, retirada i exclusió dels socis i que realitzen una distribució equitativa dels beneficis de l'exercici.

q) Consumidor: la persona física que, en el marc de la cadena alimentària, en una prestació de serveis o en el subministrament de béns actua com a destinatari final amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresa, ofici o professió.

Capítol II. Obligacions dels agents de la cadena alimentària

Article 5. Obligacions de les empreses de la cadena alimentària, les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments

1. Les empreses alimentàries i les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments tenen les obligacions següents:

a) Disposar d'un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i aplicar-lo, en els termes que s'estableixin per reglament.

b) Reduir, mesurar i informar anualment sobre la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, en els termes que s'estableixin per reglament.

c) Comptabilitzar els productes alimentaris que es destinin a la distribució gratuïta o a l'alimentació animal.

d) Adoptar les mesures oportunes per aplicar a les pèrdues i el malbaratament alimentaris la jerarquia de prioritats de l'article 11, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

e) Evitar actuacions orientades a deixar els aliments en condicions no aptes per al seu consum o valorització.

2. Les microempreses queden excloses de les obligacions a les quals es refereixen les lletres a, b i c de l'apartat 1.

3. Les empreses de la cadena alimentària, les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments, per complir les obligacions a les quals es refereix l'apartat 1, poden elaborar un pla propi o poden acollir-se a plans col·lectius de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris elaborats en relació amb les diferents etapes de la cadena alimentària, en els termes que s'estableixin per reglament. L'Administració pública, d'acord amb el que estableix l'article 7.h, els ha de facilitar guies per elaborar aquests plans.

4. Les empreses alimentàries i les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments, a més de complir les obligacions a les quals es refereix l'apartat 1, han de vetllar per:

a) Capacitar els treballadors perquè actuïn de forma activa en la reducció del malbaratament alimentari i implicar-los en aquesta acció.

b) Aplicar mesures per incentivar la venda de productes amb la data de consum preferent o de caducitat propera, d'acord amb la jerarquia de prioritats establerta per l'article 11.

c) Promoure la prevenció de residus mitjançant accions per reduir el malbaratament alimentari i informar el consumidor sobre els hàbits de consum més responsables.

d) Fomentar les línies de venda de productes amb imperfeccions o desperfectes.

e) Promoure el consum dels productes de temporada, els de proximitat, els ecològics i els ambientalment sostenibles.

f) Incorporar o millorar la informació sobre l'aprofitament dels aliments i dels bioresidus.

g) Millorar la segregació de la fracció orgànica.

h) Fomentar la venda d'aliments a granel.

Article 6. Obligacions de les empreses del sector de la restauració i la hostaleria

1. Les empreses del sector de la restauració i la hostaleria, a més de les obligacions a les quals es refereix l'article 5, tenen les obligacions específiques següents:

a) Promoure el consum de productes de temporada i de proximitat.

b) Facilitar al consumidor que pugui emportar-se, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit, i informar d'aquesta possibilitat de forma clara i visible al propi establiment, preferentment a la carta o el menú.

c) Utilitzar envasos, per al trasllat dels aliments no consumits, que siguin aptes per a l'ús alimentari, reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables, i admetre que el consumidor porti el seu propi envàs.

2. Les empreses o entitats gestores de càterings o menjadors escolars, en col·laboració amb els centres educatius, han d'establir programes d'educació en la reducció del malbaratament alimentari.

3. S'han d'establir programes de reducció del malbaratament alimentari als hospitals i les residències geriàtriques que ofereixen càtering o servei de menjador, que compleixin la jerarquia de prioritats de l'article 11, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

Article 7. Obligacions de l'Administració pública

L'Administració pública i la resta d'entitats del sector públic tenen les obligacions següents:

a) Incorporar, en els contractes públics i els convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d'aliments, clàusules per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

b) Crear un sistema d'informació per recollir i analitzar les dades resultants de les obligacions a les quals es refereix l'article 5.1.b i c, en els termes que s'estableixin per reglament.

c) Facilitar la creació d'espais i de sistemes per a la distribució dels excedents alimentaris.

d) Dotar de recursos econòmics els projectes que incloguin la reducció del malbaratament alimentari i que generin l'ocupació de col·lectius desfavorits.

e) Elaborar un directori de referència amb la informació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris de les empreses i entitats, desglossada per territoris, que faciliti als agents de la cadena alimentària la destinació dels aliments a diferents usos d'acord amb la jerarquia de prioritats establerta per l'article 11.

f) Vetllar perquè la publicitat institucional, especialment la que va adreçada als menors, fomenti el consum responsable d'aliments.

g) Elaborar el Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que s'ha de desenvolupar per reglament.

h) Facilitar guies per a l'elaboració dels plans propis o col·lectius de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

i) Incloure en els programes d'alimentació a les escoles mesures educatives per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

j) Exercir el control i la inspecció de les activitats objecte de la present llei.

Article 8. Drets de les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments

Les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments tenen els drets següents:

a) Rebre aliments procedents de la donació i l'espigolament per poder dur a terme la seva tasca d'atenció als col·lectius més desfavorits i els seus projectes socials de caràcter inclusiu.

b) Rebre assessorament i informació de les administracions públiques, organitzacions del tercer sector social o empreses privades del sector alimentari.

c) Rebre suport econòmic de les administracions públiques, en tant que vetllen pel dret a una alimentació saludable i generen ocupació, per comprar aliments bàsics atenent preferentment a criteris de qualitat i d'impacte social dels productes, i no tant a criteris econòmics.

Article 9. Obligacions de les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments

1. A les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments que són objecte de la present llei els és aplicable la normativa en matèria de salut, qualitat, higiene i seguretat alimentàries.

2. A més de les establertes per l'article 5, les entitats d'iniciativa social tenen les obligacions específiques següents:

a) Mantenir unes correctes pràctiques d'higiene en la conservació i la manipulació dels aliments que tenen a la seva disposició.

b) Mantenir els locals i els equipaments en bon estat de neteja i manteniment.

c) Disposar dels elements i les infraestructures necessaris per conservar, manipular i distribuir els aliments en condicions òptimes, especialment els productes frescos.

d) Promoure projectes que creïn ocupació i inserció sociolaboral, treballant des d'una perspectiva de solidaritat i cohesió social.

3. Les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució o a la comercialització d'aliments en el marc de projectes socials de caràcter inclusiu no tenen responsabilitat civil, penal ni administrativa sobre els possibles defectes de naturalesa, aspecte, durada o envasat dels aliments, llevat que aquests defectes siguin derivats d'actes negligents o de conductes intencionades per causar-los.

Article 10. Drets dels consumidors

1. Els consumidors tenen els drets següents:

a) Rebre informació per part de l'Administració pública i de les empreses alimentàries sobre programes de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

b) Obtenir informació veraç i suficient sobre l'estat dels aliments que reben com a donació.

c) Accedir a les dades del sistema d'informació al qual es refereix l'article 7.b.

d) Emportar-se dels establiments de restauració els aliments que no hagin consumit.

2. Queden exclosos de la facultat establerta per la lletra d de l'apartat 1 els aliments servits procedents dels serveis que no hagin estat contractats directament pel consumidor.

Article 11. Jerarquia de prioritats dels agents

Els agents de la cadena alimentària han d'adaptar les seves actuacions a la jerarquia de prioritats següent:

a) Prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

b) Utilització per a l'alimentació humana.

c) Utilització per a l'alimentació animal.

d) Valorització material mitjançant la recuperació d'elements i substàncies contingudes en els residus alimentaris per a usos industrials.

e) Valorització material mitjançant l'obtenció de compost de qualitat.

f) Valorització energètica mitjançant l'obtenció de biogàs.

g) Altres tipus de valorització energètica.

h) Eliminació.

Capítol III. Prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

Article 12. Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

1. El Govern, amb la col·laboració del Consell Català de l'Alimentació, ha d'elaborar el Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que s'ha d'actualitzar amb una periodicitat màxima de cinc anys.

2. El Govern ha d'aplicar el Pla estratègic de prevenció amb la col·laboració i la cooperació dels agents que són objecte de la present llei.

3. El Pla estratègic de prevenció ha d'incorporar les dades següents, que han de ser publicades anualment pel Govern:

a) La planificació general de les accions que s'han de realitzar per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

b) La quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris en les diferents etapes de la cadena alimentària.

c) L'anàlisi de les causes de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

d) La concreció d'objectius.

e) Les actuacions de suport i de foment.

f) Els indicadors d'avaluació.

g) Els responsables d'aplicar els objectius.

4. El Pla estratègic de prevenció ha d'estar dotat amb recursos econòmics suficients per assumir el seu desenvolupament.

5. El Govern ha d'avaluar el Pla estratègic de prevenció amb una periodicitat biennal, valorar l'execució de les seves polítiques i línies estratègiques i informar el Consell Català de l'Alimentació i el Parlament de Catalunya.

6. El Pla estratègic de prevenció, una vegada aprovat pel Govern, ha de ser tramès al Parlament per al seu pronunciament al respecte.

Article 13. Mesures de suport i foment per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

1. L'Administració pública i les empreses alimentàries, per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris, han de dur a terme les accions següents:

a) Fomentar el coneixement de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

b) Fomentar campanyes informatives i de sensibilització per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris i l'impacte en la sostenibilitat econòmica, social i ambiental que comporten, i conscienciar sobre la necessitat d'afavorir un consum responsable.

c) Fomentar que les dates de consum preferent es fixin de forma responsable.

d) Incentivar l'aprofitament d'aliments amb la data de consum preferent superada.

e) Fomentar bones pràctiques comercials, al llarg de la cadena alimentària, per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

f) Incentivar l'adopció d'acords o convenis de col·laboració entre els agents de la cadena alimentària i les entitats d'iniciativa social.

g) Impulsar projectes cívics, comunitaris, de participació ciutadana i de voluntariat que tinguin la finalitat de sensibilitzar i promocionar les pràctiques per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris, preferentment els projectes d'inserció sociolaboral o d'atenció a col·lectius vulnerables.

2. L'Administració pública, a més de les incloses en l'apartat 1, ha de dur a terme les accions següents:

a) Sensibilitzar, formar i capacitar tots els agents de la cadena alimentària sobre la necessitat de prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris, recuperar el valor dels aliments i promoure'n l'aprofitament, i especialment sobre la diferència entre la data de consum preferent i la data de caducitat.

b) Incloure, en els plans educatius, elements de conscienciació, informació i educació sobre les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

c) Promoure la investigació i la innovació per explorar noves vies de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i d'aprofitament dels aliments, incentivant la tasca de les universitats i dels instituts de recerca tecnològica alimentària.

d) Fomentar mesures de suport als artesans i als productors agraris i ramaders que siguin autònoms o microempreses.

e) Promocionar instruments econòmics i financers i incorporar la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i l'aprofitament dels aliments com a criteris a valorar en les accions de foment de les activitats empresarials, en el marc del desenvolupament de l'economia circular i la bioeconomia i la mitigació del canvi climàtic.

f) Incorporar la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris entre els requisits dels distintius de qualitat ambiental, els sistemes de gestió ambiental i altres instruments equivalents.

Capítol IV. Règim sancionador

Article 14. Infraccions

1. Les accions o omissions que contravinguin les obligacions establertes per la present llei tenen el caràcter d'infraccions administratives.

2. Les infraccions es classifiquen en greus i lleus.

3. Són infraccions greus:

a) Realitzar una activitat dins de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei sense disposar d'un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, o amb un pla que sigui defectuós, o no aplicar-lo.

b) No quantificar les pèrdues i el malbaratament alimentaris o no informar-los anualment.

c) No aplicar a les pèrdues i el malbaratament alimentaris la jerarquia de prioritats de l'article 11.

d) No evitar actuacions orientades a deixar els aliments en condicions no aptes per al seu consum o valorització.

4. Són infraccions lleus:

a) No permetre al consumidor emportar-se, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit.

b) No informar sobre la possibilitat d'emportar-se els aliments no consumits, de forma clara i visible, al propi establiment, preferentment a la carta o el menú.

c) No facilitar envasos per al trasllat dels aliments no consumits, o no permetre fer-ho en envasos portats pel propi consumidor.

d) No destinar els aliments que hagin superat la data de consum preferent als usos als quals es refereix l'article 11, per l'ordre de preferència establert per aquest article, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

e) Comprar productes alimentaris mitjançant pràctiques comercials que el reglament de desplegament de la present llei defineixi com a deslleials o que siguin contràries a les normes de la competència que induïn o fomentin el malbaratament alimentari al proveïdor.

Article 15. Sancions

1. Per l'incompliment de les obligacions recollides per l'article 9, s'imposen les sancions establertes per la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària, i per la Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de salut pública.

2. Per la comissió d'infraccions recollides per l'article 14.3, s'imposen les sancions establertes pel text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol.

3. Per la comissió d'infraccions recollides per l'article 14.4.a, b i c, s'imposen les sancions establertes per la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.

4. Per la comissió d'infraccions recollides per l'article 14.4.d i e, s'imposen les sancions establertes per la Llei 18/2017, d'1 d'agost, de comerç, serveis i fires.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Funcions del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, com a departament competent en matèria d'alimentació i regulador de la cadena alimentària, té funcions d'impulsar la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i l'aprofitament dels aliments al llarg de la cadena alimentària, i d'exercir el seu control i inspecció en l'àmbit de les seves competències.

Disposició addicional segona. Contingut del Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

El contingut del Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, al qual es refereix l'article 12.3, s'ha d'establir per reglament.

Disposicions finals

Disposició final primera. Modificació de la Llei 9/2004

S'afegeix una lletra, la q, a l'apartat 1 de l'article 3 de la Llei 9/2004, de 24 de desembre, de creació de l'Agència Catalana del Consum, amb el text següent: «q) Vetllar perquè es duguin a terme els mecanismes d'informació en relació amb l'aprofitament dels aliments i la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.»

Disposició final segona. Foment d'instruments econòmics

El Govern, des de l'entrada en vigor de la present llei, ha de promoure instruments econòmics per fomentar la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, prioritzant les línies d'ajuts financers que fomentin l'economia circular, la prevenció de residus, la cooperació i la innovació, la millora de la competitivitat de les indústries agroalimentàries, el foment de les inversions per mitigar el canvi climàtic, la promoció de la venda de proximitat i la transformació d'aliments per a fins socials.

Disposició final tercera. Aprovació del Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

El Govern ha d'aprovar el Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, al qual es refereix l'article 12, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició final quarta. Regulació de l'espigolament

1. El Govern, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la present llei, ha de regular l'espigolament com a activitat complementària i sense ànim de lucre per a la prevenció de les pèrdues alimentàries. 2. La regulació a la qual es refereix l'apartat 1 ha d'incloure, com a mínim, els aspectes següents: a) Els principis i l'objecte de la regulació de l'activitat de l'espigolament. b) Les condicions que han de complir les entitats i empreses d'economia social i solidària i organitzacions sense ànim de lucre per realitzar l'activitat de l'espigolament. c) Els requisits del document pel qual els productors, els pagesos i les empreses donen el seu consentiment als espigoladors perquè realitzin l'activitat de l'espigolament a l'explotació agrària. d) Les condicions en les quals s'ha de realitzar l'activitat de recol·lecció, condicionament o transformació del producte espigolat, perquè el producte final que es destini a les persones en situació d'exclusió social compleixi totes les disposicions de la normativa de salut, higiene, seguretat i qualitat alimentàries. e) La promoció de la inserció laboral dels col·lectius desfavorits mitjançant plans d'ocupació que complementin la tasca de l'espigolament. f) La concreció de la normativa sectorial en matèria de salut, higiene i seguretat alimentàries aplicable a l'activitat de l'espigolament.

Disposició final cinquena. Desplegament de la Llei

El Govern, en el termini d'un any a comptar des de l'entrada en vigor de la present llei, ha d'aprovar el seu reglament de desplegament.

Disposició final sisena. Disposicions amb augment de crèdits o disminució d'ingressos

Els preceptes que eventualment comportin despeses a càrrec dels pressupostos de la Generalitat produeixen efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor de la present llei.

Disposició final setena. Entrada en vigor

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Font i provença

Títol original: Ley 3/2020, de 11 de marzo, de prevención de las pérdidas y el despilfarro alimentarios. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 4fa8d58d4dd6).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.