Llei 27/1998, de 13 de juliol, sobre sancions aplicables a les infraccions de les normes establertes en el Reglament (CE) número 2271/96, del Consell, de 22 de novembre, relatiu a la protecció enfront de l'aplicació extraterritorial de la legislació d'un país tercer

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 27/1998, de 13 de juliol, és una norma estatal breu (set articles) que fixa quines sancions s'apliquen a Espanya quan algú incompleix les obligacions del Reglament (CE) número 2271/96 del Consell, de 22 de novembre. Aquell reglament europeu —sovint anomenat "reglament de bloqueig"— protegeix les persones i empreses de la Unió Europea davant els efectes de lleis d'un país tercer que pretenen aplicar-se fora del seu territori, i contra les accions basades en aquestes lleis. El Reglament europeu obliga cada Estat membre a determinar les sancions per vulnerar-lo, i aquesta Llei és la resposta espanyola a aquest mandat. Concretament, tipifica dues conductes: no notificar ni informar les autoritats europees i espanyoles quan els interessos econòmics o financers d'una persona es veuen afectats per aquelles lleis extraterritorials (article 2), i respectar o acatar aquells requisits o prohibicions estrangers en lloc de denegar-hi la cooperació (article 3). A partir d'aquí, classifica les infraccions en lleus i greus, estableix les multes corresponents, identifica qui en respon, fixa el procediment sancionador i preveu multes coercitives per als qui no atenen els requeriments d'informació. El text fou aprovat a l'empara de les competències exclusives de l'Estat en relacions internacionals, comerç exterior i bases de la planificació econòmica (article 149.1.3a, 10a i 13a de la Constitució).

Què regula aquesta norma

La Llei regula el règim sancionador espanyol vinculat al Reglament (CE) 2271/96. El seu objecte (art. 1) és determinar les sancions que corresponen a les infraccions resultants de l'aplicació a Espanya d'aquell reglament europeu. El capítol I defineix les infraccions. L'article 2 detalla l'obligació de notificar a la Comissió Europea, en el termini de trenta dies, quan els interessos econòmics o financers d'una persona contemplada a l'article 11 del Reglament es vegin afectats per les lleis enumerades a l'annex del Reglament o per accions derivades d'aquestes; també l'obligació de facilitar informació, en trenta dies, a instància de la Comissió Europea o de la Secretaria d'Estat de Comerç. Segons l'article 2, incomplir aquestes obligacions és infracció greu, tret del cas concret de notificar fora de termini però abans de rebre la sol·licitud d'informació, que es considera infracció lleu. L'article 3 prohibeix respectar, directament o a través de filial o intermediari, els requisits o prohibicions —inclosos requeriments de jutjats estrangers— basats en la legislació de l'annex del Reglament; incomplir aquesta prohibició és infracció greu. El capítol II conté el règim sancionador: qui en respon (art. 4, incloent-hi la responsabilitat solidària de la persona jurídica i dels seus directius, i l'exempció de qui hagi obtingut prèviament l'autorització de la Comissió Europea prevista al Reglament); les multes (art. 5), expressades en pessetes i graduades segons els interessos afectats, la reiteració i la intencionalitat; el procediment sancionador (art. 6), que remet al Títol IX de la Llei 30/1992 i reparteix la competència per resoldre entre el Consell de Ministres, el Ministre d'Economia i Hisenda i el Secretari d'Estat de Comerç segons l'import; i les multes coercitives (art. 7) per als qui no atenen els requeriments d'informació. Les disposicions finals habiliten el Govern per actualitzar l'import de les sancions per Reial Decret i per dictar les normes de desplegament.

A qui afecta

El text es dirigeix a les persones físiques i jurídiques contemplades a l'article 11 del Reglament (CE) 2271/96, és a dir, nacionals d'Estats membres de la Unió Europea i persones amb domicili social o activitat econòmica al territori de la Unió que es vegin afectades per legislació extraterritorial d'un país tercer. En el cas de persones jurídiques, l'obligació de notificar recau sobre els directors, executius i altres persones amb responsabilitat de gestió, que poden respondre solidàriament amb l'empresa (art. 2 i 4). No és, per tant, una norma de consum quotidià per a particulars, sinó que afecta sobretot empreses i operadors econòmics amb interessos internacionals.

Quan pot ser rellevant

Aquesta Llei és rellevant quan una persona o empresa amb interessos econòmics o financers a la Unió Europea es veu afectada per lleis d'un país tercer amb pretensió d'aplicació extraterritorial (per exemple, mesures recollides a l'annex del Reglament europeu) i necessita entendre quines obligacions de notificació i de no-cooperació té, i quines conseqüències sancionadores preveu el dret espanyol si les incompleix. També és útil com a referència per situar quin òrgan estatal tramita i resol aquests procediments sancionadors. Per a qualsevol aplicació concreta cal partir del text del Reglament europeu i del text oficial consolidat d'aquesta Llei.

Situacions habituals

• Una empresa amb activitat a la Unió Europea veu afectats els seus interessos econòmics per una llei d'un país tercer i vol entendre l'obligació de notificar-ho a la Comissió Europea i el termini de trenta dies.
• Vols saber quina diferència hi ha, en aquest àmbit, entre una infracció lleu i una infracció greu segons els articles 2 i 3.
• Estàs mirant qui imposa i qui resol aquestes sancions a Espanya i vols entendre el repartiment de competències entre el Consell de Ministres, el Ministre i la Secretaria d'Estat de Comerç.
• Investigues com Espanya va complir el mandat del Reglament (CE) 2271/96 d'establir sancions pròpies per protegir-se davant l'aplicació extraterritorial de la legislació d'un país tercer.
• Vols saber què són les multes coercitives que preveu l'article 7 i quan es poden imposar a qui no atén un requeriment d'informació.

Conceptes clau

Reglament (CE) número 2271/96 ("reglament de bloqueig")

Norma del Consell de la Unió Europea, de 22 de novembre de 1996, que protegeix persones i empreses de la UE davant els efectes de l'aplicació extraterritorial de la legislació d'un país tercer i de les accions que se'n deriven. Aquesta Llei 27/1998 en fixa les sancions a Espanya (art. 1).

Aplicació extraterritorial de la legislació d'un país tercer

Situació en què un país intenta que les seves lleis produeixin efectes fora del seu territori, sobre persones o empreses d'altres Estats. El preàmbul de la Llei la considera no admesa per la comunitat internacional i contrària a un comerç just.

Obligació de notificació i informació

Deure de comunicar a la Comissió Europea, en trenta dies, quan els interessos econòmics o financers es vegin afectats per les lleis de l'annex del Reglament, i de facilitar informació a instància de la Comissió o de la Secretaria d'Estat de Comerç (art. 2). Incomplir-ho és, en general, infracció greu.

Denegació de cooperació

Prohibició de respectar o acatar, directament o a través de filial o intermediari, els requisits o prohibicions estrangers —inclosos requeriments de jutjats estrangers— basats en la legislació de l'annex del Reglament. Incomplir aquesta prohibició és infracció greu (art. 3).

Infracció lleu i infracció greu

Les dues categories que fa servir la Llei per graduar les conductes. La regla general és que els incompliments dels articles 2 i 3 són greus; només notificar fora de termini però abans de rebre la sol·licitud d'informació es qualifica de lleu (art. 2.4). Cada categoria té una forquilla de multa pròpia (art. 5).

Multes coercitives

Multes que el Ministre d'Economia i Hisenda pot imposar, amb advertiment previ i al marge de la sanció principal, quan la persona requerida no atén el requeriment de facilitar informació; es reiteren en el temps fins que s'atén el requeriment, amb un límit global (art. 7).

Òrgans competents del procediment sancionador

La incoació correspon al Director general de Comerç Exterior i la resolució es reparteix, segons l'import de la sanció, entre el Consell de Ministres, el Ministre d'Economia i Hisenda i el Secretari d'Estat de Comerç, remetent-se al Títol IX de la Llei 30/1992 (art. 6).

Confusions habituals

• Els imports de les multes que apareixen al text (art. 5 i 7) estan expressats en pessetes i són anteriors a l'euro; a més, la disposició final primera habilita el Govern per actualitzar-los mitjançant Reial Decret. Per conèixer les quanties vigents cal consultar el text oficial consolidat i les normes que hagin pogut actualitzar-les, no els valors literals d'aquesta versió.
• El procediment sancionador (art. 6) remet al Títol IX de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú; com que la legislació de procediment administratiu ha estat reformada al llarg dels anys, cal comprovar al text oficial consolidat si aquestes remissions continuen sent les vigents.
• Malgrat que dins de plet.cat aquesta fitxa s'ordena a l'àrea de consum, no és una norma de protecció de la persona consumidora en el sentit habitual: regula un règim sancionador de comerç exterior i relacions internacionals que afecta sobretot empreses i operadors econòmics amb interessos a la Unió Europea.
• Les obligacions materials (notificar la Comissió Europea, no cooperar amb mesures extraterritorials) neixen del Reglament (CE) 2271/96, no d'aquesta Llei; la Llei 27/1998 es limita a fixar les sancions espanyoles per incomplir-les. Per entendre l'abast de les obligacions cal llegir el Reglament europeu.
• Els noms d'òrgans i departaments que cita el text (Ministeri d'Economia i Hisenda, Secretaria d'Estat de Comerç, Turisme i de la Petita i Mitjana Empresa) corresponen a l'estructura administrativa del moment de la Llei; l'organització concreta pot haver variat, de manera que cal contrastar-ho amb les fonts oficials actuals.
• Aquesta és una traducció catalana no oficial preparada a partir del text del BOE; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial consolidat.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.