Text legal · Traducció no oficial

Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives

Explicació en català planer, text traduït no oficial i enllaç al text oficial. Informació general, no assessorament jurídic.

Identificador
Llei 12/1981
Àmbit
Catalunya
Estat
Vigent
Publicació

Explicació de plet.cat · orientació general

En resum

La Llei 12/1981, de 24 de desembre, és una llei catalana que estableix mesures addicionals de protecció del medi ambient per als espais d'especial interès natural de Catalunya que són, o han de ser, objecte d'explotació minera. La seva idea central és el «principi de restauració»: qualsevol activitat extractiva en aquests espais només es pot autoritzar si inclou en el projecte un programa de restauració dels terrenys afectats, i el titular ha de constituir una fiança que en garanteixi l'execució (arts. 1, 4 i 8). El procediment combina dues intervencions: els Serveis Territorials d'Indústria autoritzen l'activitat, però la Direcció General de Política Territorial emet un informe vinculant sobre les condicions de preservació del medi ambient i sobre la fiança necessària (arts. 6 i 7). La llei també tipifica infraccions (lleus, greus i molt greus) amb les seves sancions, preveu l'execució forçosa i la multa coercitiva, i remet a un desplegament reglamentari i a ordenances municipals (arts. 9 i 10 i disposicions finals). Els espais concrets afectats figuren en un annex. Aquesta pàgina conté una traducció catalana no oficial i és només informació general d'orientació; no és assessorament jurídic ni substitueix el text oficial consolidat.

Què regula aquesta norma

La llei regula l'ordenació ambiental de les activitats extractives que es duen a terme dins d'espais d'especial interès natural de Catalunya. En concret: fixa el seu objecte com l'establiment de mesures addicionals de protecció ambiental mitjançant un tractament especial de restauració i repoblació dels terrenys (art. 1), amb la particularitat que no s'aplica als espais que ja gaudeixen d'un règim específic de protecció, tot i que s'hi aplica supletòriament quan impliqui una protecció més gran (art. 1.2). Delimita el seu àmbit territorial a les explotacions situades en els espais inclosos a l'annex, aprovats per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya el 21 de maig de 1980, i preveu que el Consell Executiu pugui estendre'l a zones anàlogues (art. 2). Afecta les activitats extractives dels recursos miners de les seccions A, B, C i D, amb una avaluació econòmica preliminar per a les seccions A i B (art. 3). Estableix l'obligació d'incloure un programa de restauració en les sol·licituds d'autorització i en defineix el contingut mínim (arts. 4 i 5). Descriu el procediment d'autorització amb informe preceptiu i vinculant de la Direcció General de Política Territorial, incloent-hi els supòsits de denegació (art. 6). Reparteix les competències d'autorització i d'inspecció (art. 7). Regula amb detall la fiança de restauració: qui l'ha de constituir, com se'n calcula la quantia, la revisió anual, la vigència de l'obligació i la devolució (art. 8). Preveu l'execució forçosa de les mesures i la multa coercitiva (art. 9), i tipifica les infraccions i sancions ambientals (art. 10). Finalment, remet el desplegament al Consell Executiu i a les ordenances municipals (disposicions finals).

A qui afecta

El text s'adreça principalment als titulars d'activitats extractives (explotacions, pedreres, mines) que operen o volen operar dins dels espais d'especial interès natural llistats a l'annex, ja que són qui ha de presentar el programa de restauració i constituir la fiança (arts. 4 i 8). També implica les administracions que hi intervenen: els Serveis Territorials d'Indústria (autorització), la Direcció General de Política Territorial (informe vinculant), el Departament d'Indústria i Energia (avaluació econòmica de les seccions A i B), el Consell Executiu i els ajuntaments, que han d'aprovar ordenances municipals (art. 2, arts. 6-7 i disposicions finals). Indirectament interessa a persones i entitats que viuen o actuen prop d'aquests espais i que volen entendre el règim de protecció aplicable.

Quan pot ser rellevant

Aquest text és rellevant quan es tramita o s'analitza l'autorització d'una activitat extractiva dins d'un espai d'especial interès natural: en el moment de preparar el projecte i el programa de restauració (arts. 4-5), en constituir i revisar la fiança abans d'iniciar l'explotació i durant la seva vigència (art. 8), i quan es plantegen inspeccions, execució forçosa, multes coercitives o expedients sancionadors per incompliment de les mesures ambientals (arts. 7, 9 i 10). També és útil com a marc de referència per entendre el repartiment de competències entre indústria, política territorial i ajuntaments en aquesta matèria.

Situacions habituals

  • Ets titular d'una explotació extractiva (una pedrera o una mina) situada dins un espai d'especial interès natural i vols entendre per què cal presentar un programa de restauració i constituir una fiança abans de començar.
  • Treballes en un projecte d'explotació de les seccions A o B i vols situar quins informes i quina avaluació econòmica preliminar preveu la llei abans que es pugui autoritzar l'activitat.
  • Vius a prop d'una activitat extractiva i vols entendre, a grans trets, quin règim de restauració, inspecció i protecció ambiental descriu aquesta llei.
  • Ets personal tècnic d'un ajuntament o d'una administració i vols ubicar el paper dels Serveis Territorials d'Indústria, de la Direcció General de Política Territorial i dels ajuntaments dins d'aquest procediment.
  • Investigues el règim d'infraccions i sancions ambientals aplicable a les activitats extractives i vols saber com la llei classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus.

Conceptes clau

Espai d'especial interès natural afectat per activitats extractives
Espai natural inclòs a l'annex de la llei (a partir de la llista aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya el 1980) on l'activitat minera queda sotmesa a mesures addicionals de protecció ambiental (arts. 1 i 2).
Principi de restauració
Idea rectora del preàmbul i de la llei segons la qual una explotació dins d'aquests espais només és admissible si, en acabar, la zona afectada pot quedar integrada de nou en el conjunt natural que l'envolta, assumint-ne el titular el cost.
Programa de restauració
Document que s'ha d'incloure en el projecte d'explotació (art. 4) i que analitza l'estat del lloc i el seu entorn, defineix les mesures per prevenir i compensar els danys ambientals i preveu les actuacions de restauració a executar durant i al final de l'activitat (art. 5).
Fiança de restauració
Garantia que el titular ha de constituir abans d'iniciar l'explotació (art. 8) per assegurar els treballs de restauració i respondre de sancions i danys; se'n fixa la quantia per reglament i en funció de la superfície o del cost, amb revisió anual i regles de devolució.
Informe vinculant de la Direcció General de Política Territorial
Informe preceptiu que la Direcció General de Política Territorial emet dins del procediment (art. 6) i que, en ser vinculant, fixa les condicions de preservació del medi ambient, els programes de restauració i la fiança necessària; també pot motivar la denegació de l'autorització.
Seccions A, B, C i D
Classificació dels recursos miners segons la legislació de mines que la llei utilitza per delimitar les activitats afectades (art. 3); les seccions A i B queden subjectes a una avaluació econòmica preliminar addicional.
Multa coercitiva
Mitjà d'execució, diferent i compatible amb les sancions, que permet imposar multes reiterades per forçar el compliment de les mesures de protecció ordenades (art. 9), en el marc de l'execució forçosa que pot dur a terme l'Administració.

Confusions habituals

  • No s'ha de confondre amb la legislació general d'espais naturals: aquesta llei no crea un règim general de protecció, sinó mesures addicionals específiques per a l'activitat extractiva, i no s'aplica als espais que ja tenen un règim específic de protecció, tret que hi impliqui una protecció més gran (art. 1.2).
  • Els imports que apareixen al text barregen unitats i èpoques (la fiança mínima s'expressa en pessetes i la multa coercitiva també, mentre que les sancions de l'article 10 s'expressen en euros), i hi ha articles amb apartats afegits (8.1 bis, 3 bis, 3 ter, 3 quàter) i l'article 3.3 marcat com «(Anul·lat)». Això indica modificacions posteriors: per a les xifres i la redacció vigents cal consultar el text oficial consolidat.
  • La devolució de la fiança no extingeix automàticament l'obligació de restaurar: segons l'article 8.1 bis, l'obligació de dipositar la fiança i de restaurar continua vigent fins que l'Administració ambiental accepti definitivament la restauració, amb independència de la situació administrativa de l'autorització minera.
  • L'autorització dels Serveis Territorials d'Indústria (art. 7) no equival, per si sola, a un vistiplau ambiental complet: les condicions ambientals i de restauració provenen de l'informe vinculant de la Direcció General de Política Territorial (art. 6), de manera que són dues intervencions diferents dins d'un mateix procediment.
  • La llista d'espais afectats es troba a l'annex i parteix d'una relació de 1980; per saber quins espais i termes municipals estan afectats avui, i si l'àmbit s'ha ampliat o precisat, cal consultar el text oficial consolidat i les seves disposicions de desplegament.
  • Aquesta pàgina és una traducció catalana no oficial feta a partir del text del BOE i té finalitat d'orientació general; no és el text oficial ni assessorament jurídic. Per a qualsevol ús formal cal partir del text oficial consolidat.

Aquesta secció és una explicació editorial de plet.cat per situar la norma. No forma part del text legal ni el substitueix; el text amb valor legal és sempre l'oficial enllaçat.

Continua per plet.cat

Normes d'organització i procediment de l'Administració pública. plet.cat orienta sobre com relacionar-t'hi i on trobar la informació oficial.

Organismes i fonts oficials

Text traduït (no oficial)

A partir d'aquí comença la reproducció traduïda de l'articulat. No és el text oficial: consulta sempre la font oficial enllaçada a dalt.

Preàmbul

Les activitats extractives, que certament són necessàries per raons econòmiques, comporten un impacte ambiental notori, amb una degradació important del paisatge. D'altra banda, tenim un conjunt d'espais d'especial interès natural que han de ser objecte d'una protecció especial. Cal, doncs, ordenar urgentment les activitats extractives a executar en els espais d'especial interès natural, fent-les compatibles, en la mesura que sigui possible, amb una protecció adequada de la natura en aquests espais i prenent les mesures necessàries per restaurar la situació dels terrenys en acabar l'explotació. Això es pot aconseguir, en moltes explotacions, aplicant el principi de restauració perquè, una vegada finalitzada l'explotació, la zona afectada quedi ben integrada en el conjunt natural que l'envolta.

L'aplicació del principi de restauració comporta un cost addicional per a l'explotació de què es tracti, el qual ha d'equivaler al dany, difícilment quantificable, que la comunitat patirìa si no s'apliqués la restauració i la natura quedés deteriorada. Cal acceptar, per tant, que dins dels espais d'especial interès natural només poden emprendre's les explotacions que puguin assumir econòmicament els costos d'una restauració molt acurada que deixi el medi de l'espai explotat en condicions acceptables.

La legislació vigent fa referència, en diversos preceptes, al principi de restauració. La Llei de Mines de 21 de juliol de 1973 defineix en diversos apartats la necessitat d'efectuar els estudis oportuns i fixa possibles actuacions administratives de protecció del medi ambient que siguin imperatives per raó de l'aprofitament dels recursos miners. El Reglament General del Règim de la Mineria, de 25 d'agost de 1978, estableix també condicions per a la protecció del medi ambient. La Llei de Forests de 8 de juny de 1957 i el seu Reglament de 22 de febrer de 1962 estableixen les indemnitzacions i sancions pels danys ocasionats al patrimoni forestal a causa d'activitats que els produeixen.

Per a una aplicació efectiva de les mesures de protecció del medi ambient i per a una aplicació efectiva del principi de restauració és necessari, tanmateix, un desenvolupament normatiu que precisi totes aquestes normes i el procediment administratiu corresponent per a la seva aplicació.

La Generalitat de Catalunya pot dur a terme aquest desenvolupament normatiu, atesa la competència que l'Estatut li reconeix en matèria d'Espais Naturals Protegits, Protecció del Medi Ambient i Règim Miner i Energètic.

En resum, es tracta de fer compatibles les explotacions dins d'espais d'especial interès natural amb el manteniment de la qualitat d'aquests espais, i això per l'aplicació del principi de restauració.

Article 1. Objecte

1. La present Llei té per objecte l'establiment de mesures addicionals de protecció del medi ambient per mitjà d'un tractament especial per a la restauració dels terrenys i la repoblació dels mateixos en espais d'especial interès natural que siguin o hagin de ser objecte d'explotació minera.

2. Aquestes mesures no són aplicables als espais naturals que gaudeixin d'un règim específic de protecció a l'empara de la Llei del Sòl o de la Llei d'Espais Naturals, però s'aplicaran supletòriament quan impliquin una major protecció en relació amb el règim de què es tracti.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Les disposicions d'aquesta Llei han d'aplicar-se a totes les explotacions mineres que es duguin a terme en els espais d'especial interès natural inclosos en la llista aprovada pel ple de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya el 21 de maig de 1980, que figuren en l'annex d'aquesta Llei.

2. Quan concorrin circumstàncies anàlogues, el Consell Executiu, a iniciativa pròpia o a petició de l'ajuntament o ajuntaments afectats, podrà declarar l'aplicació de la Llei a zones de característiques específiques similars, objecte d'explotacions mineres, i, amb aquesta finalitat, determinarà els límits geogràfics de les mateixes.

Article 3. Activitats afectades

1. Són activitats afectades per aquesta Llei les extractives dels recursos miners classificats en la legislació de mines com a pertanyents a les seccions A, B, C i D.

2. Les activitats extractives pertanyents a les seccions A i B que es pretenguin exercir en l'àmbit territorial definit en l'article 2 quedaran subjectes a una avaluació econòmica preliminar dels recursos a explotar i de les seves possibilitats de substitució, tenint en compte la seva finalitat, que haurà d'efectuar el Departament d'Indústria i Energia, a fi de precisar les raons potencials de la conveniència de l'activitat i aplicar, si escau, allò que preveu el paràgraf 4 de l'article 6. En qualsevol cas, pel que fa a la preservació de l'entorn natural, aquesta activitat ha d'ajustar-se a les disposicions de la present Llei.

3. (Anul·lat)

Article 4. Programa de restauració

1. Les sol·licituds d'autorització d'aprofitaments, permisos d'explotació, permisos d'investigació, concessions, ampliacions i rectificacions de concessions d'explotació dels recursos miners esmentats en l'article 3 que comportin activitats extractives en zones definides en l'article 2, han d'incloure en el projecte d'explotació un programa de restauració.

2. El projecte i el programa han de ser presentats als Serveis Territorials d'Indústria, juntament amb la documentació que estableixen la Llei i el Reglament de Mines.

Article 5. Contingut del programa de restauració

1. El programa de restauració esmentat en l'article 4 ha d'incloure una anàlisi de l'estat en què es troben el lloc de les eventuals activitats i el seu entorn, especialment pel que fa als recursos naturals, definir les mesures a prendre per prevenir i compensar les conseqüències perjudicials sobre el medi ambient de les actuacions extractives projectades i incloure el conjunt de mesures de restauració a executar al final de les diferents fases de l'explotació, així com les que hauran de desenvolupar-se en finalitzar l'activitat extractiva.

2. Han de determinar-se per reglament la documentació integrant del programa de restauració, els aspectes que han de preveure i les dades que ha d'incloure.

Article 6. Procediment d'autorització i informe vinculant

1. Els Serveis Territorials d'Indústria han de lliurar còpia del projecte d'explotació i del programa de restauració a la Direcció General de Política Territorial, que ha d'informar-los preceptivament, una vegada escoltats els departaments pertinents i els ajuntaments afectats. En el cas d'activitats corresponents a les seccions A i B de la Llei de Mines, els Serveis Territorials d'Indústria han d'emetre prèviament un informe sobre l'avaluació econòmica de l'activitat d'acord amb l'article 3.

2. A la vista del programa de restauració, i d'acord amb l'informe dels Serveis Territorials d'Indústria, pel que fa a activitats de les seccions A i B, o d'acord amb allò que estableix l'article 3.3, pel que fa a activitats de les seccions C i D, la Direcció General de Política Territorial emetrà informe sobre la idoneïtat de les actuacions de protecció del medi ambient proposades.

3. En l'informe de la Direcció General de Política Territorial, que és vinculant, han d'especificar-se les condicions de preservació del medi ambient i els programes de restauració, la fiança de restauració necessària i els estudis preliminars necessaris per a una avaluació adequada de l'impacte ambiental, d'acord amb l'article 5.

4. Els Serveis Territorials d'Indústria, a proposta de la Direcció General de Política Territorial, denegaran l'autorització quan l'explotació sigui de poc valor econòmic o de baixa rendibilitat a causa dels elevats costos de restauració, o quan la restauració sigui tècnicament impossible en els termes establerts per aquesta Llei.

Article 7. Competència per autoritzar i inspeccionar

1. La competència per autoritzar l'activitat extractiva correspon als Serveis Territorials d'Indústria. L'autorització ha d'imposar, a més del que pertoqui segons la Llei de Mines, les condicions de preservació del medi ambient i de restauració que s'hagin d'aplicar segons allò que disposa l'article 6 de la present Llei.

2. La inspecció de l'activitat pel que fa a les presents mesures addicionals de protecció del medi ambient correspon als funcionaris de la direcció general competent en matèria de protecció d'espais naturals afectats per activitats extractives o de les corresponents unitats territorials, que s'han de coordinar amb l'actuació inspectora dels funcionaris del departament competent en matèria de mines. Aquestes inspeccions poden ser encomanades per l'Administració ambiental a entitats col·laboradores de l'Administració degudament acreditades.

Article 8. Fiança de restauració

1. Per garantir l'aplicabilitat de les mesures de protecció del medi ambient i els treballs de restauració previstos en l'autorització, cal que el titular constitueixi una fiança abans de començar l'explotació.

1 bis. L'obligació del titular de dipositar la fiança que correspongui en cada moment i de restaurar els terrenys afectats en les condicions establertes en el programa de restauració continuarà vigent fins al moment en què l'Administració ambiental accepti definitivament la restauració efectuada al terme, si escau, del termini de garantia, independentment de la situació administrativa de l'autorització minera.

2. La quantia de la fiança ha d'establir-se per reglament. En qualsevol cas, pel que fa a la restauració, la quantia ha de fixar-se en funció de la superfície afectada per la restauració, pel cost global de la restauració o per ambdós aspectes conjuntament. En cap cas la fiança significarà un import inferior a quatre-centes mil pessetes per hectàrea o el vint-i-cinc per cent del pressupost global de restauració.

3. L'import total de la fiança és la suma dels imports parcials corresponents a les diferents fases de la restauració. L'import total i els imports parcials s'estableixen en l'autorització de l'explotació, la qual ha de determinar també l'import de la fiança inicial que ha de constituir-se abans d'iniciar l'explotació.

3 bis. L'import de la fiança inicial és el següent: a) Per a les activitats extractives o les fases d'aquestes activitats amb una durada prevista de cinc anys o més: el 25 % de l'import total de la fiança establerta. b) Per a les activitats extractives o les fases d'aquestes activitats amb una durada prevista d'entre dos i cinc anys: el 50 % de l'import total de la fiança establerta. c) Per a les activitats extractives o les fases d'aquestes activitats amb una durada igual o inferior a dos anys: el 100 % de la fiança.

3 ter. Anualment es revisa l'import de la fiança que ha de mantenir-se, amb aplicació de l'índex de preus al consum i en funció de les superfícies afectades o que es preveu afectar durant l'any segons el pla anual de labors, de les ja restaurades i de les que encara no han patit cap afecció. L'import resultant no pot ser inferior a l'import de la fiança inicial actualitzada amb l'índex de preus al consum. La revisió de l'import de la fiança s'efectua anualment a partir de les dades que les empreses titulars inclouen en el pla de labors.

3 quàter. En cas que s'aprovi la modificació del programa de restauració d'una activitat extractiva perquè s'hi pugui instal·lar, amb els corresponents permisos, un dipòsit controlat de terres i runa o residus inerts, les fiances de l'activitat extractiva que quedin duplicades amb les fiances establertes per al dipòsit controlat poden retornar-se a petició del seu dipositari. Les fiances de reblert i de restauració superficial només poden retornar-se en el moment en què s'han constituït fiances del mateix import o superior, a disposició de l'Agència de Residus de Catalunya, fixades d'acord amb els articles 10.1 i 10.2 del Decret 1/1997, respectivament.

4. La fiança respon de l'execució dels treballs de restauració i de les sancions imposades al titular de l'autorització per incompliment de les mesures de protecció del medi ambient, així com dels danys i perjudicis directes o indirectes que s'ocasionin per raó del desenvolupament de l'activitat extractiva.

5. La devolució de la fiança es fa quan ha transcorregut el termini de garantia que s'hagi fixat en l'informe sobre el programa de restauració. Aquest termini és, com a màxim, de cinc anys. No obstant això, una vegada s'ha efectuat l'acceptació de les obres de restauració, la persona titular de l'activitat pot sol·licitar la devolució del 75 % de l'import dels conceptes de la fiança que es detallen a continuació: a) Moviment de terres pròpies amb anivellament. b) Estesa de sòl edàfic propi acumulat. c) Llaurada i aportació d'adobs. d) Reblert amb material propi. e) Reblert amb material d'aportació. f) Construcció de rases per a la xarxa de drenatge. g) Hidrosembra. h) Subsolat. i) Esponjament.

Article 9. Execució forçosa i multa coercitiva

1. L'Administració de la Generalitat, a través de la Direcció General de Política Territorial, pot procedir, previ avís al titular de l'explotació, a l'execució forçosa de les mesures de protecció del medi ambient, incloses en l'autorització, sens perjudici del que preveu l'article següent. Les despeses ocasionades per la realització d'aquestes mesures van a càrrec del titular de l'explotació.

2. Entre els mitjans d'execució a utilitzar, s'autoritza la multa coercitiva de cent mil a dues-centes cinquanta mil pessetes, que es reiterarà durant el temps suficient per complir allò que s'hagi ordenat. Aquesta multa coercitiva és independent de les que es puguin imposar en concepte de sanció i és compatible amb les mateixes.

Article 10. Infraccions i sancions

1. Es tipifiquen les infraccions de la manera següent: 1.1 Constitueixen infraccions molt greus: a) La comissió de tres infraccions tipificades com a greus en un període de tres anys, sancionades amb resolució ferma. b) La comissió d'una infracció tipificada com a greu si afecta un espai protegit. 1.2. Constitueixen infraccions greus: a) La realització d'activitats extractives sense tenir aprovat el programa de restauració o incomplint el seu contingut. b) La realització d'activitats extractives sense haver dipositat la fiança inicial de restauració o qualsevol de les seves revisions anuals. c) L'execució de treballs fora de l'àrea autoritzada amb modificació del relleu original. d) Els incompliments de les condicions i mesures previstes en la declaració d'impacte ambiental de les activitats extractives contingudes en l'autorització de l'explotació. e) La comissió de tres infraccions tipificades com a lleus en un període de tres anys, sancionades amb resolució ferma. f) La comissió d'una infracció tipificada com a lleu quan afecti un espai protegit. 1.3 Constitueix infracció lleu l'execució de treballs o actuacions fora de l'àrea autoritzada sense modificació del relleu original. S'hi inclouen, entre d'altres, l'aplec de materials, l'habilitació d'aparcaments o zones de càrrega i descàrrega i la ubicació de plantes mòbils i instal·lacions auxiliars.

2. Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de fins a 1.000.000 d'euros; les greus amb multa de fins a 300.000 euros, i les lleus amb multa de fins a 30.000 euros.

2 bis. Els òrgans competents per imposar les sancions són: a) El director o directora dels serveis territorials competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions lleus. b) El director o directora general competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions greus. c) El secretari o secretària competent en matèria de protecció dels espais afectats per activitats extractives, per a les sancions corresponents a infraccions molt greus.

3. En la imposició de sancions cal guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, atenent especialment els criteris següents per a la graduació de la sanció: a) L'existència d'intencionalitat o reiteració. b) La naturalesa dels perjudicis causats. c) La superfície afectada. d) La reincidència, per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagués estat declarat per resolució ferma. Quan el benefici que resulta d'una infracció és superior a la sanció que correspon, aquesta pot incrementar-se en la quantia equivalent al benefici obtingut.

4. La imposició de multes és independent del rescabalament dels danys i la indemnització de perjudicis, així com de les responsabilitats administratives exigibles pels òrgans competents en matèria de mines o de les responsabilitats d'ordre penal en què els infractors hagin pogut incórrer.

5. El secretari o secretària competent en matèria de protecció d'espais naturals afectats per activitats extractives, en els casos d'urgència en què perilli la protecció del medi ambient, pot suspendre provisionalment els treballs de l'activitat extractiva fins que es prenguin les mesures adequades.

Disposicions

Disposició addicional

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de determinar l'àmbit geogràfic dels espais d'especial interès natural que figuren en l'annex de la present Llei, en relació amb els diferents termes municipals afectats.

Disposició transitòria primera

1. Per a les explotacions existents degudament autoritzades han d'establir-se programes de restauració a desenvolupar conjuntament entre el titular de l'explotació i l'equip d'inspecció. Les despeses aniran a càrrec de la fiança ja establerta o a establir. 2. Quant als plans de restauració ja aprovats, han de revisar-se els seus termes i definir les condicions, que es modificaran, si escau, sense que això comporti un increment de cost per al concessionari. 3. Per a aquelles explotacions ja existents, legalment autoritzades, amb períodes de concessió superiors a cinquanta anys i estretament vinculades a instal·lacions industrials de sectors productius bàsics per a l'economia de Catalunya, han d'establir-se convenis específics per acomodar les garanties i plans de restauració a la realitat de l'explotació en les seves etapes successives dins dels fins de la present Llei.

Disposició transitòria segona

Per a les activitats especificades en l'article 3 d'aquesta Llei que necessitin nova autorització, situades fora del territori definit en l'article 2, i mentre el Parlament de Catalunya no hagi regulat les normes de protecció de la natura que hauran d'aplicar-se en tot el territori de Catalunya, han d'aplicar-se els articles 4, 5 i 7 i el primer paràgraf de l'apartat 1 i els apartats 2 i 3 de l'article 6. La fiança definida en l'article 8 ha d'aplicar-se en un 50 per 100 del seu import.

Disposició final primera

S'autoritza el Consell Executiu a dictar les disposicions necessàries per a l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta Llei.

Disposició final segona

Abans de sis mesos, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, han d'elaborar-se les disposicions reglamentàries que assenyalin els elements mínims que han de contenir les ordenances municipals respecte a les mesures de protecció del medi ambient en relació amb les activitats extractives. En aquestes disposicions ha d'establir-se la graduació dels sòls en funció del major o menor rigor de les mesures aplicables.

Disposició final tercera

En el mateix termini, han de dictar-se les normes a les quals hauran d'ajustar-se les ordenances municipals de caràcter general referides a la normativa aplicable al tràmit de l'atorgament de llicències, a la seva revisió i a la comprovació del compliment dels requisits de les llicències ja atorgades. També han de regular-se les condicions mínimes a aplicar en els supòsits produïts per l'aplicació de nous criteris d'actuació.

Disposició final quarta

Els ajuntaments disposaran del termini d'un any, a partir de l'entrada en vigor de la normativa esmentada en les disposicions anteriors, per elaborar les ordenances municipals corresponents, que han d'incloure, a més dels requisits que, com a mínim, reguli la Generalitat, totes aquelles mesures específiques a aplicar en el seu territori, totes les que en funció del paper que correspon als ajuntaments com a atorgants de les autoritzacions per a activitats industrials són de la seva competència, així com la normativa general reguladora de les llicències, i, en definitiva, totes aquelles que, per raó de la competència que els atorga la legislació vigent, siguin necessàries per a la salvaguarda de les condicions del medi ambient en els espais on s'exerceixin activitats extractives.

Disposició final cinquena

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

Font i provença

Títol original: Ley 12/1981, de 24 de diciembre, por la que se establecen normas de protección de los espacios de especial interés natural afectados por actividades extractivas. Traduït de l'original en castellà per la redacció de plet.cat.

Versió de la traducció: 1 · · font: legalize-es (commit d8371db98c, hash 70e6bf5a4c01).

Com hem preparat i publicat aquesta pàgina

  • Traducció assistida per eines automàtiques
  • Estructura i fonts oficials verificades
  • Enriquiment editorial de plet.cat
  • Publicació autoritzada editorialment
  • Sense revisió jurídica individual

plet.cat publica aquesta pàgina de manera transparent: el text és una traducció assistida per eines automàtiques, amb l'estructura i les fonts verificades i un enriquiment editorial propi, però sense una revisió jurídica individual. La revisió jurídica és un nivell de garantia addicional que aquesta pàgina encara no té. Pots consultar el mètode complet a la pàgina de metodologia i comunicar qualsevol error a alexandr@plet.cat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Aquesta és una traducció no oficial amb finalitat informativa. No és assessorament jurídic ni el text oficial. Comprova sempre la versió oficial vigent a les fonts enllaçades abans de prendre decisions.