Text legal · Traducció no oficial

Llei 34/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Text oficial Text consolidat (BOE)
Identificador
Ley 34/1988
Àmbit
Estatal
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 34/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat és la llei estatal bàsica que estableix el marc general de la publicitat a Espanya. Defineix què s'entén per publicitat (art. 2) i determina quins tipus de publicitat es consideren il·lícits (art. 3): la que atempta contra la dignitat de la persona o vulnera drets constitucionals, la dirigida a menors que explota la seva inexperiència, la publicitat subliminal (art. 4), la que infringeix normes sectorials i la publicitat enganyosa, deslleial i agressiva. El text regula també la publicitat de determinats béns i serveis amb règims especials —productes sanitaris, jocs de sort, medicaments i begudes alcohòliques— (art. 5), la publicitat comparativa (art. 6 bis) i tota la contractació publicitària: els contractes de publicitat, de difusió, de creació i de patrocini, amb les definicions d'anunciant, agència i mitjà de difusió (art. 7 a 22). Segons la metadada oficial, la norma consta com a vigent, però el propi text incorpora anotacions que indiquen que el títol IV de caràcter processal (art. 25 a 33) va ser derogat per la Llei 29/2009 i per la Llei 1/2000, i que les accions davant la publicitat il·lícita es remeten avui a la Llei de Competència Deslleial.

Què regula aquesta norma

La llei ordena la matèria publicitària en quatre títols. El títol I fixa les disposicions generals i defineix la publicitat com tota forma de comunicació feta en l'exercici d'una activitat comercial, industrial, artesanal o professional per promoure la contractació de béns, serveis, drets o obligacions, i els destinataris com les persones a qui arriba el missatge (art. 1-2). El títol II tipifica la publicitat il·lícita (art. 3): la que vulnera la dignitat i drets constitucionals —incloent-hi anuncis vexatoris cap a les dones o que fomenten estereotips sexistes, racistes o discriminatoris—, la que s'adreça a menors explotant-ne la credulitat, la subliminal (definida a l'art. 4), la que infringeix normativa sectorial i la publicitat enganyosa, deslleial i agressiva, que tenen la consideració d'actes de competència deslleial. L'article 5 sotmet a règims especials o a autorització administrativa prèvia la publicitat de productes sanitaris, de jocs de sort, envit o atzar, d'estupefaents i medicaments, i estableix limitacions a la comunicació comercial de begudes alcohòliques. L'article 6 remet les accions davant la publicitat il·lícita a la Llei 3/1991 de Competència Deslleial i regula la legitimació especial en casos d'ús vexatori de la imatge de la dona. L'article 6 bis fixa els requisits de la publicitat comparativa lícita. El títol III regula la contractació publicitària (art. 7-22): defineix anunciant, agència de publicitat i mitjans de difusió (art. 8), obliga a distingir la informació de la publicitat (art. 9), declara nul·les les clàusules d'exoneració de responsabilitat davant tercers (art. 11) o les que garanteixen resultats econòmics (art. 12), i regula els contractes de publicitat (art. 13-16), de difusió (art. 17-19), de creació publicitària (art. 20-21) i de patrocini (art. 22). El títol IV, de contingut processal, apareix al text com a derogat.

A qui afecta

Segons el text i el seu àmbit (scopeCa), la llei afecta els anunciants —les persones físiques o jurídiques en l'interès de les quals es fa la publicitat—, les agències de publicitat, els mitjans de difusió i els destinataris dels missatges publicitaris, és a dir, el públic i les persones consumidores a qui arriben els anuncis (art. 2 i 8). En ser una norma estatal, s'aplica a tot el territori de l'Estat, també a Catalunya.

Quan pot ser rellevant

El text és rellevant quan cal entendre quins anuncis la llei considera il·lícits (per enganyosos, subliminals, discriminatoris o dirigits a menors), quan una empresa o professional contracta serveis publicitaris i vol conèixer les figures contractuals bàsiques, o quan es vol saber que la publicitat de begudes alcohòliques, jocs d'atzar, medicaments o productes sanitaris està sotmesa a regles especials (art. 5). També importa per situar l'origen del règim de publicitat enganyosa, que avui es tramita per la via de la Llei de Competència Deslleial.

Situacions habituals

  • Has vist un anunci que et sembla enganyós o vexatori i vols entendre què considera la llei publicitat il·lícita (art. 3).
  • Ets una petita empresa o professional que contracta una agència de publicitat i vols conèixer els tipus de contracte publicitari i qui respon de què (art. 8, 11, 13-22).
  • Vols saber quins requisits ha de complir la publicitat comparativa que al·ludeix a un competidor perquè sigui lícita (art. 6 bis).
  • Has vist publicitat de begudes alcohòliques, jocs d'atzar, medicaments o productes sanitaris i vols saber que està subjecta a limitacions i règims especials (art. 5).
  • Vols entendre la diferència entre publicitat subliminal, enganyosa, deslleial i agressiva tal com les enumera la llei (art. 3 i 4).
  • Et preguntes qui està legitimat per actuar davant anuncis que fan servir la imatge de la dona de manera vexatòria (art. 6.2).

Conceptes clau

Publicitat
Tota forma de comunicació feta per una persona física o jurídica en l'exercici d'una activitat comercial, industrial, artesanal o professional per promoure, directament o indirecta, la contractació de béns, serveis, drets o obligacions (art. 2).
Publicitat il·lícita
Categoria de l'art. 3 que inclou la publicitat contrària a la dignitat o als drets constitucionals, la dirigida a menors que n'explota la credulitat, la subliminal, la que infringeix normes sectorials i la enganyosa, deslleial o agressiva.
Publicitat subliminal
La que, mitjançant tècniques d'estímuls d'intensitat fronterera amb els llindars dels sentits o anàlogues, pot actuar sobre el destinatari sense ser conscientment percebuda (art. 4).
Publicitat comparativa
La que al·ludeix explícitament o implícita a un competidor o als seus béns o serveis; només és lícita si compleix requisits d'objectivitat, pertinència i verificabilitat que fixa l'art. 6 bis.
Anunciant, agència de publicitat i mitjà de difusió
Els tres subjectes de l'activitat publicitària que defineix l'art. 8: l'anunciant és qui té interès en la publicitat, l'agència qui la crea o executa per compte seu, i el mitjà qui la difon a través dels seus suports.
Contracte de publicitat
Contracte pel qual un anunciant encarrega a una agència, a canvi d'una contraprestació, l'execució de publicitat i la seva creació, preparació o programació (art. 13); la llei en distingeix altres: difusió (art. 17), creació (art. 20) i patrocini (art. 22).
Destinataris
Les persones a qui s'adreça el missatge publicitari o a qui aquest arriba (art. 2), concepte que la llei fa servir per delimitar la protecció davant la publicitat il·lícita.

Confusions habituals

  • No tot el règim de la publicitat enganyosa és en aquesta llei: l'art. 3.e) i l'art. 6 remeten la qualificació i les accions a la Llei 3/1991 de Competència Deslleial, de manera que aquest text s'ha de llegir conjuntament amb aquella norma.
  • El títol IV, que regulava els procediments d'acció de cessació i rectificació (art. 25 a 33), apareix al text com a derogat per la Llei 29/2009 i, per a alguns articles, per la Llei 1/2000; no és, doncs, la font per conèixer el procediment vigent.
  • És una llei estatal aplicable a tot Espanya, no una norma catalana; ara bé, a Catalunya la protecció de les persones consumidores davant infraccions publicitàries s'articula a través de l'Agència Catalana del Consum.
  • El fet que la metadada oficial indiqui que la norma és vigent no vol dir que tot l'articulat original continuï en la redacció inicial: el text ha estat modificat i renumerat diverses vegades (per exemple, els art. 23 i 24 consten com a renumerats per la Llei 29/2009).
  • Aquesta és una traducció catalana no oficial amb finalitat informativa i d'orientació; no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial consolidat, que cal consultar a les fonts oficials per verificar la redacció vigent.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes sobre drets de les persones consumidores, contractes i reclamacions. plet.cat orienta sobre com exercir aquests drets pas a pas.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

L'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees implica, entre d'altres, el compromís d'actualitzar la legislació espanyola en les matèries en les quals ha de ser harmonitzada amb la comunitària.

El Consell de les Comunitats Europees va aprovar, amb data 10 de setembre de 1984, una directiva relativa a la harmonització de les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives dels països membres en el que afecta la publicitat enganyosa.

La legislació general sobre la matèria la constitueix a Espanya la Llei 61/1964, d'11 de juny, per la qual s'aprova l'Estatut de la Publicitat, norma el contingut normativa de la qual ha caigut en gran part en desús, per mancar de la flexibilitat necessària per adaptar-se a un camp com el de la publicitat, especialment dinàmic, i per respondre a pressupostos polítics i administratius allunyats dels de la Constitució.

Les circumstàncies precedents aconsellen l'aprovació d'una nova llei general sobre la matèria, que substitueixi en la seva totalitat l'anterior Estatut i estableixi el canal adequat per a la formació de jurisprudència en la seva aplicació pels jutges i tribunals.

En tal sentit, l'Estat té competència per regular aquesta matèria d'acord amb el que estableix l'article 149, 1, 1r, 6è i 8è de la Constitució.

La publicitat, per la seva pròpia índole, és una activitat que travessa les fronteres. La Llei no solament ha seguit les directrius comunitàries en la matèria, sinó que ha procurat també inspirar-se en les diverses solucions vigents en l'espai jurídic intereuropeu.

El contingut de la Llei es distribueix en quatre títols. En els títols I i II s'estableixen les disposicions generals i les definicions o tipus de publicitat il·lícita. S'articulen així mateix les diferents modalitats d'intervenció administrativa en els casos de productes, béns, activitats o serveis susceptibles de generar riscos per a la vida o la seguretat de les persones.

En el Títol III, constituït per normes de dret privat, s'estableixen aquelles especialitats dels contractes publicitaris que ha semblat interessant destacar sobre el fons comú de la legislació civil i mercantil. Aquestes normes es caracteritzen per la seva sobrietat. S'han recollit, no obstant això, les principals figures de contractes i de subjectes de l'activitat publicitària que la pràctica del sector ha anat consagrant.

En el Títol IV s'estableixen les normes de caràcter processal que han de regir en matèria de sanció i repressió de la publicitat il·lícita, sense perjudici del control voluntari de la publicitat que a aquest efecte pugui existir, realitzat per organismes d'autodisciplina.

TÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

La publicitat es regirà per aquesta Llei, per la Llei de Competència Deslleial i per les normes especials que regulin determinades activitats publicitàries.

Article 2.

Als efectes d'aquesta Llei, s'entendrà per:

– Publicitat: Tota forma de comunicació realitzada per una persona física o jurídica, pública o privada, en l'exercici d'una activitat comercial, industrial, artesanal o professional, amb la finalitat de promoure de forma directa o indirecta la contractació de béns mobles o immobles, serveis, drets i obligacions.

– Destinataris: Les persones a les quals es dirigeixi el missatge publicitari o a les quals aquest arribi.

TÍTOL II. De la publicitat il·lícita i de les accions per fer-la cessar

Article 3. Publicitat il·lícita

És il·lícita:

a) La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts en la Constitució Espanyola, especialment els que es refereixen als seus articles 14, 18 i 20, apartat 4. S'entendrà que queden inclosos en la previsió anterior els anuncis que presentin les dones de forma vejatòria, bé utilitzant particular i directament el seu cos o parts del mateix com a mer objecte desvinculat del producte que es pretén promocionar, bé la seva imatge associada a comportaments estereotipats que vulnerin els fonaments del nostre ordenament, coadjuvant a generar les violències a les quals es refereixen la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual.

Així mateix, s'entendrà inclosa en la previsió anterior qualsevol forma de publicitat que coadjuvi a generar violència o discriminació en qualsevol de les seves manifestacions sobre les persones menors d'edat, o fomenti estereotips de caràcter sexista, racista, estètic o de caràcter homofòbic o transfòbic o per raons de discapacitat, així com la que promogui la prostitució.

Igualment, es considerarà inclosa en la previsió anterior la publicitat que promogui les pràctiques comercials per a la gestació per substitució.

b) La publicitat dirigida a menors que els inciti a la compra d'un bé o d'un servei, explotant la seva inexperiència o credulitat, o en la qual apareguin persuadint de la compra a pares o tutors. No es podrà, sense un motiu justificat, presentar els infants en situacions perilloses. No s'haurà d'induir a error sobre les característiques dels productes, ni sobre la seva seguretat, ni tampoc sobre la capacitat i aptituds necessàries en l'infant per utilitzar-los sense produir dany per a si mateix o a tercers.

c) La publicitat subliminal.

d) La que infringeixi el que disposa la normativa que regula la publicitat de determinats productes, béns, activitats o serveis.

e) La publicitat enganyosa, la publicitat deslleial i la publicitat agressiva, que tindran el caràcter d'actes de competència deslleial en els termes contemplats en la Llei de Competència Deslleial.

Article 4. Publicitat subliminal

Als efectes d'aquesta llei, serà publicitat subliminal la que, mitjançant tècniques de producció d'estímuls d'intensitats frontereres amb els llindars dels sentits o anàlogues, pugui actuar sobre el públic destinatari sense ser conscientment percebuda.

Article 5. Publicitat sobre determinats béns o serveis

1. La publicitat de materials o productes sanitaris i d'aquells altres sotmesos a reglamentacions tecnicosanitàries, així com la dels productes, béns, activitats i serveis susceptibles de generar riscos per a la salut o seguretat de les persones o del seu patrimoni, o que es tracti de publicitat sobre jocs de sort, envit o atzar, podrà ser regulada per les seves normes especials o sotmesa al règim d'autorització administrativa prèvia. Aquest règim podrà igualment establir-se quan la protecció dels valors i drets constitucionalment reconeguts ho requereixi.

2. Els reglaments que despleguin el que disposa el número precedent i aquells que en regular un producte o servei continguin normes sobre la seva publicitat especificaran:

a) La naturalesa i les característiques dels productes, béns, activitats i serveis la publicitat dels quals sigui objecte de regulació. Aquests reglaments establiran l'exigència que en la publicitat d'aquests productes s'hi recullin els riscos derivats, si escau, de la utilització normal dels mateixos.

b) La forma i condicions de difusió dels missatges publicitaris.

c) Els requisits d'autorització i, si escau, registre de la publicitat, quan hagi estat sotmesa al règim d'autorització administrativa prèvia.

En el procediment d'elaboració d'aquests reglaments serà preceptiva l'audiència de les organitzacions empresarials representatives del sector, de les associacions d'agències i d'anunciants i de les associacions de consumidors i usuaris, si escau, a través dels seus òrgans de representació institucional.

3. L'atorgament d'autoritzacions haurà de respectar els principis de lliure competència, de manera que no pugui produir-se perjudici d'altres competidors.

La denegació de sol·licituds d'autorització haurà de ser motivada.

Una vegada vençut el termini de contestació que les normes especials estableixin per als expedients d'autorització, s'entendrà atorgada la mateixa per silenci administratiu positiu.

4. Els productes estupefaents, psicotropis i medicaments, destinats al consum de persones i animals, solament podran ser objecte de publicitat en els casos, formes i condicions establerts en les normes especials que els regulin.

5. Es prohibeix la comunicació comercial audiovisual de begudes alcohòliques amb un nivell superior a vint graus, excepte quan sigui emesa entre la 1:00 i les 5:00 hores.

La comunicació comercial audiovisual de begudes alcohòliques amb un nivell igual o inferior a vint graus se sotmetrà als requisits establerts en la normativa de comunicació audiovisual.

Queda prohibida la publicitat de begudes alcohòliques amb graduació alcohòlica superior a vint graus en aquells llocs on estigui prohibida la seva venda o consum.

La forma, contingut i condicions de la publicitat de begudes alcohòliques seran limitats reglamentàriament en ordre a la protecció de la salut i seguretat de les persones, tenint en compte els subjectes destinataris, la no inducció directa o indirecta al seu consum indiscriminat i atenent als àmbits educatius, sanitaris i esportius.

Amb els mateixos fins que el paràgraf anterior, el Govern podrà, reglamentàriament, estendre les prohibicions previstes en aquest apartat per a begudes amb més de vint graus a begudes amb graduació alcohòlica inferior a vint graus.

6. L'incompliment de les normes especials que regulin la publicitat dels productes, béns, activitats i serveis als quals es refereixen els apartats anteriors tindrà consideració d'infracció als efectes previstos en la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i en la Llei General de Sanitat.

Article 6. Accions davant la publicitat il·lícita

1. Les accions davant la publicitat il·lícita seran les establertes amb caràcter general per a les accions derivades de la competència deslleial pel capítol IV de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial.

Si el contingut de la publicitat incompleix els requisits legalment exigits en aquesta o en qualsevol altra norma específica o sectorial, a l'acció de cessació prevista en aquesta Llei podrà acumular-se sempre que se sol·liciti la de nul·litat i anul·labilitat, la d'incompliment d'obligacions, la de resolució o rescissió contractual i la de restitució de quantitats que correspongués.

2. Addicionalment, davant la publicitat il·lícita per utilitzar de forma discriminatòria o vejatòria la imatge de la dona o per promoure les pràctiques comercials per a la gestació per substitució, estan legitimats per a l'exercici de les accions previstes en l'article 32.1, 1a a 4a de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial:

a) La Delegació del Govern per a la Violència de Gènere.

b) L'Instituto de la Mujer o el seu equivalent en l'àmbit autonòmic.

c) Les associacions legalment constituïdes que tinguin com a objectiu únic la defensa dels interessos de la dona i no incloguin com a associats persones jurídiques amb ànim de lucre.

d) El Ministerio Fiscal.

Article 6 bis.

1. Als efectes d'aquesta Llei, serà publicitat comparativa la que al·ludeixi explícita o implícitament a un competidor o als béns o serveis oferts per ell.

2. La comparació estarà permesa si compleix els requisits següents:

a) Els béns o serveis comparats hauran de tenir la mateixa finalitat o satisfer les mateixes necessitats.

b) La comparació es realitzarà de manera objectiva entre una o més característiques essencials, pertinents, verificables i representatives dels béns o serveis, entre les quals podrà incloure's el preu.

c) En el supòsit de productes emparats per una denominació d'origen o indicació geogràfica, denominació específica o especialitat tradicional garantida, la comparació solament podrà efectuar-se amb altres productes de la mateixa denominació.

d) No podran presentar-se béns o serveis com a imitacions o rèpliques d'altres als quals s'apliqui una marca o nom comercial protegit.

e) Si la comparació fa referència a una oferta especial s'indicarà la seva data d'inici, si no hagués començat encara, i la de la seva terminació.

f) No podrà treure's un avantatge indegut de la reputació d'una marca, nom comercial o un altre signe distintiu d'algun competidor, ni de les denominacions d'origen o indicacions geogràfiques, denominacions específiques o especialitats tradicionals garantides que emparinproductes competidors. Tampoc podrà treure's un avantatge indegut, si escau, del mètode de producció ecològica dels productes competidors.

3. En aquelles professions col·legiades en les quals, en virtut del que disposa l'article 8.1 de la present Llei, resulti d'aplicació una norma especial o un règim d'autorització administrativa prèvia en relació amb la seva activitat publicitària, la publicitat comparativa dels seus serveis professionals s'ajustarà al que es disposi en aquesta norma o règim.

Els requisits que d'acord amb aquesta Llei ha de reunir la publicitat comparativa per ser considerada lícita hauran de ser exigits, en tot cas, per la normativa especial a la qual es refereix el paràgraf anterior, la qual podrà establir a més altres limitacions o prohibicions de l'ús de comparacions en la publicitat.

4. L'incompliment dels requisits previstos en l'apartat 2 del present article i, en general, qualsevol publicitat deslleial que indueixi a error als consumidors, tindrà la consideració d'infracció als efectes previstos en la Llei 26/1984, de 19 de juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

TÍTOL III. De la contractació publicitària

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 7.

Els contractes publicitaris es regiran per les normes contingudes en el present Títol i, en el seu defecte, per les regles generals del Dret Comú. El que disposa el mateix serà d'aplicació a tots els contractes publicitaris, fins i tot quan versin sobre activitats publicitàries no compreses en l'article 2.

Article 8.

Als efectes d'aquesta Llei:

– És anunciant la persona natural o jurídica en l'interès de la qual es realitza la publicitat.

– Són agències de publicitat les persones naturals o jurídiques que es dediquin professionalment i de manera organitzada a crear, preparar, programar o executar publicitat per compte d'un anunciant.

Tindran la consideració de mitjans de publicitat les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, que, de manera habitual i organitzada, es dediquin a la difusió de publicitat a través dels suports o mitjans de comunicació social la titularitat dels quals ostentin.

Article 9.

Els mitjans de difusió deslindaran perceptiblement les afirmacions efectuades dins de la seva funció informativa de les que facin com a simples vehicles de publicitat. Els anunciants hauran així mateix de revelar inequívocament el caràcter publicitari dels seus anuncis.

Article 10.

L'anunciant té dret a controlar l'execució de la campanya de publicitat.

Per garantir aquest dret, les organitzacions sense fins lucratius constituïdes legalment en forma tripartida per anunciants, agències de publicitat i mitjans de difusió podran comprovar la difusió dels mitjans publicitaris i, en especial, les xifres de tirada i venda de publicacions periòdiques.

Aquesta comprovació es farà en règim voluntari.

Article 11.

En els contractes publicitaris no podran incloure's clàusules d'exoneració, imputació o limitació de la responsabilitat davant tercers en la qual puguin incórrer les parts com a conseqüència de la publicitat.

Article 12.

Es tindrà per no posada qualsevol clàusula per la qual, directa o indirectament, es garanteixi el rendiment econòmic o els resultats comercials de la publicitat, o es prevegi l'exigència de responsabilitat per aquesta causa.

CAPÍTOL II. Dels contractes publicitaris

Secció 1a. Contracte de publicitat

Article 13.

Contracte de publicitat és aquell pel qual un anunciant encarrega a una agència de publicitat, mitjançant una contraprestació, l'execució de publicitat i la creació, preparació o programació de la mateixa.

Quan l'agència realitzi creacions publicitàries, s'aplicaran també les normes del contracte de creació publicitària.

Article 14.

L'anunciant haurà d'abstenir-se d'utilitzar per a fins diferents dels pactats qualsevol idea, informació o material publicitari subministrat per l'agència. La mateixa obligació tindrà l'agència respecte de la informació o material publicitari que l'anunciant li hagi facilitat als efectes del contracte.

Article 15.

Si la publicitat no s'ajustés en els seus elements essencials als termes del contracte o a les instruccions expresses de l'anunciant, aquest podrà exigir una rebaixa de la contraprestació o la repetició total o parcial de la publicitat en els termes pactats, i la indemnització, en un cas i en l'altre, dels perjudicis que se li haguessin irrogat.

Article 16.

Si l'agència injustificadament no realitza la prestació compromesa o ho fa fora del termini establert, l'anunciant podrà resoldre el contracte i exigir la devolució del que ha pagat, així com la indemnització de danys i perjudicis.

Així mateix, si l'anunciant resolgués o incomplís injustificada i unilateralment el contracte amb l'agència sense que hi concorrin causes de força major o el complís solament de forma parcial o defectuosa, l'agència podrà exigir la indemnització per danys i perjudicis a la qual hi hagués lloc.

L'extinció del contracte no afectarà els drets de l'agència per la publicitat realitzada abans del compliment.

Secció 2a. Contracte de difusió publicitària

Article 17.

Contracte de difusió publicitària és aquell pel qual, a canvi d'una contraprestació fixada en tarifes preestablertes, un mitjà s'obliga en favor d'un anunciant o agència a permetre la utilització publicitària d'unitats d'espai o de temps disponibles i a desenvolupar l'activitat tècnica necessària per aconseguir el resultat publicitari.

Article 18.

Si el mitjà, per causes imputables al mateix, complís una ordre amb alteració, defecte o menyscabament d'alguns dels seus elements essencials, vindrà obligat a executar de nou la publicitat en els termes pactats. Si la repetició no fos possible, l'anunciant o l'agència podran exigir la reducció del preu i la indemnització dels perjudicis causats.

Article 19.

Excepte cas de força major, quan el mitjà no difongui la publicitat, l'anunciant o l'agència podran optar entre exigir una difusió posterior en les mateixes condicions pactades o denunciar el contracte amb devolució del que s'ha pagat per la publicitat no difosa. En tots dos casos, el mitjà haurà d'indemnitzar els danys i perjudicis ocasionats.

Si la falta de difusió fos imputable a l'anunciant o a l'agència, el responsable vindrà obligat a indemnitzar el mitjà i a satisfer-li íntegrament el preu, llevat que el mitjà hagi ocupat total o parcialment amb altra publicitat les unitats de temps o espai contractades.

Secció 3a. Contracte de creació publicitària

Article 20.

Contracte de creació publicitària és aquell pel qual, a canvi d'una contraprestació, una persona física o jurídica s'obliga en favor d'un anunciant o agència a idear i elaborar un projecte de campanya publicitària, una part de la mateixa o qualsevol altre element publicitari.

Article 21.

Les creacions publicitàries podran gaudir dels drets de propietat industrial o intel·lectual quan reuneixin els requisits exigits per les disposicions vigents.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, els drets d'explotació de les creacions publicitàries es presumiran, excepte pacte en contrari, cedits en exclusiva a l'anunciant o agència, en virtut del contracte de creació publicitària i per als fins previstos en el mateix.

Secció 4a. Contracte de patrocini

Article 22.

El contracte de patrocini publicitari és aquell pel qual el patrocinat, a canvi d'una ajuda econòmica per a la realització de la seva activitat esportiva, benèfica, cultural, científica o d'una altra índole, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador.

El contracte de patrocini publicitari es regirà per les normes del contracte de difusió publicitària en el que li sigui aplicable.

Article 23. Sense contingut

(Sense contingut — article renumerat com a art. 21 per la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

Article 24. Sense contingut

(Sense contingut — article renumerat com a art. 22 per la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

TÍTOL IV. De l'acció de cessació i rectificació i dels procediments (Derogat)

Article 25. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 1.a) de la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

Article 26. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 1.a) de la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

Article 27. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 1.a) de la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

Article 28. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 1.a) de la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

Article 29. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 1.a) de la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

Article 30. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 2.12 de la Llei 1/2000, de 7 de gener.)

Article 31. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 1.a) de la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

Article 32. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 1.a) de la Llei 29/2009, de 30 de desembre.)

Article 33. (Derogat)

(Derogat per la disposició derogatòria única 2.12 de la Llei 1/2000, de 7 de gener.)

Disposicions finals

Disposició Transitòria: Les normes que regulen la publicitat dels productes als quals es refereix l'article 8 conservaran la seva vigència fins que no es procedeixi a la seva modificació per adaptar-les al que disposa la present Llei.

Disposició Derogatòria: Queda derogada la Llei 61/1964, d'11 de juny, per la qual s'aprova l'Estatut de la Publicitat, i quantes disposicions s'oposin al que estableix la present Llei.

Font i provença

Títol original: Ley 34/1988, de 11 de noviembre, General de Publicidad. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 732a0bf4727d).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.