Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte combatre la morositat en el pagament de deutes dineràries i l'abús, en perjudici del creditor, en la fixació dels terminis de pagament en les operacions comercials que donin lloc al lliurament de béns o a la prestació de serveis realitzades entre empreses o entre empreses i l'Administració.

Article 2. Definicions

Als efectes regulats en aquesta Llei, es considerarà com:

a) Empresa, qualsevol persona física o jurídica que actuï en l'exercici de la seva activitat independent econòmica o professional.

b) Administració, els ens, organismes i entitats que formen part del sector públic, d'acord amb l'article 3.3 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.

c) Morositat, l'incompliment dels terminis contractuals o legals de pagament.

d) Termini de pagament, el qual es referirà a tots els dies naturals de l'any, i seran nuls i es tindran per no posats els pactes que excloguin del còmput els períodes considerats vacancionals.

Article 3. Àmbit d'aplicació

1. Aquesta Llei serà d'aplicació a tots els pagaments efectuats com a contraprestació en les operacions comercials realitzades entre empreses, o entre empreses i l'Administració, de conformitat amb el que disposa la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, així com les realitzades entre els contractistes principals i els seus proveïdors i subcontractistes.

2. Queden fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei:

a) Els pagaments efectuats en les operacions comercials en les quals intervinguin consumidors.

b) Els interessos relacionats amb la legislació en matèria de xecs, pagarés i lletres de canvi i els pagaments d'indemnitzacions per danys, inclosos els pagaments per entitats asseguradores.

c) Els deutes sotmesos a procediments concursals incoats contra el deutor, que es regiran pel que estableix la seva legislació especial.

Article 4. Determinació del termini de pagament

1. El termini de pagament que ha de complir el deutor, si no s'hagués fixat data o termini de pagament en el contracte, serà de trenta dies naturals després de la data de recepció de les mercaderies o prestació dels serveis, fins i tot quan hagués rebut la factura o sol·licitud de pagament equivalent amb anterioritat.

Els proveïdors hauran de fer arribar la factura o sol·licitud de pagament equivalent als seus clients abans que no es compleixin quinze dies naturals a comptar des de la data de recepció efectiva de les mercaderies o de la prestació dels serveis.

Quan en el contracte s'hagués fixat un termini de pagament, la recepció de la factura per mitjans electrònics produirà els efectes d'inici del còmput del termini de pagament, sempre que estigui garantida la identitat i autenticitat del signant, la integritat de la factura, i la recepció per part de l'interessat.

2. Si legalment o en el contracte s'ha disposat un procediment d'acceptació o de comprovació per mitjà del qual s'hagi de verificar la conformitat dels béns o els serveis amb el que disposa el contracte, la seva durada no podrà excedir de trenta dies naturals a comptar des de la data de recepció dels béns o de la prestació dels serveis. En aquest cas, el termini de pagament serà de trenta dies després de la data en què té lloc l'acceptació o verificació dels béns o serveis, fins i tot quan la factura o sol·licitud de pagament s'hagués rebut amb anterioritat a l'acceptació o verificació.

3. Els terminis de pagament indicats en els apartats anteriors podran ser ampliats per pacte de les parts sense que, en cap cas, es pugui acordar un termini superior a 60 dies naturals.

4. Podran agrupar-se factures al llarg d'un període determinat no superior a quinze dies, per mitjà d'una factura comprensiva de totes les entregues realitzades en aquest període, factura resum periòdica, o agrupant-les en un únic document als efectes de facilitar la gestió del seu pagament, agrupació periòdica de factures, i sempre que es prengui com a data d'inici del còmput del termini la data corresponent a la meitat del període de la factura resum periòdica o de l'agrupació periòdica de factures de què es tracti, en cada cas, i el termini de pagament no superi els seixanta dies naturals des d'aquella data.

Article 5. Meritament d'interessos de demora

El obligat al pagament del deute dinerari sorgit com a contraprestació en operacions comercials incorrerà en mora i haurà de pagar l'interès pactat en el contracte o el fixat per aquesta Llei automàticament pel mer incompliment del pagament en el termini pactat o legalment establert, sense necessitat d'avís de venciment ni intimació alguna per part del creditor.

Article 6. Requisits perquè el creditor pugui exigir els interessos de demora

El creditor tindrà dret a interessos de demora quan concorrin simultàniament els requisits següents:

a) Que hagi complert les seves obligacions contractuals i legals.

b) Que no hagi rebut a temps la quantitat deguda tret que el deutor pugui provar que no és responsable del retard.

En cas que les parts hagin pactat calendaris de pagament per abonaments a terminis, quan algun dels terminis no s'aboni en la data acordada, els interessos i la compensació previstes en aquesta llei es calcularan únicament sobre la base de les quantitats vençudes.

Article 7. Interès de demora

1. L'interès de demora que haurà de pagar el deutor serà el que resulti del contracte i, en defecte de pacte, el tipus legal que s'estableix en l'apartat següent.

2. El tipus legal d'interès de demora que el deutor estarà obligat a pagar serà la suma del tipus d'interès aplicat pel Banc Central Europeu a la seva operació principal de finançament més recent efectuada abans del primer dia del semestre natural de què es tracti més vuit punts percentuals.

Per tipus d'interès aplicat pel Banc Central Europeu a les seves operacions principals de finançament s'entendrà el tipus d'interès aplicat a aquestes operacions en cas de subhastes a tipus fix. En el cas que s'efectués una operació principal de finançament d'acord amb un procediment de subhasta a tipus variable, aquest tipus d'interès es referirà al tipus d'interès marginal resultant d'aquella subhasta.

El tipus legal d'interès de demora, determinat de conformitat amb el que disposa aquest apartat, s'aplicarà durant els sis mesos següents a la seva fixació.

3. El Ministeri d'Economia i Hisenda publicarà semestralment en el «Boletín Oficial del Estado» el tipus d'interès resultant per l'aplicació de la norma continguda en l'apartat anterior.

Article 8. Indemnització per costos de cobrament

1. Quan el deutor incorri en mora, el creditor tindrà dret a cobrar del deutor una quantitat fixa de 40 euros, que s'afegirà en tot cas i sense necessitat de petició expressa al deute principal.

A més, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la mora d'aquest i que superin la quantitat indicada en el paràgraf anterior.

2. El deutor no estarà obligat a pagar la indemnització establerta en l'apartat anterior quan no sigui responsable del retard en el pagament.

Article 9. Clàusules i pràctiques abusives

1. Serà nul·la una clàusula contractual o una pràctica relacionada amb la data o el termini de pagament, el tipus d'interès de demora o la compensació per costos de cobrament quan resulti manifestament abusiva en perjudici del creditor tenint en compte totes les circumstàncies del cas, incloses:

a) Qualsevol desviació greu de les bones pràctiques comercials, contrària a la bona fe i actuació lleial.

b) La naturalesa del bé o del servei.

c) I quan el deutor tingui alguna raó objectiva per apartar-se del tipus d'interès legal de demora de l'apartat 2 de l'article 7, o de la quantitat fixa a la qual es refereix l'apartat 1 de l'article 8.

Igualment, per determinar si una clàusula o pràctica és abusiva per al creditor es tindrà en compte, considerant totes les circumstàncies del cas, si serveix principalment per proporcionar al deutor una liquiditat addicional a costa del creditor, o si el contractista principal imposa als seus proveïdors o subcontractistes unes condicions de pagament que no estiguin justificades per raó de les condicions de les quals ell mateix sigui beneficiari o per altres raons objectives.

En tot cas, són nul·les les clàusules pactades entre les parts o les pràctiques que resultin contràries als requisits per exigir els interessos de demora de l'article 6, o aquelles que excloguin el cobrament d'aquest interès de demora o el de la indemnització per costos de cobrament prevista en l'article 8. També són nul·les les clàusules i pràctiques pactades per les parts o les pràctiques que excloguin l'interès de demora, o qualsevol altra sobre el tipus legal d'interès de demora establert amb caràcter subsidiari en l'apartat 2 de l'article 7, quan tingui un contingut abusiu en perjudici del creditor, entenent que serà abusiu quan l'interès pactat sigui un 70 per cent inferior a l'interès legal de demora, tret que atenent a les circumstàncies previstes en aquest article, pugui provar-se que l'interès aplicat no resulta abusiu. Aquesta possible modificació de l'interès de demora, d'acord amb el que preveu aquesta Llei, no serà d'aplicació a les operacions comercials realitzades amb l'Administració.

2. El jutge que declari la invalidesa d'aquestes clàusules abusives integrarà el contracte d'acord amb el que disposa l'article 1.258 del Codi Civil i disposarà de facultats moderadores respecte dels drets i obligacions de les parts i de les conseqüències de la seva ineficàcia.

3. Seran igualment nul·les les clàusules abusives contingudes en les condicions generals de la contractació d'acord amb el que disposa l'apartat 1.

4. Les accions de cessació i de retractació en la utilització de les condicions generals a les quals es refereix l'apartat anterior podran ser exercitades, de conformitat amb la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre Condicions Generals de la Contractació, per les entitats següents:

a) Les associacions, federacions d'associacions i corporacions d'empresaris, de professionals, de treballadors autònoms i d'agricultors que estatutàriament tinguin encomanada la defensa dels interessos dels seus membres.

b) Les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació.

c) Els col·legis professionals legalment constituïts.

Aquestes entitats podran personar-se, en nom dels seus associats, davant els òrgans jurisdiccionals o davant els òrgans administratius competents per sol·licitar la no aplicació d'aquestes clàusules o pràctiques, en els termes i amb els efectes disposats per la legislació comercial i mercantil de caràcter nacional. Les denúncies presentades per aquestes entitats davant les autoritats de competència tindran caràcter confidencial en els termes de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència.

5. Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, les entitats esmentades en aquest apartat també podran personar-se davant els òrgans jurisdiccionals o davant els òrgans administratius competents i assumir l'exercici d'accions col·lectives de cessació i de retractació en defensa dels interessos dels seus associats enfront d'empreses que incompleixin amb caràcter habitual els períodes de pagament previstos en aquesta Llei, en els contractes que no estan inclosos en l'àmbit de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre Condicions Generals de la Contractació.

Article 10. Clàusula de reserva de domini

En les relacions internes entre venedor i comprador, aquell conservarà la propietat dels béns venuts fins al pagament total del preu, sempre que s'hagi convingut expressament una clàusula de reserva de domini entre comprador i venedor abans del lliurament dels béns.

Sens perjudici de l'aplicació de l'article 1.112 del Codi Civil, el venedor podrà subrogar en el seu dret la persona que, per mitjà de la realització de bestretes, finançament o assumpció de l'obligació, realitza la contraprestació per compte del deutor o permet a aquest últim adquirir dret sobre l'objecte de la reserva de domini o utilitzar-lo quan aquesta contraprestació es destina, efectivament, a aquest fi.

Entre les mesures de conservació del seu dret, el venedor o el tercer que hagi finançat l'operació podrà retenir la documentació acreditativa de la titularitat dels béns sobre els quals s'hagi pactat la reserva de domini.

Article 11. Transparència en les bones pràctiques comercials

Amb la finalitat de vetllar per la plena transparència en l'exercici dels drets i el compliment de les obligacions previstes en la present Llei, les administracions públiques promouran l'elaboració de Codis de bones pràctiques comercials, així com l'adopció de sistemes de resolució de conflictes a través de la mediació i l'arbitratge, essent d'adscripció voluntària per part dels agents econòmics.