Textos legals de protecció de dades

Fitxes amb explicació de plet.cat

Aquestes normes tenen una explicació editorial en català planer (què regulen, a qui afecten i quan poden ser rellevants), a més del text traduït i l'enllaç a la font oficial.

• Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'Arxius i DocumentsLlei catalana

  La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'Arxius i Documents (avui coneguda com a Llei d'arxius i gestió de documents) estableix el marc legal català per gestionar, conservar i donar accés a la documentació generada o rebuda a Catalunya, tant pública com privada. Crea el Sistema d'Arxius de Catalunya —amb els seus arxius i òrgans de coordinació— i fixa els drets i deures dels titulars de documents davant l'Administració i els ciutadans. Va substituir la Llei 6/1985, d'Arxius, i s'ha anat adaptant per incorporar obligacions de transparència i de gestió documental més recents. És una norma sobretot organitzativa: regula com s'han de gestionar i conservar els documents, no un catàleg de drets individuals nou i independent.

• Llei 14/2010, de 5 de juliol, sobre les infraestructures i els serveis d'informació geogràfica a EspanyaLlei estatal

  La Llei 14/2010, de 5 de juliol, sobre les infraestructures i els serveis d'informació geogràfica a Espanya, transposa a l'ordenament espanyol una part de la Directiva europea 2007/2/CE (coneguda com a Inspire) i estableix el marc general per constituir, coordinar i integrar les infraestructures d'informació geogràfica en l'àmbit estatal. La informació geogràfica —mapes, dades del territori i capes cartogràfiques—, generada sobretot pel sector públic, es vol fer accessible, interoperable i reutilitzable a través de nodes de dades i de geoportals. La llei crea la Infraestructura d'Informació Geogràfica d'Espanya i el Sistema Cartogràfic Nacional, i renova el marc anterior de la Llei 7/1986 d'ordenació de la cartografia. També fixa obligacions per a les administracions que produeixen dades geogràfiques (metadades, normes tècniques d'interoperabilitat i posada en comú) i regula l'accés públic a aquests serveis i les seves limitacions. Segons la seva promulgació consta com a vigent; per a qualsevol ús formal cal consultar el text consolidat oficial, que recull el desplegament reglamentari i les possibles modificacions posteriors.

• Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon governLlei estatal

  La Llei 19/2013, de 9 de desembre, és la norma estatal que regula tres matèries relacionades: la transparència de l'activitat pública, el dret d'accés a la informació pública i les obligacions de bon govern dels responsables públics, amb les conseqüències derivades del seu incompliment (art. 1). D'una banda, imposa a les administracions i a moltes entitats públiques obligacions de "publicitat activa": publicar pel seu compte informació institucional, organitzativa, jurídica i econòmica sense esperar cap sol·licitud (art. 5 a 8). De l'altra, reconeix a totes les persones el dret d'accés a la informació pública, que es pot exercir sense necessitat de motivar la sol·licitud, amb uns límits taxats i un procediment amb terminis (art. 12 a 22). Crea el Portal de la Transparència de l'Administració General de l'Estat (art. 10) i el Consell de Transparència i Bon Govern com a organisme independent de control i garantia (art. 33 a 40). El títol II fixa els principis de bon govern i un règim d'infraccions i sancions aplicable als alts càrrecs (art. 25 a 32). Aquesta pàgina és una orientació general a partir d'una traducció catalana no oficial del text; té finalitat informativa i no substitueix l'assessorament jurídic.

• Llei 32/2010, d'1 d'octubre, de l'Autoritat Catalana de Protecció de DadesLlei catalana

  La Llei 32/2010 crea l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) com a institució de dret públic independent, amb personalitat jurídica pròpia i plena autonomia orgànica i funcional, encarregada de garantir els drets de protecció de dades personals en l'àmbit de les competències de la Generalitat. Substitueix l'antiga Agència Catalana de Protecció de Dades, creada per la Llei 5/2002 (ara derogada), com a resposta a l'Estatut d'autonomia de 2006, que va reforçar la independència d'aquesta autoritat de control i la designació parlamentària del seu director o directora. La llei no crea drets nous de protecció de dades: organitza qui vetlla per aquests drets a Catalunya, com s'escullen els seus responsables i quins procediments segueix (registre, tutela de drets, inspecció i règim sancionador).

• Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públicLlei estatal

  La Llei 37/2007, de 16 de novembre, estableix el marc jurídic bàsic estatal per a la reutilització dels documents que elaboren o custodien els subjectes del sector públic —administracions, organismes i determinades societats mercantils públiques—, amb finalitats comercials o no comercials. Segons el seu preàmbul, la llei incorpora a l'ordenament espanyol la Directiva 2003/98/CE sobre reutilització de la informació del sector públic, amb l'objectiu d'aprofitar el potencial econòmic i de transparència d'aquesta informació i de superar les barreres d'un mercat europeu fragmentat. El text distingeix expressament la «reutilització» del règim general del dret d'accés als documents administratius: no modifica aquest dret d'accés, sinó que hi afegeix un segon nivell de tractament de la informació pública en condicions clares, equitatives, proporcionades i no discriminatòries. La llei regula qui pot autoritzar la reutilització, els formats disponibles, les tarifes, les condicions i les llicències, el procediment de tramitació de sol·licituds i, per a l'Administració General de l'Estat, un règim sancionador. Té caràcter de legislació bàsica a l'empara de l'article 149.1.18a de la Constitució, amb algunes excepcions que el mateix text detalla. Aquesta és una traducció catalana no oficial, amb finalitats d'orientació general, que no substitueix l'assessorament jurídic ni el text oficial.