Llei 1/2025, de 1 d'abril, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Article 1. Objecte i fins de la llei

1. La present llei té per objecte la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament d'aliments per part de tots els agents de la cadena alimentària, establint una jerarquia de prioritats de solució i donant resposta a l'objectiu sobre el sistema alimentari de producció i consum responsables de l'Agenda 2030.

2. Són fins específics d'aquesta llei: a) Disminuir les pèrdues i el malbaratament d'aliments al llarg de la cadena agroalimentària, mitjançant una gestió més eficient dels recursos, promovent així l'economia circular. b) Definir de forma clara què s'entén per pèrdues i malbaratament d'aliments, de forma integral en tota la cadena agroalimentària. c) Fomentar la donació i redistribució d'aliments garantint la seguretat alimentària i la traçabilitat. d) Analitzar en profunditat les causes i les conseqüències de les pèrdues i malbaratament d'aliments, afavorint la recerca i la innovació. e) Progressar en la mesura quantitativa i qualitativa del malbaratament d'aliments que es generen en els diferents eslabons del sistema alimentari. f) Establir les bases perquè les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre puguin rebre els mitjans i els recursos públics necessaris per a la logística de la donació. g) Incorporar en el conjunt del nostre ordenament jurídic la coherència amb l'objectiu de reduir les pèrdues i malbaratament d'aliments. h) Donar resposta a l'objectiu sobre producció i consum responsables de l'Agenda 2030, reduint la generació de residus alimentaris per assolir una reducció del 50% per càpita en la venda al detall i del 20% en les cadenes de producció i subministrament per al 2030, respecte al 2020. i) Promoure la rendició de comptes de tots els agents de la cadena alimentària respecte a les pèrdues i malbaratament d'aliments. j) Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i d'altres contaminants. k) Establir la jerarquia de prioritats que han de tenir en compte els operadors de la cadena. l) Sensibilitzar, formar i informar els agents de la producció, transformació, distribució, hostaleria, restauració, persones consumidores i ciutadania en general.

3. Són estratègies per a la consecució dels fins de la llei: a) Sensibilitzar i informar els agents de la cadena alimentària i la ciutadania en general. b) Fomentar la distribució per a la donació d'aliments garantint la seguretat alimentària i la traçabilitat. c) Promoure la recuperació i distribució d'excedents d'aliments per a la donació amb fins de solidaritat social. d) Afavorir la recerca i innovació i activitats de conscienciació en l'àmbit de la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Article 2. Àmbit d'aplicació

Aquesta llei és d'aplicació a les activitats que realitzen en territori espanyol els agents de la cadena alimentària ja siguin de la producció, transformació, distribució d'aliments, així com hostaleria, restauració, altres entitats i associacions de distribució d'aliments donats i de l'Administració pública, sens perjudici de les disposicions de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i altra normativa de residus o sanitària que els sigui d'aplicació.

Queden excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei les activitats de retirada de productes per les mesures de gestió de crisi en els Programes Operatius de Fruites i Hortalisses, les retirades del plàtan en el marc del Programa Comunitari de Suport a les Produccions Agràries de Canàries (POSEI), o altres mesures a l'empara d'algun mecanisme de prevenció i gestió de crisi o de regulació del mercat previst en la legislació comunitària.

Article 3. Definicions

A més de les definicions incloses en la Llei 7/2022, de 8 d'abril, als efectes d'aquesta llei s'entén per: a) Agents de la cadena alimentària: operadors pertanyents al sector primari, incloses cooperatives i altres entitats associatives, entitats o empreses d'elaboració, fabricació o distribució d'aliments, comerços al detall, empreses del sector de l'hostaleria o la restauració i altres proveïdors de serveis alimentaris, entitats del Tercer Sector d'acció social, d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que presten serveis de distribució d'aliments donats, i les administracions públiques. b) Aliment o producte alimentici: s'aplicarà la definició prevista en l'article 2 del Reglament (CE) n.º 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002. c) Malbaratament alimentari: la part dels aliments destinada a ser ingerida per l'ésser humà i que acaba descartada com a residu. d) Pèrdues d'aliments: productes agraris i alimentaris que per qualsevol circumstància queden en la pròpia explotació, ja sigui reincorporats al sòl o utilitzats per realitzar compostatge in situ, i la destinació final dels quals hauria estat l'alimentació humana. e) Altres proveïdors de serveis alimentaris: centres sanitaris, centres educatius, centres penitenciaris, centres d'internament d'estrangers, residències de serveis socials, i en general tots els establiments permanents que ofereixin catering o servei de menjador. f) Microempreses: les empreses que ocupen menys de deu persones i tenen un volum de negocis anual o un balanç general anual no superior a dos milions d'euros. g) Residus alimentaris: tots els aliments que s'han convertit en residus, és a dir, que el seu posseïdor hagi descartat o tingui la intenció o l'obligació de descartar, d'acord amb la Llei 7/2022, de 8 d'abril. h) Espigolament o rebusca: la recerca d'aliments que han quedat al camp després de la collita principal, o de les collites sembrades no recollides, amb autorització del titular o titulars de l'explotació, com una activitat complementària sense ànim de lucre destinada a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Article 4. Principis rectors

Les activitats destinades a prevenir i reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari per a tots els agents de la cadena alimentària es regiran pels principis següents: a) Eficiència en l'ús dels recursos naturals, socials, econòmics i productius de la cadena alimentària. b) Prevenció, de manera que es fomenti l'adopció de mesures orientades a evitar que un aliment es perdi o es malbarati. c) Jerarquia de prioritats d'acord amb el que assenyala aquesta llei i la normativa reguladora de residus. d) Fomentar la donació d'aliments per a consum humà i altres tipus de redistribució, prioritzant-la davant d'altres usos. e) Fomentar l'educació i conscienciació respecte a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari de la ciutadania en general. f) Generar la necessària seguretat jurídica en les relacions entre agents donants i receptors per dur a terme les tasques de donació a través dels convenis o acords de col·laboració establerts en l'article 7. En tot cas, els responsables dels danys mediambientals han de pagar per cobrir els costos, d'acord amb el principi de «qui contamina paga».

Article 5. Jerarquia de prioritats dels agents de la cadena alimentària

1. Els agents de la cadena alimentària aplicaran quantes mesures siguin possibles i tindran com a primera obligació prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari, incorporant criteris de producció, compra i gestió racionals i basats en les necessitats concretes que impedeixin la generació d'excedents. Així mateix, han d'adaptar les seves actuacions a la jerarquia de prioritats següent: a) En primer lloc, s'atendrà a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, incorporant la transformació dels productes agraris o aliments que no s'han venut, però que continuen sent aptes per al consum humà, en altres productes alternatius per a consum humà. b) Per a aquells excedents la generació dels quals no s'hagi pogut prevenir es seguirà l'ordre de prioritat següent: 1r. Es procedirà a la donació d'aliments i altres tipus de redistribució per a consum humà. 2n. En el seu defecte, els aliments es dedicaran a l'alimentació animal i a la fabricació de pinsos. 3r. En defecte de totes les anteriors, s'empraran com a subproductes en una altra indústria. c) I en última instància, ja com a residus, al reciclatge i, en particular, a l'obtenció de compostatge i digerit de màxima qualitat.

2. Sempre s'aplicarà la jerarquia de prioritats contemplada en l'apartat 1; no obstant, pot existir la possibilitat d'adaptar les actuacions dels agents de la cadena alimentària d'acord amb les característiques pròpies de la seva activitat o si s'obtingués un millor resultat en la reducció del malbaratament alimentari, en la qual cas s'hauran de justificar els motius.

3. Per facilitar l'aplicació de la jerarquia de prioritats, les autoritats competents podran usar instruments econòmics i altres mesures incentivadores, especialment les relacionades amb la garantia de cobertura de costos de producció, la innovació, la seguretat alimentària en la donació d'aliments, i la disponibilitat d'instal·lacions i mitjans.

Article 6. Obligacions generals per a tots els agents de la cadena alimentària

1. Tots els agents de la cadena alimentària tenen l'obligació d'aplicar a les pèrdues i el malbaratament alimentari la jerarquia de prioritats que dicta aquesta llei d'acord amb l'article 5, en qualsevol dels eslabons de la cadena alimentària en la qual es generin sota el seu control i adoptar mesures adequades per a la seva aplicació.

2. Tots els agents de la cadena alimentària tenen l'obligació d'aplicar les mesures previstes en l'article 19 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, per a la reducció dels residus alimentaris, especialment les disposicions relatives a la donació d'aliments.

3. Cap estipulació contractual podrà impedir expressament la donació d'aliments, sent nul·la de ple dret.

4. A més, tots els agents de la cadena alimentària tenen les obligacions següents: a) Disposar d'un pla d'aplicació per a la prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentari. b) Promoure acords o convenis per donar els seus excedents d'aliments a entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre o bancs d'aliments, excepte en els casos en que resulti inviable i quedi degudament justificat. c) Queden exceptuades de les obligacions del present apartat quatre les activitats de transformació, comerç al detall, distribució alimentària, hostaleria o restauració desenvolupades en establiments iguals o inferiors a 1.300 m² en el cas d'empreses que no disposin de venda al públic, o amb una superfície útil d'exposició i venda al públic inferior o igual a 1.300 m².

5. Tots els agents de la cadena alimentària tenen l'obligació d'evitar actuacions orientades a deixar els aliments en condicions no aptes per al seu consum o valorització.

6. Les microempreses queden excloses de les obligacions a les quals es refereixen els apartats anteriors del present article.

7. Petites explotacions agràries, definides d'acord amb la Recomanació de la Comissió de 6 de maig de 2023, queden excloses de les obligacions d'aquesta llei.

Article 7. Contingut mínim dels convenis o acords de donació

L'acord o conveni previst en l'article 6.4.b) haurà de contemplar almenys el contingut següent: 1r. Les condicions de la recollida, el transport i l'emmagatzematge dels productes. 2n. Els compromisos dels agents de la cadena. 3r. La selecció dels aliments a donar la farà l'agent donant. 4t. La possibilitat que l'organització receptora rebutgi la donació, havent de quedar degudament justificat. L'agent donant haurà d'aplicar la jerarquia de prioritats contemplada en l'apartat 1 de l'article 5 per a la gestió de la donació rebutjada.

Article 8. Obligacions específiques per a les empreses d'hostaleria i restauració

Els agents de la cadena alimentària que siguin empreses de l'hostaleria i altres proveïdors de serveis alimentaris tindran l'obligació de facilitar al consumidor que pugui emportar-se, sense cost addicional algun diferent, si s'escau, del que s'esmenta en el paràgraf següent, els aliments que no hagi consumit, llevat dels formats de servei de bufet lliure o similars, on la disponibilitat de menjar no està limitada, així com informar d'aquesta possibilitat de forma clara i visible en el propi establiment, preferentment en la carta o el menú.

Per a això s'empraran envasos aptes per a l'ús alimentari, reutilitzables, o fàcilment reciclables. Per als envasos o recipients alimentaris de plàstic d'un sol ús s'hauran de tenir en compte les disposicions previstes en el títol V de la Llei 7/2022, de 8 d'abril.

Les empreses o entitats gestores de càterings o menjadors col·lectius i socials, en col·laboració amb els centres educatius o sociosanitaris, podran establir programes de sensibilització, educació i formació en la reducció del malbaratament alimentari.

Article 9. Obligacions específiques per a les empreses i les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments per a la donació

Els agents de la cadena alimentària que siguin empreses i les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments per a la donació d'aliments aptes per al consum humà, a més de complir amb el que preveu el capítol V bis de l'annex II del Reglament (CE) n.º 852/2004, tenen les obligacions següents: a) Garantir la traçabilitat dels productes donats mitjançant un sistema de registre d'entrades i sortides dels aliments rebuts i lliurats. b) Mantenir unes correctes pràctiques d'higiene en la conservació i la manipulació dels aliments. c) Realitzar la donació i distribució d'aliments sense discriminació per cap raó. d) Destinar la donació dels productes rebuts a persones en situació de vulnerabilitat, quedant expressament prohibida la seva comercialització. e) Vincular la donació dels productes rebuts a la promoció de projectes que possibilitin l'ocupació i la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat. f) Fomentar que la donació dels aliments rebuts es faci des d'una perspectiva comunitària i de cohesió social. g) Facilitar informació alimentària al beneficiari final de conformitat amb les normes nacionals i europees.

Article 10. Drets dels consumidors

Els consumidors tenen dret a: a) Rebre informació per part de les administracions públiques i de les empreses de la cadena alimentària sobre les mesures per reduir el malbaratament alimentari en les llars i la restauració, així com sobre els programes establerts per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. b) Rebre informació de les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre o bancs d'aliments, sobre les característiques, condicions i estat dels aliments que reben com a donació. c) Emportar-se de les empreses de l'hostaleria i altres proveïdors de serveis alimentaris els aliments que no hagin consumit, tenint en compte el que assenyala l'article 8.

Article 11. Obligacions específiques per a les administracions públiques

1. Les administracions públiques tenen les obligacions següents: a) Promoure la col·laboració amb les restants administracions i agents de la cadena alimentària en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari, fomentant el desenvolupament de solucions innovadores. b) Dur a terme campanyes divulgatives i de promoció per fomentar el consum responsable d'aliments i promoure la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. c) Elaborar guies de bones pràctiques encaminades a millorar la gestió alimentària. d) Oferir informació sobre programes de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. e) Posar a disposició dels agents de la cadena alimentària guies per a l'elaboració de plans de prevenció i reducció. f) Formar i sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari les persones consumidores. g) Promoure la prevenció del malbaratament i informar el consumidor sobre els hàbits de consum més responsables. h) Assessorar, potenciar i informar les empreses i entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments per a la donació. i) Promoure la creació de nous negocis per a la prevenció i canalització d'excedents alimentaris. j) Promoure la constitució de nous negocis destinats a revaloritzar excedents alimentaris seguint l'estratègia d'economia circular. k) Donar suport a la recerca i la innovació en la prevenció i en la recerca de solucions tecnològiques que allarguin la vida dels aliments. l) Promoure el consum de productes de qualitat. m) Investigar, donar suport a la recerca i recollir dades que permetin conèixer la magnitud del problema de les pèrdues i el malbaratament alimentari. n) Promoure la creació de xarxes públic-privades i públic-comunitàries que facilitin la coordinació en la prevenció d'excedents. ñ) Assegurar la coherència legislativa amb l'objectiu de reduir les pèrdues i malbaratament d'aliments. o) Donar suport a la mesura quantitativa i qualitativa del malbaratament d'aliments. p) Elaborar i implantar, en el marc de les seves respectives competències, els instruments i programes d'actuació establerts per a la consecució dels objectius previstos en aquesta llei. q) Incloure en els programes d'alimentació escolar elements de conscienciació i informació per educar en la prevenció de pèrdues. r) Elaborar guies de bones pràctiques dirigides a les entitats benèfiques.

2. El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación: a) Mesurarà i analitzarà el malbaratament alimentari amb metodologies que permetin comparar de forma recurrent l'evolució temporal. b) Publicarà amb periodicitat, almenys anual, les seves dades de mesura del malbaratament alimentari. c) Publicarà tota la informació de que disposi en relació amb el malbaratament alimentari en cada un dels eslabons de la cadena. d) Fomentarà la col·laboració entre diferents agents de la cadena. e) Establirà les vies de coordinació i cooperació necessàries amb altres Ministeris afectats i amb les comunitats autònomes.

3. En el marc del Pla Estratègic previst en l'article 17, les comunitats autònomes elaboraran instruments de programació de mesures bàsiques i complementàries per a la consecució dels objectius previstos en aquesta llei.

4. Per a la consecució dels objectius anteriors, el Govern podrà establir reglamentàriament objectius específics per any i eslabó de cadena.

Article 12. Mesures de bones pràctiques a exercir per les empreses que venen aliments al consumidor final

1. Les empreses han de vetllar per millorar la informació sobre la seguretat del consum de productes amb imperfeccions o imperfectes, fomentar les línies de venda d'aquests productes, així com dels aliments de producció més sostenible, sempre complint el que estableixen les normes de comercialització vigents a la Unió Europea.

2. Les administracions públiques juntament amb les empreses que venen aliments al consumidor final podran aplicar les mesures voluntàries següents: a) Disposar d'infraestructures adequades per als processos de manipulació, emmagatzematge i transport. b) Treballar en el desenvolupament de protocols específics per reduir al mínim les pèrdues i el malbaratament alimentari al llarg de la cadena de transport i emmagatzematge. c) Incentivar la venda de productes amb la data de consum preferent o de caducitat pròxima. d) En el cas dels establiments de comerç al detall, disposar de línies de venda amb productes «lletjos», «imperfectes» o «poc estètics». e) En el cas dels establiments de comerç al detall, exposar en lloc visible informació sobre la seguretat i els beneficis del consum de productes amb imperfeccions. f) Formar i sensibilitzar les persones, ja siguin subjectes a una relació laboral o de voluntariat. g) Exposar en lloc visible propostes de divulgació de les Administracions competents relatives a una millor planificació dels menús. h) Fomentar campanyes informatives i de sensibilització per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari. i) Fomentar bones pràctiques comercials per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari. j) Promoure o col·laborar amb projectes cívics, comunitaris, de participació ciutadana i de voluntariat.

Article 13. Mesures de bones pràctiques per al sector de l'hostaleria i altres proveïdors de serveis alimentaris

Les administracions públiques juntament amb el sector de l'hostaleria i altres proveïdors de serveis alimentaris podran aplicar les mesures següents: a) Fomentar la incorporació de criteris de compra sostenible per reduir la petjada ambiental. b) Promoure la flexibilització dels menús, perquè el consumidor pugui triar la guarnició o racions de diferent mida. c) Fomentar la donació d'aliments amb fins socials i altres tipus de redistribució per al consum humà. d) Fomentar el lliurament a instal·lacions de compostatge dels restes alimentaris d'acord amb la normativa de residus. e) Millorar la qualitat de la fracció orgànica segregada, per al seu lliurament adequat a instal·lacions de compostatge. f) Formar i sensibilitzar les persones, ja siguin subjectes a una relació laboral o de voluntariat. g) Fomentar campanyes informatives i de sensibilització per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Article 14. Racionalització de les dates de consum preferent

1. El Govern adoptarà polítiques públiques i mesures per fomentar l'adequació de les dates de consum preferent a la prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, tenint en compte els criteris establerts per la Unió Europea, especialment el Reglament (UE) n.º 1169/2011.

2. Totes les administracions: a) Duran a terme accions formatives i divulgatives sobre la correcta interpretació de les dates de caducitat i de consum preferent. b) Incentivaran que els agents de la cadena alimentària ajustin les dates de consum preferent dels seus productes. c) Promouran la recerca i la innovació sobre la viabilitat dels aliments per allargar la vida útil. d) Duran a terme estudis i investigacions industrials orientades a la millora del marcat de dates de consum preferent.

Article 15. Incentius a les bones pràctiques

Les administracions públiques aplicaran mesures que incentivïn la implementació de les bones pràctiques previstes per reduir el malbaratament incloses en els articles 12 i 13 d'acord amb les entitats a les quals es refereix cadascun dels articles.

Article 16. Foment de l'autorregulació

Les administracions públiques fomentaran els sistemes de regulació voluntària dels agents de la cadena, entre d'altres, amb participació de les administracions públiques i la societat civil interessada.

Article 17. Planificació de la política de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

1. El Govern, d'acord amb les directrius que s'estableixin des de les institucions europees i a proposta dels ministeris competents, prèvia consulta a les comunitats autònomes i a les entitats locals, elaborarà un Pla Estratègic de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que contindrà l'estratègia general de la política de malbaratament alimentari, les orientacions i l'estructura a la qual s'hauran d'ajustar els programes autonòmics, així com els objectius mínims a complir.

2. Els instruments de planificació o programació autonòmics s'elaboraran prèvies consultes pertinents i contindran una anàlisi actualitzada de la situació de les pèrdues i malbaratament alimentari en el seu àmbit territorial.

3. Les entitats locals, en el marc de les seves competències, podran elaborar, individualment o agrupades, programes de gestió del malbaratament alimentari.

4. En l'elaboració d'aquests plans i programes es tindrà especial consideració a les mesures que redueixin de forma significativa les pèrdues i el malbaratament alimentari.

5. Els plans i programes s'avaluaran i revisaran, almenys, cada quatre anys.

6. Tots els instruments de planificació previstos en el present article s'elaboraran a través d'un procés participatiu en el qual participaran, almenys, les organitzacions més representatives del sector agroalimentari.

Article 18. Pla Nacional de control de les pèrdues i el malbaratament alimentari

1. El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, previ informe dels ministeris competents i prèvia consulta a les comunitats autònomes, aprovarà un Pla Nacional de control de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que es revisarà almenys cada quatre anys, que contindrà els objectius generals i prioritats de les tasques de control a realitzar per les administracions competents en aquesta matèria. Aquest pla podrà integrar-se en el Pla Estratègic.

2. Els controls que a tal efecte s'estableixin per les autoritats competents seran sistemàtics, suficientment freqüents, en els llocs en els quals es produeixin, transformin, emmagatzemin, distribueixin o comercialitzin els productes agraris o alimentaris.

3. El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación establirà les vies de coordinació i cooperació necessàries per garantir que els criteris de control administratiu siguin integrals, coordinats, equivalents i proporcionats en tot el territori nacional.

Article 19. Informe anual

1. Amb periodicitat anual, el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación realitzarà un informe en el qual recollirà el resultat de l'execució del Pla Nacional de control de les pèrdues i el malbaratament alimentari, desenvolupat per les administracions públiques competents i les quantificacions realitzades de les pèrdues i malbaratament. Aquest informe, prèvia consulta a les comunitats autònomes, serà remès a les Corts Generals.

2. A tal efecte, les autoritats competents proporcionaran al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación la informació necessària.

3. L'Administració General de l'Estat facilitarà a les autoritats que realitzin controls tota la informació que pugui tenir alguna incidència en el control.

4. Aquest informe tindrà en compte la informació de la qual es disposi en aplicació de l'article 65.5.b) de la Llei 7/2022, de 8 d'abril.

Article 20. Infraccions

1. Les infraccions en matèria de pèrdues i malbaratament alimentari es classificaran en molt greus, greus i lleus. Aquestes infraccions seran compatibles amb tantes responsabilitats civils, penals o d'un altre ordre que concorrin.

2. Les comunitats autònomes, en cas de regular a nivell autonòmic la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, contemplaran les infraccions següents: a) Infraccions lleus: 1r. No aplicar als aliments la jerarquia de prioritats en la gestió del malbaratament o no justificar degudament la seva falta d'aplicació. 2n. En el cas d'estar obligades, no dur a terme la donació dels aliments no venuts i que continuen sent aptes per al consum humà en els termes recollits en el conveni o acord corresponent. 3r. Incomplir els compromisos continguts en la guia sectorial de bones pràctiques. 4t. Impedir expressament mitjançant estipulació contractual la donació d'aliments. 5è. En el cas de les empreses i entitats d'iniciativa social que es dediquen a la distribució d'aliments per a la donació, no lliurar els excedents alimentaris a les persones desfavorides. 6è. No col·laborar amb les administracions públiques per a la quantificació dels residus alimentaris. b) Infraccions greus: 1r. No comptar amb un pla empresarial de prevenció i reducció del malbaratament i els residus alimentaris, en cas d'estar obligat. 2n. Discriminar en l'accés al repartiment dels aliments procedents de donació per qualsevol motiu. 2n bis. Destrucció intencionada o l'alteració d'aliments que reuneixen condicions adequades per al seu consum. 3r. La segona o ulterior infracció lleu que suposi reiteració amb qualsevol altra infracció lleu comesa en el termini de dos anys. c) Es considera infracció molt greu la segona o ulterior infracció greu que suposi reiteració amb qualsevol altra infracció greu comesa en el termini de dos anys.

Article 21. Sancions

Als efectes d'aquesta llei, i sens perjudici del que disposi altra normativa sectorial d'aplicació, les sancions a imposar per l'autoritat competent en el seu àmbit corresponent seran: a) Les infraccions lleus seran sancionades amb apercebiment o multa de fins a 2.000 euros. b) Les infraccions greus seran sancionades amb multa entre 2.001 i 60.000 euros. c) Les infraccions molt greus seran sancionades amb multa entre 60.001 i 500.000 euros. No obstant, les comunitats autònomes podran incrementar aquests llindars i consignar altres sancions addicionals o accessòries en les seves respectives normes amb rang de llei.

Article 22. Esmena

Verificada per l'actuació inspectora l'existència d'incompliments i irregularitats que puguin donar lloc a la comissió d'una infracció de caràcter lleu d'acord amb aquesta norma, es podrà concedir a l'interessat un termini adequat i suficient per procedir a la seva esmena.

Article 23. Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions previstes en aquesta llei prescriuran en els terminis següents: a) Infraccions lleus: sis mesos. b) Infraccions greus: un any. c) Infraccions molt greus: dos anys.

2. El termini de prescripció de les infraccions es computarà des del dia en que s'haguessin comès. En les infraccions en les quals la conducta tipificada impliqui una obligació permanent per al titular, el termini de prescripció es computarà a partir de la data de cessament de l'activitat.

3. La prescripció de les infraccions quedarà interrompuda per la incoació del procediment sancionador corresponent amb coneixement de la persona interessada, reprenent-se el termini de prescripció si el procediment estigués paralitzat més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.