Text legal · Traducció no oficial

Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre les senyals geodèsiques

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Identificador
Llei 11/1994
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 11/1994, d'11 de juliol, és una llei catalana que regula el règim jurídic de les senyals geodèsiques que integren la xarxa geodèsica utilitària de Catalunya, la gestió de la qual correspon a l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Els vèrtexs geodèsics són punts del territori mesurats amb gran precisió i materialitzats sobre el terreny amb fites o senyals, que serveixen de base per a la cartografia d'alta precisió, les obres públiques i la planificació territorial. La llei declara que aquestes senyals són béns de domini públic (art. 4) i declara d'utilitat pública les tasques d'instal·lació, construcció, reconstrucció, conservació i utilització. Preveu que la instal·lació pugui donar lloc a una servitud forçosa d'instal·lació de senyals, amb servitud accessòria de pas, sobre els immobles afectats (art. 7), i regula la seva inscripció, la indemnització al predi servent i el cessament de la servitud (art. 8 a 10). També estableix un règim sancionador (art. 11 a 16) que classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus i fixa multes expressades en pessetes (fins a 50.000, fins a 100.000 i fins a 500.000 pessetes, respectivament). Segons les dades oficials, la norma consta com a vigent. El text que es mostra a plet.cat és una traducció catalana no oficial elaborada a partir del text publicat al Butlletí Oficial de l'Estat; no és assessorament jurídic i no substitueix la consulta de les fonts oficials.

Què regula aquesta norma

La llei fixa el règim jurídic de les senyals geodèsiques de la xarxa utilitària de Catalunya. Al Capítol I (disposicions generals) defineix l'objecte de la llei (art. 1), la configuració de la xarxa geodèsica utilitària com a densificació de les xarxes de primer ordre, d'ordre inferior i de nivellació que assenyali l'Institut Cartogràfic de Catalunya (art. 2), la identificació de les senyals mitjançant una placa i l'elaboració de fitxes d'accés públic dipositades a l'Ajuntament i al Consell Comarcal (art. 3), el caràcter de domini públic i d'utilitat pública de les senyals (art. 4), les regles d'instal·lació en edificis o en llocs lliures d'edificació (art. 5) i la conservació i els canvis d'emplaçament (art. 6). Al Capítol II (servituds) regula la servitud forçosa d'instal·lació de senyals i la servitud accessòria de pas, amb el dret d'audiència dels interessats, l'exclusió de l'interior dels habitatges (art. 7.3) i l'exigència d'autorització prèvia per a les zones d'interès per a la defensa (art. 7.4) i els espais naturals de protecció especial (art. 7.5); la inscripció del títol constitutiu segons la legislació hipotecària (art. 8); el caràcter indemnitzable de la servitud a favor del predi servent, determinada preferentment de mutu acord o segons les normes de l'expropiació forçosa (art. 9); i el cessament de la servitud quan es modifica l'emplaçament de la senyal (art. 10). Al Capítol III (règim sancionador) atribueix la inspecció i vigilància a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (art. 11), tipifica les infraccions lleus, greus i molt greus (art. 12), fixa els terminis de prescripció (art. 13), regula el procediment sancionador i la seva relació amb la via penal (art. 14), preveu la reclamació de danys per via administrativa (art. 15) i estableix les sancions i els òrgans competents per imposar-les (art. 16). Les disposicions addicionals estenen el règim a les senyals geofísiques de titularitat de la Generalitat i preveuen la inscripció registral de les servituds preexistents.

A qui afecta

El text es dirigeix als propietaris i titulars d'immobles —edificis o terrenys— on es puguin instal·lar senyals geodèsiques de la xarxa utilitària, que poden quedar subjectes a la servitud forçosa d'instal·lació i de pas (art. 7); a l'Institut Cartogràfic de Catalunya com a ens gestor, inspector i sancionador; als ajuntaments i consells comarcals, que custodien les fitxes de les senyals i poden col·laborar en la conservació i la vigilància mitjançant convenis; i a qualsevol persona física o jurídica que sol·liciti un canvi d'emplaçament (art. 6) o que pugui incórrer en les infraccions tipificades per danys o alteracions de les senyals (art. 12).

Quan pot ser rellevant

El text és rellevant quan l'Institut Cartogràfic de Catalunya vol instal·lar o mantenir una senyal geodèsica en un immoble propi i s'ha de constituir una servitud forçosa (art. 7); quan un propietari afectat vol saber si la servitud dona dret a indemnització i com es calcula (art. 9); quan algú vol sol·licitar el canvi d'emplaçament d'una senyal existent (art. 6); o quan es planteja una possible infracció administrativa per danys, alteració o sostracció d'una senyal (art. 12 a 16).

Situacions habituals

  • Personal autoritzat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya vol col·locar una senyal geodèsica permanent en un edifici o terreny teu i vols entendre què és la servitud forçosa d'instal·lació de senyals.
  • Ets titular d'un immoble sobre el qual s'ha constituït la servitud i vols saber si tens dret a indemnització i com es determina l'import.
  • Vols sol·licitar a l'Institut Cartogràfic de Catalunya un canvi d'emplaçament d'una senyal geodèsica que hi ha a la teva finca i vols saber a càrrec de qui va l'obra.
  • Vols consultar la fitxa d'una senyal geodèsica, que és d'accés públic i queda dipositada a l'Ajuntament i al Consell Comarcal on es troba la senyal.
  • S'han produït danys, alteracions o la sostracció d'una fita o placa geodèsica i vols entendre com la llei classifica les infraccions i quines multes preveu.

Conceptes clau

Senyal geodèsica i vèrtex geodèsic
Punt del territori mesurat amb gran precisió i materialitzat sobre el terreny amb una fita o senyal identificada per una placa; és la base per donar alta precisió a la cartografia (preàmbul i art. 1 i 3).
Xarxa geodèsica utilitària de Catalunya
Conjunt de senyals equivalent a l'antiga xarxa de quart ordre, que es crea densificant les xarxes de primer ordre, d'ordre inferior i de nivellació segons les necessitats que assenyali l'Institut Cartogràfic de Catalunya (art. 2).
Bé de domini públic i utilitat pública
Les senyals geodèsiques són de domini públic i queden adscrites a les seves finalitats; es declaren d'utilitat pública tant les senyals com les tasques d'instal·lació, conservació i utilització (art. 4).
Servitud forçosa d'instal·lació de senyals
Càrrega que pot imposar-se sobre un immoble per instal·lar, conservar i utilitzar una senyal geodèsica; comporta la servitud accessòria de pas per al personal autoritzat i s'exclou l'interior dels habitatges (art. 7).
Predi servent i indemnització
L'immoble que suporta la servitud és el predi servent; la constitució de la servitud és indemnitzable en funció de la superfície ocupada i dels perjudicis, determinada de mutu acord o segons les normes de l'expropiació forçosa (art. 9).
Infraccions lleus, greus i molt greus
La producció de danys a les senyals és infracció administrativa; es classifica en lleu, greu o molt greu segons si la senyal pot continuar servint, deixa de servir, es destrueix o hi ha reincidència (art. 12).
Institut Cartogràfic de Catalunya
Ens al qual la llei atribueix la instal·lació, gestió, conservació, inspecció, vigilància i sanció de les senyals geodèsiques de la xarxa utilitària (art. 1, 3, 4, 6, 7 i 11).

Confusions habituals

  • Les multes de l'article 16 estan expressades en pessetes (fins a 50.000, 100.000 i 500.000), perquè la llei és de 1994; per conèixer els imports i les referències vigents cal consultar el text consolidat a les fonts oficials.
  • La servitud forçosa no permet ocupar l'interior dels habitatges: l'article 7.3 subjecta tots els immobles a la possible servitud llevat de l'interior dels habitatges, i preveu que, si l'immoble és un habitatge, les tasques es facin sense pertorbar-ne els habitants.
  • Sol·licitar un canvi d'emplaçament d'una senyal no és gratuït per a qui ho demana: segons l'article 6.2, el projecte el redacta l'Institut Cartogràfic de Catalunya, però la realització material va a càrrec del sol·licitant, que la sufraga.
  • La llei atribueix funcions a l'Institut Cartogràfic de Catalunya i al conseller de Política Territorial i Obres Públiques; els noms i les competències dels òrgans administratius poden haver canviat amb el temps, de manera que cal comprovar-ho al text oficial consolidat abans de treure'n conclusions.
  • El text que es mostra aquí és una traducció catalana no oficial; per a qualsevol ús formal cal consultar el text oficial (BOE i Portal Jurídic de Catalunya), que és l'únic amb valor jurídic.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes d'organització i procediment de l'Administració pública. plet.cat orienta sobre com relacionar-t'hi i on trobar la informació oficial.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

Les xarxes geodèsiques estan formades per un conjunt de punts del territori, anomenats vèrtexs geodèsics, dels quals s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que es materialitzen sobre el terreny amb fites o senyals. La disponibilitat d'una xarxa geodèsica utilitària en l'àmbit territorial de Catalunya, basada en les xarxes estatals, que, al seu torn, es basen en xarxes continentals, és un element capital per a donar alta precisió a la cartografia, sobre la qual es projecten les distintes activitats que es desenvolupen sobre el territori, com les obres públiques o la planificació a qualsevol nivell, entre d'altres.

La xarxa geodèsica utilitària de Catalunya és una xarxa moderna, tridimensional, en la qual no se separen els components horitzontals dels verticals. Les coordenades dels seus vèrtexs es determinen per càlculs globals que abasten tot el territori de Catalunya i que integren dades de suport per a la connexió amb les xarxes estatals i noves observacions per a la determinació efectiva dels vèrtexs de la xarxa utilitària. Les dades de suport són les coordenades de les xarxes estatals horitzontals —de primer ordre i d'ordre inferior— i les cotes de la xarxa estatal vertical —de nivellació—, així com les estimacions de la seva precisió. Les noves observacions, les pròpies de la xarxa utilitària, es realitzen entre els seus vèrtexs i els de les xarxes estatals. En gran part, les observacions es basen en satèl·lits i es complementen amb observacions de nivellació i amb el geoide de Catalunya calculat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

La distribució de vèrtexs de la xarxa geodèsica utilitària s'adapta a les necessitats dels seus usuaris i als condicionants propis del territori i de la tecnologia, tant pel que fa a la implantació i l'observació de la xarxa com pel que fa al seu posterior aprofitament. Així, tenint en compte la creixent utilització de satèl·lits artificials geodèsics, la distància entre vèrtexs de la xarxa varia entre uns vuit-cents metres en les àrees urbanes amb gran densitat d'edificació, on l'ús posterior de satèl·lits per a treballs topogràfics és difícil, i uns deu quilòmetres en les àrees muntanyoses, on l'ús de satèl·lits permet la determinació de coordenades amb gran precisió i rapidesa i a un baix cost. Atès que, amb les noves tècniques de la geodèsia espacial, el requeriment de visibilitat entre vèrtexs per a l'observació de xarxes geodèsiques ha desaparegut, els vèrtexs de la xarxa utilitària s'emplacen en llocs de fàcil accés, amb l'única condició d'evitar les obstruccions en la recepció dels senyals dels satèl·lits geodèsics. No obstant això, per a permetre l'aprofitament de la xarxa amb tècniques topogràfiques clàssiques, en la mesura del possible i especialment en les àrees urbanes, els vèrtexs de la xarxa utilitària es distribueixen de manera que es mantingui la visibilitat amb almenys dos dels vèrtexs veïns.

L'establiment de la xarxa geodèsica utilitària d'acord amb el concepte i la distribució dels vèrtexs descrits garanteix l'alta precisió requerida en els treballs de cartografia a totes les escales, així com l'homogeneïtat i la continuïtat de treballs cartogràfics distints. Això significa un augment de la qualitat geomètrica de qualsevol tipus de projecte que es desenvolupi sobre el territori i, alhora, un abaratiment dels costos de referenciació.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

És objecte de la present Llei la regulació del règim jurídic de les senyals geodèsiques que integren la xarxa geodèsica utilitària de Catalunya a fi de permetre la seva instal·lació, construcció i reconstrucció, conservació i utilització per als fins propis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i d'acord amb les facultats que aquest té reconegudes.

Article 2. Configuració de la xarxa geodèsica utilitària

1. La xarxa geodèsica utilitària de Catalunya, equivalent a l'antiga xarxa de quart ordre, es crea a partir de la densificació de les xarxes de primer ordre, d'ordre inferior i de nivellació.

2. La densificació de les xarxes es durà a terme d'acord amb les necessitats cartogràfiques i topogràfiques que assenyali l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Article 3. Identificació

1. La identificació de les senyals geodèsiques s'efectua mitjançant la col·locació d'una placa.

2. L'Institut Cartogràfic de Catalunya elaborarà fitxes de les senyals geodèsiques i remetrà una còpia de les mateixes a l'Ajuntament i al Consell Comarcal en l'àmbit territorial del qual es trobi cada senyal, còpia que quedarà sota la custòdia d'aquests ens.

3. L'accés a les fitxes és públic.

4. L'Institut Cartogràfic de Catalunya determinarà el model i el contingut de les fitxes i de les plaques identificatives.

Article 4. Règim jurídic

1. Les senyals geodèsiques a les quals es refereix la present Llei són de domini públic i queden adscrites al compliment de les seves finalitats. Correspon a l'Institut Cartogràfic de Catalunya realitzar la seva instal·lació, gestió i conservació.

2. Es declaren d'utilitat pública les senyals geodèsiques i les tasques necessàries per a la seva instal·lació, la seva construcció o reconstrucció, la seva conservació i la seva utilització per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Article 5. Instal·lació

1. Les senyals que constitueixen la xarxa geodèsica utilitària es caracteritzen per la seva permanència.

2. Durant l'execució de les obres d'instal·lació de senyals geodèsiques poden col·locar-se senyals de caràcter provisional.

3. Les senyals geodèsiques permanents poden col·locar-se:

a) En edificis, prioritàriament de titularitat pública o que presentin garanties de permanència, oït el seu titular. Per a instal·lar senyals en els edificis que integren el patrimoni cultural de Catalunya cal un informe previ del Departament de Cultura.

b) En llocs lliures d'edificació on sigui tècnicament aconsellable. En la mesura del possible, s'evitarà la col·locació de senyals en espais naturals protegits, o bé s'instal·laran en les zones més accessibles, tant dins dels mateixos com en terrenys forestals catalogats d'utilitat pública o protectors, en els termes de l'article 7.6 i d'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

4. Les tasques d'instal·lació de les senyals poden promoure's d'ofici o a instància de tercers i poden ser dutes a terme directament per l'Institut Cartogràfic de Catalunya o, sota la seva supervisió, per altres ens públics o privats, mitjançant personal degudament autoritzat per l'Institut.

5. Els projectes d'instal·lació de les senyals seran sotmesos a informe previ dels respectius Ajuntaments, en allò que afecti les seves competències i requeriran la corresponent llicència urbanística.

Article 6. Conservació

1. Les tasques de conservació i manteniment de les senyals geodèsiques poden encomanar-se als consells comarcals i als Ajuntaments mitjançant convenis de cooperació amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

2. Els canvis d'emplaçament de les senyals geodèsiques poden ser sol·licitats per les persones físiques o jurídiques interessades a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que adoptarà la resolució que sigui pertinent. El projecte del canvi de lloc serà redactat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya i la realització material anirà a càrrec del sol·licitant, que el sufragarà i el durà a terme en el termini que fixi el projecte.

Capítol II. Servituds

Article 7. Servitud forçosa d'instal·lació de senyals

1. La realització de les tasques d'instal·lació, construcció, reconstrucció, conservació i utilització de les senyals geodèsiques per a l'elaboració dels treballs cartogràfics i topogràfics propis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya pot donar lloc a la constitució de servitud forçosa d'instal·lació de senyals que comporta la servitud accessòria de pas. La servitud forçosa d'instal·lació de senyals comporta l'obligació del predi servent de donar pas i permetre la realització dels treballs per a l'establiment, la conservació i la utilització de les senyals a favor del personal necessari, degudament autoritzat i acreditat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

2. Per a la declaració i la imposició de les servituds a les quals es refereix l'apartat 1, que corresponen a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, és títol suficient, d'acord amb el que disposa la Llei 11/1975, de règim jurídic de les senyals, la instrucció i la resolució de l'expedient administratiu, amb caràcter previ. En la tramitació de l'expedient es garantirà el dret d'audiència dels interessats i es motivarà suficientment la conveniència i l'oportunitat de la instal·lació.

3. Tots els immobles, llevat de l'interior dels habitatges, queden subjectes a la imposició de les servituds a les quals es refereix l'apartat 1. No obstant això, si l'immoble afectat està destinat a habitatge, les tasques es realitzaran sense pertorbar els seus habitants.

4. Per a l'establiment de les servituds a les quals es refereix l'apartat 1 en zones d'interès per a la defensa es requereix l'autorització prèvia de l'autoritat competent.

5. Per a l'establiment de les servituds a les quals es refereix l'apartat 1 en els espais naturals de protecció especial es requereix l'autorització de l'òrgan gestor de l'espai o de l'autoritat competent.

6. Prèviament a la constitució de les servituds a les quals es refereix l'apartat 1 es procedirà a l'ocupació temporal del terreny per a comprovar la idoneïtat del punt elegit. Si les senyals han de situar-se en terrenys forestals catalogats d'utilitat pública o protectors, la concessió de l'ocupació temporal dels terrenys es tramitarà d'acord amb el procediment assenyalat per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya i les disposicions complementàries.

7. La constitució de les servituds a les quals es refereix l'apartat 1 inclou els treballs previs, que són declarats d'utilitat pública, així com el transport de materials i eines, l'emplaçament de la senyal, l'ocupació de la superfície necessària i la construcció de la senyal.

8. La constitució de les servituds a les quals es refereix l'apartat 1 en béns de domini públic d'altres administracions requereix l'autorització prèvia de l'administració titular.

9. La constitució de les servituds a les quals es refereix l'apartat 1 sobre béns que integren el patrimoni històric i sobre béns catalogats requereix l'autorització prèvia de l'administració pública competent.

Article 8. Inscripció

La inscripció del títol constitutiu de les servituds va a càrrec de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i s'efectua de conformitat amb la legislació hipotecària vigent.

Article 9. Indemnització

1. La constitució de la servitud té caràcter indemnitzable a favor del predi servent, en funció del valor de la superfície de terreny ocupada per les senyals i dels perjudicis que, si s'escau, es valori que puguin causar la instal·lació, la conservació, la utilització i la restitució de la senyal.

2. La quantia de la indemnització a la qual es refereix l'apartat 1 es determinarà preferentment de mutu acord i, si no és possible, d'acord amb les normes de valoració i procediment establertes als efectes de l'expropiació forçosa.

Article 10. Cessament

Les servituds constituïdes a l'empara de la present Llei cessen si, per raons tècniques o a sol·licitud de part, l'Institut Cartogràfic de Catalunya resol modificar l'emplaçament de la senyal. En tal supòsit, l'Institut Cartogràfic de Catalunya realitzarà els treballs necessaris per a la retirada de la senyal.

Capítol III. Règim sancionador

Article 11. Inspecció i vigilància

La inspecció i la vigilància de les senyals geodèsiques correspon a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que l'exerceix mitjançant personal autoritzat. Pot establir-se per conveni la participació d'altres ens públics en aquestes tasques.

Article 12. Infraccions

1. La producció de danys a les senyals geodèsiques, tant a les senyals permanents com a les senyals provisionals necessàries per a l'execució dels treballs regulats per la present Llei, té la consideració d'infracció administrativa i determina la incoació i tramitació del corresponent expedient administratiu al responsable.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

3. Són infraccions lleus:

a) Alterar les senyals, si poden continuar servint per a l'ús previst.

b) Deteriorar les senyals si poden continuar servint per a l'ús previst.

c) Impedir o pertorbar l'accés per a la utilització, el manteniment i la restitució de les senyals.

4. Són infraccions greus:

a) Alterar les senyals si deixen de servir per a l'ús previst o deixen de ser identificables.

b) Destruir o sostreure les senyals.

c) Modificar la situació de les senyals o impedir la seva visibilitat.

d) Impedir l'accés per a la instal·lació de les senyals.

e) Cometre infraccions qualificades com a lleus si s'aprecia reincidència.

5. És infracció molt greu la reincidència en la comissió d'infraccions qualificades com a greus.

Article 13. Prescripció

El termini de prescripció de les infraccions és de quatre anys per a les greus i les molt greus i d'un any per a les lleus, a comptar des de la data de comissió de la infracció o, si és continuada, des de la data de realització del darrer acte en el qual la infracció es consuma.

Article 14. Procediment sancionador

1. El procediment sancionador pot ser iniciat d'ofici o per denúncia de tercers, adreçada a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, o bé als consells comarcals o als Ajuntaments, que han de posar-ho en coneixement d'aquest Institut.

2. El procediment sancionador es tramitarà de conformitat amb la normativa vigent i garantirà en tot cas l'audiència a l'interessat. La instrucció de l'expedient correspon als serveis de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

3. Si s'aprecia que els fets que són objecte d'expedient sancionador poden ser constitutius de delicte o falta, l'Institut Cartogràfic de Catalunya traslladarà les actuacions a l'autoritat judicial competent i, en aquest supòsit, el procediment sancionador queda en suspens fins que aquella no es pronunciï. Aquesta suspensió no afecta l'expedient incoat per al restabliment de la situació anterior a la comissió de la infracció o, si s'escau, per a l'abonament de les indemnitzacions pels danys i perjudicis ocasionats.

4. Si la resolució judicial a la qual es refereix l'apartat 3 és absolutòria, l'Administració pot continuar l'expedient sancionador, respectant els fets declarats provats pels Tribunals.

5. La imposició d'una sanció per via judicial exclou la imposició d'una sanció per via administrativa.

Article 15. Reclamació de danys per via administrativa

L'Administració pot sol·licitar en tot cas indemnització pels danys i perjudicis causats per via administrativa.

Article 16. Sancions

1. Les infraccions tipificades per la present Llei són sancionades amb les multes següents:

a) Les infraccions lleus, amb multa de fins a 50.000 pessetes.

b) Les infraccions greus, amb una multa de fins a 100.000 pessetes.

c) Les infraccions molt greus, amb una multa de fins a 500.000 pessetes.

2. Les sancions es graduen tenint en compte els danys i perjudicis produïts, el risc objectiu que es derivi de la infracció per a les senyals regulades per la present Llei o per a tercers i la conducta dolosa o culpable de l'infractor.

3. La imposició de les sancions correspon als òrgans següents:

a) Al director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, les sancions de fins a 100.000 pessetes.

b) Al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, les sancions de fins a 500.000 pessetes.

4. Contra les resolucions del director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya pot interposar-se recurs ordinari davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera

L'Institut Cartogràfic de Catalunya, en els termes que es convinguin amb els propietaris afectats, promourà la inscripció en el Registre de la Propietat de les servituds corresponents a les senyals existents en el moment de l'entrada en vigor de la present Llei.

Disposició addicional segona

El règim jurídic regulat en la present Llei per a les senyals geodèsiques s'aplica també a les senyals geofísiques el titular de les quals sigui la Generalitat. Les funcions que s'atribueixen en la present Llei a l'Institut Cartogràfic de Catalunya seran exercides en aquest cas pels òrgans que tinguin atribuïdes les competències en relació a les senyals geofísiques.

Disposicions finals

Disposició final primera

Es faculta el Govern de la Generalitat i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques per a dictar les normes necessàries per al desplegament i l'aplicació de la present Llei.

Disposició final segona

La present Llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Font i provença

Títol original: Ley 11/1994 de 11 de julio sobre señales geodésicas. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash e5acac6eaeff).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.