Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte

Preàmbul

Catalunya està en un procés de creixement demogràfic i urbanístic. Molts municipis experimenten un progressiu augment de població i neixen nous barris i zones d'habitatges. Juntament amb aquest fet, la realitat religiosa de Catalunya és cada dia més plural, en part pel fenomen de la immigració, i hi conviuen diverses confessions, algunes de les quals amb una gran diversitat interna. La nova situació planteja nous reptes i demana noves respostes.

El buit legal existent fins ara sobre els centres de culte ha provocat disparitat de criteris entre els ajuntaments a l'hora de concedir llicències: des de l'aplicació rigorosa de la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics —que no té en compte els centres de culte—, fins a l'absència d'exigència de mesures de seguretat, avui considerades necessàries. En alguns casos, aquesta disparitat ha desorientat els responsables dels centres de culte, alguns dels quals han demanat la unificació de criteris.

El dret de llibertat religiosa i de culte és un dels drets fonamentals reconeguts per l'article 16 de la Constitució i és regulat per la Llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa, que estableix que l'únic límit d'aquest dret és «la protecció del dret dels altres a l'exercici de les seves llibertats públiques i drets fonamentals, així com la salvaguarda de la seguretat, de la salut i de la moralitat pública, elements constitutius de l'ordre públic protegit per la Llei en l'àmbit d'una societat democràtica». L'article 16 de la Constitució estableix, a més, que ha d'haver-hi relacions de cooperació entre els poders públics i les confessions religioses. Així mateix, cal destacar els articles 10, 21 i 22 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que vetllen per la llibertat de pensament, de consciència i de religió, la no-discriminació i el respecte per la diversitat cultural, religiosa i lingüística de la Unió Europea; així com la Carta europea de salvaguarda dels drets humans de la ciutat, l'article 3 de la qual estableix que la llibertat de consciència i de religió queda garantida a tots els ciutadans per part de les autoritats municipals, que, mitjançant les respectives normes, han de dur a terme les accions necessàries per garantir aquest dret i vetllar per evitar la creació de guetos. Finalment, el Parlament de Catalunya ja es va fer ressò l'any 2001 de la necessitat de salvaguardar el dret a l'obertura de locals de culte, mitjançant la Moció 115/VII.

És evident, doncs, que ni el dret urbanístic ni el dret administratiu municipal no limiten per se el dret fonamental de llibertat religiosa, i que les autoritats locals no poden imposar més limitacions que les imprescindibles per preservar els drets fonamentals.

Des del punt de vista competencial, l'article 161 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'entitats religioses «que duguin a terme la seva activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l'establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per a l'exercici de les seves activitats en l'àmbit de les competències de la Generalitat», així com la competència executiva per a la promoció, el desenvolupament i l'execució dels acords i dels convenis signats amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d'entitats religioses. Així mateix, l'article 149 de l'Estatut atorga a la Generalitat la competència exclusiva, entre d'altres, sobre ordenació del territori i urbanisme; l'article 160 li atribueix la competència exclusiva en matèria de règim local, i l'article 144 la competència compartida en matèria de medi ambient.

D'acord amb això, la present llei parteix del reconeixement del dret fonamental de llibertat religiosa i té com a finalitat facilitar l'exercici del dret de llibertat de culte, donar suport als alcaldes a l'hora de facilitar l'exercici d'aquest dret i vetllar per unes condicions adequades —i proporcionades a l'activitat— quant a la seguretat, la higiene i la dignitat dels locals de culte. També és una finalitat de la present llei evitar possibles molèsties a terceres persones. Al seu torn, la Llei evita causar problemes als centres de culte que ja presten els seus serveis sense dificultats.

L'aportació de la present llei a la garantia de l'exercici del dret de llibertat de culte consisteix a establir que els plans d'ordenació urbanística municipal prevegin sòls amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari on s'admetin els usos de caràcter religiós. L'obertura de locals de culte és un dret pel qual han de vetllar les administracions.

Per salvaguardar les condicions tècniques de seguretat i higiene necessàries en un centre de culte, la Llei estableix que s'elabori un reglament que detalli aquestes condicions. Malgrat que qualsevol local de concurrència pública requereix mesures de seguretat, és clar que el tipus d'activitat que es realitza en un centre de culte no és comparable a la d'un espectacle.

La llicència establerta per la present llei no té per objecte donar permís per a l'activitat religiosa en si, que és un dret fonamental, sinó garantir que l'ús del local concret per al qual s'atorga reuneix les condicions tècniques adequades al tipus d'activitat que s'hi hagi de realitzar. Aquesta llicència ha de garantir, en cas que sigui necessari, i segons el tipus d'activitat vinculada a la pràctica del culte que s'hagi de dur a terme, que el local corresponent està preparat per evitar causar molèsties a terceres persones.

Finalment, les disposicions addicionals i transitòries estableixen un règim específic perquè la regulació dels centres de culte no signifiqui un perjudici per a les confessions que disposen de locals que presten serveis religiosos des de fa temps amb normalitat i sense problemes, i estableixen que puguin atorgar-se ajudes per adaptar els locals existents a les prescripcions d'aquesta llei.

D'aquesta manera, la present llei, des de la laïcitat —és a dir, des del respecte a totes les opcions religioses i de pensament i als seus valors, com a principi integrador i marc comú de convivència—, vol regular els centres de culte en termes de neutralitat i amb l'única finalitat de facilitar l'exercici del culte i de preservar la seguretat i la salubritat dels locals i els drets fonamentals de tots els ciutadans relatius a l'ordre públic. D'aquesta forma, i des de la col·laboració, vol enfortir uns valors que ja caracteritzen l'espai comú de la nostra societat: la convivència, el respecte a la pluralitat, la igualtat en els drets democràtics i la responsabilitat de tota la ciutadania, sense discriminacions de cap mena, en la construcció nacional de Catalunya.

Títol preliminar. Disposicions generals

Títol I. De l'ordenació urbanística

Títol II. De la intervenció administrativa sobre els centres de culte

Capítol I. Marc normatiu

Capítol II. Llicència municipal d'obertura i ús de centres de culte

Capítol III. Llicències urbanístiques i altres autoritzacions

Capítol IV. Disposicions comunes sobre procediment

Disposició addicional primera

El que estableix la present llei s'entén sens perjudici dels acords subscrits amb la Santa Seu i de les normes amb rang de llei que aproven els acords de cooperació signats amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses.

Disposició addicional segona

Les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que compleixen la seva activitat a Catalunya, per poder sol·licitar la llicència urbanística i la llicència municipal d'obertura i ús de centres de culte o la cessió o autorització per a l'ús esporàdic al qual es refereix l'article 6, han d'acreditar que estan inscrites en el registre estatal d'entitats religioses, directament o, si escau, mitjançant l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat, sens perjudici del que disposa l'article I.2 de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre afers jurídics.

Disposició addicional tercera

El Govern, d'acord amb les seves disponibilitats, pot atorgar ajudes, d'acord amb el procediment legalment establert, destinades a adaptar els locals existents a les prescripcions de la present llei i al seu desplegament reglamentari.

Disposició addicional quarta

Les administracions, pel que fa a l'establiment de centres de culte, no poden exigir més llicències que les que estableix la present llei.

Disposició transitòria primera

1. L'exigència establerta per l'article 4 és aplicable als plans d'ordenació urbanística municipal que en el moment de l'entrada en vigor del títol I estiguin en tramitació o en procés de revisió i encara no hagin estat objecte de resolució definitiva.

2. En els municipis sense un pla d'ordenació urbanística municipal adaptat a les determinacions de l'article 4, les modificacions del planejament urbanístic que s'aprovin inicialment després de l'entrada en vigor del títol I han de complir el que disposa l'esmentat article, si pel contingut de la modificació és factible fer-ho.

3. Els municipis han d'adequar el seu planejament general al contingut de l'article 4 en el termini de deu anys.

Disposició transitòria segona

1. Els centres de culte inclosos en l'Inventari del Patrimoni Cultural Català es regeixen pel que estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. La present llei no és aplicable a aquests centres.

2. El règim establert per l'apartat 1 s'aplica també als centres de culte que s'incloguin en l'inventari esmentat en el termini al qual es refereix la disposició transitòria tercera.

Disposició transitòria tercera

Els centres de culte de concurrència pública existents en el moment de l'aprovació de la present llei, no inclosos en l'inventari al qual es refereix la disposició transitòria segona, han de complir les condicions bàsiques de seguretat que estableixi el reglament al qual es refereix l'article 8. L'adaptació s'ha de dur a terme en el termini de deu anys a partir de l'aprovació del reglament. A aquests efectes, els titulars dels centres han de comunicar als ajuntaments que compleixen els requisits esmentats.

Disposició final primera

El Govern, en el termini d'un any a comptar des de l'entrada en vigor de la present llei, ha d'aprovar el reglament al qual es refereix l'article 8.

Disposició final segona

1. El títol preliminar i el títol I entren en vigor al cap de vint dies de la publicació de la present llei en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya».

2. El títol II entra en vigor l'endemà de la publicació en el «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» del reglament que ha d'aprovar el Govern.